Different studies have demonstrated how at the end of the 12th century, in Jaca - in Camino de Santiago (thanks to a few jurisdictions) a regular city was created, which was then passed along the Santiago route to the rest of Aragon and the Aragonese Crown. In this study, it can be seen that the regular medieval urbanism has also influenced our area and objectified in the colonised Valencian towns. Not only it is verified that these villas followed some guidelines in its planning, common patterns that reflected a model of medieval construction typified in a regular and orthogonal layout, but the similarities are also shown both in their material patrimony as intangible. In order to achieve the above result, special attention was given to traces, dimensions and architectural elements of similar municipalities, dated within the origin of 13th century in the region of Valencia. Later on, a graphic and comparative analysis also helped us frame, document and analyze the origin and the creation of La Pobla de Vallbona village. At the end of this paper the medieval origin of the municipality centre will have demonstrated its similarities with the rest of colonised Valencian towns, in addition to documenting all its real and personal estate of the early part of the middle ages as it is known today. The importance of this research lies in knowing the origin and modulation of la Pobla de Vallbona, in putting value in its urban and architectural heritage, which is preserved until this day and can be still seen in its historic centre. KEY WORDS: Medieval vila, urbanism, architecture, la Pobla de Vallbona. / Diferentes investigaciones han demostrado cómo a finales del S. XII, en Jaca, en el interior del Camino de Santiago y gracias a unos fueros se creó una ciudad regular que luego se transmitió a lo largo de la ruta jacobea, al resto de Aragón y de la Corona Aragonesa. En el presente estudio se verá como ese urbanismo regular medieval también llego a nuestro territorio y se materializó en las pueblas de colonización Valencianas. No solo se comprobará que estas villas siguieron unas pautas en su planificación, unos patrones comunes que reflejaron un modelo de construcción medieval tipificado en un trazado regular y ortogonal, sino que además se evidenciarán similitudes tanto en su patrimonio material como inmaterial. Con el fin de conseguir el resultado anteriormente indicado se prestará especial atención a las trazas, las dimensiones y los elementos arquitectónicos de municipios similares fechados con origen en el siglo XIII en la Comunidad Valenciana, para posteriormente, realizar un análisis gráfico y comparativo entre ellos que nos ayudará a enmarcar, documentar y analizar el origen y creación de la villa de La Pobla de Vallbona. Al finalizar el presente trabajo se habrá demostrado el origen medieval del municipio centro de este estudio, sus coincidencias con el resto de pueblas de colonización valencianas, además de documentar todos sus bienes muebles e inmuebles del bajo medievo que se conocen en la actualidad. La importancia del presente plan de investigación radica en conocer el origen y modulación de la Pobla de Vallbona para poder poner en valor un patrimonio urbanístico y arquitectónico el cual se ha conservado hasta la actualidad y todavía se puede observar en su centro histórico. PALABRAS CLAVE: Vila medieval, urbanismo, arquitectura, la Pobla de Vallbona / Diferents recerques han demostrat com a la fi del S. XII, a Jaca, a l'interior del Camí de Santiago i gràcies a uns furs es va crear una ciutat regular que després es va transmetre al llarg de la ruta jacobea, a la resta d'Aragó i de la Corona Aragonesa. En el present estudi es veurà com aquest urbanisme regular medieval també va arribar al nostre territori i es va materialitzar en els pobles de colonització valencians. No solament es comprovarà que aquestes viles van seguir unes pautes a l'hora de planificar-les, uns patrons comuns que van reflectir un model de construcció medieval tipificat en un traçat regular i ortogonal, sinó que a més s'evidenciaran similituds tant en el seu patrimoni material com immaterial. Amb la finalitat d'aconseguir el resultat anteriorment indicat es prestarà especial atenció a les traces, les dimensions i els elements arquitectònics de municipis similars datats amb origen al segle XIII a la Comunitat Valenciana, per a posteriorment, realitzar una anàlisi gràfic i comparatiu que ens ajudarà a emmarcar, documentar i analitzar l'origen i creació de la vila de la Pobla de Vallbona. En finalitzar el següent treball s'haurà demostrat l'origen medieval del municipi centre d'aquest estudi, les coincidències amb la resta de pobles de colonització valencians, a més de documentar tots els seus béns mobles i immobles de la baixa edat mitjana que es coneixen a l'actualitat. La importància del present pla de recerca es conéixer l'origen i modulació de la Pobla de Vallbona per a poder posar en valor un patrimoni urbanístic i arquitectònic, que s'ha conservat fins a l'actualitat i on encara es pot observar al seu centre històric. PARAULES CLAU: Vila medieval, urbanisme, arquitectura, la Pobla de Vallbona / Contelles Llopis, AI. (2017). Urbanismo y arquitectura medieval en La Pobla de Vallbona (Valencia) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/78618

