The concept enlargement of format refers to the technique of extending the support of an easel painting as well as its compositional space, to simiulated a continuity with the original painting. These practices arose in the 16th century, although they had a greater development from the 17th century, motivated for divese reasons, mainly by the adaptation to a period style or by the adaptation to a new exhibition space. The enlargements can be originals (made it by the painter himself or by another person with his authoritation) or no originals. This doctoral thesis focuses on the problem of conservation-restauration and presentation of pictorial heritage with non-original enlargements. Together with the original nucleus of the work, these additions form a unit with new values and, therefore, a new document that can have great material and historical relevance. Enlargements of support are considered historical additions with a huge documentary burden, so making decisions about their conservation is a great responsibility. The problem of these extensions lies, on the one hand, in the perceptual alterations that cause when the composition-format relationship is modified and, on the other hand, in the physical alterations, since the materials are not always related, being able to arise all type of tensions. As a result of the difficulty in solving which values prevail in the preservation of the addition, the need arises to analyze the work in depth and to elaborate some guidelines that facilitate the decision making. For a correct decision making it is vital to study the background, to know the function for which they were enlarged, to analyze the degree of visual alteration that the enlargement has supposed, etc. All this will determine the new values of the expanded work, an essential factor for decision making. In addition, it is necessary to take into account that the final decision should not only be adequate at the time it is made, but also consider the future impact that such choice will have. In this doctoral thesis a methodology is proposed for the decision making regarding the conservation of enlarged works. With this protocol it is possible to analyze how the different factors and values involved in the conservation of the work affect, finally, to obtain a solution in terms of the conservation and presentation of the painting that is the most satisfactory possible for the parties involved. / El concepto ampliación de formato se refiere a la técnica de ampliar el soporte de una pintura de caballete y también su espacio compositivo, simulando una continuidad con la obra original. Estas prácticas surgieron en el siglo XVI, aunque tuvieron un mayor desarrollo a partir del s. XVII, motivadas por diversas causas, principalmente por la adaptación al estilo de una época o por adecuación a un nuevo espacio expositivo. Las ampliaciones pueden ser originales (realizadas por el pintor o por otra persona con su autorización) o no originales. Esta tesis doctoral se centra en el problema de la conservación-restauración y presentación del patrimonio pictórico con ampliaciones no originales. Dichos añadidos pasan a formar, junto con el núcleo original de la obra, una unidad con nuevos valores y, por tanto, un nuevo documento que puede llegar a tener una gran relevancia material e histórica. Las ampliaciones de soporte son consideradas aditamentos históricos con una enorme carga documental, por lo que la toma de decisiones acerca de su conservación supone una gran responsabilidad. La problemática de estas ampliaciones radica, por una parte, en las alteraciones perceptuales que causan al modificarse la relación composición-formato y, por otra, en las alteraciones físicas, ya que los materiales no siempre son afines, pudiendo surgir todo tipo de tensiones. A raíz de la dificultad para resolver qué valores priman en la conservación del añadido, surge la necesidad de analizar la obra en profundidad y elaborar unas pautas que faciliten la toma de decisiones. Para una correcta toma de decisiones es de vital importancia estudiar los antecedentes, conocer la función para la que fueron ampliadas, analizar el grado de alteración visual que la ampliación ha supuesto,etc. Todo ello va a determinar los nuevos valores que posee la obra ampliada, factor esencial para la toma de decisiones. Además, es necesario tener en cuenta que la decisión final no sólo debe ser adecuada en el momento en que se efectúa, sino que también hay que considerar el impacto futuro que tendrá dicha elección. En esta tesis doctoral se propone una metodología para la toma de decisiones respecto a la conservación de obras ampliadas. Con este protocolo se puede analizar cómo afectan los distintos factores y valores implicados en la conservación de la obra para, finalmente, obtener una solución en cuanto a la conservación y presentación de la pintura que sea lo más satisfactoria posible para las partes implicadas. / El concepte ampliació de format es refereix a la tècnica d'ampliar el suport d'una pintura de cavallet i també el seu espai compositiu, simulant una continuïtat amb l'obra original. Aquestes pràctiques van sorgir al segle XVI, tot i que van tenir un major desenvolupament a partir del s. XVII, motivades per diverses causes, principalment per l'adaptació a l'estil d'una època o per adequació a un nou espai expositiu. Les ampliacions poden ser originals (realitzades pel pintor o per una altra persona amb la seva autorització) o no originals. Aquesta tesi doctoral se centra en el problema de la conservació- restauració i presentació del patrimoni pictòric amb ampliacions no originals. Aquests afegits passen a formar, juntament amb el nucli original de l'obra, una unitat amb nous valors i, per tant, un nou document que pot arribar a tenir una gran rellevància material i històrica. Les ampliacions de suport són considerades additaments històrics amb una enorme càrrega documental, de manera que la presa de deci-sions sobre la seva conservació suposa una gran responsabilitat. La problemàtica d'aquestes ampliacions rau, d'una banda, en les alteracions per-conceptuals que causen en modificar la relació composició-format i, per una altra, en les alteracions físiques, ja que els materials no sempre són afins, podent sorgir tot tipus de tensions. Arran de la dificultat per resoldre quins valors prevalen en la conservació de l'afegit, sorgeix la necessitat d'analitzar l'obra en profunditat i elaborar unes pautes que facilitin la presa de decisions. Per a una correcta presa de decisions és de vital importància estudiar els antecedents, conèixer la funció per la qual van ser ampliades, analitzar el grau d'alteració visual que l'ampliació ha suposat, etc. Tot això va a determinar els nous valors que posseeix l'obra ampliada, factor essencial per a la presa de decisions. A més, cal tenir en compte que la decisió final no només ha de ser adequada en el moment en què s'efectua, sinó que també cal considerar l'impacte futur que tindrà aquesta elecció. En aquesta tesi doctoral es proposa una metodologia per a la presa de decisions respecte a la conservació d'obres ampliades. Amb aquest protocol es pot analitzar com afecten els diferents factors i valors implicats en la conservació de l'obra per, finalment, obtenir una solució pel que fa a la conservació i presentació de la pintura que sigui el més satisfactòria possible per a les parts implicades. / López Bonilla, AI. (2017). LAS AMPLIACIONES DE FORMATO EN PINTURA DE CABALLETE [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90464