Nowadays, clusters of computers are used to solve computation intensive problems. These clusters take advantage of a large number of computing nodes to provide a high degree of parallelization. Interconnection networks are used to connect all these computing nodes. The interconnection network should be able to efficiently handle the traffic generated by this large number of nodes. Interconnection networks have different design parameters that define the behavior of the network. Two of them are the topology and the routing algorithm. The topology of a interconnection network defines how the different network elements are connected, while the routing algorithm determines the path that a packet must take from the source to the destination node. The most commonly used topologies typically follow a regular structure and can be classified into direct and indirect topologies, depending on how the different network elements are interconnected. On the other hand, routing algorithms can also be classified into two categories: deterministic and adaptive algorithms. To evaluate interconnection networks, metrics such as latency or network productivity are often used. Throughput refers to the traffic that the network is capable of accepting the network per time unit. On the other hand, latency is the time that a packet requires to reach its destination. This time can be divided into two parts. The first part is the time taken by the packet to reach its destination in the absence of network traffic. The second part is due to network congestion created by existing traffic. One of the effects of congestion is the so-called Head-of-Line blocking, where the packet at the head of a queue blocks, causing the remaining queued packets can not advance, although they could advance if they were at the head of the queue. Nowadays, there are other important factors to consider when interconnection networks are designed, such as cost and fault tolerance. On the one hand, a high performance is desirable, but without a disproportionate increase in cost. On the other hand, the fact of increasing the size of the network implies an increase in the network components, thus the probability of occurrence of a failure is higher. For this reason, having some fault tolerance mechanism is vital in current interconnection networks of large machines. Putting all in a nutshell, a good performance-cost ratio is required in the network, with a high level of fault-tolerance. This thesis focuses on two main objectives. The first objective is to combine the advantages of the direct and indirect topologies to create a new family of topologies with the best of both worlds. The main goal is the design of the new family of topologies capable of interconnecting a large number of nodes being able to get very good performance with a low cost hardware. The family of topologies proposed, that will be referred to as k-ary n-direct s-indirect, has a n dimensional structure where the k different nodes of a given dimension are interconnected by a small indirect topology of s stages. We will also focus on designing a deterministic and an adaptive routing algorithm for the family of topologies proposed. Finally we will focus on analyzing the fault tolerance in the proposed family of topologies. For this, the existing fault tolerance mechanism for similar topologies will be studied and a mechanism able to exploit the features of this new family will be designed. The second objective is to develop routing algorithms specially deigned to reduce the pernicious effect of Head-of-Line blocking, which may shoot up in systems with a high number of computing nodes. To avoid this effect, routing algorithms able of efficiently classifying the packets in the different available virtual channels are designed, thus preventing that the occurrence of a hot node (Hot-Spot) could saturate the network and affect the remaining network traffic. / Hoy en día, los clústers de computadores son usados para solucionar grandes problemas. Estos clústers aprovechan la gran cantidad de nodos de computación para ofrecer un alto grado de paralelización. Para conectar todos estos nodos de computación, se utilizan redes de interconexión de altas prestaciones capaces de manejar de forma eficiente el tráfico generado. Estas redes tienen diferentes parámetros de diseño que definen su comportamiento, de los cuales podríamos destacar dos: la topología y el algoritmo de encaminamiento. La topología de una red de interconexión define como se conectan sus componentes, mientras que el algoritmo de encaminamiento determina la ruta que un paquete debe tomar desde su origen hasta su destino. Las topologías más utilizadas suelen seguir una estructura regular y pueden ser clasificadas en directas e indirectas, dependiendo de cómo estén interconectados los diferentes elementos de la red. Por otro lado, los algoritmos de encaminamiento también pueden clasificarse en dos categorías: deterministas y adaptativos. Para evaluar estas redes se suelen utilizar medidas tales como la latencia o la productividad de la red. La productividad mide el tráfico que es capaz de aceptar la red por unidad de tiempo. La latencia mide el tiempo que utiliza un paquete para alcanzar su destino. Este tiempo se puede dividir en dos partes. La primera corresponde al tiempo utilizado por el paquete en alcanzar a su destino en ausencia de tráfico en la red. La segunda sería la debida a la congestión de la red creada por el tráfico existente. Uno de los efectos de la congestión es el denominado Head-of-Line blocking, donde el paquete que encabeza una cola se queda bloqueado, por lo que el resto de paquetes de la cola no pueden avanzar, aunque pudieran hacerlo si ellos encabezaran dicha cola. Otros factores a tomar en cuenta son el coste y la tolerancia a fallos. Las prestaciones deben mantenerse conforme aumentamos el tamaño de la red, pero sin un aumento prohibitivo en el coste. Además, el hecho de aumentar el tamaño de la red implica un