• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

VALENCIA, CIUDAD GLOBALIZADA: MOVIMIENTOS SOCIALES, ARTE CONPROMETIDO Y ACTIVISMO DESDE FINALES DEL SIGLO XX HASTA LA PRIMERA DÉCADA DEL TERCER MILENIO

López Liñán, Inmaculada 04 May 2016 (has links)
[EN] VALENCIA CITY GLOBALIZED: SOCIAL MOVEMENTS, ART ENGAGED AND ACTIVISM SINCE THE LATE TWENTIETH CENTURY UNTIL THE FIRST DECADE OF THE THIRD MILLENNIUM. The changes in the world since the sixties have changed our way of life and art does not remain oblivious to these developments. On the other hand, the break from the early twentieth century has occurred in relation to high art in a desire to connect art and life has helped to break the boundaries of different disciplines encouraging experimentation and the search for new increasingly hybrid languages. A large number of artists are questioned about what their role in society and develop their artistic production from the commitment, both personally and in multidisciplinary groups, often from various areas of knowledge. Our analysis is based on three concepts, the first Generic City, which is related to the context that analyzes research, the city of Valencia, to establish as its growth has transformed resembling other global cities. In this process of non-sustainable development they have increased urban problems and social movements that have developed their claims within the political and cultural activism. The other concept is Committed Art since these circumstances have also encouraged and artists to develop an art of social commitment and contribute like other people from the global in creating a more equitable and sustainable society. And finally, activist art, a type of procedural, critical, political and hybrid art that was influenced by political activism and draws knowledge from different fields in order to be more effective. Although sometimes the boundary between them is diluted, activism goes a step further on its intention to enable citizens to make the changes. Studying the context has allowed us to analyze how different artistic practices are linked to specific problems and become the subject of the work. And as activist practices constitute their interrelation with citizens to be part of their claims. We delve into the history and evolution of this kind of artistic practices committed activists (Conceptual Art, Public Art, Art Place, New Genre Public Art and Critical Art) and especially in Performance Art, Feminist Art and Cyber feminism. We reaffirm these practices as a part within the diverse nature of art, from the analysis of the works of artists in the American and European context. We value the contribution of both the engaged art as Activist Art in social transformation to promote reflection and debate, disseminate other information and make visible certain issues, especially when done in collaboration with civic organizations. Within the context of the city of Valencia we have investigated how they have developed such practices and its connection to the different urban issues, seeking his background in the art of political commitment from the II ( Second) Republic to the present day, and its connection with other national and international practices. / [ES] VALENCIA, CIUDAD GLOBALIZADA: MOVIMIENTOS SOCIALES, ARTE COMPROMETIDO Y ACTIVISMO DESDE FINALES DEL SIGLO XX HASTA LA PRIMERA DÉCADA DEL TERCER MILENIO. Los cambios que experimenta el mundo desde los años sesenta han transformado nuestra forma de vida y el arte no se mantiene ajeno a estos acontecimientos. Por otro lado, la ruptura que desde principios del S. XX se ha producido en relación con el arte culto en un deseo de conectar el arte y la vida ha contribuido a romper los límites de las diferentes disciplinas propiciando la experimentación y la búsqueda de nuevos lenguajes cada vez más híbridos. Un gran número de artistas se cuestionan sobre cuál es su papel en la sociedad y desarrolla su producción artística desde el compromiso, tanto a nivel personal como en colectivos multidisciplinares, en muchas ocasiones de ámbitos de conocimientos diversos. Nuestro análisis se ha sustentado en tres conceptos, el primero Ciudad Genérica, que está relacionado con el contexto que analiza la investigación, la ciudad de Valencia, para establecer como en su crecimiento se ha transformado asemejándose a otras ciudades globalizadas. En este proceso de desarrollo no-sostenible se han multiplicado las problemáticas urbanas y los movimientos sociales que han desarrollado sus reivindicaciones dentro del activismo político y cultural. El otro concepto es Arte Comprometido puesto que estas circunstancias también han alentado a los y las artistas a desarrollar un arte de compromiso social y a contribuir al igual que otras personas desde lo glocal en la creación de una sociedad más igualitaria y sostenible. Y, por último, el Arte Activista, un tipo de arte procesual, crítico, político e híbrido que tiene influencias del activismo político y que se nutre del conocimiento de diferentes campos con el objetivo de ser más efectivo. Aunque en ocasiones la frontera entre ambos se