Aquesta tesi té la intenció principal o fonamental de fer veure de manera global la feina perseverant i tossuda d'un bon nombre de professors i professores de llengua d'Educació Secundària que, de gra de sorra en gra de sorra, arriben a aixecar una torre de propostes i d'idees relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la composición escrita que faríem bé de tenir en compte i d'aplicar, amb les variacions i les actualitzacions necessàries i pertinents, a les classes de llengua dels centres educatius. Pel que fa a l'estructura, els quatre primers capítols són una revisió sumària de l'estat de la qüestió dels estudis relacionats amb la composición escrita en general, basant-se en la bibliografia existent sobre aspectes diferents d'aquesta disciplina. Quant al capítol 5è ("El taller com a instrument per a l'aprenentatge cooperatiu de l'escriptura"), hem de veure la relació entre aprenentatge i espais d'aprenentatge en una estratègia o en un context de fer desenvolupar la composición escrita entre l'alumnat. Al 6è capítol ("La interacción professor/alumne i l'aprenentatge"), parlarem de la relació entre el professorat i els estudiants quan es tracta d'escriure un text. Pel que fa al 7è capítol ("L'escriptura al currículum de l'ESO") donarem información sobre l'ensenyament de la compsociió escrita en el marc de les tres lleis educatives que s'han despelgat en el sistema educatiu català des dels anys vuitanta. Començarem el capítol 8è ("Les experiències didàctiques del professsorat de secundària") amb un decàleg d'opcions per ajudar a desenvolupar l'escriptura entre els estudiants. En aquesta direcció, pensum que la presentación del material didàctic que conforma el corpus de la recerca podria fer un doble servei: ser una ajuda pedagògica per al professorat i servir els estudiants en les seves tasques d'aprenentatge. En el capítol 9è plantejarem les preguntes de la tesi que han de dur a la realització de la part pràctica del treball i que, bàsicament, hauran d'estar relacionades amb models i propostes per a la realització de textos escrits. El capítol 10è ("Descripció del corpus") farà referència al conjunt d'experiències publicades a diverses revistes especialitzades que han de ser objecte d'anàlisi en aquesta recerca. En el capítol 11è farem saber el mètode de treball usat en aquesta recerca i que té la intenció d'aconseguir els objectius generals proposats. Per la seva banda, el capítol 12è recull la relació de propostes didàctiques (setenta-una en total) publicades que conformen el corpus de treball de la recerca. El capítol 13è planteja una enquesta teòrica per a l'anàlisi de les experiències didàctiques a què fem referència al capítol desè. El capítol 14è significa la presentació del treball d'anàlisi pròpiament dit, i és la part més extensa de la recerca. S'hi revisaran les propostes didàctiques que hem relacionat al capítol dotzè. Els capítols quinzè, setzè, dissetè i divuitè relacionen els resultats de l'anàlisi amb les preguntes de la recerca. Per tant, per una banda indicaran models teòrics que puguin ser a la base de les experiències didàctiques, així com tipus i gèneres textuals desenvolupats, i per una altra banda, faran explícites les propostes concretes d'ensenyament del desenolvupament de l'escriptura a partir dels autors i autores de referència. Finalment, al capítol 19è es presenten les conclusions, on es farà saber entre d'altres coses el nivell de coneixements i el marge de seguiment de models teòrics de desenvolupament de l'escriptura, la relació entre la recerca didàctica universitària i la práctica educativa als centres de secundària o l'estat de l'ensenyament de la composició escrita com a procés.

Des d'una perspectiva multidisciplinària, aquest estudi tracta de posar en valor els cementeris com a font d'informació històrica contemporània. Demostrada ja la utilitat arqueològica de les necròpolis, no només quant a pràctiques i costums funeraris, sinó sobretot pel que fa a diferències i jerarquies socials, el mateix pot aplicar-se a les societats contemporànies i els seus cementeris, on es tractaria d'una font més de coneixement històric producte de la Revolució Industrial i, per tant, necessària per a estudiar i posar en valor el patrimoni històric-artístic de qualsevol localitat. Un cementeri contemporani no solament reflecteix les distincions entre classes socials, tot traslladant les mateixes diferències existents en l'habitatge de la vida al de la mort, sinó que a més ens permetrà associar la idea d'aquest a un recinte musealitzat, on la relativa llibertat creativa dels artistes i l'aplicació dels materials sorgits com a necessitat de la industrialització oferiran noves experiències estètiques allunyades dels corrents oficials. L'estudi es basa, com a exemple de microhistòria, en el model paradigmàtic d’Alcoi (Alacant), ciutat pionera en la industrialització valenciana. Cronològicament, i ja que el treball se centra en la societat industrial, tractarà especialment de la creació i evolució del Cementeri Vell (1812-1885), primer recinte extramurs, i de l’actual Cementeri Municipal (des de 1885), però també s'introduiran els antecedents dels espais funeraris que s’han donat a la vila d’Alcoi des de la seua fundació medieval, per tal d’establir una correlació. De manera annexa en un segon volum, s'ha elaborat un catàleg artístic de tots els panteons localitzats a mode de compendi estilístic. Finalment, el treball ha servit d'exemple pràctic com a model de posada en valor d'un recurs cultural, patrimonial i turístic, per la qual cosa es detallen totes les estratègies desenvolupades en aquest sentit.