Higher education, universities and especially schools of architecture, have an important role and a specific potential in societies' transition towards sustainable development (SD). New forms of teaching and learning, fostering specific SD related competences through experience-based and participatory learning processes with a holistic, pluridisciplinary view on sustainability, can strengthen their role in this transformation process.
New approaches in the field of research and innovation like open innovation processes and Living Lab ecosystems can overlap with these advanced SD related teaching and learning activities to mutual benefit from generated synergies.
Based on these premises, the following hypothesis has been established:
Living Labs in Architecture can be efficient tools for teaching and learning about SD at universities, with focus on sustainable architecture and life style, besides their important role as infrastructures for applied research and collaborative innovation between university, companies and society.
As knowledge dissemination tools and activities platforms they can contribute to ESD and the outreach of university, fostering holistically the paradigm shift of society towards sustainability.
In order to conduct this research theoretical and practical approaches have been combined:
- In the first part theories of ESD and the phenomena of Living Labs in architecture are reviewed.
- In the second part case studies are presented in order to understand the historic development of prototype architecture related to research and teaching in sustainability and the recent appearance of Architecture Living Labs.
- In the third part similarities between the frameworks of ESD and Architecture Living Labs are identified and a classification tool for related projects is developed.
- In the fourth part the specific case study of Living Lab LOW3, an action research project of ETSAV (UPC), directed by the author, is documented and evaluated.
Overall objective is to contribute to the understanding of the role, which can have Living Lab projects in architecture for the necessary shift towards a participative and transdisciplinary educational model in the EHEA, which brings together theory and practice, teaching, research and innovation, fostering a holistic transition towards a more sustainable society.
The mayor findings of this work are the followings:
- Living Labs enclose diverse projects or initiatives, which have in common some specific characteristics, but differ widely in applied methodologies and tools according to their objectives, stakeholders and context among many other factors.
- Tools for their classification can contribute to the understanding of their characteristics and potential in different disciplines e.g. architecture as well as in a specific context like higher education.
- ESD education for architects and related disciplines seem to benefit from the concept of Living Labs in architecture as this type of projects allow the application of specific teaching and learning methodologies, which foster ESD skills and abilities and competences.
- Field studies of Living Lab projects in architecture show a series of strength and weaknesses of the concept regarding organization and management, integration into the established academic settings or sustainability of projects over time, which need to be addressed and overcome in order to more widely integrate Living Labs as educational tools in HE in the future. / L'educació superior, les universitats, i en especial les escoles d’arquitectura, tenen un paper i un potencial específic important en la transició de la societat cap al des envolupament sostenible (DS). Noves formes d’ensenyament i aprenentatge enfocades en fomentar competències específiques, relacionades amb el DS a través de processos d'aprenentatge basats en l'experiència i la participació mitjançant una visió holística i pluridisciplinari de la sostenibilitat, poden reforçar el seu paper en aquest procés de transició. Noves perspectives en el camp de la investigació i la innovació, com els procés s os d'innovació oberta i els ecosistemes de Living Labs, poden compaginar activitats d'ensenyament i aprenentatge relacionats amb el DS, generant sinergies beneficioses per ambdues parts. Fonamentada en aquestes premisses s 'ha establert la següent hipòtesi: Els Living Labs en arquitectura poden ser eines eficients per a l'ensenyament i l'aprenentatge relacionats amb el DS en universitats, amb el focus en una arquitectura i un estil de vida sostenibles. A més, juguen un paper important com a infraestructures de suport a la recerca-acció i la innovació entre universitat, empreses i societat. Com a eina de disseminació i plataforma d'activitats poden contribuir a l'educació en sostenibilitat, la transició d’institucions d'ensenyament superior orientades al DS i a l'extens i ó universitària, fomentant de manera holística el canvi de paradigma de la societat cap a la sostenibilitat. Per a dur a terme aquesta investigació s 'han combinat enfocaments teòrics i pràctics: - A la primera part s'avaluen teories relacionades amb l'ensenyament en sostenibilitat i el fenomen del Living Lab en arquitectura. - A la segona part es presenten els cas os dies tudi amb l'objectiu d'entendre el des envolupament històric de prototips en arquitectura relacionats a la investigació i l’ensenyament en sostenibilitat, i la recent aparició del Living Labs en arquitectura. - A la tercera part s'identifiquen les similituds entre els conceptes d'educació en sostenibilitat i els Living Lab en arquitectura, i se desenvolupa una eina per a la seva classificació. - A la quarta part es documenta i avalua el cas d'estudi específic del Living Lab LOW3, projecte de recerca acció de la ETSAV (UPC) liderat per l'autor. L'objectiu principal és contribuir a la comprensió de la funció que poden des envolupar els Living Labs en l'arquitectura, en relació al canvi necessari cap a un model educatiu participatiu i transdisciplinari en el EEES, que reuneix a la vegada teoria i pràctica, ensenyament, recerca i innovació, fomentant una transició holística cap a un model de societat més sostenible. Els resultats més importants d'aquest treball són els següents: - Els Living Labs engloben diversos projectes o iniciatives que tenen en comú algunes característiques específiques, però difereixen àmpliament en les metodologies i eines aplicades d'acord als seus objectius, els agents involucrats , i el context, entre molts altres factors. - Les eines per a la seva classificació poden contribuir a la comprensió de les seves característiques i potencial en diferents disciplines, per exemple en arquitectura, així com en un context específic com pot ser l'educació superior. - L'educació en sostenibilitat per als arquitectes i altres disciplines relacionades sembla beneficiar-se del concepte de Living Labs en arquitectura, ja que aquest tipus de projectes permet l'aplicació de metodologies d'ensenyament i aprenentatge específiques, que fomenten habilitats i competències relacionades. - Estudis de camp de projectes Living Lab en arquitectura mostren una sèrie de punts forts i dèbils del concepte en relació a la organització i la gestió, la integració dins els paràmetres acadèmics establerts, o la sostenibilitat dels projectes en el temps, que són necessaris afrontar i superar amb la finalitat d'integrar-los com a eines educatives en el futur.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/387819 |
| Date | 05 February 2016 |
| Creators | Masseck, Torsten |
| Contributors | Cuchí, Albert, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques I |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 350 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0129 seconds