diluye, el activismo da un paso más por su intención de activar a la ciudadanía para producir los cambios. Estudiar el contexto nos ha permitido analizar cómo diferentes prácticas artísticas se vinculan con problemáticas concretas y se convierten en la temática de la obra. Y como las prácticas activistas se constituyen de su interrelación con la ciudadanía al formar parte de sus reivindicaciones. Hemos profundizamos en los antecedentes y evolución de este tipo de prácticas artísticas comprometidas y activistas (Arte Conceptual, Arte Público, Arte del Lugar, Nuevo Género de Arte Público y Arte Crítico) y especialmente en la Performance Art, el Arte Feminista y el Ciberfeminismo. Reafirmamos este tipo de prácticas como una parte más dentro de la naturaleza diversa del arte, a partir del análisis de las obras de artistas dentro del contexto norteamericano y europeo. Valoramos positivamente la contribución tanto del Arte Comprometido como del Arte Activista en la transformación social al propiciar la reflexión y el debate, difundir otro tipo de información y visibilizar determinadas problemáticas, especialmente cuando se realizan en colaboración con las organizaciones ciudadanas. Dentro de contexto de la ciudad de Valencia hemos investigado como se han desarrollado este tipo de prácticas y su conexión con las diferentes problemáticas urbanas, buscando sus antecedentes en el arte de compromiso político desde la II República hasta nuestros días, así como su conexión con otras prácticas nacionales e internacionales. / [CAT] VALÈNCIA, CIUTAT GLOBALITZADA: MOVIMENTS SOCIALS, ART COMPROMÉS I ACTIVISME DES DE FINALS DEL SEGLE XX FINS A LA PRIMERA DÈCADA DEL TERCER MIL·LENNI. Els canvis que experimenta el món des dels anys seixanta han transformat la nostra forma de vida i l'art no es manté alié a estos esdeveniments. D'altra banda, la ruptura que des de principis del S. XX s'ha produït en relació amb l'art culte en un desig de connectar l'art i la vida ha contribuït a trencar els límits de les diferents disciplines propiciant l'experimentació i la busca de nous llenguatges cada vegada més híbrids. Un gran nombre d'artistes es qüestionen sobre quin és el seu paper en la societat i desenrotlla la seua producció artística des del compromís, tant a nivell personal com en col·lectius multidisciplinaris, moltes vegades d'àmbits de coneixements diversos. "La nostra anàlisi s'ha sustentat en tres conceptes, el primer Ciutat Genèrica, que està relacionat amb el context que analitza la investigació, la ciutat de València, per a establir com en el seu creixement s'ha transformat assemblant-se a altres ciutats globalitzades. En este procés de desenrotllament no-sostenible s'han multiplicat les problemàtiques urbanes i els moviments socials que han desenrotllat les seues reivindicacions dins de l'activisme polític i cultural." "L'altre concepte és Art Compromés ja que estes circumstàncies també han encoratjat als i les artistes a desenrotllar un art de compromís social i a contribuir igual que altres persones des del glocal en la creació d'una societat més igualitària i sostenible. I, finalment, l'Art Activista, un tipus d'art processual, crític, polític i híbrid que té influències de l'activisme polític i que es nodrix del coneixement de diferents camps amb l'objectiu de ser més efectiu. Encara que de vegades la frontera entre ambdós es diluïx, l'activisme fa un pas més per la seua intenció d'activar a la ciutadania per a produir els canvis." "Estudiar el context ens ha permés analitzar com diferents pràctiques artístiques es vinculen amb problemàtiques concretes i es convertixen en la temàtica de l'obra. I com les pràctiques activistes es constituïxen de la seua interrelació amb la ciutadania al formar part de les seues reivindicacions. Hem aprofundim en els antecedents i evolució d'este tipus de pràctiques artístiques compromeses i activistes (Art Conceptual, Art Públic, Art del Lloc, Nou Gènere d'Art Públic i Art Crític) i especialment en la Performance Art, l'Art Feminista i el Ciberfeminismo. Reafirmem este tipus de pràctiques com una part més dins de la naturalesa diversa de l'art, a partir de l'anàlisi de les obres d'artistes dins del context nord-americà i europeu." "Valorem positivament la contribució tant de l'Art Compromés com de l'Art Activista en la transformació social al propiciar la reflexió i el debat, difondre un altre tipus d'informació i visibilizar determinades problemàtiques, especialment quan es realitzen en col·laboració amb les organitzacions ciutadanes. Dins de context de la ciutat de València hem investigat com s'han desenrotllat este tipus de pràctiques i la seua connexió amb les diferents problemàtiques urbanes, buscant els seus antecedents en l'art de compromís polític des de la II República fins als nostres dies, així com la seua connexió amb altres pràctiques nacionals i internacionals." / López Liñán, I. (2016). VALENCIA, CIUDAD GLOBALIZADA: MOVIMIENTOS SOCIALES, ARTE CONPROMETIDO Y ACTIVISMO DESDE FINALES DEL SIGLO XX HASTA LA PRIMERA DÉCADA DEL TERCER MILENIO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63464 / TESIS
2

Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. Valencia: 1991-2009

Martínez Biot, Bárbara 02 September 2022 (has links)
[ES] La presente tesis doctoral aborda las prácticas artísticas colaborativas en la ciudad de Valencia durante la etapa de los gobiernos del Partido Popular de la Comunidad Valenciana a las instituciones local y autonómica, es decir, entre 1991 y 2015, estableciendo este marco espacial y temporal como el contexto de esta investigación. Este pasado reciente se define por una clara connivencia del ámbito de la política con un sector económico concreto que se materializará en operaciones urbanísticas que afectarán al territorio, en general, y a ciertos barrios en particular; también hay que destacar una serie de políticas espectaculares con el objetivo de situar a Valencia al frente del turismo internacional. El despilfarro de recursos económicos vendrá a socavar el bienestar de sus habitantes y a dejar de lado muchas de las necesidades ciudadanas por carencia de inver-siones. Esta política espectacular tendrá su oposición en una serie de movimientos, grupos, asocia-ciones vecinales o colectivos culturales que tomarán la calle con sus protestas y demandas. Esta investigación ha seleccionado algunos de los grupos activistas locales más representa-tivos para profundizar en el conflicto que dio lugar a su formación, sus demandas y su tra-yectoria. De este modo se cartografiará el terreno donde se han desarrollado prácticas ac-tivistas que podemos denominar prácticas artísticas colaborativas. Por otro lado, desde la vertiente artística, esta investigación postula la pertenencia de estas prácticas como prácticas artísticas justificando esta relación según una revisión de algunas tendencias artísticas contemporáneas como pueda ser el arte activista en el cual incluire-mos qué entendemos por prácticas artísticas colaborativas. Finalmente, la investigación empírica de estas prácticas se materializará en tres tipologías analíticas diferentes con el objetivo de concluir que estas actividades activistas facilitan la visibilidad del conflicto y al mismo tiempo pueden ser una herramienta de construcción o reconstrucción de la cohesión social de un barrio o de un grupo social en particular. De acuerdo con esta idea, el estudio concluye con la selección de una serie de prácticas artísti-cas colaborativas y su definición atendiendo a los parámetros más significativos, así como la puesta en relación de estas prácticas de calle con un conjunto de obras artísticas locales, nacionales e internacionales, como ejercicio de visibilizar las influencias mutuas. / [CA] La present tesi doctoral aborda les pràctiques artístiques col·laboratives a la ciutat de València durant l'etapa dels governs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana a les insti-tucions local i autonòmica, és a dir, entre 1991 i 2015, establint aquest marc espacial i tem-poral com el context d'aquesta investigació. Aquest passat recent es defineix per una clara connivència de l'àmbit de la política amb un sector econòmic concret que es materialitzarà en operacions urbanístiques que afectaran al territori, en general, i a certs barris en particular; també cal destacar una sèrie de políti-ques espectaculars amb l'objectiu de situar a València al capdavant del turisme internacio-nal. El balafiament de recursos econòmics vindrà a soscavar el benestar dels seus habitants i a deixar de costat moltes de les necessitats ciutadanes per manca d'inversions. Aquesta política espectacular tindrà la seua oposició en una sèrie de moviments, grups, associacions veïnals o col·lectius culturals què prendran el carrer amb les seues protestes i demandes. Aquesta investigació ha seleccionat alguns dels grups activistes locals més re-presentatius per a aprofundir en el conflicte que donà lloc a la seua formació, les seues de-mandes i la seua trajectòria. D'aquesta manera es cartografiarà el terreny on s'han desenvo-lupat pràctiques activistes que podem denominar pràctiques artístiques col·laboratives. D'altra banda, des del vesant artístic, aquesta investigació postula la pertinença d'aquestes pràctiques com a pràctiques artístiques justificant aquesta relació segons una revisió d'algunes tendències artístiques contemporànies com puga ser l'art activista en el qual in-clourem què entenem per pràctiques artístiques col·laboratives. Finalment, la investigació empírica d'aquestes pràctiques es materialitzarà en tres tipologi-es analítiques diferents amb l'objectiu de concloure que aquestes activitats activistes facili-ten la visibilitat del conflicte i al mateix temps poden ser una eina de construcció o recons-trucció de la cohesió social d'un barri o d'un grup social en particular. D'acord amb aquesta idea, l'estudi conclou amb la selecció d'una sèrie de pràctiques artístiques col·laboratives i la seua definició atenent als paràmetres més significatius així com la posada en relació d'aquestes pràctiques de carrer amb un conjunt d'obres artístiques locals, nacionals i inter-nacionals, com a exercici de visibilitzar les influències mútues. / [EN] This doctoral thesis addresses collaborative artistic practices in the city of Valencia during the stage of the governments of the Popular Party of the Valencian Community to local and regional institutions, that is, between 1991 and 2015, establishing this spatial and temporal framework as the context of this research. This recent past is defined by a clear collusion of the field of politics with a specific eco-nomic sector that will materialize in urban operations that will affect the territory, in gen-eral, and certain neighbourhoods in particular; It is also necessary to highlight a series of spectacular policies with the aim of placing Valencia at the forefront of international tour-ism. The waste of economic resources will undermine the well-being of its inhabitants and put aside many of the citizens' needs due to lack of investment. This spectacular policy will have its opposition in a series of movements, groups, neigh-bourhood associations or cultural collectives that will take to the streets with their pro-tests and demands. This research has selected some of the most representative local activ-ist groups to deepen the conflict that gave rise to their formation, their demands and their trajectory. In this way, the terrain where activist practices have developed that we can call collaborative artistic practices will be mapped. On the other hand, from the artistic perspective, this research postulates the belonging of these practices as artistic practices, justifying this relationship according to a review of some contemporary artistic trends such as activist art in which we will include what we understand by collaborative artistic practices. Finally, the empirical investigation of these practices will materialize in three different analytical typologies with the aim of concluding that these activist activities facilitate the visibility of the conflict and at the same time can be a tool for the construction or recon-struction of the social cohesion of a neighbourhood or community. a particular social group. In accordance with this idea, the study concludes with the selection of a series of collaborative artistic practices and their definition according to the most significant pa-rameters as well as the relationship of these street practices with a set of local, national artistic works. and international, as an exercise to make mutual influences visible. / Martínez Biot, B. (2022). Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. Valencia: 1991-2009 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185191
3

