Tesis por compendio / [ES] La deconstrucción de la teoría entendida como ciencia normal, comienza desde la comprensión de que el proceso de construcción de un sistema democrático tradicional presenta grandes inconsistencias, además de que el propio sistema está sumergido en una crisis de representación y legitimidad ante la falta de confianza de la ciudadanía en quién toman las decisiones, así como, la falta de participación en la toma de decisiones públicas. Por ello, se parte de un cambio de enfoque fundamental que siguiendo la lógica que inspira el principio de Conservación del Momento Lineal, las TIC actúan como catalizador que conlleva a una transformación del sistema directo, por ello, las sociedades deben diseñar y adaptarse al impacto de esta ola, al igual que en la física cuando un objeto se mueve en respuesta a la aplicación de una fuerza. El análisis conceptual crítico revela que las teorías tradicionales sobre democracia adoptan un enfoque de programación orientado a objetos (OOP), centrado en instituciones y actores como componentes estáticos de una democracia y sus interacciones. la participación ciudadana en la toma de decisiones públicas, interpretando Demos como 'pueblo' y Kratos como 'poder' o 'gobierno'. Así, propone una transformación hacia un enfoque orientado a funciones, centrando la consolidación democrática en procesos dinámicos que integran el sis-tema y enfocándose en la participación ciudadana como función principal que integra a su vez distintos elementos. La adopción de este enfoque permite la propuesta del concepto de 'Democracia Dinámica' que surge de esta Tesis. Esta Tesis propone tres principios después de una validación rigurosa a través de estudios de caso y análisis de datos: el Principio de la Dinámica Política y Tecnológica, el Principio del Liderazgo Público en la Gestión de la Transformación Digital, y el Principio de la Transformación Digital para la Consolidación Democrática en Contextos en Desarrollo. Estos principios ofrecen un marco teórico renovado para comprender el patrón que rige el proceso de consolidación democrática en la era digital. Esto desafía directamente las nociones convencionales, abriendo nuevas vías que explican como las tecnologías emergentes, si son utilizadas de manera estratégica, pueden servir para consolidar procesos democráticos en diferentes contextos. La adopción de estos principios por un país podría guiar sus futuras políticas hacia el desarrollo efectivo y rápido, marcando así una nueva manera en la cual los Estados y as sociedades abordan la democratización en un mundo cada vez más tecnológico, además, en el cual el sistema democrático se pone en duda. En resumen, lo que se propone es que la democracia se convierte en resultado y función de un proceso, y en esta tesis, se ha encontrado el patrón que rige el proceso. Por lo tanto, siguiendo el principio hermenéutico de lo que es afuera, es adentro, si se desarrolla el proceso el resultado que es la democracia (con todos los elementos oportunos) se consolida. Esta Tesis Doctoral se estructura de un marco teórico que desemboca en la concreción de tres hipótesis, las cuales se validan a través de tres estudios regionales que involucran un total de 84 países, lo que permite que las hipótesis emerjan como principios son validados empírica-mente. Los tres estudios regionales se presentan en publicaciones científicas con un índice de impacto alto (Q1 JCR). Finalmente, la Tesis propone líneas de investigación desarrollar por la autora centradas en la supervivencia y el liderazgo del sistema democrático en el siglo XXI. Se enfatiza la importancia de explorar cómo la digitalización puede contribuir a la consolidación de la democracia a nivel global, destacando tanto los límites de los hallazgos actuales como los riesgos asociados con la transición sociotécnica. / [CA] La deconstrucció de la teoria entesa com a ciència normal, comença des de la comprensió que el procés de construcció d'un sistema democràtic tradicional presenta grans inconsistències, a més del fet que el propi sistema està immers en una crisi de representació i legitimitat davant la manca de confiança de la ciutadania en qui pren les decisions, així com la manca de participació en la presa de decisions públiques. Per això, es parteix d'un canvi d'enfocament fonamental que seguint la lògica que inspira el principi de Conservació del Moment Lineal, les TIC actuen com a catalitzador que comporta una transformació del sistema directe, per això, les societats han de dissenyar i adaptar-se a l'impacte d'aquesta onada, així com en la física quan un objecte es mou en resposta a l'aplicació d'una força. L'anàlisi conceptual crític revela que les teories tradicionals sobre democràcia adopten un enfocament de programació orientat a objectes (OOP), centrat en institucions i actors com a components estàtics d'una democràcia i les seves interaccions. La tesi argumenta que aquest enfocament no compleix amb la funció essencial del sistema polític: la participació ciutadana en la presa de decisions públiques, interpretant Demos com 'poble' i Kratos com 'poder' o 'govern'. Així, proposa una transformació cap a un enfocament orientat a funcions, centrant la consolidació democràtica en processos dinàmics que integren el sistema i centrant-se en la participació ciutadana com a funció principal que integra al seu torn diferents elements. L'adopció d'aquest enfocament permet la proposta del concepte de 'Democràcia Dinàmica' que sorgeix d'aquesta Tesi. Aquesta Tesi proposa tres principis després d'una validació rigorosa a través d'estudis de cas i anàlisi de dades: el Principi de la Dinàmica Política i Tecnològica, el Principi del Lideratge Públic en la Gestió de la Transformació Digital, i