Aquesta tesi se centra en l'anàlisi comparativa i descriptiva de vint passatges irònics de les obres Unkenrufe (1992) i Im Krebsgang (2002) de Günter Grass i les seves respectives traduccions a l'anglès, el danès, el català i l'espanyol. Partint de la hipòtesi que totes les versions tendeixen a atenuar la ironia excepte les daneses –per raons de proximitat lingüisticocultural amb l'alemany– ens proposem assolir dos objectius: 1) explorar l'abast macroestructural d'aquesta suposada atenuació; i 2) fer dues propostes de classificació: d'estratègies d'ironia original i d'estratègies de traducció de la ironia. Amb aquests objectius a l'horitzó, en primer lloc emprem instruments de tipus narratològic per determinar el paper de la ironia en les obres originals, i seguidament duem a terme l'anàlisi comparativa i descriptiva dels passatges irònics mitjançant eines conceptuals semàntico-pragmàtiques. Els resultats de la investigació confirmen parcialment la hipòtesi inicial i aporten noves dades sobre la naturalesa de la ironia literària; el funcionament de la seva traducció; i el paper que hi juguen les restriccions lingüisticoculturals. / This dissertation presents the comparative and descriptive analysis of twenty ironic passages from Unkenrufe (1992) and Im Krebsgang (2002) by Günter Grass and their corresponding translations into English, Danish, Catalan and Spanish. Taking as a starting-point the hypothesis that irony will tend to be toned down in all the versions – except for the Danish ones, due to the linguistic and cultural proximity between Danish and German – the study has two objectives: 1) to explore the macrostructural impact of irony downtoning, and 2) to propose two classifications: one of original irony strategies, and one of translated irony strategies. With these objectives in mind, first we use narratological tools to determine the role played by irony in the original works, and then we use semantic-pragmatic tools to carry out a comparative and descriptive analysis of the ironic passages. The results of this study partially confirm the initial hypothesis and shed new light on the nature of literary irony, how its translation works, and the role played in it by linguistic and cultural constraints.