Prática sindical docente e seus nexos com a formação política dos professores

Santos, Maria Oliveira dos 21 June 2012 (has links)
Este estudio está relacionado con el Grupo de Investigación Estudios en Educación Física Deporte y Ocio de la Universidad Federal de Sergipe. El trabajo se coloca en el eje de la formación del profesorado, con el objetivo de analizar las conexiones y relaciones entre el sindicato de docentes de la práctica y la formación política de los docentes. Campo empírico se definió como la Unión de Trabajadores de la Educación Básica Oficial del Estado la red de Sergipe-síntesis, teniendo en cuenta sus acciones de resistencia al proyecto neoliberal en la educación, lo que permite a los participantes a someter a una educación política a través de la praxis que se integra la actividad educativa. Con el fin de obtener los datos para la investigación se estaban cumpliendo las entrevistas con tres grupos de profesores que participan en las actividades sindicales y asumir diferentes roles, con 02 oficiales, 02 representantes de base; 02 coordinadores subsede del Resumen y maestros 05 participantes en los cursos, seminarios, huelgas y otras acciones. Además, se recogieron datos sobre los bancos de tesis y material informativo en Internet e impreso. De nuestro análisis se identifica que la educación política de estos maestros asumir diferentes niveles, pero sigue siendo un habitual en el desarrollo de la conciencia política, y también expresa el concepto de lucha de clases y las contradicciones de la sociedad capitalista. De acuerdo con las entrevistas que tratan de afiliarse al sindicato, ya que tiene como objetivo construir una sociedad diferente, una escuela con condiciones adecuadas de trabajo y discutir la educación como la escuela pública. Reconoce el espacio educativo de la lucha sindical, lo que permite aumentar el conocimiento de la realidad y que también implica la organización de la práctica docente, porque a través de estas experiencias reconstruir el conocimiento ya construido, que incorpora contenidos para los alumnos y su contexto crítico de las contradicciones de la realidad de la sociedad de clases. Es importante destacar que este proceso de formación alcanza el nivel de la formación inicial de la conciencia por sí mismo y no siempre todos los sujetos en su mayoría logra conciencia revolucionaria pela via prática sindical. / O presente relatório está vinculado ao Grupo de Estudos Pesquisa em Educação Física Esporte e Lazer da Universidade Federal de Sergipe. O trabalho está inserido no eixo da formação de professores, tendo como objetivo analisar os nexos e relações entre a prática sindical docente e a formação política dos professores. Foi definido como campo empírico o Sindicato dos Trabalhadores em Educação Básica da Rede Oficial do Estado de Sergipe- SINTESE, considerando suas ações de resistência ao projeto neoliberal na educação, possibilitando aos sujeitos participantes uma formação política por meio da práxis que integra a atividade educativa. Com a finalidade de obter os dados para investigação foram realizas entrevistas com três grupos de professores que participam das ações sindicais e assumem funções diferentes, sendo 02 diretores; 02 representantes de base; 02 coordenadores de Subsede do SINTESE e 05 professores que participam dos cursos, seminários, greves entre outras ações. Além disso, foram levantados dados nos bancos de teses e material informativo na internet e impresso. A partir das análises identifica-se que a formação política desses professores assume níveis diferenciados, mas mantém uma regularidade no desenvolvimento da consciência política, sendo expressa também a concepção da luta de classe, bem como as contradições da sociedade capitalista. Segundo dados das entrevistas eles buscam participar do Sindicato porque almejam a construção de uma sociedade diferente, uma escola com condições adequadas de trabalho e debater sobre a educação enquanto escola pública. Reconhecem o espaço formativo da luta sindical, a qual possibilita ampliar a consciência sobre a realidade e isso implica também na organização da prática pedagógica, pois através dessas experiências reelaboram os conhecimentos já construídos, apresentando para os discentes os conteúdos e o contexto crítico das contradições da realidade da sociedade de classe. É importante enfatizar que esse processo formativo atinge o nível inicial da formação da consciência para si e nem sempre todos os sujeitos na maioria, atinge a consciência revolucionaria pela via prática sindical.
4

Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística

Murray Mas, Ivan 06 July 2012 (has links)
Es presenta una recerca activista de geografia crítica sobre el capitalisme balear: el poder, el seu procés d’internacionalització, els fluxos de materials del seu metabolisme social i la seva petjada ecològica. En primer lloc, es vinculen l’economia ecològica i la geografia crítica, amb l’estudi de les mesures biofísiques, les lògiques espacials i els processos socials del capitalisme balear. En segon lloc, es pretén situar el turisme en un lloc central en la via d’acumulació capitalista, desxifrar la seva dinàmica sociopolítica, la geografia de la seva globalització neoliberal i els conflictes socials que genera, particularment la seva contribució a la crisi socioecològica global. En tercer lloc, s’ha pretès esbrinar l’evolució geohistòrica del capitalisme balear, amb l’anàlisi de les geometries del poder, una comptabilitat biofísica, les solucions geogràfiques del capital –deslocalitzacions productives i desplaçaments de les extraccions– i els conflictes socials associats. / Se presenta una investigación activista de geografía crítica sobre el capitalismo balear: el poder, su proceso de internacionalización, los flujos de materiales de su metabolismo social y su huella ecológica. En primer lugar, se vinculan la economía ecológica y la geografía crítica, con el estudio de las medidas biofísicas, las lógicas espaciales y los procesos sociales del capitalismo balear. En segundo lugar, se pretende situar el turismo en un lugar central en la vía de acumulación capitalista, descifrar su dinámica sociopolítica, la geografía de su globalización neoliberal y los conflictos sociales que genera, particularmente su contribución a la crisis socioecológica global. En tercer lugar se ha pretendido averiguar la evolución geohistórica del capitalismo balear, con el análisis de las geometrías del poder, una contabilidad biofísica, las sociones geográfics del capital –deslocalizaciones productivas y desplazamientos de las extracciones– y los conflictos sociales a él asociados. / We are submitting a critical geography activist research paper on Balearic capitalism: the power, its internationalization process, the flows of materials of its social metabolism and its ecological footprint. Firstly, ecological economics and critical geography are linked with the study of biophysical measurements, spatial logics and the social processes of Balearic capitalism. Secondly, an attempt is made to situate tourism in a central place in the path of capitalist accumulation, deciphering its socio-political dynamic, the geography of its neoliberal globalization and the social conflicts generated, particularly its contribution to the global socio-economic crisis. Thirdly, we have attempted to discover the geohistorical evolution of Balearic capitalism, by analyzing the geometries of power, biophysical accounting and the geographical solutions of the capital – relocation of production and movement of the extractions – and associated social conflicts.

Page generated in 0.0447 seconds