A mida que l'adolescència avança, tenir més o menys llibertat d'elecció influeix en els diferents esdeveniments que caracteritzen la transició a l'edat adulta per a les dones, on la iniciació de l'activitat sexual, el primer matrimoni i maternitat sovint es perceben com a elements clau en la formació familiar. En l'àmbit del matrimoni, en particular, tot i que en les últimes dècades, un augment en l'edat de la nupcialitat s'ha produït en la majoria de països arreu del món, encara avui en dia moltes noies joves es casen abans de complir els divuit anys. Aquesta pràctica preval en gran part d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i d'alguna manera o altra existeix a tot el món. No obstant, les xifres nacionals sovint poden amagar una elevada prevalença per a algunes regions o sectors de la població. En les últimes dècades, però, aquesta forma de matrimoni ha disminuït lleugerament. Per tant, aquest canvi de patró suggereix una pregunta clau: Per què s’està esdevenint una postergació del matrimoni? Hi ha dues forces principals habitualment emprades per a la seva explicació: l'educació i la força laboral. Hi ha una consciència general entre els científics socials de l'associació entre l'edat de la formació de la unió i el nivell educatiu assolit, en el qual l'educació es veu com un fort agent en el canvi familiar. El fet que estudis demostren que, sistemàticament, les dones amb més anys d'escolaritat tendeixen a retardar la seva entrada a la primera unió, porta a la idea que en un escenari en el qual hi hagi hagut una gran o mitjana expansió educativa, el calendari de nupcialitat s’alterarà. Per tant, s'esperaria observar edats posteriors al primer matrimoni. I, degut a que en molts països s'ha produït no sols un augment en l'edat de les primeres núpcies, sinó també una expansió de l'educació, de forma quasi paral·lela, els dos fenòmens han estat sovint vinculats entre si. Per tant, pel que fa a la prevalença dels matrimonis precoços, el resultat esperats serien un descens de núvies adolescents a mida que més nenes assoleixen nivells més alts d'educació.
Per tant, en aquesta tesi, en lloc de realitzar una anàlisi en profunditat d'aquelles regions en què el matrimoni infantil és una pràctica profundament arrelada, l'atenció se centra principalment en alguns d'aquests països en els quals hi ha algun canvi en el calendari matrimonial cap al endarreriment, així com un augment dels nivells d'escolaritat femenina. Consegüentment, per a cada regió continental s’ha escollit un país - l'Índia, Kenya i Colòmbia -, els quals comprenen el cos de la tesi de Doctoral -, amb l'Índia que representa el país on històricament les nenes les han casat ben joves, sent una característica comuna en la seva societat; mentre que certes poblacions en el context Kenyà també han practicat tals matrimoni precoços; i a Colòmbia les unions tendeixen a passar una mica més tard. No obstant, encara que aquests tres països han tingut un augment relativament impressionant en la seva expansió educativa femenina, presenten tres escenaris ben diferents en termes del possible efecte del canvi en l'estructura educativa en el calendari del matrimoni i sobretot en la prevalença dels matrimoni precoços específicament. Així, amb dades del Integrated Public Use of Microdata Series international project (IPUMSi) i de les enquestes de Demografia i Salut (DHS), l'objectiu central d'aquesta investigació ha estat el de proporcionar alguna evidència en aquest sentit mitjançant la comparació de tres experiències i contextos diferents ja que tots ells han estat objecte d'importants avanços en termes d'èxit educatiu, així com en canvis en la seva prevalença matrimoni precoç. / As adolescence progresses, having more or less freedom of choice influences the different events that characterize the transition to adulthood for women, with the initiation of sexual activity, first marriage and childbearing often being perceived as key steps in family formation. In the domain of marriage, in particular, even though in the last decades, an increase in the age at marriage has occurred in most countries worldwide, still to date many young girls will keep marrying before their eighteenth birthday. This practice prevails across much of Africa, Asia and Latin America, and in some form or another exists throughout the world. To date, although regional variation within national boundaries can be found, an early median age at first marriage is still prevalent in Middle/West Africa and the South of Asia, followed by the East/Southern Africa, Southeast Asia, and to a lesser extent the Caribbean and Central America. However, national figures can often veil an elevated prevalence of early marriage for some regions or population sectors. In the last decades, nonetheless, early marriage has been slightly diminishing, more so in some countries than others. Hence, this changing pattern arises one main question: Why is the postponement of marriage really taking place? There are two main forces usually employed for its explanation: education and labour force participation. There is a general awareness among social scientists of the association between age at union formation and the educational level achieved, in which education is seen as being a strong agent on family change. The fact that studies show that, systematically, women with more years of schooling tend to delay their entry into first union, brings upon the idea that in a scenario in which a great educational expansion has been taking place, marriage timing will evidently alter. Hence, one would expect to observe later ages at first marriage. And, due to the fact that in many countries there has been an increase in the age at marriage as well as an educational expansion, occurring almost in parallel, both phenomena have often been linked together. Consequently, in terms of the prevalence of early marriages, the expected outcome would be a descent of child brides as more girls reach higher levels of education.
Hence, in the present thesis on early marriage, instead of performing in-depth analysis of those regions in which child marriage is a profoundly rooted practice, the focus is mainly on some of those countries in which there is some change in the marriage timing towards its delay as well as an increase of female schooling levels. Thus, one developing country for each continental region - that is India, Kenya and Colombia - comprise the Doctoral dissertation's major body -, with India representing the one which child brides have historically been a common feature in their society; while certain populations within the Kenyan context have also practiced such early marriage timing; and in Colombia unions happen somewhat later. Yet, although these three countries have seen relatively impressive gains in their female educational expansion, they present three different scenarios in terms the possible effect of the change in the educational structure on marriage timing and on the prevalence of early marriage specifically. So, with data from the Integrated Public Use of Microdata Series international project (IPUMSi) and the Demographic and Health Surveys (DHS) Program, the central aim in the present research has been to provide some evidence on this regard by comparing three different experiences -India, Kenya and Colombia- since they have all undergone major advances in terms of educational achievement, as well as changes in their early marriage prevalence.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/363920 |
| Date | 21 November 2014 |
| Creators | Chager Navarro, Sonia |
| Contributors | Esteve Palós, Albert, Recaño Valverde, Joaquín, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 275 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds