• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 991
  • 142
  • 58
  • 12
  • 10
  • 10
  • 10
  • 9
  • 7
  • 6
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 1228
  • 592
  • 539
  • 371
  • 348
  • 192
  • 137
  • 133
  • 112
  • 109
  • 99
  • 97
  • 94
  • 93
  • 77
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Plano de eficiência energética numa unidade industrial

Alves, Cláudio Filipe Vieira January 2009 (has links)
Tese de mestrado integrado. Engenharia Electrotécnica e de Computadores (Major Energia). Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2009
2

Benchmark de eficiencia energética para el sector transporte en comparación a los paises mejor calificados por Aceee

Gassibe Cáceres, María Paz January 2015 (has links)
Ingeniera Civil Industrial / Existe el desafío a nivel mundial de generar las condiciones adecuadas para alcanzar el desarrollo en las próximas décadas. Dado que el crecimiento viene de la mano con la demanda de energía aparece la difícil tarea de contar con los recursos energéticos suficientes y competitivos que apoyen este desarrollo, una solución muy fuerte para esta situación es el concepto de eficiencia energética, del cual Chile tomó conciencia y creó el PNAEE 2020, que planteó un programa estratégico para el uso y la gestión de la energía. Sin embargo, las medidas determinadas allí fueron limitadas, principalmente en el sector transporte, que consume el 32% de la energía final. En este informe se plantea como objetivo general identificar las brechas que existe entre Chile y los 16 países evaluados por ACEEE y definir las mejores propuestas y prácticas de eficiencia energética que se pudiesen desarrollar en este sector; trabajando de la mano con el informe generado por esta organización, que entrega un punto de vista objetivo base para cualquier economía. De manera paralela también se desarrolló un análisis desde el punto de vista cualitativo o más desde el punto de vista común, pues sin duda hay variables propias de un país o exógenas que no permiten o ayudan a desarrollar propuestas. De esta forma, dentro de los resultados obtenidos se llegó a que existen ciertas limitantes, como es el caso de ferrocarril en Chile, que no permiten ser más eficiente en el transporte. Aun así, existen amplias oportunidades de mejoras, partiendo por los vacíos de información que existen para todos los medios y modos de transporte. Es imposible implementar una política pública a nivel nacional y regional efectiva si no existe claridad de los datos, por lo tanto no se saben las brechas ni las oportunidades de mejoras. Se requiere de medidas directas para tener un transporte limpio y eficiente, como desincentivar el uso del automóvil, a través del fomento de otros medios de transporte y formas de transporte, así aparecen iniciativas como autos compartidos, carsharing y políticas de precios. Además es imprescindible tener una red de transporte público que soporte el flujo de gente diario y que permita competir con el confort que entrega el vehículo. Para ello debe estar integrado con otros modos de transporte, principalmente con los NMT. De esta forma la bicicleta suena como la alternativa más fuerte, así al menos lo demuestra la experiencia internacional. Sin embargo, para que todas estas medidas se realicen como corresponde, requieren de una fuerte infraestructura que las sustente y el apoyo fundamental de Estado, con inversión, pero sobre todo la capacidad técnica y profesional.
3

Optimização da eficiência energética para o sector hoteleiro

Pereira, Ricardo Filipe Ribeiro de Castro January 2010 (has links)
Estágio realizado na empresa Rodrigues Gomes & Associados - Consultores de Engenharia, S.A. e orientado pelo Eng.º Luís Graça / Tese de mestrado integrado. Engenharia Mecânica. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2010
4

Dinámica de los componentes de la ingesta energética en las diferentes etapas de la vida

