1 |
Efecto de la frecuencia de alimentación en la respuesta alimenticia del Camarón Blanco del Pacífico (Litopenaeus Vannamei)Espinoza Ortega, Manuel Alejandro 31 May 2024 (has links)
[ES] El objetivo central de la presente tesis doctoral fue estudiar la influencia de la frecuencia de alimentación en el rendimiento productivo del camarón, y para ello se desarrollaron tres ensayos considerando distintos aspectos de dicha frecuencia alimentaria y otros complementarios. En el primero se estudió el número diario de comidas (1, 2, 4 y 6) y el horario de las mismas (día y noche), empleando dos tipos de fabricación del alimento, granulado y extrusionado. En el segundo se ensayaron dos y cuatro comidas y dos tasas de alimentación (80 y 100% de la saciedad), junto con la inclusión de dos hidrolizados de pescado. En el tercer ensayo se evaluaron tres técnicas de alimentación en campo, manual, automática mediante alimentadores temporizados y automática con ecosonda, que originaron diversas frecuencias de alimentación, número y horario de las comidas, utilizando alimento granulado y extrusionado.
Los resultados del primer experimento sugieren que el alimento extruido suministrado en horario diurno tiene el potencial de mejorar la tasa de crecimiento, y una mayor frecuencia podría representar una estrategia adecuada para preservar la calidad del agua. La presente investigación es la primera en demostrar que el proceso de extrusión mejora la calidad del agua¿ por lo tanto, los alimentos extruidos podrían reducir el impacto de la contaminación de los efluentes y mejorar la sostenibilidad de la producción de camarón.
En un segundo estudio se evaluaron los efectos de la frecuencia de alimentación y la restricción de la ración sobre el crecimiento, la supervivencia y el factor de conversión alimenticia (FCR), en juveniles de L. vannamei (0,8 ± 0,06 g) alimentados con dos tipos de dietas en el transcurso de 53 días.. Los resultados demostraron una mejora en la conversión alimenticia cuando se ofrece el 80% de la ración, en comparación con el 100% (FCR=1,64 ± 0,19 vs 1,93 ± 0,12 respectivamente), sin embargo, esto se logró a expensas del crecimiento (5,79 ± 0,31 g vs 6,23 ± 0,51 g respectivamente). No se observaron diferencias en el incremento de peso al comparar los diferentes tipos de hidrolizados (HFFO y HFNI).
Finalmente, un tercer estudio consistió en un análisis de 3 técnicas de alimentación del camarón empleadas en las granjas camaroneras comerciales: manual (técnica 1), automática con ajuste de tiempo (técnica 2) y automática con detección de sonido (técnica 3), las cuales fueron utilizadas para suministrar ambos alimentos: granulados (P) y extruidos (E). El estudio se llevó a cabo en 639 estanques de tierra con 6-12 ha localizadas en la provincia de Guayas, Ecuador, durante el periodo 2018-2020. La densidad media de siembra fue de 18 postlarvas/m2 con ciclos de producción entre 100 y 130 días. Los resultados mostraron que la tasa de crecimiento de la alimentación automática con alimentadores, técnicas 2 y 3 (1,52 ± 0,24 y 1,72 ± 0,26 g/semana, respectivamente), con alimento extrusionado, fue superior al obtenido con la técnica manual 1 (1,44 ± 0,24 g/ semana), pero no hubieron diferencias significativas para el alimento granulado (1,39 ± 0,30; 1,43 ± 0,21 y 1,49 ± 0,30 respectivamente). El FCR de las técnicas 1 a 3 fue de 1,92 ± 0,49; 1,89 ± 0,54 y 1,67 ± 0,32 respectivamente con alimento extruido, siendo el mejor el obtenido con la eco-sonda, mientras que para el alimento granulado ocurrió lo contario (1,72 ± 0,46; 1,65 ± 0,25 y 1,96 ± 0,54 respectivamente). No se observaron diferencias significativas (p>0,05) en las tasas de supervivencia entre los tratamientos. El coste por kilo más bajo ($2,86/ kg) se obtuvo con la combinación de alimentación sónica y dietas extruidas.
