[EN] The aim of this Thesis is to analyse furniture as a constituent part of the modern architectural project for "manufacturing the interior". The domestic space is analysed as a concrete study case, in an itinerary through several works from some authors that are essential to understand the evolution of the contemporary architecture. Although these pieces of furniture are autonomous objects with a defined formal structure, they form a consistent whole with the space where they are placed, because they have been generated from the same laws and with the same creative premises.
This Thesis is formed by four parts: The first part studies the relation between the architecture and the furniture designed by a selection of architects from the historical avant-gardes of the 20th century. During this period, the bases of the contemporary furniture design were set. The avant-garde architecture discovers the need for a furniture in accordance with the new principles and available to all social classes. The economic and cultural context was not ready for the mass production of furniture, so these objectives couldn't be accomplished. The different positions taken regarding the relation between architecture and furniture are the antecedents for the rest of the study.
In the second part, after World War II, the furniture designed by architects was finally mass-produced, due to the technical improvements and the new materials and, especially, with a new attitude of collaboration between architects and industry that made great achievements.
The third part studies the contemporary relation between architecture and furniture from a multiple point of view. On one hand, industry has spread the contemporary design globally, taking it to wider sectors of the population, finally achieving the dream of the avant-gardes. On the other hand, architects go in depth into the relation between architecture and furniture, experimenting new forms according to new ways of dwelling. Part of the contemporary architecture voluntarily chooses to restrain the shapes and materials in order to allow the users a full sensorial approach to architecture and furniture.
The forth part of the study describes the relation between architecture and furniture from the experience and the daily practice of the author's professional work. The author designs furniture from an architectural basis and is convinced that it needs to be developed in consistency with the surrounding space so architecture may display all its sensorial potential. Thus, this study wants to stress the importance of the relation between furniture and architecture, being furniture a linking element between the place and its inhabitant that enhances the experience of dwelling. / [ES] El propósito de este trabajo de investigación es analizar el mobiliario como parte constituyente del proyecto arquitectónico moderno en la ¿fabricación del interior¿ tomando como caso concreto de estudio el espacio doméstico, a través de un recorrido por diversas obras de autores imprescindibles para entender el devenir de la arquitectura contemporánea. Aunque esos muebles existan como objetos autónomos con una estructura formal definida, forman un conjunto coherente con el espacio en que se sitúan ya que se han generado desde las mismas leyes y con las mismas premisas proyectuales.
La tesis está estructurada en cuatro partes: la primera parte de este trabajo estudia la relación entre la arquitectura y el mobiliario diseñado por una selección de arquitectos correspondientes a las vanguardias históricas del siglo XX. Es durante este periodo cuando se asientan las bases de lo que va a ser el diseño del mobiliario contemporáneo. Por un lado, la arquitectura de vanguardia detecta la necesidad de crear un mobiliario acorde con los nuevos principios y a su vez poder llegar a todas las clases sociales. Idea que, sin embargo, no llega a desarrollarse en toda su intensidad al no ser producido en serie ya que el contexto económico y cultural no están aún preparados. Las diferentes posiciones adoptadas respecto a la relación entre la arquitectura y el mobiliario en este primer capítulo servirán como antecedentes para el resto del trabajo.
En la segunda parte, tras la Segunda Guerra Mundial, los muebles diseñados por arquitectos llegan a la producción en serie aprovechando los avances técnicos de la industria y los nuevos materiales y, sobre todo, con una nueva actitud y relación de colaboración entre ambos, produciendo grandes resultados.
La tercera parte estudia la relación entre mobiliario y arquitectura en la actualidad desde una perspectiva múltiple. Por un lado, la industria ha globalizado el diseño contemporáneo y lo ha llevado a capas más amplias de la población, cumpliendo finalmente el sueño de las vanguardias. Por otro lado, los arquitectos continúan profundizando en la relación entre arquitectura y mobiliario experimentando nuevas formas acordes con nuevos modos de habitar. Una parte de la arquitectura actual opta voluntariamente por reducir las formas y los materiales utilizados para permitir una aproximación sensorial plena a la arquitectura y el mobiliario por parte de sus usuarios.
