[EN] The "Navarro Cabanes Collection" consists largely of single issues of all kinds of local newspapers and magazines, and out of Valencia. Few complete series that are in it, however, continues to be high, since it contains some unreleased titles, whose knowledge of its existence, it is because they are part of the donation and thanks to the zeal were preserved throughout concerning the press that José Navarro Cabanes maintained throughout his life. This thesis deals with a study on the plastic graphic content Navarro Cabanes Collection materialized only in those publications held in the Valencia region and adhered to the time parameters that defines the same collection delimits. A period in which historical events of great importance for the country occur. With regard to the printing industry, the technology also influenced the media that would modernize gradually, as new discoveries were introduced from Europe and later even from the United States. By the end of the century the new photomechanical techniques begin to be applied in the industrial press, which will gradually spread and taking into smaller presses. This research was developed from an observational study that identifies the characters local roots and mainly from European aesthetic influences or national type, from foreign publications and edits made in cosmopolitan cities such as Madrid or Barcelona respectively, which they serve us as a reference. The state of the Valencian press within the time segment occupied we analyzed, taking as its starting point the publishers and printers located in the provinces of the east region, giving particular attention to the most industrialized localities or who enjoyed an emerging economy, including as presumably the towns of Castellon, Valencia and Alicante, in order to meet the development and expansion of print shops along of the last two centuries. It has also sought to make some inquiries concerning the illustrators who populated the pages of those publications that do not offer a particular graphic interest according to the criteria that we will mention will be alluded to in the catalog belong to the donation but without going into an exhaustive formal description about them. The uniqueness of this work, responds to a concern facing the analysis of the transformation processes of the graphic image and not a mere bibliographic cataloguing, since cataloguing developed, says the formal and artistic aspects of those individuals who manifest special interest and provide elements that allow us to develop post consequent conclusions. He joined the historical value of the substantial press collected by this intellectual, aesthetic and artistic value, the product of evolution of the graphics, technology, taste and prevailing trends of the time is added. Once collected the titles of separate collection and print production belonging to the Valencian Community that was printed in other provinces and even other countries , I proceeded to catalogue it into subgroups to thereby facilitate a more objective analysis . / [ES] El fondo "Navarro Cabanes", se encuentra en la Hemeroteca Municipal de Valencia y constituye uno de los dos grandes bloques de los fondos conservados en ella. Se compone de 1845 títulos, de los que 1744 son publicaciones periódicas y de otros cien títulos, que por su heterogeneidad y por no tener carácter de periodicidad, se han separado en el Anexo Varia. La colección reunida por el periodista, tiene un valor extraordinario. Tras su muerte, pasaría a ser propiedad del Ayuntamiento de Valencia. La Colección Navarro Cabanes está constituida en gran parte por números sueltos de todo tipo de periódicos y revistas locales y de fuera de Valencia y continua suscitando un gran interés, puesto que contiene algunos títulos, cuyo conocimiento de su existencia, se debe a que forman parte de la donación. Esta tesis aborda un estudio sobre el contenido gráfico plástico de la Colección Navarro Cabanes, concretado exclusivamente en aquellas publicaciones pertenecientes a la Comunidad Valenciana y ceñido a los parámetros temporales que la misma colección delimita. Un espacio de tiempo en que se suceden acontecimientos históricos de gran relevancia para el país. En lo concerniente a la industria de la imprenta, la tecnología también influyó en los medios de impresión que irían modernizándose paulatinamente, conforme los nuevos descubrimientos fueran introduciéndose desde Europa y más tarde incluso desde Estados Unidos. Ya a finales de siglo comienzan a aplicarse las nuevas técnicas fotomecánicas en la prensa industrial, que poco a poco irán extendiéndose y adoptándose en imprentas menores. Esta investigación se ha desarrollado a partir de un estudio observacional que permite identificar los caracteres de raigambre local y los procedentes de influencias estéticas principalmente europeas o de tipo nacional, a partir de publicaciones extranjeras y de ediciones realizadas en ciudades cosmopolitas, tales como Madrid o Barcelona, que nos sirven como referente. Se analizó el estado de la prensa valenciana dentro del segmento cronológico que nos ocupaba, tomando como punto de partida las editoriales e imprentas localizadas en las provincias de la región levantina, atendiendo en especial a las localidades más industrializadas o que gozaban de una economía emergente, incluyendo como es de suponer los núcleos urbanos de Castellón, Valencia y Alicante, con el fin de conocer el desarrollo y la expansión de los talleres de impresión a lo largo de estos dos últimos siglos. Se ha procurado realizar también algunas averiguaciones concernientes a los ilustradores que poblaron las páginas de aquellas publicaciones y aparecen identificados, lamentablemente muchas son anónimas. La singularidad de este trabajo, responde a una inquietud dirigida hacia el análisis de los procesos transformadores de la imagen gráfica y no al de una mera catalogación bibliográfica, dado que la catalogación desarrollada, comenta los aspectos formales y artísticos de aquellos ejemplares que manifiestan un interés especial y que proporcionan unos elementos que a posteriori nos permitirán elaborar las consecuentes conclusiones. Sumado al valor histórico de la cuantiosa prensa recabada por este intelectual, se añade un valor estético y artístico, producto de la evolución de la gráfica, la tecnología, del gusto y las tendencias predominantes de la época. En torno la figura de Josep Navarro Cabanes, se ha desarrollado una labor monográfica que contribuye a comprender el sentido y trascendencia de su colección y su profundo arraigo por lo valenciano. Una vez recogidos los títulos de la colección y separada la producción impresa perteneciente a la Comunidad Valenciana de aquella que se imprimió en otras provincias e incluso otros países, he procedido a catalogarla en subgrupos para facilitar de este modo un análisis más objetivo. / [CA] El fons "Navarro Cabanes", es troba a l'Hemeroteca Municipal de València i constitueix un dels dos grans blocs dels fons conservats en ella. Es composa de 1845 títols, dels que 1744 són publicacions periòdiques i d'altres cent títols, que per la seva heterogeneïtat i per no tindre caràcter de periodicitat, s'han separat en l'Annex Varia. La col·lecció reunida pel periodista, té un valor extraordinari. Darrera la seva mort, passaria a ser propietat del Ajuntament de València. La Col·lecció Navarro Cabanes està constituïda en gran mesura per nombres solts de tot tipus de periòdics i revistes locals i de fora de València i continua suscitant un gran interès ja que conté alguns títols dels que coneixem la seua existència perquè formen part de la donació. Esta tesi aborda un estudi relacionat amb el contingut gràfic plàstic de la Col·lecció Navarro Cabanes concretat exclusivament en aquelles publicacions pertanyents a la Comunitat Valenciana y restringit als paràmetres temporals que la mateixa delimita. Un espai temporal en que succeeixen esdeveniments històrics de gran rellevància per al país. Pel que fa a la industria de la impremta, la tecnologia, també va influir en els mitjans de impressió, que anirien modernitzant-se progressivament, conforme els nous descobriments, anaren introduint-se des d'Europa i més endavant inclús des dels Estats Units. Ja a finals de segle comencen a aplicar-se les noves tècniques fotomecàniques en la premsa industrial, que poc a poc, aniran estenent-se i adoptant-ne en impremtes menors. Aquesta investigació s'ha desenvolupat a partir d'un estudi observacional, que ens permet identificar els caràcters d'arrelament local i els procedents d'influències estètiques principalment europees o de tipus nacional, a partir de publicacions estrangeres i d'edicions realitzades en ciutats cosmopolites tals com Madrid i Barcelona de que ens valem com referents. Es va analitzar l'estat de la premsa valenciana dins del segment cronològic que ens ocupava, tenint com punt de partida, les editorials i les impremtes localitzades en les províncies de la regió llevantina, atenent en especial a les localitats més industrialitzades o que gaudeixen d'una economia emergent, incloent com és de suposar els nuclis urbans de Castelló, València i Alacant, amb el fi de conèixer el desenvolupament i l'expansió dels tallers d'impressió al llarg d'aquests dos últims segles. S'ha procurat realitzar també alguns esbrinaments concernents als il·lustradors que poblaren les pàgines d'aquelles publicacions que estan identificades, malgrat moltes són anònimes. La singularitat d'aquest treball respon a una inquietud dirigida cap l'anàlisi dels processos transformadors de la imatge gràfica i no al d'una mera catalogació bibliogràfica, ja que la catalogació desenrotllada comenta els aspectes formals i artístics d'aquells exemplars que manifesten un interès especial i que proporcionen uns elements que a posteriori ens permetran elaborar les conseqüents conclusions. Al valor històric de la premsa recavada per aquest intel·lectual, li sumem un valor estètic i artístic, producte de l'evolució de la gràfica, la tecnologia, del gust i les tendències predominants de l'època. Al voltant de la figura de Navarro Cabanes s'ha desenrotllat una labor monogràfica que contribueix a comprendre el sentit i transcendència de la seva col·lecció i el seu profund arrelament per lo valencià. Una vegada recollits els títols de la col·lecció i separada la producció impresa pertanyent a la Comunitat Valenciana d'aquella que es va imprimir en altres províncies inclòs altres països, he procedit a classificar-la en subgrups per a facilitar d'esta manera un anàlisi més objectiu. / Alberto Homs, MC. (2016). CABECERAS E IMÁGENES GRÁFICAS APARECIDAS EN LAS PUBLICACIONES PERIÓDICAS VALENCIANAS PERTENECIENTES A LA COLECCIÓN NAVARRO CABANES. SU ESTUDIO Y EVOLUCIÓN GRÁFICA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63247

Longtemps considérées informelles depuis une perspective occidentale, les cabanes du Nunavik marquent l'évolution d'un mode de vie hérité de la tradition inuit et révèlent un savoir-faire au riche potentiel face aux défis contemporains liés à l'habiter nordique des communautés. Composées d'objets et de matériaux pour la plupart recyclés, détournés ou acquis aléatoirement, ces cabanes se déploient au coeur de la toundra en une multitude d'approches tout aussi ingénieuses et admirables qu'est la résilience de leurs bâtisseurs. En avançant qu'une connaissance plus juste et partagée des cabanes puisse valoriser les savoir-faire locaux et contribuer à la recherche de solutions culturellement appropriées dans la consolidation des milieux bâtis, deux questions primordiales s'imposent à l'égard de l'architecture : qu'est-ce qui définit les campements et les cabanes toundriques et quels enseignements portent-ils à la notion d'habiter le Nord ? La rencontre avec des autoconstructeurs(ses) locaux, puis l'observation in situ de cabanes le long du fjord de Salluit (Nunavik) en août 2018 suggèrent une réponse tangible abordant à la fois les processus conceptuels et constructifs ayant cours sur le territoire. De pair avec une recherche documentaire sur l'origine et le contexte contemporain des constructions toundriques vernaculaires, le présent mémoire propose la lecture d'une centaine de cabanes observées dans le fjord de Salluit par l'exercice de la « déconstruction graphique ». En étudiant chacun des éléments qui les composent couche après couche, ce procédé ouvre les perspectives d'une compréhension détaillée des modes de fabrication, d'occupation et de transformation du bâti. Ultimement, l'étude propose une catégorisation des divers modèles de cabanes identifiées dans le fjord. Par leurs caractéristiques respectives, ces modèles traduisent immanquablement les variantes d'une relation au territoire toujours centrale dans la culture des Nunavimmiut et dont il est plus que nécessaire d'adresser une réponse au sein de l'architecture et de l'aménagement des milieux nordiques. / Considered informal for long from a Western perspective, the cabins of Nunavik mark the evolution of a way of life inherited from the Inuit tradition and reveal a know-how with a rich potential in the face of contemporary challenges related to the northern habitability of the communities. Composed of objects and materials that are mostly recycled, diverted or acquired randomly, these cabins are deployed in the heart of the tundra in a wide variety of approaches that are as ingenious and admirable as the resilience of their builders. By suggesting that a more accurate and shared knowledge of the cabins could enhance local know-how and contribute to the search for culturally appropriate solutions in the consolidation of built environments, two fundamental questions arise with regard to architecture: what defines the tundra camps and cabins and what lessons do they teach about the ways of living in the North? The encounter with local self-builders and the in situ observations of cabins along the Salluit Fjord (Nunavik) in August 2018 suggests a tangible response addressing both the conceptual and constructive processes taking place on the land. Along with documentary research on the origin and contemporary context of vernacular tundra constructions, this thesis offers a reading of approximately one hundred cabins observed in the Salluit Fjord through the exercise of « graphic deconstruction ». By studying each element of which they are composed layer by layer, this process opens up the perspectives of a detailed understanding of the fabrication, the occupation and the transformation of the built environment. Ultimately, the thesis proposes a categorization of the various cabin models identified in the fjord. Through their respective characteristics, these models inevitably translate the variations of a relationship to the land that is still key in the culture of Nunavimmiut and for which it is more than necessary to address a response within the architecture and planning of northern environments.