La problemática de la frecuencia de alimentación queda superada con la utilización de alimentadores de auto demanda con detección sónica, y con el empleo de alimento extrusionado, que origina un mejor crecimiento y conversión y una mejor calidad del agua de los estanques. / [CA] L'objectiu central de la present tesi doctoral va ser estudiar la influència de la freqüència d'alimentació en el rendiment productiu de la gambeta, i per a això es van desenvolupar tres assajos considerant diferents aspectes d'esta freqüència alimentària i altres complementaris. En el primer es va estudiar el nombre diari de menjars (1, 2, 4 i 6) i l'horari de les mateixes (dia i nit), emprant dos tipus de fabricació de l'aliment, granulat i extrusionado. En el segon es van assajar dos i quatre menjars i dues taxes d'alimentació (80 i 100% de la sacietat), juntament amb la inclusió de dos hidrolitzats de peix. En el tercer assaig es van avaluar tres tècniques d'alimentació en camp, manual, automàtica mitjançant menjadores temporitzades i automàtica amb ecosonda, que van originar diverses freqüències d'alimentació, número i horari dels menjars, utilitzant aliment granulat i extrusionado.
Els resultats del primer experiment suggerixen que l'aliment extruit subministrat en horari diürn té el potencial de millorar la taxa de creixement, i una major freqüència podria representar una estratègia adequada per a preservar la qualitat de l'aigua. La present investigació és la primera a demostrar que el procés d'extrusió millora la qualitat de l'aigua¿ per tant, els aliments extruits podrien reduir l'impacte de la contaminació dels efluents i millorar la sostenibilitat de la producció de gambeta.
En un segon estudi es van avaluar els efectes de la freqüència d'alimentació i la restricció de la ració sobre el creixement, la supervivència i el factor de conversió alimentosa (FCR), en juvenils de L. vannamei (0,8 ± 0,06 g) alimentats amb dos tipus de dietes en el transcurs de 53 dies. Els resultats van demostrar una millora en la conversió alimentosa quan s'oferix el 80% de la ració, en comparació amb el 100% (FCR=1,64 ± 0,19 vs 1,93 ± 0,12 respectivament), tanmateix, això es va aconseguir a costa del creixement (5,79 ± 0,31 g *vs 6,23 ± 0,51 g respectivament). No es van observar diferències en l'increment de pes en comparar els diferents tipus d'hidrolitzats (HFFO i HFNI).
Finalment, un tercer estudi va consistir en una anàlisi de 3 tècniques d'alimentació de la gambeta emprades en les granges camaroneras comercials: manual (tècnica 1), automàtica amb ajust de temps (tècnica 2) i automàtica amb detecció de so (tècnica 3), les quals van ser utilitzades per a subministrar tots dos aliment granulado (P) i aliment extruit (E). L'estudi es va dur a terme en 639 estanys de terra amb 6-12 ha localitzades a la província de Guayas, l'Equador, durant el període 2018-2020. La densitat mitjana de sembra va ser de 18 postlarvae/m² amb cicles de producció entre 100 i 130 dies. Els resultats van mostrar que la taxa de creixement de l'alimentació automàtica amb menjadores, tècniques 2 i 3 (1,52 ± 0,24 i 1,72 ± 0,26 g/setmana, respectivament), amb aliment extrusionado, va ser superior a l'obtingut amb la tècnica manual 1 (1,44 ± 0,24 g/ setmana), però no van haver diferències significatives per a l'aliment granulat (1,39 ± 0,30; 1,43 ± 0,21 i 1,49 ± 0,30 respectivament). El FCR de les tècniques 1 a 3 va ser de 1,92 ± 0,49; 1,89 ± 0,54 i 1,67 ± 0,32 respectivament amb aliment extruit, sent el millor l'obtingut amb l'eco-sonda, mentre que per a l'aliment granulat va ocórrer el contario (1,72 ± 0,46; 1,65 ± 0,25 i 1,96 ± 0,54 respectivament. No es van observar diferències significatives (p>0,05) en les taxes de supervivència entre els tractaments. El cost per quilo més baix ($2,86/ kg) es va obtindre amb la combinació d'alimentació sònica i dietes extruides.
La problemàtica de la freqüència d'alimentació queda superada amb la utilització de menjadores d'acte demanda amb detecció sònica, i amb l'ús d'aliment extrusionado, que origina un millor creixement i conversió i una millor qualitat de l'aigua dels estanys. / [EN] The aim of this doctoral thesis was to study the influence of feeding frequency on the productive performance of shrimp, and for this purpose three trials were developed considering different aspects of feeding frequency and other complementary ones. In the first, the daily number of meals (1, 2, 4 and 6) and their timing (day and night) were studied, using two types of feed manufacturing processes, granulated and extruded. In the second, two and four meals and two feeding rates (80 and 100% satiety) were tested, along with the inclusion of two fish hydrolysates. In the third trial, three feeding techniques were evaluated in the field: manual, automatic using timed feeders and automatic with echo sounders, which gave rise to various feeding frequencies, number and timing of meals, using granulated and extruded feed.
The results of first experiment suggest that extruded feed fed during daylight hours has the potential to improve growth rate, and greater frequency could represent an appropriate strategy to preserve water quality. The present research is the first to demonstrate that the extrusion process improves water quality; therefore, extruded feeds could reduce the impact of effluent pollution and improve the sustainability of shrimp production.
In a second study, the effects of feeding frequency and ration restriction on growth, survival and feed conversion factor (FCR) were evaluated in juveniles of L. vannamei (0.8 ± 0.06 g) fed two types of diets over the course of 53 days. The results demonstrated an improvement in feed conversion when 80% of the ration was offered, compared to 100% (FCR=1.64 ± 0.19 vs 1.93 ± 0.12 respectively), however, this was achieved at the expense of growth (5.79 ± 0.31 g vs 6.23 ± 0.51 g respectively). No differences were observed in weight increase when comparing the different types of hydrolysates (HFFO and HFNI).
Finally, a third study consisted of an analysis of 3 shrimp feeding techniques used in commercial shrimp farms: manual (technique 1), automatic with time adjustment (technique 2) and automatic with sound detection (technique 3), the which were used to supply both pelletized feed (P) and extruded feed (E). The study was carried out in 639 earthen ponds with 6-12 ha located in the province of Guayas, Ecuador, during the period 2018-2020. The average stocking density was 18 postlarvae/m2 with production cycles between 100 and 130 days. The results showed that the growth rate of automatic feeding with feeders, techniques 2 and 3 (1.52 ± 0.24 and 1.72 ± 0.26 g/week, respectively), with extruded feed, was higher than that obtained with manual technique 1 (1.44 ± 0.24 g/week), but there were no significant differences for the pelleted feed (1.39 ± 0.30; 1.43 ± 0.21 and 1.49 ± 0. 30 respectively). The FCA of techniques 1 to 3 was 1.92 ± 0.49; 1.89 ± 0.54 and 1.67 ± 0.32 respectively with extruded feed, the best was the one obtained with the echo-probe, while the opposite occurred for granulated feed (1.72 ± 0.46; 1 .65 ± 0.25 and 1.96 ± 0.54 respectively. No significant differences (p>0.05) were observed in survival rates between treatments. The lowest cost per kilo ($2.86/kg) was obtained with the combination of sonic feeding and extruded diets.
The problem of feeding frequency is overcome with the use of self-demand feeders with sonic detection, and with the use of extruded feed, which causes better growth and conversion and better water quality in the ponds. / Espinoza Ortega, MA. (2024). Efecto de la frecuencia de alimentación en la respuesta alimenticia del Camarón Blanco del Pacífico (Litopenaeus Vannamei) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204638
|
Page generated in 0.1071 seconds