Aquesta tesi versa sobre la classificació automàtica de gèneres musicals, basada en l'anàlisi del contingut del senyal d'àudio, plantejant-ne els problemes i proposant solucions. Es proposa un estudi de la classificació de gèneres musicals des del punt de vista computacional però inspirat en teories dels camps de la musicologia i de la percepció. D'aquesta manera, els experiments presentats combinen diferents elements que influeixen en l'encert o fracàs de la classificació, com ara els descriptors d'àudio, les tècniques d'aprenentatge, etc. L'objectiu és avaluar i comparar els resultats obtinguts d'aquests experiments per tal d'explicar els límits d'encert dels algorismes actuals, i proposar noves estratègies per tal de superar-los. A més a més, partint del processat de la informació d'àudio, s'inclouen aspectes musicals i culturals referents al gènere que tradicionalment no han estat tinguts en compte en els estudis existents. En aquest context, es proposa l'estudi de diferents famílies de descriptors d'àudio referents al timbre, ritme, tonalitat o altres aspectes de la música. Alguns d'aquests descriptors són proposats pel propi autor mentre que d'altres ja són perfectament coneguts. D'altra banda, també es comparen les tècniques d'aprenentatge artificial que s'usen tradicionalment en aquest camp i s'analitza el seu comportament davant el nostre problema de classificació. També es presenta una discussió sobre la seva capacitat per representar els diferents models de classificació proposats en el camp de la percepció. Els resultats de la classificació es comparen amb un seguit de tests i enquestes realitzades sobre un conjunt d'individus. Com a resultat d'aquesta comparativa es proposa una arquitectura específica de classificadors que també està raonada i explicada en detall. Finalment, es fa un especial èmfasi en comparar resultats dels classificadors automàtics en diferents escenaris que pressuposen la barreja de bases de dades, la comparació entre bases de dades grans i petites, etc. A títol de conclusió, es mostra com l'arquitectura de classificació proposada, justificada pels resultats dels diferents anàlisis, pot trencar el límit actual en tasques de classificació automàtica de gèneres musicals. De manera condensada, es pot dir que aquesta tesi contribueix al camp de la classificació de gèneres musicals en els següents aspectes: a) Proporciona una revisió multidisciplinar delsgèneres musicals i la seva classificació; b)Presenta una avaluació qualitativa i quantitativa de les famílies de descriptors d'àudio davant el problema de la classificació de gèneres; c) Avalua els pros i contres de les diferents tècniques d'aprenentatge artificial davant el gènere; d) Proposa una arquitectura nova de classificador d'acord amb una visió interdisciplinar dels gèneres musicals; e) Analitza el comportament de l'arquitecturaproposada davant d'entorns molt diversos en el que es podria implementar el classificador. / Esta tesis estudia la clasificación automática degéneros musicales, basada en el análisis delcontenido de la señal de audio, planteando sus problemas y proponiendo soluciones. Sepropone un estudio de la clasificación de los géneros musicales desde el punto de vista computacional, pero inspirado en teorías de los campos de la musicología y la percepción. De este modo, los experimentos persentados combinan distintos elementos que influyen en el acierto o fracaso de la clasificación, como por ejemplo los descriptores de audio, las técnicas de aprondiza je, etc. El objetivo es comparar y evaluar los resultados obtenidos de estos experimentos para explicar los límites de las tasas de acierto de los algorismos actuales, y proponer nuevas estrategias para superarlos. Además, partiendo del procesado de la información de Audio, se han incluido aspectos musicales y culturales al género que tradicionalmente no han sido tomados en cuenta en los estudios existentes. En este contexto, se propone el estudio de distintas famílias de descriptores de audio referentes al timbre, al ritmo, a la tonalidad o a otros aspectos de la música. Algunos de los descriptores son propuestos por el mismo autor, mientras que otros son perfectamente conocidos. Por otra parte, también se comparan las técnicas de aprendiza je artificial que se usan tradicionalmente, y analizamos su comportamiento en frente de nuestro problema de clasificación. Tambien planteamos una discusión sobre su capacidad para representar los diferentes modelos de clasificación propuestos en el campo de la percepción. Estos resultados de la clasificación se comparan con los resultados de unos tests y encuestas realizados sobre un conjunto de individuos. Como resultado de esta comparativa se propone una arquitectura específica de clasificadores que tambien está razonada y detallada en el cuerpo de la tesis. Finalmente, se hace un émfasis especial en comparar los resultados de los clasificadores automáticos en distintos escenarios que assumen la mezcla de bases de datos, algunas muy grandes y otras muy pequeñas, etc. Como conclusión, mostraremos como la arquitectura de clasificación propuesta permite romper el límite actual en el ámbito de la classificación automática de géneros musicales.De forma condensada, se puede decir que esta tesis contribuye en el campo de la clasificación de los géneros musicales el los siguientes aspectos: a) Proporciona una revisión multidisciplinar de los géneros musicales y su clasificación; b) Presenta una evaluación cualitativa y cuantitativa de las famílias de descriptores de audio para la clasificación de géneros musicales; c) Evalua los pros y contras de las distintas técnicas de aprendiza je artificial delante del género; d) Propone una arquitectura nueva del clasificador de acuerdo con una visión interdisciplinar de los géneros musicales; e) Analiza el comportamiento de la arquitectura propuesta delante de entornos muy diversos en los que se podria implementar el clasificador. / This dissertation presents, discusses, and sheds some light on the problems that appear when computers try to automatically classify musical genres from audio signals. In particular, a method is proposed for the automatic music genre classification by using a computational approach that is inspired in music cognition and musicology in addition to Music Information Retrieval techniques. In this context, we design a set of experiments by combining the different elements that may affect the accuracy in the classification (audio descriptors, machine learning algorithms, etc.). We evaluate, compare and analyze the obtained results in order to explain the existing glass-ceiling in genre classification, and propose new strategies to overcome it. Moreover, starting from the polyphonic audio content processing we include musical and cultural aspects of musical genre that have usually been neglected in the current state of the art approaches. This work studies different families of audio descriptors related to timbre, rhythm, tonality and other facets of music, which have not been frequently addressed in the literature. Some of these descriptors are proposed by the author and others come from previous existing studies. We also compare machine learning techniques commonly used for classification and analyze how they can deal with the genre classification problem. We also present a discussion on their ability to represent the different classification models proposed in cognitive science. Moreover, the classification results using the machine learning techniques are contrasted with the results of some listening experiments proposed. This comparison drive us to think of a specific architecture of classifiers that will be justified and described in detail. It is also one of the objectives of this dissertation to compare results under different data configurations, that is, using different datasets, mixing them and reproducing some real scenarios in which genre classifiers could be used (huge datasets). As a conclusion, we discuss how the classification architecture here proposed can break the existing glass-ceiling effect in automatic genre classification. To sum up, this dissertation contributes to the field of automatic genre classification: a) It provides a multidisciplinary review of musical genres and its classification; b) It provides a qualitative and quantitative evaluation of families of audio descriptors used for automatic classification; c) It evaluates different machine learning techniques and their pros and cons in the context of genre classification; d) It proposes a new architecture of classifiers after analyzing music genre classification from different disciplines; e) It analyzes the behavior of this proposed architecture in different environments consisting of huge or mixed datasets.

Aquesta tesi doctoral proposa i avalua un enfocament computacional per a la descripció automàtica dels aspectes tonals de la música a partir de l'anàlisi de senyals d'-audio polifòniques. Aquests mètodes es centren en el càlcul de descriptors de distribucions de notes, en l'estimació de tonalitat d'una peça, en la visualització de l'evolució del centre tonal o en la mesura de la similitud tonal entre dues peces diferents. Aquesta tesi contribueix substancialment al camp de la descripció tonal mitjançant mètodes computacionals: a) Proporciona una revisió multidisciplinària dels sistemes d'estimació de la tonalitat; b) Defineix una sèrie de requeriments que han de complir els descriptors tonals de baix nivell; c) Proporciona una avaluació quantitativa i modular dels mètodes proposats; d) Justifica la idea de que per a certes aplicacions es poden fer servir mètodes que treballen amb partitures sense la necessitat de realitzar una transcripció automàtica e) Estén la literatura existent que treballa amb música clàssica a altres generes musicals; f) Demostra la utilitat dels descriptors tonals per a comparar peces musicals; g) Proporciona un algoritme optimitzat que es fa servir dins un sistema real per a visualització, cerca i recomanació musical, que treballa amb més d'un milió de obres musicals. / Esta tesis doctoral propone y evalúa un enfoque computacional para la descripción automática de aspectos tonales de la música a partir del análisis de señales de audio polifónicas. Estos métodos se centran en calcular descriptores de distribución de notas, en estimar la tonalidad de una pieza, en visualizar la evolución del centro tonal o en medir la similitud tonal entre dos piezas diferentes.Esta tesis contribuye sustancialmente al campo de la descripción tonal mediante métodos computacionales: a) Proporciona una revisión multidisciplinar de los sistemas de estimación de la tonalidad; b) Define una serie de requerimientos que deben cumplir los descriptores tonales de bajo nivel; c) Proporciona una evaluación cuantitativa y modular de los métodos propuestos; d) Respalda la idea de que para ciertas aplicaciones no es necesario obtener una transcripción perfecta de la partitura, y que se pueden utilizar métodos que trabajan con partituras sin realizar una transcripción automática; e) Extiende la literatura existente que trabaja con música clásica a otros géneros musicales; f) Demuestra la utilidad de los descriptores tonales para comparar piezas musicales; g) Proporciona un algoritmo optimizado que se utiliza en un sistema real para visualización, búsqueda y recomendación musical, que trabaja con mas de un millón de piezas musicales. / This doctoral dissertation proposes and evaluates a computational approach for the automatic description of tonal aspects of music from the analysis of polyphonic audio signals. These algorithms focus on the computation of pitch class distributions descriptors, the estimation of the key of a piece, the visualization of the evolution of its tonal center or the measurement of the similarity between two different musical pieces.This dissertation substantially contributes to the field of computational tonal description: a) It provides a multidisciplinary review of tonal induction systems; b) It defines a set of requirements for low-level tonal features; c) It provides a quantitative and modular evaluation of the proposed methods; d) It contributes to bridge the gap between audio and symbolic-oriented methods without the need of a perfect transcription; e) It extents current literature dealing with classical music to other musical genres; f) It shows the usefulness of tonal descriptors for music similarity; g) It provides an optimized method which is used in a real system for music visualization and retrieval, working with over a million of musical pieces.

Different music performances of the same piece may significantly differ from each other. Not only the composer and the score defines the listener’s music experience, but the music performance itself is an integral part of this experience. Four parameter classes can be used to describe a performance objectively: tempo and timing, loudness (dynamics), timbre, and pitch. Each of the individual parameters or their combination can generate a unique characteristic performance. The extraction of such objective parameters is one of the difficulties in the field of Music Performance Analysis and Music Information Retrieval. The submitted work summarizes knowledge and methods from both of the fields. The system is applied to extract data from 31 string quartet performances of 2. movement Lento of String Quartet no. 12 F major (1893) by czech romantic composer Antonín Dvořák (1841–1904).