Researchers, environmentalists, social justice activists and policy makers have long discussed the inherent environmental and social problems prevalent in food systems. This thesis explores ways in which foodsharing can be interpreted as a movement towards a future set of economic relationships that values environmental limits and the right of individuals to access food. Contributing to a growing body of literature, I argue that foodsharing demonstrates the ability for people to organize using alternative digital tools for collection and distribution of readily abundant resources without the need for significant government or business intervention, producing a type of commons relationship.  The aim of the thesis is to explore what foodsharing, as a process of commoning, can teach us about alternative forms of economic and social exchanges. If alternative economic organizations are important for a just transition, social scientists need to go beyond arguments for their relevance to study their actual strengths, weaknesses, and opportunities to support them. Drawing on theories of commons, prefigurative politics and just transitions, this thesis looks at an alternative economy organization which succeeds despite working against the status quo, to show where the social system around it is not designed to support it and asks what it might need to reach further.  This is explored through the qualitative case study of a well-established foodsharing organization in a medium size city on the West coast of Sweden. Research questions focused on the political ideas used by the organization, the ways in which it was organized, and the reasons for and resolution of conflict. Through interviews, observations, and online research the case is elaborated upon and analyzed to reveal the unique dynamics of the studied organization. These include very specific rules for collecting and distributing food that aim to maintain transparency, solidarity, and fairness. The foodsharing organization displays some characteristics of a food commons and in other instances characteristics of a gift economy. The main contribution is a closer look at the resulting interpersonal and organizational dynamics of one alternative economy organization in order to illuminate some challenges of organizing and maintaining similar ventures in the future. If alternative economic organizations have social benefit, then they will need to be supported in the ways in which are appropriate to their form and politics. / Forskare, miljövetare, aktivister och politiker har länge pratat om de inneboende miljö- och social problem som präglar matsystemet. Denna avhandling utforskar om hur så kallad “foodsharing”, matdelning, kan tolkas som en rörelse mot framtidiga ekonomiska förhållanden som  värdesätter ekologiska gränser och individers grundläggande rätt till mat. Som ett bidrag till ett växande forskningsfält, menar jag att matdelning visar på människors förmåga  att använda digitala verktyg för att samla och distribuera överflödiga resurser utan behov av offentlig eller marknadsinvolvering, vilket skapar en typ av allmänning mellan människor.  Syftet med avhandlingen är att utforska vad matdelning, som en typ av allmänning, kan lära oss om alternativa former av ekonomiska och sociala utbyten. Om demokratiska ekonomiska verksamhet är viktigt för en rättvis omställning, så behöver samhällsvetenskapen gå bortom att argumentera för dess relevans, till att i stället studera deras styrker, svagheter, och faktiska behov. Med utgångspunkt i teorier kring allmänningar, prefigurativ politik, och rättvis omställning, tittar denna avhandling närmare på en alternativ ekonomisk organisation som lyckas även om den arbetar emot status quo, för att förstå och beskriva hur samhällssystemet inte är utformat för att stötta dem och vad de behöver för att nå längre.  Detta utforskas genom en kvalitativ fallstudie av en väl etablerad matdelningsorganisation i en medelstor stad på Sveriges västkust. Forskningsfrågorna fokuserade på den politiska idéer i organisationen, hur den organiserades, och grunderna för och metoder för att minska konflikt. Genom intervjuer, observationer, och webbaserad forskning, belyses och analyseras fallet för att visa de unika dynamikerna som präglar denna organisation. Dessa inkluderar regler för insamlingen och distributionen av mat med fokus på att upprätthålla transparens, solidaritet och rättvisa. Organisationen visar både på egenskaper av en matallmänning och av en gåvoekonomi. Det huvudsakliga bidraget är en närmare förståelse av de resulterande mellanmänskliga och organisatoriska dynamikerna i en icke-monetär organisation som arbetar utifrån principer av ömsesidighet och belyser några av utmaningarna med att organisera och upprätthålla denna typ av initiativ i framtiden. Om ömsesidiga organisationer ska skapa ett socialt värde, så behövs de stödjas på sätt som är lämpliga i relation till deras form och politik. / <p>QC 20240513</p>

Tesis por compendio / [ES] Esta disertación doctoral explora el papel de las universidades en la mejora del desarrollo humano y el fomento de transiciones justas, abordando dos preguntas de investigación centrales: ¿Cómo pue-de la producción de conocimiento en las universidades mejorar el desarrollo humano dentro de sus comunidades académicas y las comunidades más amplias con las que interactúan? Y, ¿qué roles pue-den desempeñar las universidades en el fomento de transiciones justas para abordar eficazmente los desafíos sociales? Para responder a estas preguntas, la investigación abarca tres casos de estudio de dos universidades y un caso de política de innovación transformativa que reunió a investigadores, responsables políticos y profesionales de diversos orígenes. La disertación consta de cuatro publicaciones, cada una contribuyendo a los temas generales al abordar preguntas de investigación específicas a través de casos experimentales y análisis teóricos. Los hallazgos clave incluyen la expansión de las capacidades epistémicas a través de la toma de deci-siones participativa en entornos universitarios, la integración del marco de la Política de Innovación Transformativa (PIT) con el enfoque de Desarrollo Humano y Capacidades, y el desarrollo de un nuevo marco analítico para evaluar el papel de las universidades en las transiciones justas, particularmente en el Sur Global. Empíricamente, la investigación ofrece conocimientos sobre la aplicación práctica de marcos teó-ricos en escenarios del mundo real, como la creación de una lista de capacidades en la Universidad de Ibagué, los acuerdos de gobernanza experimental en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula) y el programa de Paz y Región. Estos estudios de caso demuestran la importancia de involu-crar a actores diversos, fomentar la deliberación democrática y crear espacios experimentales para impulsar la innovación transformativa y la sostenibilidad regional. La disertación concluye con recomendaciones de políticas prácticas para fomentar la innovación transformativa para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), destacando la necesidad de inversión de tiempo, construcción de confianza e inclusión de voces diversas. El viaje de investigación continúa evolucionando, generando nuevas vías para explorar futuros deseables, perspectivas repara-doras y la transformación de los sistemas de educación superior para apoyar transiciones sostenibles y justas. / [CA] Aquesta dissertació doctoral explora el paper de les universitats en la millora del desenvolupa-ment humà i el foment de transicions justes, abordant dues preguntes d'investigació centrals: Com pot la producció de coneixement a les universitats millorar el desenvolupament humà dins de les seues comunitats acadèmiques i les comunitats més àmplies amb les quals interactuen? I, quins rols poden exercir les universitats en el foment de transicions justes per a abordar eficaçment els desafiaments socials? Per a respondre a aquestes preguntes, la investigació abasta tres estudis de cas de dues uni-versitats i un projecte de política pràctica que va reunir investigadors, responsables polítics i profes-sionals de diversos orígens. La dissertació consta de quatre publicacions, cadascuna contribuint als temes generals en abordar preguntes d'investigació específiques a través de compromisos experimentals i anàlisis teòriques. Les troballes clau inclouen l'expansió de les capacitats epistèmiques a través de la presa de decisions par-ticipativa en entorns universitaris, la integració del marc de la Política d'Innovació Transformativa (PIT) amb l'enfocament de Desenvolupament Humà i Capacitats, i el desenvolupament d'un nou marc analí-tic per a avaluar el paper de les universitats en les transicions justes, particularment en el Sud Global. Empíricament, la investigació ofereix coneixements sobre l'aplicació pràctica de marcs teòrics en escenaris del món real, com la creació de d'una llista de capacitats a la Universitat de Ibagué, els ca-cords de governança experimental a la Universitat Autònoma Llatinoamericana (Unaula) i el programa de Pau i Regió. Aquests estudis de cas demostren la importància d'involucrar actors diversos, fomen-tar la deliberació democràtica i crear espais experimentals per a impulsar la innovació transformativa i la sostenibilitat regional. La dissertació conclou amb recomanacions de polítiques pràctiques per a fomentar la innovació transformativa per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), destacant la necessitat d'inversió de temps, construcció de confiança i inclusió de veus diverses. El viatge d'investi-gació continua evolucionant, generant noves vies per a explorar futurs desitjables, perspectives repa-radores i la transformació dels sistemes d'educació superior per a donar suport a transicions sosteni-bles i justes. / [EN] This doctoral dissertation explores the role of universities in enhancing human development and fostering just transitions, addressing two central research questions: How can universities' knowledge production improve human development within their academic and broader communities? And what roles can universities play in fostering just transitions to effectively address social challenges? To an-swer these questions, the research encompasses three case studies from two universities and a practi-cal policy project that brought together researchers, policymakers, and practitioners from diverse backgrounds. The dissertation comprises four publications, each contributing to the overarching themes by ad-dressing specific sub-research questions through experimental engagements and theoretical analysis. Key findings include the expansion of epistemic capabilities through participatory decision-making in university settings, the integration of the Transformative Innovation Policy (TIP) framework with the Human Development and Capabilities approach, and the development of a new analytical framework for assessing the role of universities in just transitions, particularly in the Global South. Empirically, the research provides insights into the practical application of theoretical frameworks in real-world scenarios, such as the creation of a capability list at Universidad de Ibagué, the experi-mental governance engagements at Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula), and the Peace and Region program. These case studies demonstrate the importance of involving diverse actors, fos-tering democratic deliberation, and creating experimental spaces to drive transformative innovation and regional sustainability. The dissertation concludes with actionable policy recommendations for fostering transformative innovation to achieve the Sustainable Development Goals (SDGs), emphasising the need for time in-vestment, trust-building, and the inclusion of diverse voices. The research journey continues to evolve, generating new avenues for exploring desirable futures, reparative perspectives, and the transfor-mation of the higher education system to support just sustainability transitions. / Alejandra Boni acknowledges the support of the BEST-2019 Program of the Ministry of Education and Culture of the Generalitat Valenciana to write this chapter in the framework of research leave (BEST/2019/011). The fieldwork done in Colombia by Alejandra Boni was funded by BEST/2019 Programme of the Generalitat Valenciana (Valencia, Spain) and CYTED Programme through the Red Multibien (618RT0560). We also acknowledge the contribution of the Adsideo 2020 fund granted by the Universitat Politècnica de València.The fieldwork done in Colombia by Carlos Delgado was funded by the Universidad de Ibagué and Ingenio. The South African Department for Science has granted LCP, Technology and Innovation (Project No. K5: 2984). Alejandra Boni’s involvement has benefited from the Spanish Ministry of Science and Innovation (PID2019-107251RB-I00) / Velasco Malaver, DC. (2024). The Role of Universities in the Expansion of Human Capabilities and Just Sustainability Transitions [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213805 / Compendio