Avui en dia, en plena Societat del coneixement, la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la formació a tots els nivells, pot comportar problemes a les institucions educatives. Tenint en compte el contacte constant de les noves generacions amb els entorns TIC i el seu ús en tot tipus d'activitats, es fa necessària una formació dels mestres en l'ús de les tecnologies des de la seva formació inicial. Fent-los conscients dels canvis metodològics que la seva aplicació a les aules suposen. La realització de tasques de formació en TIC dels mestres en les seves etapes de formació inicial pot suposar la base per a la seva futura actualització professional, establint un marc de formació al llarg de la vida. Una de les principals estratègies de formació en l'ús de les TIC es basa en la realització d'activitats d'aprenentatge col•laboratiu a través d'Internet. Des del nostre punt de vista, la col•laboració en línia pot enriquir la formació inicial dels mestres. Prenent aquestes i altres reflexions com a punt de partida es va originar la tesi doctoral que presentem. Així doncs, ens vam proposar, en primer lloc, realitzar un primer diagnòstic sobre la percepció dels nostres estudiants de tercer de magisteri sobre el seu domini de les TIC, per després desenvolupar una intervenció a partir de l'aplicació d'un Centre de Recursos Virtual de Tecnologia educativa en el marc de l'assignatura troncal "Noves tecnologies aplicades a l'Educació", realitzant activitats col•laboratives entre els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida. El primer gran bloc d'aquesta tesi -o marc teòric - el constitueixen apartats com ara el procés d'introducció de les TIC en l'àmbit universitari, les TIC com a recursos didàctics, la formació de mestres en les competències bàsiques TIC, els principals mètodes de treball col•laboratiu en xarxa i de treball per projectes, i els estudis previs a la nostra investigació. Seguidament es realitza una explicació detallada de les característiques metodològiques del nostre estudi, basat en els pilars de la investigació descriptiva explicant les fases i instruments de recollida d'informació. Aquesta investigació es va realitzar durant dos cursos (2005/06 i 2006/07). Durant el primer curs, es va adaptar i va aplicar un qüestionari d'una altra investigació, portant a terme un procés de validació estadística del mateix, també es va dur a terme un procés d'adaptació i actualització d'un Centre de Recursos Virtual dut a terme en una investigació anterior . Un cop validat el qüestionari i realitzats els canvis pertinents al Centre de Recursos, es va aplicar el primer durant el curs següent en format en línia a l'inici i al final de l'acció formativa. Durant el desenvolupament de l'assignatura "Noves Tecnologies aplicades a l'Educació", es van dur a terme una sèrie d'activitats col•laboratives entre els estudiants de Tarragona i Lleida a través del Centre de Recursos. Posteriorment, es va dur a terme una anàlisi de les dades recollides en els qüestionaris i els espais de comunicació del Centre de Recursos, així com de les produccions dels estudiants durant el curs, portant a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la informació recollida. Els resultats obtinguts van permetre observar una realitat que, encara que els estudiants coneixen les TIC, els costa dur a terme una aplicació acadèmica de les mateixes. Pel que fa al Centre de Recursos, es pot dir que és una eina ben valorada en general, encara que es posen de manifest una sèrie de problemes (com, per exemple, el fet d'haver hagut d'utilitzar BSCW per a l'intercanvi d'arxius) que seria necessari millorar abans de la seva posterior aplicació. / Nowadays, in full knowledge society, the incorporation of Information and Communication Technologies (ICT) in education at all levels can cause problems to educational institutions. The constant contact of the new generations with ICT and its use in all kinds of activities makes teacher training in the use of the technologies necessary from their initial training. It’s essential to make them aware of the methodological changes to its implementation in classrooms. The tasks of ICT training for teachers in their formative stages may provide the basis for future professional development, establishing a framework for lifelong learning. One of the main strategies of training in the use of ICT is based on collaborative online learning activities through Internet. From our point of view, online collaboration can enhance the initial training of teachers. Taking these and other reflections as a starting point, this thesis was