aumento en el número de elementos de dicha red, aumentando la probabilidad de la aparición de un fallo. Por ello, es vital contar con algún mecanismo de tolerancia a fallos en las redes para los grandes supercomputadores actuales. En otras palabras, es de esperar una buena relación coste-prestaciones con un alto nivel de tolerancia a fallos. Esta tesis tiene dos objetivos principales. El primer objetivo combina las ventajas de las topologías directas e indirectas para crear una nueva familia de topologías con lo mejor de ambas. En concreto, nos centramos en el diseño de una nueva familia de topologías capaz de interconectar una gran cantidad de nodos siendo capaz de obtener muy buenas prestaciones con un bajo coste hardware. La familia de topologías propuesta, que hemos llamado k-ary n-direct s-indirect, tiene una estructura n-dimensional, donde los diferentes k nodos de una dimensión se conectan entre sí mediante una pequeña topología indirecta con s etapas. También diseñaremos un algoritmo de encaminamiento determinista y otro adaptativo para la familia de topologías propuesta. Finalmente, nos centraremos en estudiar la tolerancia a fallos para la familia de topologías propuesta. Para ello se estudiarán los mecanismos de tolerancia a fallos existentes en topologías similares y se diseñará un mecanismo capaz de aprovechar al máximo las características de esta nueva familia. El segundo objetivo consiste en el desarrollo de algoritmos de encaminamiento capaces de evitar el pernicioso efecto Head-of-Line blocking, lo cual puede aumentar rápidamente en sistemas con un gran número de nodos de computación. Para evitar este efecto se diseñarán algoritmos de encaminamiento capaces de clasificar de forma eficiente los paquetes en los diferentes canales virtuales disponibles, evitando así que la aparición de un punto caliente (Hot-Spot) sat / Hui en dia, els clústers de computadors són utilitzats per solucionar grans problemes computacionals. Aquests clústers aprofiten la gran quantitat de nodes de computació per a oferir un alt grau de paral·lelització. Per a connectar tots aquests nodes de computació, s'utilitzen xarxes d'interconnexió d'altes prestacions capaços de manejar de manera eficient el trànsit generat. Aquestes xarxes tenen diferents paràmetres de disseny que defineixen el seu comportament, dels quals podríem destacar dues: la topologia i l'algoritme d'encaminament. La topologia d'una xarxa d'interconnexió ens defineix com es connecten els seus components, mentre que l'algoritme d'encaminament determina la ruta que un paquet ha de prendre des del seu node origen fins al seu node destí. Les topologies més utilitzades solen seguir una estructura regular i poden ser classificades en directes i indirectes, depenent de com estiguen interconnectats els diferents elements de la xarxa. D'altra banda, els algoritmes d'encaminament també poden classificar-se en dues categories: deterministes i adaptatius. Per avaluar estes xarxes es solen utilitzar mesures com ara la latència o la productivitat de la xarxa. La productivitat mesura el trànsit que és capaç d'acceptar la xarxa per unitat de temps. La latència mesura el temps que utilitza un paquet per arribar al seu destí. Aquest temps es pot dividir en dues parts. La primera correspon al temps emprat pel paquet a aconseguir al seu destí en absència de trànsit a la xarxa. La segona part seria la deguda a la congestió de la xarxa creada per el trànsit existent. Un dels efectes de la congestió és l'anomenat Head-of-line blocking, on el paquet que encapçala una cua es queda bloquejat, de manera que la resta de paquets de la cua no poden avançar, encara que poguessen fer-ho si ells encapçalessen la dita cua. Altres factors a tenir en compte són el cost i la tolerància a fallades. Per tant, les prestacions s'han de mantenir d'acord augmentem la mida de la xarxa, però sense un augment prohibitiu en el cost. A més, el fet d'augmentar la mida de la xarxa implica un augment en el número de elements d'aquesta xarxa, de manera que la probabilitat de l'aparició d'una fallada és més gran. Per això, és vital comptar amb algun mecanisme de tolerància a fallades en les xarxes d'interconnexió per als gran supercomputadors actuals. En altres paraules, és d'esperar bona relació cost-prestacions amb una alta tolerància a fallades. Aquesta tesi té dos objectius principals. El primer objectiu combina les avantatges de les topologies directes i indirectes per a crear una nova família de topologies amb el millor dels dos mons. En concret, ens centrem en el disseny de una nova família de topologies capaç d'interconnectar una gran quantitat de nodes sent capaç d'obtenir molt bones prestacions amb un baix cost hardware. La família de topologies proposada, que hem nomenat k-ary n-direct s-indirect, té una estructura n-dimensional, on els diferents k nodes d'una dimensió se connecten entre si mitjançant una petita topologia indirecta amb s etapes. També dissenyarem un algoritme d'encaminament determinista i un altre adaptatiu per a la família de topologies proposta. Finalment, ens centrarem en estudiar la tolerància a fallades per a la família de topologies proposada. Per a això s'estudiaran els mecanismes de tolerància a fallades existents en topologies similars i es dissenyarà un mecanisme capaç d'aprofitar al màxim les característiques d'aquesta nova família. El segon objectiu consisteix en la creació d'algoritmes d'encaminament capaços d'evitar el perniciós efecte Head-of-line blocking que pot créixer ràpidament amb un gran número de nodes de computació. Per a evitar aquest efecte es dissenyaran algoritmes d'encaminament capaços de classificar de forma eficient els paquets en els diferents canals virtuals disponibles, evitant així que l'aparició d'un punt calent ( / Peñaranda Cebrián, R. (2017). Improvement of interconnection networks for clusters: direct-indirect hybrid topology and HoL-blocking reduction routing [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/79550 / TESIS