[EN] This master thesis is a study about the urban evolution in the perimeter of the San Esteban church between the conquest of Valencia in 1238 by King Jaime I and the accession of the artisan guilds (Germanías) in 1519. It stress the image and urbanism of the Islamic city, the urban development within the perimeter of the parish with special emphasis on the Islamic wall of both taifa and almohade and the landmarks used to limit the district, is also part ot this study. Several of the phases of urbanization are being analyzed: The first donations gained in El Llibre del Repartiment, that are shown and identified, the private urban development through Las Poblas, the construction of the new Christian Wall and the name-giving of streets in the 15th and early 16th century. The constructive evolution of the Palacio del Marqués de Caro is analyzed simultaneously showing the historic background, the image in the moment of the conquest and different phases and models using the Islamic tower as a starting point and continuing with the first Christian construction in the 13th century, modifications in the 14th century and a restructuration at the end of the 15th and the beginning of the 16th century. Moreover, from this work we derive the hypothetic location of the Islamic gate Bab-Al-Carrac, En Esplugues gate, the dimensions of the second and third Jewish quarter, the Pobla of Jaume Marc and the Almoyna in La Xerea. / [ES] La presente tesis estudia la evolución urbanística del ámbito de la Parroquia de San Esteban desde la conquista de la Valencia por Jaime I en 1238, hasta el advenimiento de las Germanías en 1519. Se incide en la imagen de la ciudad islámica, estudiando su urbanismo y la influencia posterior dentro de la circunscripción de la Parroquia, haciendo especial hincapié en la muralla islámica, tanto taifa cómo almohade, así como los hitos que sirvieron para la definición del distrito parroquial. Se analizan las fases de urbanización del sector:las primeras donaciones recogidas en el Llibre del Repartiment que se identifican y grafían, los procesos de urbanización privada a través de las Poblas, el levantamiento de la nueva muralla cristiana y la fijación de los nombres de las calles en el siglo XV y los albores del XVI. De forma paralela se estudia la evolución constructiva del Palacio del Marqués de Caro, sus antecedentes, su imagen al momento de la conquista, y las diferentes fases y modelos por los que atravesó desde la torre islámica que le sirvió de base, pasando por la primera construcción cristiana en el siglo XIII y las intervenciones del siglo XIV, hasta la gran transformación del edificio a finales del siglo XV y principios del XVI. Derivado de este trabajo se proponen además hipótesis sobre la ubicación de la puerta islámica de Bab al-Carrac, del portal d'EnEsplugues, de la dimensión de la segunda y tercera judería, y de la pobla de Jaume Marc y de la Almoyna en la Xerea. / [CA] La present tesi estudia l'evolució urbanística de l'àmbit de la Parròquia de ''San Esteban'' des de la conquesta de la València per Jaume I en 1238, fins a l'adveniment de les Germanies a 1519. S'incideix en la imatge de la ciutat islàmica, estudiant el seu urbanisme i la influència posterior dins de la circumscripció de la Parròquia, fent especial èmfasi en la muralla islàmica, tant taifa com almohade, així com les fites que van servir per a la definició del districte parroquial . S'analitzen les fases d'urbanització del sector: les primeres donacions recollides en el Llibre del Repartiment que s'identifiquen i grafien, els processos d'urbanització privada a través de ''les Pobles'', l'aixecament de la nova muralla cristiana i la fixació dels noms dels carrers en el segle XV i els albors del XVI. De forma paral·lela s'estudia l'evolució constructiva del Palau del Marqués de Caro, els seus antecedents, la seua imatge al moment de la conquesta, i les diferents fases i models pels quals va travessar des de la torre islàmica que li va servir de base, passant per la primera construcció cristiana al segle XIII i les intervencions del segle XIV, fins la gran transformació de l'edifici a la fi del segle XV i principis del XVI. Derivat d'aquest treball es proposen a més hipòtesis sobre la ubicació de la porta islàmica de Beb al-Carrac, del portal d'en Esplugues, de la dimensió de la segona i tercera jueria, i de la pobla de Jaume Marc i de la Almoyna a la Xerea / Máñez Testor, S. (2016). LA PARROQUIA DE SAN ESTEBAN DE VALENCIA Y EL PALACIO DEL MARQUES DE CARO: UNA HISTORIA PARALELA_ PROPUESTAS E HIPÓTESIS PARA UNA RECONSTRUCCION URBANÍSTICA Y ARQUITECTÓNICA 1238 _ 1519 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62684