Els governs de coalició poden, per una banda, dividir-se les tasques i funcionar de forma compartimentalitzada, on cada soci decideixi sol les polítiques sota les seves jurisdiccions ministerials. Per contra, també poden optar pel compromís entre els partits i decidir col•lectivament en cada àrea sectorial, amb independència del repartiment de carteres. En el seu primer paper, aquesta tesis ofereix un marc teòric per entendre aquesta variació, amb la intenció d’identificar les condicions sota les quals és més probable un tipus de governança coalicional o altra. El segon paper testa empíricament les implicacions d’aquests arguments sobre la manera com els membres d’una coalició es vigilen mútuament mitjançant l’ús de mecanismes de control. Finalment, en el tercer paper s’ofereix un exercici empíric on s’analitza fins a quin punt els votants jutgen de manera diferent cada un dels socis de govern en funció del tipus de coalició a què s’enfronten. / At an extreme, coalition partners can divide tasks and individually decide policy in their ministerial jurisdictions in a compartmentalized way. At the other extreme, parties sharing office can compromise and collectively set policy in each dimension regardless of portfolio allocation. In its first paper, this dissertation provides a theoretical account of this variation, trying to unravel the conditions under which one type of governance is more likely than the other. The second paper tests empirically the implications of these arguments on the way coalition partners keep tabs on each other through the establishment of control mechanisms. Finally, an empirical exercise is offered in the third paper to study the extent to which voters assess each coalition partner differently depending on the type of coalition they face. Variation in the types of coalition governance, we conclude, is an important factor to take into account in political science research in the field.