Aquesta tesi doctoral -en format d'articles i amb esment de “Doctorat Internacional”- es basa en una recerca realitzada entre Barcelona (Espanya) i Santo Domingo (República Dominicana), des de 2010 fins a 2012. L'objectiu general de l'estudi és analitzar com els estigmes de la condició immigrant i de la negritud repercuteixen en les trajectòries escolars i en la construcció de les identitats de la joventut d'origen dominicà en la perifèria de Barcelona. El context clau de l'estudi és l'escola secundària, investigada a partir de la teoria de la reproducció social: les escoles no serien institucions basades en la igualtat d'oportunitats, sinó mecanismes per a la perpetuació de les desigualtats.
La metodologia de la recerca és etnogràfica, amb un enfocament transnacional. El treball de camp es va realitzar tant en la societat d'acollida, com en la societat d'origen. Les tècniques clau van ser l'observació participant -dins i fora de les aules- i la recollida de fonts orals. Es van construir 25 biografies de joves dominicans; a més, entre els dos contextos etnogràfics es van entrevistar –a nivell
individual o grupal- 160 actors socials que participen en les trajectòries vitals d'aquests joves: a) professionals educatius; b) altres professionals; c) familiars; d) altres joves. Els resultats de l'estudi detecten les contradiccions de l'escola espanyola en relació
a la presència immigrant. A més, exploren els processos de fracàs escolar generalitzat de la població dominicana, indagant sobre els dispositius -oficials i ocults- que s'implementen a l'escola. Al mateix temps, s'analitzen les representacions racials que es construeixen mitjançant el procés migratori –com per exemple el descobriment de la negritud en la societat d'arribada-, que fan visible la variabilitat de la línia del color. Finalment, es reflexiona sobre les formes d'agència, detectant algunes tàctiques –com les que es vinculen als grups juvenils- que els actors socials estudiats utilitzen per gestionar l'estigma. Les conclusions finals estan pensades en termes de policy recommendations. / Esta tesis doctoral -en formato de artículos y con mención de “Doctorado Internacional”- se basa en una investigación realizada entre la periferia de Barcelona (España) y Santo Domingo (República Dominicana), desde 2010 hasta 2012. El objetivo general del estudio es analizar cómo los estigmas de la condición inmigrante y de la negritud repercuten en las trayectorias escolares y en la construcción de las identidades de la juventud de origen dominicano. El contexto clave del estudio es la escuela secundaria, investigada a partir de la teoría de la reproducción social: las escuelas no serían instituciones basadas en la igualdad de oportunidades, sino mecanismos para la perpetuación de las desigualdades. La metodología de la investigación es etnográfica, con un enfoque transnacional. El trabajo de campo se ha realizado tanto en la sociedad de acogida, como en la sociedad de origen. Las técnicas clave han sido la observación participante -dentro y fuera de las aulas- y la recogida de fuentes orales. Se han construido 25 biografías de jóvenes dominicanos; además, entre los dos contextos etnográficos se han entrevistado -a nivel individual o grupal- 160 actores sociales que participan en las trayectorias vitales de estos jóvenes: a) profesionales educativos; b) otros profesionales; c) familiares; d) otros jóvenes. Los resultados del estudio detectan las contradicciones de la escuela española en relación a la presencia inmigrante. Además, los resultados exploran los procesos de fracaso escolar generalizado de la población dominicana, indagando sobre los dispositivos -oficiales y ocultos- que se implementan en la escuela. Al mismo tiempo, se analizan las representaciones raciales que se construyen a través del proceso migratorio –como por ejemplo el descubrimiento de la negritud en la sociedad de llegada-, que visibilizan la variabilidad de la línea del color. Por último, se reflexiona sobre las formas de agencia, detectando algunas tácticas -como las que se vinculan a los grupos juveniles- que los actores sociales estudiados utilizan para gestionar el estigma. Las conclusiones finales están pensadas en términos de policy recommendations. / This PhD dissertation -by articles and with a "International PhD" mention- is based on research carried out between the suburbs of Barcelona (Spain) and Santo Domingo (Dominican Republic), from 2010 to 2012. The overall objective of the study is to analyze how the stigma of the immigrant status and the stigma of blackness impact school careers and the construction of identities by the youth
of Dominican origin. The key context of the study is the High School, investigated from the theory of social reproduction: schools would not be institutions based on equality of opportunity but mechanisms for perpetuating inequalities. The research methodology is ethnographic, with a transnational approach. The fieldwork has been carried out both in the host society, and in the society of origin. Key techniques are participant observation -inside and outside the classroom- and the collection of oral sources. 25 biographies of young Dominicans have been constructed. In addition, in two ethnographic contexts 160 social actors involved in the life trajectories of these young people, have been
interviewed -individually or at group level-: a) educational professionals b) other professionals; c) family; d) peers. Study results detect contradictions of the Spanish school in relation to the immigrant presence. Also, study results explore the widespread school failure processes of the Dominican population, inquiring about mechanisms -official or hidden practices- that are implemented in school. At the same time, the investigation analyzes the racial representations that are constructed through the migration process -such as, for example, the discovery of blackness in the host society-, which makes the variability of the color line more visible. Finally, a reflection on the forms of agency has been made, detecting some tactics -such as those linked to youth groups- that the social actors of this study use to manage
stigma. The final conclusions are designed in terms of policy recommendations.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/123850 |
| Date | 24 September 2013 |
| Creators | Giliberti, Luca |
| Contributors | Molina, Fidel, Romaní, Oriol, 1951-, Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 225 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0028 seconds