originated. We decided, first, an initial diagnosis on the perception of our students on their third teaching ICT skills, then develop an intervention from the application of a Virtual Resource Center of Technology Education as part of the core course "New Technologies Applied to Education", performing collaborative activities among students at the University Rovira i Virgili and University of Lleida. The first major section of this thesis, or theoretical framework and reference, is composed by sections like the process of introducing ICT in to Higher Education institutions, ICT and teaching resources, teachers training in basic ICT skills, the main methods of collaborative work and project based learning, and previous studies to our research. Below is a detailed explanation of the methodological characteristics of our study, based on the pillars of descriptive research and explain the phases of data collection instruments. This research was conducted during two courses (2005/06 and 2006/07). During the first course, a questionnaire from a previous research was adapted and applied, conducting a statistical validation process itself. A Virtual Resource Center from a previous research was also adapted and updated. Once validated the questionnaire and made the appropriate changes to the Resource Centre, the first one was applied during the next course in online format at the beginning and end of the training. During the development of the course "New Technologies applied to Education", were carried out a series of collaborative activities among students in Tarragona and Lleida through the Resource Center. Subsequently, we conducted an analysis of data collected in questionnaires and communication spaces Resource Center, as well as productions by the students during the course, carrying out a quantitative and qualitative data analysis. The results obtained showed a reality that, although students are aware of ICT, they show some resistance while using it on academic activities. We can consider the Resource Center as well valuated in general terms, although students reveal several problems during its use (for example, they had to use BSCW for file sharing during the course activities) that would require prior to further improve implementation.

En el moment actual, el rol dels docents resulta fonamental per a capacitar i empoderar als estudiants fent ús de totes les potencialitats que ofereixen les tecnologies. Per la qual cosa, els docents necessiten no només disposar d’una alfabetització o competència digital bàsica, sinó que deuen ser capaços d’integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en les seves pràctiques didàctiques (la seva competència digital docent), i sens dubte, la seva formació inicial resulta clau. El propòsit d’aquest treball és explorar la competencia digital del futur docent, i per a fer-ho, s’ha dissenyat i desenvolupat un nou instrument per a l’avaluació de la seva execució o acompliment, fent ús de les potencialitats dels entorns virtuals 3D. Aquest treball, basat en els estudis d’investigació per al disseny (DBR-EDR), compta amb tres fases principals: (1) la investigació preliminar, desenvolupant un marc conceptual i analitzant l’autopercepció de l’estudiant en quant a la seva CD; (2) la fase de prototipatge, centrada en l’anàlisi de la usabilitat, validesa, utilitat i efectivitat de l'entorn 3D; i (3) l’avaluació final a través de l’entorn 3D. Un entorn que simula una escola de primària, dissenyada a partir d’exemples autèntics, seguint el model de disseny centrat en l’evidència (ECD) i fent servir els estàndards internacionals de la ISTE. / En el momento actual, el rol de los docentes resulta fundamental para capacitar y empoderar a los estudiantes haciendo uso de todas las potencialidades que ofrecen las tecnologías. Para ello, los docentes necesitan no solo disponer de una alfabetización digital básica, sino que deben ser capaces de integrar las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus prácticas didácticas (su competencia digital docente), y sin duda, su formación inicial resulta clave. El propósito de este trabajo es explorar la competencia digital del futuro docente, y para ello se ha diseñado y desarrollado un nuevo instrumento para la evaluación de su ejecución o desempeño, haciendo uso de las potencialidades de los entornos virtuales 3D. Este trabajo, basado en los estudios de investigación para el diseño (DBR-EDR), cuenta con tres fases principales: (1) la investigación preliminar, desarrollando un marco conceptual y analizando la autopercepción del estudiante acerca de esta