1 |
Novel approaches for the development of chromo fluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiolsEssam Elsayed Mohamed Okda, Hazem 12 March 2020 (has links)
Tesis por compendio / [EN] This PhD thesis entitled “Novel approaches for the development of chromofluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiols” is devoted to the
synthesis, characterization and coordination behaviour of new chromofluorogenic probes for the recognition and detection of Cu(II) cations and biothiols
(glutathione, cysteine and homocysteine). These new probes, which selectively
detect Cu(II) cation through colour and/or emission changes, are constructed
using a paradigm in which the binding units are included into the signalling unit
structure. Besides, some of the Cu(II) complexes of these new probes are used for
the chromo-fluorogenic detection of biothiols using displacement reactions.
The first chapter of this PhD thesis gives an overview about the conceptual
framework in which are located the studies presented in this thesis, which
combine concepts related with supramolecular chemistry, optical sensors and
molecular probes. In the second chapter, the general objectives of this PhD thesis
are presented.
The third chapter is devoted to the synthesis and characterization of 4-(4,5-
diphenyl-1H-imidazole-2-yl)-N,N-dimethylaniline, a chromo-fluorogenic probe for
selective Cu(II) detection in aqueous environment. Water-acetonitrile 1:1 (v/v)
solutions of this probe presented a marked absorption band at ca. 320 nm that is
selectively red-shifted (to 490 nm reflected in a colour change from colourless to
reddish-brown) upon addition of Cu(II) cation. This shift was ascribed to the
formation of a non-emissive 1:1 stoichiometry complex in which Cu(II)
coordinated with the nitrogen atoms of the imidazole ring. Besides, this Cu(II)
complex was used for the selective and sensitive detection of glutathione, which
induced the disappearance of the 490 nm absorption with a marked colour
change from reddish-brown to colourless. Also a marked emission at 455 nm was
observed after glutathione addition. These optical changes were ascribed to a
glutathione-induced demetallation process which generated the free probe. In addition, the Cu(II) complex detected glutathione with a remarkable limit of
detection as low as 2.0 μM.
The fourth chapter presented an imidazole-based probe functionalized with
two thiophene subunits for the selective detection of Cu(II) cation and biothiols.
Water-acetonitrile 9:1 (v/v) solutions of the free probe showed an absorption
band at 320 and a marked emission at 475 nm. Of all the cations tested, only
Cu(II) induced an emission quenching with a significant colour change from
colourless to deep blue (appearance of a new absorption band centred at 555
nm). These remarkable optical changes were ascribed to the formation of 1:1
stoichiometry complexes in which the metal cation coordinated with the nitrogen
atoms of the imidazole heterocycle. Besides, the optical response of the Cu(II)
complex was tested in the presence of selected amino acids. Of all the amino
acids tested, only glutathione, cysteine and homocysteine induced a marked
bleaching of the complex solution with a remarkable growing of an emission band
centred at 475 nm. These optical changes were ascribed to a demetallation
process induced by the coordination of biothiols with Cu(II). Furthermore, viability
assays indicated the non-toxicity of the probe for HeLa cells. Also, the probe was
successfully employed to detect Cu(II) in HeLa cells using confocal microscopy.
The fifth chapter presented the synthesis and characterization of three probes
containing N,N-diphenylanilino (as a donor group) and different π-spacers
(benzene and thiophene) connected with aldehyde moieties. Absorption spectra
of the three probes in acetonitrile showed an intense absorption band in the UVvisible region (360-420 nm range) which can be attributed to an intramolecular
charge-transfer transition as consequence of the presence of N,N-diphenylanilino
electron donor moiety directly linked to (hetero)aromatic bridges functionalized
with the aldehyde electron acceptor group. Of all the cations tested, only Cu(II)
induced the appearance of marked near infrared absorption bands in the 750-
1075 nm interval. Besides, the three probes are moderately emissive (with bands
in the 540-580 nm interval) and only Cu(II) cation was able to induce a fluorescence quenching. The optical changes were ascribed to the formation of
1:1 stoichiometry complexes in the which Cu(II) cation probably interacted with
the oxygen atom of the aldehyde functional group. Finally, using sodium dodecyl
sulfate (20 mM)-acetonitrile 9:1 v/v mixtures, these probes were solubilized and
were successfully used for the detection of Cu(II) in aqueous environments.
Two 2,4,5-triaryl imidazole probes for the selective recognition of Cu(II) and
biothiols were presented in the sixth chapter. Both probes presented marked
absorption bands in the UV zone (320-350 nm range) and were moderately
emissive in acetonitrile. Of all the cations tested, only Cu(II) induced the
appearance of red shifted absorptions and the quenching of the emission bands.
Job’s plots indicated the formation of 1:1 stoichiometry complexes in which Cu(II)
cation interacted with the nitrogen atoms of the imidazole heterocycle located in
the core of both probes. The probe containing furan rings was able to detect Cu(II)
in water-acetonitrile 1:1 v/v solutions and the complex formed was also used to
detect biothiols in aqueous environment (by marked colour changes and the
appearance of a moderate emission). Again, the optical response obtained in the
presence of biothiols was ascribed to a demetallation process.
Finally, the seventh chapter of this PhD thesis is devoted to the final
conclusions and future perspectives that the results presented in this work could
open in the field of optical probes for the detection of metal cations and
biomolecules in aqueous environments / [ES] Esta tesis doctoral, que lleva por título “Nuevas aproximaciones para el
desarrollo de sensores cromo-fluorogénicos para la detección de Cu(II) y biotioles”
aborda la síntesis, caracterización y estudio de la capacidad coordinante de
nuevos sensores cromo-fluorogénicos para el reconocimiento y la detección del
catión Cu(II) y de biotioles (glutatión, cisteína y homocisteína). Estos nuevos
sensores, que son capaces de detectar de forma selectiva Cu(II) mediante cambios
de color y/o de fluorescencia, están construidos mediante un paradigma que
consiste en integrar los grupos coordinantes dentro de la estructura de la unidad
indicadora. Además, los complejos de Cu(II) de los nuevos sensores se han
empleado para la detección cromo-fluorogénica de biotioles mediante reacciones
de desplazamiento.
El primer capítulo de esta tesis doctoral está dedicado a la introducción de los
conceptos básicos de la química supramolecular, los sensores ópticos y las sondas
moleculares, necesarios para entender el marco en el que se encuadran los
resultados obtenidos. Por otra parte, en el segundo capítulo, se presentan los
objetivos generales de esta tesis doctoral. En el tercer capítulo se describe la síntesis y caracterización de compuesto 4-
(4,5-difenil-1H-imidazol-2-il)-N,N-dimetilanilina, un sensor cromo-fluorogénico
que es capaz de detectar de forma selectiva el catión Cu(II) en medios acuosos.
Así, disoluciones del sensor en agua-acetonitrilo 1:1 (v/v) muestran una banda de
absorción intensa centrada en 320 nm que es desplazada hacia el rojo (hasta 490
nm) desplazamiento que se ve reflejado en un cambio de color de incoloro a
marón-rojizo de forma selectiva al adicionar el catión Cu(II). Este desplazamiento
es debido a la formación de un complejo no fluorescente con estequiometría 1:1
donde el Cu(II) coordina con los átomos de nitrógeno del imidazol. Además, este
complejo de Cu(II) se ha empleado para la detección selectiva de glutatión ya que
este biotiol es capaz de inducir la desaparición de la banda de absorción a 490 nm
(asociada a un cambio de color de marrón-rojizo a incoloro). En presencia de glutatión también se produce un aumento de fluorescencia a 455 nm. Estos
cambios ópticos son adscritos a un proceso de demetalación del complejo
inducido de forma selectiva por el glutatión (la cisteína y la homocisteína son
incapaces de producir esta respuesta). Finalmente, el complejo es capaz de
detectar glutatión con una alta sensibilidad con un límite de detección de 2,0 μM.
En el capítulo cuarto de esta tesis se describe otro sensor óptico basado en el
imidazol, en este caso funcionalizado con dos tiofenos, que es capaz de detectar
de forma selectiva al catión Cu(II) y biotioles. En este caso disoluciones del sensor
en agua-acetonitrilo 9:1 v/v están caracterizadas por la presencia de una banda de
absorción a 320 nm y por una fluorescencia intensa a 475 nm. De nuevo, de todos
los cationes ensayados, sílo el Cu(II) es capaz de inducir una desactivación
completa de la emisión y un cambio de color en la disolución de incoloro a azul
asociado con la aparición de una banda desplazada hacia el rojo a 555 nm. Estos
cambios de color y de fluorescencia son debidos a la formación de complejos de
estequiometría 1:1 en los que el Cu(II) coordina con los átomos de nitrógeno de
imidazol. Además, también se estudió la respuesta óptica del complejo de Cu(II)
en presencia de aminoácidos. En este caso, solo el glutatión, la cisteína y la
homocisteína produjeron una decoloración intensa juntamente con la aparición
de una banda de emisión a 475 nm. Estos cambios son debidos a un proceso de
demetalación del complejo debido a la coordinación de los biotioles con el catión
Cu(II). Teniendo en cuenta una posible aplicación de este sensor para detectar
Cu(II) en medios biológicos se comprobó, mediante ensayos de viabilidad, que no
presenta toxicidad aparente en células HeLa. Además, mediciones de microscopia
confocal demuestran que el sensor puede ser empleado con éxito para detectar
Cu(II) en células HeLa.
En el quinto capítulo esta tesis doctoral se abordó la síntesis y caracterización
de tres sensores conteniendo grupos N,N-difenilanilino (dador de electrones) y
diferentes espaciadores π (benceno y tiofeno) conectados con grupos aldehído
(aceptor de electrones). Los espectros UV-visible de estos tres receptores en acetonitrilo presentan bandas de absorción (de transferencia de carga debido a la
presencia de la agrupación dadora de electrones N,N-difenilanilino conectada con
puentes heteroaromáticos conteniendo grupos aldehído electrón aceptores)
intensas en el intervalo que va de los 360 a los 420 nm. Se estudió el
comportamiento de estos sensores en presencia de cationes y sólo el Cu(II) fue
capaz de inducir la aparición de bandas en la zona infrarroja cercana en el
intervalo entre 750 y 1075 nm. Además, los tres sensores son poco fluorescentes
(con bandas localizadas en el intervalo entre 540 y 580 nm) y sólo el catión Cu(II)
es capaz de desactivar la emisión. De nuevo, los cambios ópticos observados son
debidos a la formación de complejos de estequiometría 1:1 en los que el catión
Cu(II) interacciona con el átomo de oxígeno de los grupos aldehído. Estos sensores
se pueden solubilizar en medios acuosos empleando dodecil sulfato. De esta
forma, son capaces de detectar Cu(II) en mezclas docedil sulfato (20 mM)-
acetonitrilo 9:1 v/v.
Dos sensores basados en 2,4,5-triaril imidazol (conteniendo furanos y 1,10-
fenantrolina), capaces de detectar Cu(II) y biotioles, se describen en el capítulo
sexto. Disoluciones de los dos sensores en acetonitrilo muestran bandas de
absorción en el intervalo que va de los 320 a los 350 nm siendo además
ligeramente fluorescentes. De todos los cationes empleados en el estudio, sólo el
Cu(II) es capaz de inducir la aparición de nuevas bandas de absorción desplazadas
hacia el rojo junto con la desactivación de la emisión de los sensores. Estos
cambios son asignados a la formación de complejos de estequiometría 1:1 en los
que el Cu(II) interacciona con los átomos de nitrógeno del imidazol. El sensor
conteniendo furanos es capaz de detectar Cu(II) en agua-acetonitrilo 1:1 v/v y el
complejo formado se ha empleado con éxito para detectar biotioles (glutatión,
cisteína y homocisteína) mediante cambios de color y aparición de fluorescencia.
De nuevo, la respuesta óptica obtenida en presencia de biotioles se debe a un
proceso de demetalación del complejo de Cu(II).
Finalmente, el capítulo séptimo de esta tesis doctoral está dedicado a las
conclusiones finales y a las perspectivas futuras que el trabajo que aquí se expone
puede abrir en el campo de los sensores ópticos para la detección de cationes
metálicos y biomoléculas en agua o en medios acuosos. / [CA] Aquesta tesi doctoral, que porta per títol “Noves aproximacions per al
desenvolupament de sensors cromo-fluorogènics per a la detecció de Cu(II) i
biotiols” aborda la síntesi, caracterització i estudi de la capacitat coordinant de
nous sensors cromo-fluorogènics per al reconeixement i la detecció del catió Cu(II)
i de biotiols (glutatió, cisteïna i homocisteïna). Aquests nous sensors, que són
capaços de detectar de forma selectiva Cu(II) mitjançant canvis de color i/o de
fluorescència, estan construïts mitjançant un nou paradigma que consisteix a
integrar els grups coordinants dins de l'estructura de la unitat indicadora. A més,
els complexos de Cu(II) dels nous sensors s'han emprat per a la detecció cromofluorogènica de biotiols mitjançant reaccions de desplaçament.
El primer capítol d'aquesta tesi doctoral està dedicat a la introducció dels
conceptes bàsics de la química supramolecular, els sensors òptics i les sondes
moleculars, necessaris per a entendre el marc en el qual s'enquadren els resultats
obtinguts. D'altra banda, en el segon capítol, es presenten els objectius generals
d'aquesta tesi doctoral.
En el tercer capítol es descriu la síntesi i caracterització de compost 4-(4,5-
difenil-1H-imidazol-2-il)-N,N-dimetilanilina, un sensor cromo-fluorogènic que és
capaç de detectar de forma selectiva el catió Cu(II) en medis aquosos. Així,
dissolucions del sensor en aigua-acetonitril 1:1 (v/v) mostren una banda
d'absorció intensa centrada en 320 nm que és desplaçada cap al roig (fins a 490
nm, desplaçament que es veu reflectit en un canvi de color d'incolor a marrórojenc) de forma selectiva en addicionar el catió Cu(II). Aquest desplaçament és
degut a la formació d'un complex no fluorescent amb estequiometria 1:1 (en
aquest complex el Cu(II) coordina amb els àtoms de nitrogen del imidazol). A més,
aquest complex de Cu(II) s'ha emprat per a la detecció selectiva de glutatió ja que
aquest biotiol és capaç d'induir la desaparició de la banda d'absorció a 490 nm
(associada a un canvi de color de marró-rojenc a incolor). En presència de glutatió
també es produeix un augment de fluorescència a 455 nm. Aquests canvis òptics són adscrits a un procés de demetal·lació del complex induït de forma selectiva
pel glutatió (la cisteïna i la homocisteïna són incapaces de produir aquesta
resposta). Finalment, el complex és capaç de detectar glutatió amb una alta
sensibilitat ja que el límit de detecció és 2.0 μM.
En el capítol quart d'aquesta tesi es descriu un altre sensor òptic basat en el
imidazol, en aquest cas funcionalitzat amb dos tiofens, que és capaç de detectar
de forma selectiva al catió Cu(II) i als tres biotiols. En aquest cas dissolucions del
sensor en aigua-acetonitril 9:1 v/v estan caracteritzades per la presència d'una
banda d'absorció a 320 nm i per una fluorescència intensa a 475 nm. De nou, de
tots els cations assajats, només el Cu(II) és capaç d'induir una desactivació
completa de l'emissió i un canvi de color en la dissolució d'incolor a blau (associat
amb l'aparició d'una banda desplaçada cap al roig a 555 nm). Aquests canvis de
color i de fluorescència són deguts a la formació de complexos d'estequiometria
1:1 en els quals el Cu(II) coordina amb els àtoms de nitrogen d'imidazol. A més,
també es va estudiar la resposta òptica del complex de Cu(II) en presència
d'aminoàcids. En aquest cas, només el glutatió, la cisteïna i l'homocisteïna van
produir una descoloració intensa juntament amb l'aparició d'una banda d'emissió
a 475 nm. Aquests canvis són deguts a un procés de demetal·lació del complex
degut a la coordinació dels biotiols amb el catió Cu(II). Tenint en compte una
possible aplicació d'aquest sensor per a detectar Cu(II) en mitjans biològics es va
comprovar, mitjançant assajos de viabilitat, que no presenta toxicitat aparent en
cèl·lules HeLa. A més, mesures de microscòpia confocal demostren que el sensor
pot ser emprat amb èxit per a detectar Cu(II) en cèl·lules HeLa.
En el cinquè capítol d'aquesta tesi doctoral, es va abordar la síntesi i
caracterització de tres sensors contenint grups N,N-difenilanilino (donador
d'electrons) i diferents espaiadors π (benzè i tiofè) connectats amb grups aldehid
(acceptor d'electrons). Els espectres UV-visible d'aquests tres receptors en
acetonitril presenten bandes d'absorció (de transferència de càrrega a causa de la
presència de l'agrupació donadora d'electrons N,N-difenilanilino connectada amb ponts heteroaromàtics contenint grups aldehid electró acceptors) intenses en
l'interval que va dels 360 als 420 nm. Es va estudiar el comportament d'aquests
sensors en presència de cations i sols el Cu(II) va ser capaç d'induir l'aparició de
bandes en la zona infraroja pròxima en l'interval entre 750 i 1075 nm. A més, els
tres sensors són poc fluorescents (amb bandes localitzades en l'interval entre 540
i 580 nm) i només el catió Cu(II) és capaç de desactivar l'emissió. De nou, els
canvis òptics observats són deguts a la formació de complexos d'estequiometria
1:1 en els quals el catió Cu(II) interacciona amb l'àtom d'oxigen dels grups aldehid.
Aquests sensors es poden solubilitzar en medis aquosos emprant dodecil sulfat.
D'aquesta forma, són capaços de detectar Cu(II) en mescles docedil sulfat (20
mM)-acetonitril 9:1 v/v.
Dos sensors basats en 2,4,5-triaril imidazol (contenint furans i 1,10-
fenantrolina), capaços de detectar Cu(II) i biotiols, es descriuen en el capítol sisè.
Dissolucions dels dos sensors en acetonitril mostren bandes d'absorció en
l'interval que va dels 320 als 350 nm sent a més lleugerament fluorescents. De
tots els cations emprats en l'estudi, només el Cu(II) és capaç d'induir l'aparició de
noves bandes d'absorció desplaçades cap al roig juntament amb la desactivació de
l'emissió dels sensors. Aquests canvis són assignats a la formació de complexos
d'estequiometria 1:1 en els quals el Cu(II) interacciona amb els àtoms de nitrogen
de l'imidazol. El sensor contenint furans és capaç de detectar Cu(II) en aiguaacetonitril 1:1 v/v i el complex format s'ha emprat amb èxit per a detectar biotiols
(glutatió, cisteïna i homocisteïna) mitjançant canvis de color i aparició de
fluorescència. De nou, la resposta òptica obtinguda en presència de biotiols es
deu a un procés de demetal·lació del complex de Cu(II).
Finalment, el capítol setè d'aquesta tesi doctoral està dedicat a les conclusions
finals i a les perspectives futures que el treball que ací s'exposa pot obrir en el
camp dels sensors òptics per a la detecció de cations metàl·lics i biomolècules en
aigua o en medis aquosos. / Essam Elsayed Mohamed Okda, H. (2020). Novel approaches for the development of chromo fluorogenic chemosensors for detection of Cu(II) and biothiols [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139078 / Compendio
|
2 |
Gated Mesoporous Silica Nanoparticles for Biomedical ApplicationsOtri, Ismael 06 July 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral titulada "Nanopartículas de sílice mesoporosas funcionalizadas con puertas moleculares para aplicaciones biomédicas" está centrada en el diseño y la síntesis de nuevos nanosistemas sensores y terapéuticos con aplicaciones en el campo clínico y medioambiental.
En la introducción de esta tesis (capítulo uno) se presenta una visión general de conceptos básicos de nanotecnología, química supramolecular, nanopartículas de sílice mesoporosa y de puertas moleculares.
A continuación, se presentan los objetivos generales y específicos que se van a desarrollar en los capítulos experimentales siguientes.
En el tercer capítulo se presenta el diseño, síntesis y caracterización de un nanodispositivo para la detección de endotoxina en medios acuosos. El nanodispositivo está basado en nanopartículas de sílice mesoporosa con los poros cargados con rodamina B y su superficie externa funcionalizada con grupos carboxilato. Los poros se bloquean, para evitar la liberación de la rodamina B, con polimixina B, un péptido con carga positiva. En presencia de la endotoxina, la polimixina B es desplazada de la superficie de las nanopartículas y se activa la liberación de la rodamina B del interior de los poros a la disolución. Esta liberación genera un aumento significativo de la fluorescencia en la disolución permitiendo la detección de la endotoxina. La respuesta obtenida con el nanodispositivo es muy selectiva ya que otras especies como el arabinogalactan, el ß-(1,3)-D-glucano, la pectina, el EDTA, la glucosa, el GTP y el polvo no son capaces de inducir la apertura de los poros y la liberación de la rodamina B. Además, el nanodispositivo presenta un límite de detección para la endotoxina en el rango picomolar.
En el cuarto capítulo se describe un nanodispositivo, basado en nanopartículas de sílice mesoporosa cargadas con rodamina B y tapadas con curcumina, que se emplea para la detección selectiva de seroalbúmina humana (HSA) mediante medidas de fluorescencia. En este nanodispositivo, de nuevo, la presencia de HSA es capaz de desplazar la curcumina de la superficie de las nanopartículas permitiendo la liberación controlada de la rodamina B. El nanodispositivo preparado presentó una respuesta muy selectiva hacia la HSA con un límite de detección tan bajo como 0.1 mg/mL en PBS (pH 7.4)-acetonitrilo 95:5 v/v.
El capítulo cinco está centrado en la preparación de un nanodispositivo para la liberación sinérgica del antibiótico linezolida en presencia de bacterias Gram negativas. Este nanomaterial está basado en el empleo de nanopartículas de sílice mesoporosa (como soporte inorgánico) con los poros cargados con linezolida y con la superficie externa funcionalizada con el antibiótico disruptor de membrana polimixina B (mediante interacciones electrostáticas). Cuando estas nanopartículas entran en contacto con bacterias Gram negativas el lipopolisacárido (LPS) de sus membrabas induce el desplazamiento de la polimixina B que actúa eficientemente como permeador y permite la liberación de la linezolida. La liberación simultánea de linezolida y la polimixina B en forma de nanoformulación inducen una reducción significativa de los valores del IC50 para bacterias cuando se compara con los valores obtenidos empleando de forma individual ambas especies.
El capítulo sexto está dedicado a la discusión de los resultados experimentales descritos en los capítulos tres, cuatro y cinco.
Finalmente, el capítulo siete de esta tesis doctoral, presenta las conclusiones generales que se derivan del trabajo experimental realizado. También se presentan las perspectivas futuras en el campo de las aplicaciones biomédicas de las nanopartículas de sílice mesoporosa con puertas moleculares. Esperamos que los resultados que se presentan en esta tesis doctoral puedan abrir nuevas oportunidades de investigación en el desarrollo de nuevos nanodispositivos inteligentes que puedan actuar como agentes antimicrobianos. / [CAT] Aquesta tesi doctoral titulada "Nanopartícules de sílice mesoporoses funcionalitzades amb portes moleculars per a aplicacions biomèdiques" està centrada en el disseny i la síntesi de nous nanosistemes sensors i terapèutics amb aplicacions en el camp clínic i mediambientals.
En la introducció d'aquesta tesi (capítol un) es presenta una visió general de conceptes bàsics de nanotecnologia, química supramolecular, nanopartícules de sílice mesoporosa i de portes moleculars.
A continuació, es presenten els objectius generals i específics que es desenvoluparan en els capítols experimentals següents.
En el tercer capítol es presenta el disseny, síntesi i caracterització d'un nanodispositiu per a la detecció d'endotoxina en mitjans aquosos. El nanodispositiu està basat en nanopartícules de sílice mesoporosa amb els porus carregats amb rodamina B i la seua superfície externa funcionalitzada amb grups carboxilat. Els porus es bloquegen, per a evitar l'alliberament de la rodamina B, amb polimixina B, un pèptid amb càrrega positiva. En presència de l'endotoxina, la polimixina B és desplaçada de la superfície de les nanopartícules i s'activa l'alliberament de la rodamina B de l'interior dels porus a la dissolució. Aquest alliberament genera un augment significatiu de la fluorescència en la dissolució permetent la detecció de l'endotoxina. La resposta obtinguda amb el nanodispositiu és molt selectiva ja que altres espècies com l'arabinogalactan, el ß-(1,3)-D-glucà, la pectina, l'EDTA, la glucosa, el GTP i la pols no són capaços d'induir l'obertura dels porus i l'alliberament de la rodamina B. A més, el nanodispositiu presenta un límit de detecció per a l'endotoxina en el rang picomolar.
En el quart capítol es descriu un nanodispositiu, basat en nanopartícules de sílice mesoporosa carregades amb rodamina B i tapades amb curcumina, que s'empra per a la detecció selectiva de seroalbúmina humana (HSA) mitjançant mesures de fluorescència. En aquest nanodispositiu, de nou, la presència de HSA és capaç de desplaçar la curcumina de la superfície de les nanopartícules permetent l'alliberament controlat de la rodamina B. El nanodispositiu preparat va presentar una resposta molt selectiva cap a la HSA amb un límit de detecció tan baix com 0.1 mg/ml en PBS (pH 7.4)-acetonitril 95:5 v/v.
El capítol cinc està centrat en la preparació d'un nanodispositiu per a l'alliberament sinèrgic de l'antibiòtic linezolida en presència de bacteris Gram negatives. Aquest nanomaterial està basat en l'ús de nanopartícules de sílice mesoporosa (com a suport inorgànic) amb els porus carregats amb linezolida i amb la superfície externa funcionalitzada amb l'antibiòtic disruptor de membrana polimixina B (mitjançant interaccions electroestàtiques). Quan aquestes nanopartícules entren en contacte amb bacteris Gram negatives el lipopolisacàrid (*LPS) de les seues membranes indueix el desplaçament de la polimixina B que actua eficientment com permeador i permet l'alliberament de la linezolida. L'alliberament simultani de linezolida i la polimixina B en forma de nanoformulació indueixen una reducció significativa dels valors de l'IC50 per a bacteris quan es compara amb els valors obtinguts emprant de manera individual totes dues espècies.
El capítol sisé està dedicat a la discussió dels resultats experimentals descrits en els capítols tres, quatre i cinc.
Finalment, el capítol set d'aquesta tesi doctoral, presenta les conclusions generals que es deriven del treball experimental realitzat. També es presenten les perspectives futures en el camp de les aplicacions biomèdiques de les nanopartícules de sílice mesoporosa amb portes moleculars. Esperem que els resultats que es presenten en aquesta tesi doctoral puguen obrir noves oportunitats d'investigació en el desenvolupament de nous nanodispositius intel·ligents que puguen actuar com a agents antimicrobians / [EN] This PhD thesis entitled "Gated mesoporous silica nanoparticles for biomedical applications" is focused on the design and synthesis of novel nanodevices for sensing and therapeutic applications in clinical and environmental fields.
The first introductory chapter presented an overview of the different concepts related to nanotechnology, supramolecular chemistry, mesoporous silica nanoparticles (MSNs), and molecular gates.
Next, the general and specific objectives of this PhD thesis, that are addressed in the different experimental chapters, are presented.
The third chapter presented the design, synthesis, and characterization of a nanodevice for endotoxin detection in aqueous environments. The prepared nanodevice is based on mesoporous silica nanoparticles loaded rhodamine B and with its external surface functionalized with carboxylates. Pores are finally capped upon addition of cationic polymyxin B peptide. In the presence of endotoxin, polymyxin B is detached from the surface of the nanoparticles with subsequent rhodamine B release from the inner of the pores to the solution. This release generated a marked emission enhancement in solution which allow endotoxin detection. The obtained response was highly selective to endotoxin because other interfering agents such as arabinogalactan, ß-(1,3)-D-glucan, pectin, EDTA, glucose, GTP and dust were unable to induce pore opening and rhodamine B release. Besides, the system detects endotoxin with a limit of detection in the picomolar range.
The fourth chapter presented a nanodevice, based on mesoporous silica nanoparticles loaded with rhodamine B and capped with anionic curcumin, which is used for the selective and sensitive fluorogenic detection of human serum albumin (HSA). Again, in the presence of HSA, curcumin was detached from nanoparticles surface allowing rhodamine B release. Prepared nanodevice showed a highly selective response toward HSA with a limit of detection for HSA as low as 0.1 mg/mL in PBS (pH 7.4)-acetonitrile 95:5 v/v.
Chapter five focus on the design and synthesis of a nanodevice for the synergic release of linezolid antibiotic in the presence of Gram-negative bacteria. This nanodevice is based on the use of mesoporous silica nanoparticles (as inorganic support) with the pores loaded with linezolid and capped with the membrane disruptor polymyxin B through electrostatic interactions. When these particles enter in contact with Gram-negative bacterium, lipopolysaccharide (LPS) present in the cell membrane induces the detachment of polymyxin B, which acts as membrane permeator, from the nanodevice allowing linezolid release. Simultaneous release of linezolid and polymyxin B as a nanoformulation induced a marked reduction in the IC50 values for bacteria when compared to the values obtained using free linezolid and polymyxin B alone.
The sixth chapter is devoted to the discussion of the experimental results described in the previous chapters.
Finally, the seventh chapter of this PhD thesis, presented the main conclusions, derived from the experimental work, and future perspectives in the field of gated mesoporous silica nanoparticles for biomedical applications. We hope that the results achieved in this PhD thesis will open new research opportunities to develop advanced smart nanodevices as antimicrobial drugs / Otri, I. (2023). Gated Mesoporous Silica Nanoparticles for Biomedical Applications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194710 / Compendio
|
Page generated in 0.1185 seconds