La tesi titulada Determinació de Substàncies amb Diferents Hidrofobicitats mitjançant Cromatografia Líquida Micel·lar, mostra com esta tècnica de separació pot ser aplicada per a la determinació de diversos grups de fàrmacs, que diferixen molt en el seu valor del coeficient de repartiment octanol aigua.Està estructurada de la següent forma:- El Capítol I correspon a la Introducció de la Tesi. En ell es descriuen les característiques generals de la cromatografia líquida micellar i de com aquesta tècnica pot ser útil per a separar i determinar aquells grups de substàncies que degut a la seua estructura química, difereixen en la seua hidrofobicitat. La primera part del Capítol I, ens introdueix en el coneixement dels mecanismes que actuen per aconseguir la separació de les substàncies quan s'utilitza la CLM, i en la segona part s'estudia la forma de mesurar la hidrofobicitat de les substàncies, mitjançant el càlcul del log Po/w.- En el Capítol II es detalla l'objecte i el pla de treball utilitzat per a elaborar la Tesis.- Els capítols III a VII es dediquen a la determinació de substàncies en formulacions farmacèutiques o en mostres d'aigua.- El Capítol III tracta la determinació de vitamines del grup B mitjançant derivatització, fent ús de la reacció de König. Este capítol es divideix en dos apartats: en el primer, s'optimitza un procediment d'anàlisi per injecció en flux (FI), per a la derivatització de l'àcid nicotínic en un sistema, i en la segona part, es mostra l'acoblament d'este sistema FI al cromatògraf.- El Capítol IV també tracta la determinació de vitamines del grup B, però ara la detecció es du a terme en la UV. S'ha optimitzat un mètode cromatogràfic que permet la determinació de les vitamines hidrosolubles del grup B en preparats farmacèutics multivitamínics.- El Capítol V oferix un procediment de CLM per a la determinació de carbamats en mostres d'aigua.- Si fins ara, en els anteriors Capítols, les substàncies que s'han utilitzat són relativament hidrofíliques, en el Capítol VI s'analitzen corticosteroids, caracteritzats tots ells per la seua elevada hidrofobicitat. A més, la determinació es fa en cremes, és a dir, una matriu altament hidrofòbica.- Al Capítol VII es dissenya un protocol per aconseguir la separació i determinació d'un gran nombre de substàncies, pertanyents als grups de les fenetilamines i dels antihistamínics, que habitualment es formulen conjuntament en medicaments per al constipat.- Els Capítols VIII a l'XI tracten l'anàlisi de compostos en matrius biològiques. En els tres primers, els estudis s'han fet en mostres de sèrum, i a l'últim en orina.- En el Capítol VIII es realitza la determinació de tres antiepil·lèptics en mostres de sèrum realitzant una injecció directa en CLM.- El Capítol IX està dedicat a la determinació de diversos barbitúrics en sèrum.- En el Capítol X es determinen diverses benzodiazepines en sèrum fent l'optimització en columnes C18 i C8.- I finalment, el Capítol XI es basa en realitzar la determinació de diversos estimulants mitjançant la cromatografia líquida micel·lar en mostres d'orina.- El capítol XII recull les conclusions que se'n deriven dels estudis fets en els capítols anteriors.- La tesi acaba amb un annex dedicat a les publicacions, l'estructura del qual es fa coincidir amb la dels capítols anteriors.

La cromatografia líquida micel·lar (MLC) ha estat aplicada amb èxit a la monitorització de fàrmacs. La MLC és un mode de la cromatografia líquida en fase inversa (RPLC) que conté micel·les, generalment de dodecil sulfat sòdic, que actuen com a modificadors de la fase mòbil, i un solvent orgànic o alcohol de cadena curta, que millora l'eficàcia i permet controlar la força eluent i la selectivitat de la fase mòbil. Les fases mòbils micel·lars, en comparació amb les aquó-orgàniques, tenen l'avantatge de permetre l'injecció directa de mostres biològiques (sèrum, orina, saliva, suor, etc.), i a més són més ecològiques, barates i estables. L'objectiu fonamental de la monitorització dels fàrmacs consisteix en millorar l'assistència terapèutica del pacient, tant en patologies agudes com en les cròniques, i això es du a terme mitjançant l'ajust de la dosi del fàrmac en funció de les concentracions plàsmiques, de manera que puga combinar la màxima eficiència del fàrmac i el mínim risc de toxicitat. També la monitorització és útil en la determinació de paràmetres químics i farmacològics, tals com el temps de vida mitja i d'altres. Els grups de substàncies amb els que s'han dut aquests tipus d'estudis han estat el dels antiarrítmics, antiepilèptics, antidepressius tricíclics, anàlgèsics, broncodilatadors i drogues d'abús, que inclouen a les amfetamines, barbiturats, benzodiazepines i opiacis.