competencia; (2) la fase de prototipado, centrada en el análisis de la usabilidad, validez, utilidad y efectividad del entorno 3D; y (3) la evaluación final a través del entorno 3D. Un entorno que simula una escuela de primaria, diseñada a partir de ejemplos auténticos, siguiendo el modelo de diseño centrado en la evidencia (ECD), y utilizando los estándares internacionales de ISTE. / At the current time, the role of teachers is crucial in empowering students with the advantages of technology. Teachers are required not only to become basic digitally literate, they should also be able to integrate technology into their teaching (this has also been called teachers’ digital competence), and the initial teacher education is one of the most important factors for this purpose. The purpose of this work was to explore the student-teachers’ digital competence, and for this purpose we designed and developed a new instrument to assess their performance, using the potential of 3D virtual environments. This work, which is based on design-based research (DBR-EDR), featured three main phases: (1) preliminary research; developing a conceptual framework and analysing their self-perception of this competence; (2) prototyping stage, focused on usability, validity, practicality and effectiveness of the 3D environment; and (3) a final evaluation through 3D virtual environment. The 3D virtual environment simulated a primary school, the design was based on authentic examples, following the evidence- centered design (ECD) model, and using ISTE standards.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV. L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis. S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives. Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV. / This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

This doctoral dissertation is concerned with an exploratory study on how emerging learning ecologies enabled by Web 2.0 and social web are affecting the self-organized practices and dispositions in the digital settings of individual PhD students. The research endorses a constructivist grounded theory approach, where data collection has been undertaken across three Italian and one UK universities and has included a sequence of online questionnaires, individual interviews and focus groups. The findings being generated provide a repertoire of social media practices for research purposes; a framework conceptualizing the trajectories in the digital, in terms of Space, Time, Socialization, Digital identity, Stance and Tensions; the forms of resilience and the tensions underlying the PhD researchers’ digital engagement. The affordances of PhD e-researchers’ emerging ecologies are therefore understood as multi-dimensional and transitional trajectories intentionally undertaken by the individuals and generating a range of reactions toward the opportunities provided by the open Web.

Aquest estudi identifica els factors que contribueixen a l'èxit en l'aprenentatge en línia en l'educació superior. L'estudi es va realitzar des de la perspectiva dels estudiants i dels professors. Es va utilitzar un model sistèmic i socio-constructivista que té en compte tot el procés d'educació en línia: les entrades, el processos i els resultats de l'aprenentatge. Aquest model utilitza cinc factors pertanyents a l'alumne que inclouen el que els alumnes aporten a l'experiència de aprenentatge en línia (autoeficàcia general, l'autoeficàcia en línia, la motivació, el coneixement previ i les expectatives de l'estudiant). / Este estudio identifica los factores que contribuyen al éxito en el aprendizaje en línea en la educación superior. El estudio se realizó desde la perspectiva de los estudiantes y de los profesores. Se utilizó un modelo sistémico y socio-constructivista que toma en cuenta todo el proceso de educación online: los insumos, el procesos y los resultados del aprendizaje. Este modelo utiliza cinco factores pertenecientes al alumno que incluyen lo que los alumnos aportan a la experiencia de aprendizaje en línea (auto eficacia general, la auto-eficacia en línea, la motivación, el conocimiento previo y las expectativas del estudiante). / This study identifies factors that contribute to success in online learning in higher education from learners’ and teachers’ perspectives. A systemic and socio-constructivist based model of inputs-process-outputs of learning was used with five learner factors that include what learners bring to the online learning experience (general self-efficacy, online self-efficacy, motivation, prior knowledge and course expectation).

La importància de la competència comunicativa escrita per als professionals de l'àmbit TIC està àmpliament referida en la literatura científica, que deixa constància de les mancances de molts professionals a l'hora de presentar informes, projectes o qualsevol altra comunicació. Malgrat la percepció generalitzada d'aquesta situació, els plans d'estudi de les carreres TIC, sobretot en el context europeu, han plantejat poc o gens la formació en aquesta competència. No és fins fa poc, durant la darrera dècada, que aquesta tendència ha començat a canviar a conseqüència de la progressiva adaptació dels plans d'estudi a les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). L'EEES impulsa significativament la incorporació explícita en el plans d'estudi de l'ensenyament-aprenentatge de les competències transversals, com ara la competència comunicativa. És, doncs, un moment òptim per a estudiar diferents vies per a fer-ho, posar-les en pràctica i estudiar-ne l'efectivitat. / La importancia de la competencia comunicativa escrita para los profesionales del ámbito TIC está ampliamente referida en la literatura científica, que deja constancia de las carencias de muchos profesionales a la hora de presentar informes, proyectos o cualquier otra comunicación. A pesar de la percepción generalizada de esta situación, los planes de estudio de las carreras TIC, sobre todo en el contexto europeo, han planteado poco o nada la formación en esta competencia. No es hasta hace poco, durante la última década, que esta tendencia ha empezado a cambiar como consecuencia de la progresiva adaptación de los planes de estudio a las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El EEES impulsa significativamente la incorporación explícita en los planes de estudio de la enseñanza-aprendizaje de las competencias transversales, como la competencia comunicativa. Es, pues, un momento óptimo para estudiar diferentes vías para hacerlo, ponerlas en práctica y estudiar su efectividad. / The importance of written communication skills for professionals in the field of ICT is widely referred to in the literature, which also mentions the shortcomings of many professionals when writing reports, projects or other documents. However, despite the widespread perception of the situation, the curricula of ICT degrees, especially in the European context, have proposed little or no training in this skill. Not until recently, in the last decade, this trend has begun to change as a result of the gradual adaptation of curricula to the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA).

Aquesta tesi doctoral analitza el procés de transformació de la pràctica docent a través de la implementació de la Perspectiva Educativa dels Projectes de Treball (PEPT). Es realitza un assessorament de durada de dos cursos acadèmics (2011-2012 i 2012-2013) a partir de l’aprenentatge realista; partint de la base que aquest model es eficaç per promoure millores en la pràctica docent dels Mestres. Per dur a terme aquesta recerca s’aplica el mètode Design-Based Research (D-B (R)), on la seva principal finalitat és la transformació de contextos educatius. Els resultats, analitzats des de la incorporació y la relació de les sessions d’assessorament sobre la PEPT a les aules, constaten una transformació progressiva dels Mestres cap a la PEPT, passant per quatre etapes: el temps i l’acceptació del canvi, la posada en pràctica de les experiències, la por de la incertesa del que provocarà el canvi i finalment, les transformacions afavoreixen a l’alumnat. / This Ph. D analyses the transformation process of teaching practice through the implementation of the Educational Perspective of Project-Based Learning (PEPT). Throughout two school years (2011-2012 and 2012-2013), an advisory service was provided based on a realistic learning environment, which is believed to be effective in order to encourage the improvement of primary school teachers’ practice. This study follows the Design-Based Research (DBR) method, whose main objective is the transformation of educational contexts. The results, which were analysed since the PEPT was introduced in the classrooms as well as during the advisory service that was provided, might confirm a gradual transformation of school teachers towards the PEPT, a conversion which could have four phases: the time and approval of change, the application of practical experiences, the fear for uncertainty –of what will happen after the change-, and eventually the favourable transformations to pupils. * Perspectiva Educativa dels Projectes de Treball (PEPT) in Catalan.

El present treball de recerca es centra en l'estudi de l'aprenentatge col·laboratiu mediat per ordinadoren entorns d'ensenyament i aprenentatge virtuals i en l'àmbit de la docència universitària. Es descriui s'analitza l'ús que fa el professorat d'entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge (E/A) decaràcter general. Així mateix, s'exploren les possibilitats de noves formes d'ensenyar i aprendre através de l'ús d'entorns d'E/A dissenyats específicament per afavorir l'aprenentatge col·laboratiumediat per l'ordinador (CSCL).El punt de partença del treball consisteix, d'una banda, en un anàlisi d'un recull amplid'investigacions realitzades sobre el tema que es presenta sistematitzat en una taula. D'altra bandas'explora l'ús que es fa dels entorns virtuals i/o de suport virtual (WebCT i Sakai) a la universitat deLleida (UdL).La part central del treball consisteix en investigar si les característiques del software utilitzat podenser decisives per a la millora de l'aprenentatge. Seguint un disseny quasi-experimental esseleccionen fòrums de debat de diverses assignatures, pertanyents a entorns virtuals generals (Sakaii WebCT) i es desenvolupen assignatures on s'empren plataformes específiques dissenyades perafavorir el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Es comparen les aportacions fetes entreentorns generals i específics, i entre entorns específics que requereixen catalogar les aportacions(scaffolds de Fle3 i Synergeia) i els que no ho requereixen.A més a més, s'analitzen les aportacions que fan els subjectes, segons diferents paràmetresquantitatius. S'observa que els estudiants i les estudiantes universitaris fan un ús de les bastideslimitat i imprecís. Així mateix, es fa un anàlisi qualitatiu de les aportacions d'acord a un sistema decategories fonamentat en els processos socials d'aprenentatge col·laboratiu (Stahl, 2000) i elsscaffolds de Knowledge Forum, seguint un procés de fiabilitat en la categorització.Els resultats mostren que les diferències entre entorns generals i específics són molt poques.S'ha constatat que en els 60 fòrums analitzats, independentment de l'entorn, la participació i lamotivació disminueixen si els missatges no són valorats pel tutor. Les aportacions són bàsicamentd'opinió i d'explicitació sobre el tema. S'observen pocs missatges on els estudiants entrin en debatamb idees aportades anteriorment pels altres participants en el fòrum.Finalment, es proposa estimular la participació, oferir pautes de construcció del discurs, i l'ús guiatde les bastides, com a recursos per optimitzar l'aprenentatge virtual (o en suport virtual) per a quesigui més col·laboratiu. / La presente investigación está centrada en el estudio del aprendizaje colaborativo mediado porordenador en entornos de enseñanza y aprendizaje virtuales en el ámbito de la docenciauniversitaria. Se describe y analiza el uso que hace el profesorado de entornos virtuales deenseñanza y aprendizaje (E/A) de carácter general. También se exploran las posibilidades de nuevasformas de enseñar y aprender a través del uso de entornos (E/A) diseñados específicamente parafavorecer el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (CSCL).El punto de partida del trabajo consiste, por un lado, en un análisis de una amplia selección deinvestigaciones realizadas sobre el tema que se presenta sistematizado en una tabla. Por otro lado,se explora el uso que se hace de los entornos virtuales y/o con apoyo virtual (WebCT y Sakai) en launiversidad de Lleida (UdL).La parte central del trabajo consiste en investigar si las características del software utilizado puedenser decisivas para la mejora del aprendizaje. Siguiendo un diseño cuasi experimental se seleccionanforos de diferentes asignaturas de entornos virtuales generales (Sakai y WebCT) y de entornosespecíficos diseñados para favorecer el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Se comparanlas aportaciones hechas entre entornos generales y específicos, y entre entornos específicos querequieren catalogar las aportaciones (scaffolds de Fle3 y Synergeia) y los que no lo requieren.Además, se analizan las aportaciones que hacen los sujetos, según diferentes parámetroscuantitativos. Se observa que los estudiantes universitarios hacen un uso de los andamiajes limitadoe impreciso. También, se hace un análisis cualitativo de las aportaciones de acuerdo a un sistema decategorías fundamentado en los procesos sociales de aprendizaje colaborativo (Stahl, 2000) y losscaffolds de Knowledge Forum, siguiendo un proceso de fiabilidad en la categorización.Los resultados muestran que las diferencias entre entornos generales y específicos son muy pocas.Se ha constatado que en los 60 foros analizados, independientemente del entorno, la participación yla motivación disminuyen si los mensajes no son valorados por el tutor. Las aportaciones sonbásicamente de opinión y explicitación sobre el tema. Se observan pocos mensajes donde losestudiantes entren en debate con ideas aportadas anteriormente por otros participantes en el foro.Finalmente, se propone estimular la participación, ofrecer pautas de construcción del discurso, y eluso guiado de los andamiajes (scaffolds), como recursos para optimizar el aprendizaje virtual paraque sea más colaborativo / This research is based on computer supported collaborative learning (CSCL), which takes place inthe university teaching environment. This study describes and analyses the usage of teaching-learning virtual environments by professors. Moreover, the advantages of new ways of teachingand learning in CSCL environments are explored.The starting point of this work, on the one hand, consists of the analysis of a broad collection ofresearches on this topic, which is shown in a specific classification table. On the other hand, theusage of the virtual environments and/ or virtual support (WebCT and Sakai) in the university ofLleida (UdL) is investigated.The core subject of the project deals with the need of sorting out whether the software used canstrongly influence the improvement on learning or not. Then, forums from different subjects areselected, following a quasi-experimental methodology. These forums can be divided into twogroups: those which were found in general virtual environments (Sakai and WebCT) and those inspecific virtual environments (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). The latter were designed inorder to enhance CSCL. Later on messages from one group are compared to messages of the othergroup. Besides, messages which belong to virtual specific environments (scaffolds from Fle3 andSynergeia) and which require being catalogued are also compared to messages from a specificenvironment (Knowledge Forum) which doesn't require this.Furthermore, messages are analysed from different quantitative parameters. It is observed thatuniversity students use scaffolds in an uncertain and limited way. Likewise, messages are analysedqualitatively following a category system based on social processes of collaborative learning (Stahl,2000) and the scaffolds from Knowledge Forum. In addition, this analysis has undergone a processof reliability in the categorising stage.Results show that there are few differences between general and specific environments. Sincefirstly, it has been proved that in all of the 60 analysed forums, whatever the environment was,participation and motivation decrease if messages aren't assessed by a tutor. Secondly, we havecome to the conclusion that students either express their own opinions, or their actual knowledge onthe topic with or without mentioning the sources of the information they are giving. Nevertheless,there are few messages in which students comment on their classmates' ideas.In conclusion, there are different ways to optimize virtual learning so that it becomes morecollaborative, which are the following: the participation, the scripts and the scaffolds.

The emergence of Web 2.0 has not only changed the available Web technologies, but also the way people communicate and relate to one another. The growing ubiquity of Web access, and the variety of devices that allow us to interact with it, have made it possible for users to choose the tools and services that better adapt to their needs, providing a means of personalising the learning experience. This Thesis presents the results of my research on the construction and analysis of Personal Learning Environments (PLEs) based on Web 2.0 services in two different contexts, secondary education and higher education. The methodology used was Design-Based Research, by carrying out interventions in practice settings at both secondary education and higher education levels; in the case of secondary education, the environment created fulfilled all the requirements to be considered a Living Lab. These interventions and their successive iterations allowed for a continuous process of data collection and analysis, which was in turn used to modify or create new interventions. The analysis of the data provided evidence of PLEs as tools for learning and acquiring skills, strengthening social interactions, and improvement in the organization and management of content and learning resources, and also helped identify obstacles and barriers, and possible solutions. My original contribution to knowledge is the development of guidelines for using Personal Learning Environments as tools for supporting formal learning, either by teachers or by the learners themselves. / La aparición de la Web 2.0 no sólo ha cambiado las tecnologías Web disponibles, sino también la forma de comunicarnos y relacionarnos con los demás. El creciente acceso a la Web, y la variedad de dispositivos que nos permiten interactuar con ella, han hecho posible que los usuarios puedan elegir las herramientas y servicios que mejor se adapten a sus necesidades, proporcionando así formas de personalizar la experiencia de aprendizaje. Esta tesis presenta los resultados de mi investigación sobre la construcción y análisis de entornos personales de aprendizaje (PLE) basados en servicios Web 2.0, en dos contextos diferentes, educación secundaria y educación superior. La metodología utilizada fue la de diseño basado en la Investigación (Design-Based Research), mediante la realización de implementaciones en entornos reales, tanto en educación secundaria como en educación superior; en el caso de la educación secundaria, el entorno y la comunidad que se crearon cumplieron con todos los requisitos para ser considerados un Living Lab. Estas implementaciones y sus sucesivas iteraciones permitieron seguir un proceso continuo de recopilación y análisis de datos, los cuales se utilizaron para modificar o crear nuevas implementaciones. El análisis de los datos proporcionó evidencias de los PLE como herramientas para el aprendizaje y la adquisición de habilidades, el fortalecimiento de las interacciones sociales, y la mejora en la organización y gestión de contenidos y recursos de aprendizaje, y también ayudó a identificar obstáculos y barreras, y posibles soluciones. Mi contribución original al conocimiento es la elaboración de directrices para el uso de entornos personales de aprendizaje como herramientas para apoyar el aprendizaje formal, ya sea por parte de los profesores o de los propios alumnos.

Paginació: pàg. 1-136 i 1-464 / Educational Reverse Engineering Activities referred to as the acronym -EREA- help engineering design students to: Acquire and develop a set of abilities that raise their awareness of the design process; expand their sources of inspiration, position their actions within the lifecycle of a product, and transform theoretical knowledge into practice. However, it was detected that although such activities sparked interest among engineering design educators, they were either absent from typical engineering design curricula or were not fully exploited. After analysing the causes for it and determining that the creation of a collection of resources for the study of educational reverse engineering activities was the best way to reach a geographically dispersed community and thus start trying to change the existing research situation, the development of such resources began with the goal to address as many of the concerns as possible found whenever trying to implement EREA into existing engineering design curricula. The contents selected for inclusion in the collection of resources then, were derived based on initial exploratory discussions with experts in academia and industry; from the feedback received from peer reviewed conference papers stemming from this doctoral research, and from the presentation of intermediate results to early reviewers of this project; for such reasons, the information presented in the different resources targets first time (or novice) instructors of reverse engineering activities and takes into account not only the technical but also the pedagogical and administrative considerations implicated in the study of academic activities, and their potential introduction into an existing engineering design curriculum Given that some relevant information about the topic already existed but it was dispersed across different areas of knowledge; rather than developing all topics from scratch again, a conscious effort was made to examine published literature and to consult with domain experts to integrate and contextualise all existing information into a coherent body that could be complemented with the original results originating from this project. The major sections comprising the collection of resources then, are listed below: - Resource 1: Fundamentals of Educational Reverse Engineering Activities - Resource 2: Reverse Engineering and Learning - Resource 3: Misconceptions about Reverse Engineering - Resource 4: Benefits of Reverse Engineering - Resource 5: A Proposed Methodology for Reverse Engineering Analysis in Engineering Design Education - Resource 6: A Suggested Pedagogy for the Teaching of Educational Reverse Engineering Activities - Resource 7: Integrated Example of an Educational Reverse Engineering Activity on a Disposable Camera - Resource 8: Conclusions and Final Remarks - Resource 9: Miscellaneous Resources for the Study of Reverse Engineering The abovementioned resources were of a self-contained nature, could be read