En el presente trabajo se propone verificar cómo se ha satisfecho el derecho a la salud de los ciudadanos que practican deporte. Atendiendo tanto a la dimensión subjetiva de este derecho como a su vertiente como derecho social o colectivo. Y en ambos casos, considerando la triple faceta que el derecho a la salud presenta y que está relacionada con las acciones de prevención, de protección y de fomento. Con tal propósito la realidad del deporte, entendido en un sentido amplio y comprensivo de todas su posibles manifestaciones, debe enfrentarse con la regulación jurídico-deportiva y sanitaria de nuestro país cuyo examen desvelará si las actuales competencias de las Administraciones Públicas permiten garantizar una satisfacción plena de este derecho, adecuada y coherente con los principios del propio sistema, en todas las manifestaciones deportivas. / En el present treball es proposa verificar com s'ha satisfet el dret a la salut dels ciutadans que practiquen esport. Atenent tant a la dimensió subjectiva d'aquest dret com al seu vessant com a dret social o col·lectiu. I en tots dos casos, considerant la triple faceta que el dret a la salut presenta i que està relacionada amb les accions de prevenció, de protecció i de foment. Amb tal propòsit la realitat de l'esport, entès en un sentit ampli i comprensiu de totes la seva possibles manifestacions, s'ha d'enfrontar amb la regulació juridicoesportiva i sanitària del nostre país l'examen desvetllarà si les actuals competències de les administracions públiques permeten garantir una satisfacció plena d'aquest dret, adequada i coherent amb els principis del propi sistema, en totes les manifestacions esportives. / In this paper it is proposed to verify how it has satisfied the right to health of citizens who practice sports. In response to both the subjective dimension of this right as his side as social or collective right. And in both cases, considering the triple facet that the right to health presents and which is related to the actions of prevention, protection and promotion. To this end the reality of sport, understood in a broad and comprehensive of all its possible manifestations sense, must deal with the legal and sports and health regulations of our country whose examination will reveal if the current powers of the government allow ensure full satisfaction this right, appropriate and consistent with the principles of the system itself, in all sporting events.

La tesi doctoral Responsabilidad civil y deporte analitza el marc regulatori esportiu i, en particular, les normes aplicables als accidents esportius, així com els criteris d'imputació emprats pels tribunals a l'hora de resoldre aquests supòsits.S'examina en detall la jurisprudència del Tribunal Suprem i la jurisprudència menor espanyola i també, encara que de forma menys exhaustiva, la jurisprudència de les diferents jurisdiccions dels EUA. En ambdós casos es parteix del subjecte responsable de l'accident.Les conclusions bàsiques del treball apunten a què el criteri d'imputació central als accidents esportius és l'assumpció dels riscs inherents a la seva pràctica per part dels esportistes. Així mateix, la diligència exigida als esportistes és menor que la diligència del bon pare de família prevista a l'art. 1104 CC, mentre que a les institucions encarregades d'organitzar o allotjar l'esdeveniment, se'ls exigeix un nivell de diligència superior. / La tesis doctoral Responsabilidad civil y deporte analiza el marco regulatorio deportivo y, en particular, las normas aplicables a los accidentes deportivos, así como los criterios utilizados por los tribunales para resolver estos supuestos.Se examina en detalle la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la jurisprudencia menor española y también, aunque en menor medida, la jurisprudencia de las diferentes jurisdicciones de los EEUU. En ambos casos se parte del sujeto responsable del accidente.Las conclusiones básicas del trabajo apuntan a que el criterio de imputación central en los accidentes deportivos es la asunción de los riesgos inherentes a su práctica por parte de los deportistas. Asimismo, la diligencia exigida a los deportistas es menor que la diligencia del buen padre de familia prevista en el art. 1104 CC, mientras que a las instituciones encargadas de organizar o albergar el evento se les exige un nivel de diligencia superior. / The PhD dissertation Responsabilidad civil y deporte explores the regulatory framework of sports and, above all, the rules governing sports accidents, as well as the criteria used by courts in order to solve litigation in this area.It provides a detailed survey of the case-law by the Spanish Supreme Court and other Spanish courts, as well as the decisions delivered by courts from different U.S. jurisdictions. In both discussions, the standpoint used to sort out the different cases concern the subject who is held liable for the accident. The basic conclusions of the research assert that proximate causation in sports accidents resorts to the idea of assumption of the activity's inherent risks by the sportsmen. Sportsman's duty of care is less than the "good father's standard of care" set forth in Section 1104 of the Spanish Civil Code, whereas a higher level of care is demanded to sports events organizers.