el Principi de la Transformació Digital per a la Consolidació Democràtica en Contextos en Desenvolupament. Aquests principis ofereixen un marc teòric renovat per comprendre el patró que regeix el procés de consolidació democràtica a l'era digital. Això desafia directament les nocions convencionals, obrint noves vies que expliquen com les tecnologies emergents, si s'utilitzen de manera estratègica, poden servir per consolidar processos democràtics en diferents contextos. L'adopció d'aquests principis per part d'un país podria guiar les seves futures polítiques cap al desenvolupament efectiu i ràpid, marcant així una nova manera en què els Estats i les societats aborden la democratització en un món cada vegada més tecnològic, a més, en el qual el sistema democràtic es posa en dubte. En resum, el que es proposa és que la democràcia es converteix en resultat i funció d'un procés, i en aquesta tesi, s'ha trobat el patró que regeix el procés. Per tant, seguint el principi hermenèutic de que és fora, és dins, si es desenvolupa el procés el resultat que és la democràcia (amb tots els elements oportuns) es consolida. Aquesta Tesi Doctoral s'estructura d'un marc teòric que desemboca en la concreció de tres hipòtesis, les quals es validen a través de tres estudis regionals que involucren un total de 84 països, el que permet que les hipòtesis emergeixin com a principis són validats empíricament. Els tres estudis regionals es presenten en publicacions científiques amb un índex d'impacte alt (Q1 JCR). Finalment, la Tesi proposa línies de recerca desenvolupar per l'autora centrades en la supervivència i el lideratge del sistema democràtic al segle XXI. S'emfatitza la importància d'explorar com la digitalització pot contribuir a la consolidació de la democràcia a nivell global, destacant tant els límits dels descobriments actuals com els riscos associats amb la transició sociotècnica. / [EN] The deconstruction of theory understood as normal science begins with the understanding that the process of constructing a traditional democratic system presents significant inconsistencies. Additionally, the system itself is immersed in a crisis of representation and legitimacy due to the lack of trust from citizens in decision-makers, as well as the lack of participation in public decision-making. Therefore, a fundamental shift in focus is initiated, following the logic that inspires the principle of Conservation of Linear Momentum, where ICT acts as a catalyst leading to a transformation of the system. Societies must thus design and adapt to the impact of this wave, akin to physics where an object moves in response to the application of a force. Critical conceptual analysis reveals that traditional theories of democracy adopt an object-oriented programming (OOP) approach, focusing on institutions and actors as static components of democracy and its interactions. The thesis argues that this approach fails to meet the essential function of the political system: citizen participation in public decision-making, interpreting Demos as 'people' and Kratos as 'power' or 'government'. It proposes a transformation towards a function-oriented approach, focusing democratic consolidation on dynamic processes that integrate the system and emphasizing citizen participation as the primary function that in turn integrates various elements. Adopting this approach allows for the proposal of the concept of 'Dynamic Democracy' arising from this Thesis. This Thesis proposes three principles following rigorous validation through case studies and data analysis: the Principle of Political and Technological Dynamics, the Principle of Public Leadership in Digital Transformation Management, and the Principle of Digital Transformation for Democratic Consolidation in Developing Contexts. These principles offer a renewed theoretical framework for understanding the pattern governing the process of democratic consolidation in the digital age. This directly challenges conventional notions, opening up new avenues explaining how emerging technologies, if strategically utilized, can serve to consolidate democratic processes in different contexts. The adoption of these principles by a country could guide its future policies towards effective and rapid development, thus marking a new way in which States and societies address democratization in an increasingly technological world, as well as one in which the democratic system is questioned. In summary, it is proposed that democracy becomes the result and function of a process, and in this thesis, the pattern governing the process has been found. Therefore, following the hermeneutic principle that what is outside is inside, if the process is developed, the result which is democracy is consolidated. This Thesis is structured within a theoretical framework that leads to the concretization of three hypotheses, which are validated through three regional studies involving a total of 84 countries, allowing the hypotheses to emerge as empirically validated principles. The three regional studies are presented in scientific publications with a high impact index (Q1 JCR). Finally, the Thesis proposes lines of research to be developed by the author focused on the survival and leadership of the democratic system in the 21st century. Emphasis is placed on exploring how digitalization can contribute to the consolidation of democracy globally, highlighting both the limits of current findings and the risks associated with socio-technical transition. / Stratu Strelet, D. (2024). Unveiling the Power of Digital Transformation in Developing Countries: Towards a Theory of Democratic Consolidation from Inside Out [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204134 / Compendio