either individually or sequentially, and were written using the "DRM" framework for research in the area of engineering design. Once finished, a number of academic institutions were contacted to measure their interest in the resources, and in the end 12 different ones in the United Kingdom, Ireland, France, Denmark and Germany showed their interest in the research project and agreed to receive the document for reading, thus helping fulfil one of the main goals of this research which was to disseminate the results from it. Other results from this project include five peer reviewed conference papers and a report presented at the Technical University of Ilmenau in Germany after spending a visiting internship abroad to learn about similar approaches to the research into reverse engineering by other schools and traditions of design / Las actividades educativas de ingeniería inversa “AEII” tambien conocidas como “EREA” por su acrónimo en inglés ayudan a los estudiantes de ingeniería de diseño a: Adquirir y desarrollar un conjunto de habilidades que elevan su conocimiento del proceso de diseño; tambien a expandir sus fuentes de inspiración, a situar sus acciones dentro del ciclo de vida de un producto, y a transformar conocimiento teórico en practico. Sin embargo, se detectó que a pesar de que tales actividades despertaban el interés de los profesores del área de ingeniería de diseño ellas estaban o ausentes de sus típicos programas de estudio o no explotadas en su totalidad Después de analizar las causas de ello y determinar que la creación de una colección de recursos para el estudio de las actividades educativas de ingeniería inversa era la mejor forma de acceder a un grupo geográficamente disperso y así intentar cambiar la situación de investigación existente, el desarrollo de tales recursos empezó con la meta de atender tantas inquietudes como fueran posible, de aquellas encontradas siempre que se intentaba implementar “AEII” en programas existentes de ingeniería de diseño Los contenidos seleccionados para formar parte de la colección de recursos, fueron definidos en base a conversaciones iniciales de exploración con expertos en la academia y la industria; en base a la retroalimentación recibida de los artículos presentados en conferencia procedentes de esta investigación doctoral, y de la presentación de resultados intermedios a los revisores preliminares de este proyecto; por tales razones, la información presentada en los diferentes recursos está dirigidas a instructores principiantes de actividades de ingeniería inversa y toma en cuenta no solo las consideraciones técnicas sino también las pedagógicas y administrativas involucradas en el estudio de actividades académicas y su potencial incorporación a un programa existente en ingeniería de diseño Dado que cierta información relevante al tema de investigación ya existía pero estaba dispersa entre varias áreas del conocimiento; en vez de desarrollar todos los temas desde cero nuevamente, se realizó un esfuerzo consciente para examinar la literatura existente y consultar con expertos en el tema, para así integrar y contextualizar toda la información disponible en un estudio coherente que pudiera ser complementado con los resultados originales producidos por esta investigación. Las secciones principales que comprenden la colección de recursos se enumeran a continuación: • Recurso 1: Fundamentos de las Actividades Educativas de Ingeniería Inversa • Recurso 2: Ingeniería Inversa y Aprendizaje • Recurso 3: Interpretaciones Equívocas acerca de la Ingeniería Inversa • Recurso 4: Beneficios de la Ingeniería Inversa • Recurso 5: Una Propuesta de Metodología para Utilizar Análisis de Ingeniería Inversa en la Enseñanza de la Ingeniería de Diseño • Recurso 6: Una Propuesta de Pedagogía para la Enseñanza de Actividades Educativas de Ingeniería Inversa • Recurso 7: Ejemplo de una Actividad Educativa de Ingeniería Inversa en una Cámara Desechable • Recurso 8: Conclusiones y Apuntes Finales • Recurso 9: Recursos Diversos para el Estudio de la Ingeniería Inversa Los recursos fueron escritos utilizando la metodología “DRM” para la investigación en el área de ingeniería de diseño y se contactó a diversas instituciones académicas para saber de su interés en tales recursos, al final 12 instituciones en el Reino Unido; Irlanda, Francia, Dinamarca y Alemania mostraron su interés en el proyecto y accedieron a recibir el documento, ayudando así a cumplir una de las metas principales de esta investigación que fue difundir sus resultados entre estudiosos de la ingenierÍa inversa educativa. Tambien como resultado final de esta investigacion se pueden contar 5 artículos presentados en conferencia y el reporte de trabajo de la estancia de investigación en el extranjero.