Introducció i objectius: Als països desenvolupats, la majoria de fills de mare VIH, estan exposats in utero, intrapart i postpart a antiretrovirals (ARV). Múltiples publicacions, sovint subjectes a biaixos metodològics, han relacionat l’exposició a ARV amb hiperlactacidèmia (fins i tot simptomàtica) i acidosi làctica en aquests nens. Objectius: Determinació de la incidència d’hiperlactacidèmia, acidosi làctica i manifestacions neurològiques associades en fills de mare VIH i fills de mare VHC durant el primer any de vida. Determinació dels paràmetres associats a la presència d’hiperlactacidèmia a ambdós grups, i la seva relació amb la presència de manifestacions neurològiques i del neurodesenvolupament. Pacients i mètodes: estudi clínic comparatiu de cohorts prospectives amb una mostra de 40 pacients per grup (320 mostres sanguínies) inclosos consecutivament des d’octubre de 2004 fins a octubre de 2007. Es va realitzar determinació conjunta de pH, àcid làctic i alanina als 1, 3, 6 i 12 mesos de vida. Es va definir com a hiperlactacidèmia patològica: valors de lactat >2,1 mmol/L i alanina >435 micromols/L. Resultats: 79 pacients (39 a la cohort exposada i 40 a la no exposada). Les característiques demogràfiques maternes van ser similars a ambdós grups. Un 89,7 % de les gestants del grup exposat va rebre TARGA durant la gestació i 10,3% monoteràpia amb AZT. Un 54% presentaven una càrrega viral (CV) indetectable prèvia al part i el 20% un recompte de CD4+ <350/mm3. Trenta-un nounats van rebre monoteràpia amb AZT i 8 tractament combinat. Tretze pacients (5 exposats i 8 no exposats) van presentar algun tipus de trastorn neurològic i 4 (5,1%) (1 exposat i 3 no) alteracions del neurodesenvolupament, sense diferències entre grups (p: 0,34). Es va detectar hiperlactacidèmia patològica en un 56,4% (IC95% 39,6-72,2) i un 57,5% (IC95% 40,9-73,0) respectivament (p: 0,92), sent més freqüent de manera significativa en els pacients prematurs (p< 0,05). No es va constatar acidosi làctica en cap cas. No es van associar la presència d’hiperlactacidèmia patològica: ús de TARGA durant la gestació, tipus d’ARV, diagnòstic de SIDA a les gestants, xifra de CD4, CV o presa de ARV al període neonatal. La presència d’hiperlactacidèmia no es va associar a alteracions neurològiques ni a alteracions del neurodesenvolupament. Conclusions: no es demostra una associació entre l’ús d’ARV in utero, intrapart i/o postpart i l’aparició d’hiperlactacidèmia. Només la prematuritat es va associar a una major incidència d’hiperlactacidèmia. A més, no es demostra l’associació entre aquesta i l’aparició de simptomatologia neurològica. / Introduction and aims: In developed countries, most children born of HIV-positive mothers are exposed to antiretroviral (ARV) agents prenatally, during birth, and postnatally. Various studies, some affected by methodological bias, have related ARV exposure in these children to elevated lactic acid levels in blood (sometimes symptomatic) and lactic acidosis. Aims: To determine the incidence of hyperlactatemia, lactic acidosis, and associated neurologic manifestations in children of HIV-infected mothers and HCV-infected mothers during the first year of life. To investigate parameters associated with the presence of hyperlactatemia in both groups, and its relationship with neurologic manifestations and neurodevelopmental delay. Patients and methods: Prospective comparative cohort study with 40 patients per group (320 blood samples) consecutively included from October 2004 to October 2007. pH, lactic acid, and alpha-alanine levels were determined at 1, 3, 6, and 12 months of life in all cases. The definition of pathological hyperlactatemia was based on a lactic acid value >2.1 mmol/L and alpha-alanine >435 μmol/L. Results. A total of 79 patients were studied (39 in the ARV-exposed cohort, 40 in the non-exposed cohort). The maternal demographic characteristics were similar in the 2 groups. In the exposed group, 89.7% of pregnant mothers were receiving HAART and 10.3% monotherapy with AZT; 54% had an undetectable viral load before delivery and 20% a CD4+ count <350/mm3. Thirty-one neonates received AZT monotherapy and 8 combined therapy. Twelve patients (5 exposed and 7 non-exposed) presented some type of neurologic abnormality and 4 (5.1%) (1 exposed and 3 non-exposed) presented neurodevelopment alterations, with no significant differences between groups (p=0.34). Pathological hyperlactatemia was seen in 56.4% (95% CI, 39.6-72.2) and 57.5% (95% CI, 40.9-73.0) of patients, respectively (p=0.92), with significantly more cases in premature patients (p<0.05). There were no cases of lactic acidosis. The following variables were not associated with pathologic hyperlactatemia: HAART use during pregnancy, type of ARV, AIDS diagnosis in the mother, CD4 count, viral load, or ARV therapy in the neonatal period. Hyperlactatemia was not associated with neurologic or neurodevelopment abnormalities. Conclusions: ARV use in the prenatal period, during delivery, and/or postnatally was not associated with the development of hyperlactatemia in our study. Only premature status was related to a higher incidence of this condition, Furthermore, there was no association between hyperlactatemia and the development of neurologic symptoms.