Using psychoanalysis as a theoretical framework, this essay examines the subject of escapism in The Picture of Dorian Gray by Oscar Wilde. Defense mechanisms of the ego, first thought of by Sigmund Freud, allow for a clearer understanding of what takes place during the plot. By taking the author’s background into account, along with clues in the plot of the novel, a more realistic reading of the novel is made possible instead of a supernatural take. A psychoanalytic perspective allows the essay to explore why and how the protagonist chooses to escape in the novel. The main focus of the analysis is how the protagonist of the novel carries the theme of escapism with increased intensity as the plot progresses. The essay considers why and how Dorian chooses to escape reality and utilizes the theoretical framework for two defense mechanisms used as an aid during escapist activities. Dorian progressively uses the defense mechanisms known as repression and rationalization to support his escapist behavior and protect his ego from anxiety derived from internal and external conflicts.

[ES] La pintura abstracta de tipo matérico se manifestó en Puerto Rico para la década de 1950 siguiendo en sus inicios los signos del arte estadounidense y europeos. Esta incorpora cantidades significativas de materiales pictóricos y/o extrapictóricos sobre el soporte. El estilo abstracto en Puerto Rico fue politizado por un grupo de artistas que entendieron que era un arte integrista de la cultura estadounidense y primaron la figuración como el estilo idóneo para afirmar la identidad cultural puertorriqueña. Este conflicto surgió en el contexto de la aprobación de la constitución del Estado Libre Asociado de Puerto Rico en 1952 como fórmula de gobierno bajo los poderes plenos del Congreso de los Estados Unidos. El arte abstracto proliferó al margen del gobierno que auspiciaba a través del arte y la cultura el desarrollo de proyectos que sirvieron para forjar la idiosincrasia cultural puertorriqueña. Por una parte, analizamos la construcción de varios símbolos identitarios bajo el concepto de imágenes ardientes de Didi-Huberman para intentar explicar cómo la imagen figurativa se podría fijar en la memoria colectiva. Por otra parte, proponemos un análisis del fenómeno opuesto a la imagen, la abstracción matérica tomando en consideración la Teoría de la proyección sentimental de Theodoro Lipps esbozada por Wilheim Worringer. Esta argumenta que una de las posibles razones para que surja el "afán por la abstracción" proviene de una "intensa inquietud" provocada por las condiciones de vida adversas. Según Worringer, lo abstrayente evade representar la realidad por medio de las imágenes. Tomando en cuenta que la abstracción de tipo matérico se fundamenta en la incorporación de cargas de material pictórico o extra-pictóricos sobre el soporte o fuera del mismo, a modo de "derrame" de instalación-ambiente, proponemos que esta no necesariamente elude la realidad, sino que, forma parte de ella por el tipo de relieve que le identifica más con la tridimensionalidad. Consideramos el concepto de la transmodernidad esbozado por el filósofo Enrique Dussel como un acercamiento de análisis descolonizador que fija la atención en el reconocimiento de la producción local frente a las influencias extranjeras y más allá de ellas. En ese contexto que toma en cuenta las influencias euro-estadounidense pero que busca identificar razones locales que expliquen la manifestación de la pintura abstracta, identificamos las obras de tipo matérico más significativas en las colecciones públicas del país a lo largo de las décadas de 1950 al 2020. Finalmente, investigamos dos casos de estudio: los artistas Ivelisse Jiménez y Ángel Otero por ser estos representantes actuales de este tipo de arte con trayectorias consistentes. El análisis de sus obras nos permitió descubrir cuáles son sus influencias, a qué aluden sus abstracciones, qué tipo de evasión y regreso a la realidad, según Worringer y otras escuelas, plantean sus producciones artísticas y cuál es la aportación de la pintura abstracta de tipo matérico al conocimiento del arte en Puerto Rico. / [CA] La pintura abstracta de tipus matèric es va manifestar a Puerto Rico en la dècada del 1950, tot seguint inicialment els signes de l'art estatunidenc i europeu. Aquest tipus de pintura incorpora damunt del suport quantitats significatives de materials pictòrics i/o extrapictòrics. L'estil abstracte el va polititzar a Puerto Rico un grup d'artistes que el considerava com una part integral de la cultura estatunidenca, i per tant primà la figuració, que veia com l'estil idoni per a afirmar la identitat cultural porto-riquenya. Aquest conflicte va sorgir en el context de l'aprovació de la constitució de l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico l'any 1952, com a fórmula de govern sota els poders plens del Congrés dels Estats Units. L'art abstracte va proliferar al marge del govern, que afavoria a través de l'art i la cultura el desenvolupament de projectes que serviren per a forjar la idiosincràsia cultural porto-riquenya. D'una banda, analitzem la construcció de diversos símbols identitaris sota el concepte d'imatges ardents de Didi-Huberman, tot mirant d'explicar com la imatge figurativa es podria fixar en la memòria col·lectiva. D'altra banda, proposem una anàlisi del fenomen oposat a aquesta imatge: l'abstracció matèrica. I ho fem tot prenent en consideració la teoria de la projecció sentimental de Theodoro Lipps, esbossada per Wilheim Worringer, teoria que argumenta que una de les possibles raons perquè sorgisca l'"afany per l'abstracció" prové d'una "intensa inquietud" provocada per les condicions de vida adverses. Segons Worringer, l'abstraent evadeix representar la realitat per mitjà de les imatges. Tenint en compte que l'abstracció de tipus matèric es fonamenta en la incorporació de càrregues de material pictòric o extrapictòric damunt del suport -o bé fora del suport, a manera de vessament d'instal·lació ambient- proposem que aquesta abstracció no necessàriament eludeix la realitat, sinó que en forma part pel tipus de relleu, que la identifica més amb la tridimensionalitat. Considerem el concepte de la transmodernitat, esbossat pel filòsof Enrique Dussel com una aproximació d'anàlisi descolonitzadora que fixa l'atenció en el reconeixement de la producció local, enfront i més enllà de les influències estrangeres. En aquest context, que té en compte les influències europees i estatunidenques, però que cerca identificar raons locals que expliquen la manifestació de la pintura abstracta, identifiquem les obres de tipus matèric més significatives de les col·leccions públiques del país al llarg de les dècades que van del 1950 al 2020. Finalment, investiguem dos casos d'estudi: els artistes Ivelisse Jiménez i Ángel Otero, que són representants actuals d'aquest tipus d'art amb trajectòries consistents. L'anàlisi de les seues obres ens ha permès descobrir quines són les seues influències, a què al·ludeixen les seues abstraccions, quin tipus d'evasió i retorn a la realitat, segons Worringer i altres escoles, plantegen les seues produccions artístiques, i quina és l'aportació de la pintura abstracta de tipus matèric al coneixement de l'art a Puerto Rico. / [EN] Abstract matter painting surge in the 1950s, following in its beginnings the signs of American and European art. It incorporates significant amounts of pictorial and/or all kind of materials on the support. The abstract style in Puerto Rico was politicized by a group of artists who understood it to be representative of the American culture and realistic art prevailed as the ideal style to affirm the Puerto Rican cultural identity. This conflict arose in the context of the approval of the constitution of the Commonwealth of Puerto Rico in 1952 as a form of government under the full powers of the United States Congress. Abstract art proliferated outside the government that sponsored through art and culture the development of projects that served to forge the Puerto Rican cultural idiosyncrasy. On the one hand, we analyze the construction of various identity symbols under Didi-Huberman's concept of burning images; to try to explain how the figurative image could be fixed in the collective memory. On the other hand, we propose an analysis of the phenomenon opposed to the image, the material abstraction, taking into consideration Theodore Lipps' Theory of Sentimental Projection outlined by Wilheim Worringer. This argues that one of the possible reasons for the surge of the "desire for abstraction" comes from an "intense concern" caused by adverse living conditions. According to Worringer, the abstractions evades representing reality through images. Considering that abstract matter painting is based on the incorporation of loads of material on the support, or outside of it, as an installation-environment "spill", we propose that it does not necessarily elude reality, but is part of it due to the type of relief that identify more with tridimensionality. We consider the concept of transmodernity outlined by the philosopher Enrique Dussel as an approach to decolonizing analysis that focuses on the recognition of local production in the face of foreign influences and beyond. In this context that considers Euro-American influences but seeks to identify local reasons that explain the manifestation of abstract painting, we identify the most significant materic abstract paintings in the country's public collections throughout the 1950s to 2020. Finally, we investigate two case studies: the artists Ivelisse Jiménez and Ángel Otero for being these current representatives of this type of art with consistent trajectories. The analysis of his works allowed us to discover which are their influences, what they allude, what kind of evation and return to reality according to Worringer and other schools their work propose and what is the contribution of abstract matter painting to the knowledge of art in Puerto Rico. / Cruz Corchado, R. (2022). La pintura abstracta matérica en Puerto Rico 1950-2020 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181338 / TESIS

The thesis analyzes and compares the approaches of two authors dealing with phenomena in contemporary society. It focuses mainly on issues of lifestyle and values. The thesis asks questions related to socialization and individualization of society. The thesis is divided into four parts. The first part is about definition of the basic terms (postmodernism, lifestyle, values). The second part is devoted to the concept of Gilles Lipovetsky. The third part focuses on the concept of Michel Maffesoli. In the fourth section, there is a comparison of these two concepts, where we are primarily focused on tracing argumentation clashes and controversies. In the final part, there is the presentation of the main questions and ideas, that come out on the basis of this comparison.

Architecture Jail Escape It is a specific device for futuroptimist people based on the philosophy of posthumanism and transhumanism, a version of their own faith in endless life on the net. It is a belief in the possibility of technological transformation of humanity that will allow us to overcome our physical and biological limits. Clause 2.0 is architecture for pioneers - the protagonist of this transformation - enabling the longest and most complete stay in virtual reality. This avant-garde is anxious 2.0. Escapist personalities of digital age soldiers are looking for a haven and their own version of the world in the cyberspace. They create a vision of paradise and colonize (cyber) space without the political consequences of the finiteness of the physical world and the exhaustion of natural resources. They live on the frontier of the being, and they want to unburden themselves and merge with the world they understand more. They fight with their own brain and body that cannot break away from the world. The endlessness of the virtual space has the limits of body and senses. Long-term stay in a cyberspace is a loss of sense of time and space. This monastic life in clause 2.0 is able to keep them in shape, by observing the ritual, the physical performance of walking that they must undergo so that they can exist every day in their version of the digital monastery. These versions are infinite, and they can be ritually traced among them. Clause geometry isolates them from one another. The clause is a monastic concept that allows the people to live hermetically, as well as the physical world. The gateway to the virtual space is a "zero architecture" - a room, a cell, a cube on a 4x4 meter plan, rid of any visual architectural site. It provides only a flat floor as the reflection point for an endless virtual world and four walls and a ceiling with a corresponding thickness for a sufficient separation from the outside world. The world of infinite freedom opens behind this "zero architecture". It seems that not through "architectural innovation and political subversion" a modern architect's dream of architecture will be realized as machines for the liberation of man but through the abandonment of physical architecture as such. The prospect of "zero architecture" opens up a space where the new architecture will no longer be "luxuries and good homes, not the architecture of separation and imprisonment, but it will ultimately be the architecture of freedom.