Capdevila Muñoz, Francesca 03 April 2006 (has links)
DE LA TESI TITULADA: DINÀMICA DELS COMPONENTS DE LA INGESTA ENERGÈTICA EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA VIDA.Francesca Capdevila MuñozObjectius: Descriure quins són els canvis en la ingesta energètica, la densitat energètica i el volum alimentari que es donen en una població sana, en funció de l'edat i el sexe, i determinar el paper relatiu de la densitat energètica i del volum alimentari en la consecució de la ingesta energètica necessària en cada etapa de la vida. També es pretén veure si la dinàmica que s'estableix entre aquests factors és comparable entre dues poblacions de característiques genètiques, socials i culturals diferents, com són els nens de Reus (Espanya) i els de Guadalajara (Mèxic). Material i mètodes: Projecte que consta de tres estudis observacionals, transversals i prospectius. A) Estudi de la ingesta alimentària i nutricional en un grup de 120 nens en l'etapa de diversificació alimentària (4 a 12 mesos). B) Estudi nutricional en una mostra de la població de Reus d'entre 1 i 98 anys. C) Comparació de la ingesta alimentària i nutricional d'una mostra de nens mexicans de 1 a 4 anys amb una mostra de la població de Reus d'aquestes mateixes edats. En els tres casos, a partir de les dades recollides mitjançant recordatoris de 24 hores, es va obtenir la ingesta mitjana dels diferents grups d'aliments i es van quantificar els valors d'ingesta energètica diària (kcal/dia) i de macronutrients (g/dia de proteïnes, lípids i hidrats de carboni). Es va realitzar el càlcul del volum alimentari, de la densitat energètica de la dieta, del percentatge de l'energia total aportat pels macronutrients, de la ingesta d'energia per kg de pes corporal i del volum alimentari per kg de pes corporal.Resultats i conclusions: La ingesta energètica, el volum alimentari i la densitat energètica de la dieta augmenten progressivament al llarg de la infància i fins al final de la pubertat. A la pubertat comencen a fer-se patents diferències significatives entre sexes en les variables analitzades. Durant l'edat adulta s'observa una tendència significativa (p<0.001 als dos sexes) al descens de la ingesta energètica i de la densitat energètica de la dieta. El volum alimentari mostra un progressiu augment des del segon any de vida fins al final de la pubertat; però en l'edat adulta aquesta variable no mostra una tendència significativa a la disminució amb l'edat a les dones, i als homes el descens del volum alimentari es dóna a partir dels 45 anys i és molt menys marcat que el que s'observa a la densitat energètica. Al comparar la població infantil de Reus amb la mostra de nens mexicans s'observa que les diferències existents en la dieta d'ambdós països condicionen una densitat energètica diferent, que fa que els nens mexicans ingereixin un volum d'aliments major per tal d'obtenir la ingesta energètica necessària, a partir d'una dieta menys densa des del punt de vista energètic. El percentatge de l'energia total aportat per proteïnes i lípids és superior a les recomanacions en gairebé tots els grups d'edat, mentre que el percentatge aportat pels hidrats de carboni en molt pocs casos arriba al 50%.De l'anàlisi dels tres estudis es desprèn que, al llarg de les diferents etapes de la vida, la variació de la ingesta energètica en resposta a canvis fisiològics en les necessitats s'aconsegueix bàsicament mitjançant variacions en la densitat energètica de la dieta, tot i que en diferents moments en les quals les necessitats energètiques s'incrementen puntualment o bé la dieta presenta una baixa densitat, s'observa també un augment del volum d'aliments ingerit. En canvi, amb l'edat, quan les necessitats es van fent menors, no es constata una reducció del volum alimentari paral.lela a l'observada en la ingesta energètica i la densitat energètica. / OF THE THESIS ENTITLED: DYNAMICS OF THE COMPONENTS OF THE ENERGY INTAKE ALONG THE DIFFERENT STAGES OF LIFE. Francesca Capdevila Muñoz Objectives: To describe which are the changes in energy intake, energy density and food volume that take place in a healthy population, according to age and sex, and to determine the relative role of energy density and food volume in the achievement of the energy intake which is necessary in each stage of life. We also try to see whether the dynamics established between these two factors is comparable between two populations of different genetic, social and cultural characteristics, like the children from Reus (Spain) and the ones from Guadalajara (Mexico).Material and methods: Project that consists of three observational, cross-sectional and prospective studies. A) Study of the food and nutritional intake in a group of 120 children during the dietary diversification age (4 to 12 months old). B) Study of the food and nutritional intake in a sample of the Reus population, aged from 1 to 98 years old. C) Comparison of the food and nutritional intake of a sample of 1 to 4 year-old Mexican children with a sample of the Reus population of the same ages. In the three studies, from the data obtained by means of 24-hour recalls, the mean intakes of the different food groups were calculated and the values of daily energy intake (kcal/day) and macronutrients (g/day of proteins, lipids and carbohydrates) were quantified.We also calculated the food volume, the dietary energy density, the percentage of total energy provided by each macronutrient, the energy intake per kg of body weight and the food volume per kg of body weight. Results and conclusions: From infancy to the end of puberty there is a progressive increase of the energy intake, the food volume and the energy density of the diet. At the pubertal age significant differences between sexes are established in the variables analysed. During adulthood there is a significant tendency (p<0.001 in both sexes) towards a decrease in the energy intake and in the energy density of the diet. The food volume shows a progressive increase from the second year of life onwards; however, in adulthood this variable does not show a significant tendency towards a decrease in women and, in men, the descent of the food volume begins from the age of 45 and it is much less pronounced than that observed in the energy density.When we compare the children from Reus with the sample of Mexican children, we observe that the existing differences between the diets of both countries determine a different energy density, so the Mexican children eat a greater food volume in order to obtain the necessary energy intake from a less dense diet.The percentage of total energy intake that is provided by proteins and lipids exceeds the recommendations in nearly all the age groups, whereas the percentage provided by carbohydrates rarely achieves a 50%.From the analysis of these three studies we can see that, along the different life stages, the variation in the energy intake &#9472;due to physiological changes in the energy requirements&#9472; is achieved basically by means of variations in the energy density of the diet, although in certain moments, when the energy requirements increase momentarily or the diet has a low energy density, we also observe an increase in the volume of foods consumed. Whereas, with age, as the requirements tend to decrease, we don't find a decrease of the food volume parallel to the one observed both in the energy intake and in the energy density.
5

Análise dos impactos dos programas de eficiência energética e proposições de melhorias dos programas nacionais / Impact analysis of energy efficiency programs and improvement propositions for national programs

Maginador, Juliana Aline Galan [UNESP] 31 May 2017 (has links)
Submitted by Juliana Aline Galan Maginador null (juliana_maginador@hotmail.com) on 2017-06-20T00:07:40Z No. of bitstreams: 1 FINAL Digitalizado.pdf: 3086312 bytes, checksum: 1e6e3f6889f5c11b614ed1c7ecff6b63 (MD5) / Approved for entry into archive by Luiz Galeffi (luizgaleffi@gmail.com) on 2017-06-21T13:22:51Z (GMT) No. of bitstreams: 1 maginador_jag_me_bauru.pdf: 3086312 bytes, checksum: 1e6e3f6889f5c11b614ed1c7ecff6b63 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-21T13:22:51Z (GMT). No. of bitstreams: 1 maginador_jag_me_bauru.pdf: 3086312 bytes, checksum: 1e6e3f6889f5c11b614ed1c7ecff6b63 (MD5) Previous issue date: 2017-05-31 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq) / Governos e entidades reguladoras do setor elétrico investem em boas práticas, processos, equipamentos e infraestrutura buscando aumentar a eficiência energética. É crescente a aplicação da eficiência energética como forma de agente transformador de comunidades, cidades e até mesmo países. Porém a questão relacionada ao retorno que as diversas tecnologias e procedimentos implementados têm trazido no âmbito econômico, social e técnico ainda se faz presente. Foram exibidos os principais programas de eficiência energética atualmente ativos no mundo com especial enfoque para Japão, China, Rússia, Estados Unidos, Brasil e União Europeia: Portugal, Espanha e Alemanha. Detalhadamente para o Brasil, foi analisado inicialmente o Procel, o qual foi descrito em uma escala de tempo de duas décadas, analisando as diferenças de cada subprograma, bem como também a motivação e o incentivo governamental que apoia cada iniciativa. Em seguida, foram apresentados os detalhes do Programa de Eficiência Energética da Aneel e seus investimentos em cada tipologia tal como a energia economizada e o retorno do investimento. Ainda com relação ao Brasil, este trabalho apresenta os diversos projetos das concessionárias que foram confrontados com os demais por tipologia de cada região, esclarecendo-se então, quais os melhores retornos por região e as melhores políticas de eficiência energética atualmente aplicada e quais possibilidades de aperfeiçoamento nas diferentes regiões do Brasil. Como resultado, é possível verificar que os programas de eficiência energética brasileiros não possuem o mesmo retorno de investimento e em muitos casos, a maior parte dos recursos são investidos sem levar em conta as características econômicas de cada região. Baseando-se nas melhores práticas de cada país é possível traçar analogias com a realidade brasileira, como forma de propor melhorias nos programas nacionais, possibilitando-se assim um aumento do retorno de investimento dos programas de eficiência energética. / Governments and Regulatory Agencies in the electricity sector invest in best practices, processes, equipment and infrastructure in order to increase energy efficiency. The application of energy efficiency as a change agent of communities, cities and even countries is increasing. However, the question related to the return that the various technologies and procedures implemented have brought to the economic, social and technical scope still present. The main energy efficiency programs currently active in the world will be presented with special focus on the European Union, Portugal, Spain, Germany, Japan, China, Russia, United States and Brazil. In detail for Brazil, Procel will be analyzed initially, which will be described in a time scale of two decades, analyzing the differences of each subprogram, as well as the motivation and governmental incentive that supports each initiative. Furthermore, the details of Aneel's Energy Efficiency Program and its investments in each typology such as energy saved and return on investment will be presented. Also related to Brazil, this work will present the different projects of the electrical utilities that will be confronted among themselves by type of each region, clarifying then which are the best returns by region and the best energy efficiency policies currently applied and what possibilities of improvement in the different regions of Brazil. As result, it’s possible verify that the Brazilian energy efficiency programs don’t have the same return of investment and in a lot of cases, most resources are invested without consider the regional economics’ caracteristics. Based on best practices of each analyzed country it’s possible to highlight analogies with brazilian’s reality, proposing improvements to the national programs, increasing the return of investments for the energy efficiency programs. / CNPq: 132998/2016-5
6

Matriz energética primária do Mercosul : uma análise descritiva dos anos 1973 e 2005

Ferreira Lopes De Assis, Wagner 31 January 2009 (has links)
Made available in DSpace on 2014-06-12T17:15:58Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo2849_1.pdf: 571741 bytes, checksum: be7eb49dffe8f087333cca59ca56fe87 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2009 / A integração regional no Mercosul veio fortalecer significativamente os laços comerciais entre os países membros; as trocas comerciais cresceram consideravelmente em curto período de tempo. O crescimento econômico e consumo energético estão fortemente ligados, visando o estudo da matriz energética primária, desenvolvemos o trabalho em cima da demanda e oferta energética do bloco, analisando de maneira histórica o desenvolvimento da base energética primária. Buscou-se coletar dados, identificando as matrizes energéticas dos países membros compondo, então, a matriz atualizada, o para afirmarmos ou não a complementariedade energética do bloco
7

A ampliação da Matriz energética brasileira entre 1970 e 2009

ARAÚJO NETO, Laércio Tavares de 15 March 2012 (has links)
Submitted by Israel Vieira Neto (israel.vieiraneto@ufpe.br) on 2015-03-04T13:43:48Z No. of bitstreams: 2 Dissertação - Laércio Tavares - VERSÃO DIGITAL.pdf: 2978797 bytes, checksum: e1fffac42afbf8465fb7252676d363a3 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-03-04T13:43:48Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação - Laércio Tavares - VERSÃO DIGITAL.pdf: 2978797 bytes, checksum: e1fffac42afbf8465fb7252676d363a3 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) Previous issue date: 2012-03-15 / A consolidação da Matriz Energética Brasileira teve seu início na década de 1970, onde grandes investimentos davam partida a uma longa jornada em direção à diversificação, autossuficiência e segurança energética nacional. Esses investimentos foram possíveis devido a uma série de acontecimentos históricos e situações internas, ao colocar em risco o fornecimento e a eficiência energética do país. O Brasil segue, quatro décadas após a década de 1970, como referência no âmbito energético, seja no setor petrolífero no desenvolvimento de tecnologia de extração de petróleo em águas profundas, como no desenvolvimento de novas tecnologias, tal como o etanol da cana-de-açúcar, e aproveitamento do potencial hidráulico nacional. Nesse sentido, propõe-se discutir essa evolução e os fatores que a possibilitaram, abrindo espaço para projeções futuras.
8

Nuestra Seguridad Energética Debe Tener un Carácter Inclusivo y Sostenible

Vilchez Chávarry, Luis 20 October 2014 (has links)
Durante los últimos tres años efectivamente hemos seguido con mucha atención el plan expansivo de electrificación rural que viene realizando el Gobierno Central y que por cierto se ha desarrollado de manera agresiva en alguna parte de la costa y con un mayor énfasis en la sierra y en la zona de la selva central de nuestro país.
9

Marco institucional de la eficiencia energética en Chile

Riveros Inostroza, María Fernanda January 2014 (has links)
Memoria (licenciado en ciencias jurídicas y sociales) / La actual configuración del marco institucional de la eficiencia energética es producto de la reforma del sector energético que se alzó a partir de la Ley 20.402 que crea el Ministerio de Energía. Esta reforma incorpora dos grandes instancias institucionales encargadas en específico del tema de la eficiencia energética: la División de Eficiencia Energética del Ministerio de Energía y la Agencia Chilena de Eficiencia Energética. El presente trabajo se centra en la necesidad de contar un marco institucional encargado de la eficiencia energética. Para ello, analizaremos la experiencia internacional en la implementación de Agencias de Eficiencia Energética, y estudiaremos casos específicos de AEE exitosas. Posteriormente examinaremos el marco institucional vigente en materia de eficiencia energética en nuestro país, se estudiarán así los antecedentes del marco institucional actualmente vigente en nuestro país –que básicamente se remite a la incipiente institucionalidad que representaba el Programa País de Eficiencia Energética-, para luego pasar a un análisis tanto de la División de Eficiencia Energética del Ministerio de Energía como de la Agencia Chilena de Eficiencia Energética.
10

Análise da eficiência energética e da viabilidade dos ciclos de absorção na frigorificação de cargas / Analysis of energy efficiency and viability of the absorption refrigeration cycle load

Abreu, Ari Ferreira de 06 July 1994 (has links)
Este trabalho aborda a problemática do transporte de carga frigorificada, sob a ótica da eficiência energética da unidade frigorífica. São propostas alternativas para conservação de alimentos, independentemente do frio. Embora incapazes de substituir totalmente o frio, podem ser uma alternativa em vários casos. É analisada a tecnologia de frigorificação atualmente empregada, enfocando custos do sistema, eficiência energética e efeitos da atual tecnologia sobre o meio ambiente. É desenvolvido o projeto preliminar de uma unidade de refrigeração por absorção, que é analisado comparativamente com as unidades por compressão a vapor. Este estudo mostra que o sistema de refrigeração por absorção pode ser viável em muitas aplicações onde não se dispõe de energia térmica ou mecânica. / This study analyses refrigerated freigth transportation, under the scope of refrigeration energy effeciency. There are several alternatives for food conservation, independently of refrigeration. These existing technologies are not capable of completely replacing refrigeration, but they could be utilized in many cases. The refrigeration techonology currently used is analysed, focusing on system costs, energy efficiency and environmental impacts. A preliminary design of an absoption system was done and an analysis was performed comparating it with the compression units. Conclusive analysis of the system will depend of the evaluation of the experimental unit. This study shows that refrigeration by absortion could be viable in various aplications where no electricity or mechanical energy are available.

Page generated in 0.0733 seconds