La cuarta parte de este trabajo describe la relación entre arquitectura y mobiliario desde la experiencia y la práctica cotidiana del trabajo profesional del autor. Partiendo de la arquitectura, el autor aborda el diseño de mobiliario desde la convicción de que son necesarios unos muebles desarrollados coherentemente con el espacio que los acoge para que la arquitectura despliegue todo su potencial sensorial. Así pues, este estudio busca dejar patente la relación entre el mobiliario y la arquitectura de forma que éste actúa como elemento de enlace entre un lugar y la persona que lo vive amplificando la percepción de la experiencia de habitar. / [CA] L'objectiu d'aquest treball d'investigació és analitzar el mobiliari com a part constituent del projecte arquitectònic modern en la "fabricació de l'interior", prenent com a cas concret d'estudi l'espai domèstic a través d'un recorregut per distintes obres d'autors imprescindibles per entendre l'esdevenir de l'arquitectura contemporània. Encara que aquests mobles existeixin com objectes autònoms amb una estructura formal definida, formen un conjunt coherent amb l'espai en què es situen perquè s'han generat des de les mateixes lleis i amb les mateixes premisses de projecte.
La tesi està estructurada en quatre parts: la primera part del treball estudia la relació entre l'arquitectura i el mobiliari dissenyat per una selecció d'arquitectes corresponents a les avantguardes històriques del segle XX. Al llarg d'aquest període es fixen les bases del que serà el disseny del mobiliari contemporani. Per un costat, l'arquitectura d'avantguarda detecta la necessitat de crear un mobiliari que estiga d'acord amb els nous principis i, al mateix temps, que puga arribar a totes les classes socials. Tanmateix, aquesta idea no arriba a desenvolupar-se amb tota la seu intensitat al no ser produïts en sèrie, donat que els contexts econòmic i cultural no estan encara preparats. Les diferents posicions adoptades respecte a la relació entre l'arquitectura i el mobiliari en aquest primer capítol serviran com antecedents per a la resta del treball.
En la segona part, després de la Segona Guerra Mundial, els mobles dissenyats per arquitectes assoleixen la producció en sèrie tot aprofitant les millores tècniques de la indústria i els nous materials i, en primer lloc, amb una nova actitud i relació de col·laboració entre tots dos que produeix grans resultats.
La tercera part estudia la relació entre l'arquitectura i el mobiliari en l'actualitat des d'una perspectiva múltiple. D'una banda, la indústria ha globalitzat el disseny contemporani i l'ha portat a estrats més amplis de la població, tot acomplint el somni de les avantguardes. D'una altra banda, els arquitectes continuen aprofundint en al relació entre arquitectura i mobiliari, experimentant noves formes d'acord amb nous modes d'habitar. Una part de l'arquitectura actual opta voluntàriament per reduir les formes i els materials utilitzats per a permetre una aproximació sensorial plena a l'arquitectura i el mobiliari per part dels seus usuaris.
La quarta part d'aquest treball descriu la relació entre arquitectura i mobiliari des d'experiència i la pràctica quotidiana del treball professional de l'autor. A partir de l'arquitectura, l'autor aborda el disseny de mobiliari des de la convicció de què són necessaris uns mobles dissenyats de forma coherent amb l'espai que els acull per tal què l'arquitectura desplegue tot el seu potencial sensorial. Així doncs, aquest estudi vol fer palesa la relació entre el mobiliari i l'arquitectura de manera que el primer actua com a element d'enllaç entre un lloc i la persona que hi viu, tot amplificant l'experiència d'habitar. / Esteve Cambra, JR. (2016). La fabricación del interior. Arquitectura y mobiliario en la contemporaneidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61779
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/61779 |
| Date | 14 March 2016 |
| Creators | Esteve Cambra, José Ramón |
| Contributors | Lozano Velasco, José María, Universitat Politècnica de València. Departamento de Proyectos Arquitectónicos - Departament de Projectes Arquitectònics |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds