L’Organització Mundial de la Salut (OMS) determina que la conducta suïcida és un problema de salut pública de primera magnitud. S’estima que cada any un milió de persones moren per suïcidi al món i que les temptatives autolítiques podrien ser 40 vegades més freqüents que aquells que cometen suïcidi. A Catalunya, 500 persones moren per suïcidi anualment. Aquestes xifres són de vital importància ja que una de les poblacions amb major risc reconegut de suïcidi i accessible als programes preventius d'intervenció està constituïda pels pacients supervivents a temptatives de suïcidi que són atesos en els serveis hospitalaris d'urgències. En aquest sentit, les mesures que han demostrat una major efectivitat son aquelles que han millorat l’accesibilitat als serveis de salut de les persones en risc i el seguiment acurat durant el periode critic posterior a la tentativa autolitica. La realitat actual és que practicament no disposem d’estudis de qualitat que demostrin eficacia en programes de prevenció de la conducta suïcida.
L’objectiu d’estudi d’aquesta tesis és avaluar l’eficàcia d’un programa d’intervenció telefònica en la prevenció de la conducta suïcida i l’efecte de la intervenció als 5 anys de seguiment.
La intervenció telefònica es va dur a terme en els pacients que havien estat atesos i donats d'alta en el servei d'Urgències del Parc Taulí Sabadell Hospital Universitari. La intervenció consistia en un seguiment telefònic durant un any i la priorització d’una visita de seguiment al Centre de Salut Mental a la setmana següent de ser donats d'alta. La intervenció telefònica es realitza a la setmana i als 1, 3, 6, 9 i 12 mesos posteriors al intent de suïcidi. El grup control va ser la població atesa a urgències de l’Hospital Consorci de Terrassa per tentativa autolitica, la qual no va rebre el programa d’intervenció de gestió telefònica.
Es va observar que el programa d’intervenció telefònica per als pacients que acudeixen a Urgències per temptativa autolítica és ser més eficaç que el tractament habitual ja que redueix les complicacions i potencialment evita el suïcidi. Els resultats van mostrar que la intervenció aconseguia retardar el temps que els pacients tardaven en fer la temptativa autolítica, i per tant evitava que el pacient realitzés una temptativa autolítica en el període de màxim risc, i, per altra banda, reduïa la freqüència de temptatives durant el primer any d’intervenció. Aquest segon resultat positiu del programa és dins d'una tendència general cap a una reducció de la taxa de reintent suïcidi en les dues comunitats. El follow-up de 5 anys que hem realitzat un cop finalitzada la intervenció, ha demostrat que els efectes beneficiosos de la intervenció no es mantenen a llarg termini.
La gestió telefònica realitzada en un entorn de pràctica clínica real podria ser una estratègia útil i poc costosa d'implementar en altres centres de salut mental Esperem que això, amb l'ajuda de més estudis, donarà lloc a una millor comprensió dels factors que hi intervenen i a una millora de la eficàcia de les intervencions . / The World Health Organization (WHO) states that suicidal behavior is a first magnitude public health problem. It is estimated that every year one million people die by suicide in the world. Suicide attempts could be 40 times more frequent than those who commit suicide. In Catalonia, 500 people die by suicide each year. These data are vital because one of the populations at risk of suicide known and accessible preventive intervention programs is made up of surviving patients in suicide attempts are treated at hospital emergency services. In this regard, the measures that have proven more effective are those that have improved accessibility to mental health services for people at risk and also careful monitoring intervention during the critical period after the suicide attempt. The current situation is that we still do not have enough quality studies that demonstrate efficacy in prevention programs for suicidal behavior.
The aim of this thesis study is to evaluate the effectiveness of a telephone management program in the prevention of suicidal behavior and the effect of the intervention at 5 years of follow up.
The intervention was conducted in patients who had been treated for suicide attempt and discharged from the Emergency Room of Parc Tauli Sabadell Hospital Universitari. The intervention consisted of a telephone follow-up intervention for one year and a first week post-discharge visit at the Mental Health Centre. The telephone follow-up start at 1 week and 1, 3 , 6, 9 and 12 months after the suicide attempt . The control group was given a population Emergency Hospital Consortium of Terrassa tentative autolitica , which did not receive the intervention program management Telephone
A telephone management programme for patients with suicide attempts admitted to emergency departments, including an early post-discharge visit by a psychiatrist proves to be more efficient than usual treatment as it reduces complications and potentially prevents suicide completion. Our results show that such an intervention is effective in delaying further suicide attempts and in reducing the rate of reattempts during the year of intervention. This second positive finding of the programme is within a general trend towards a reduction in the suicide reattempt rate in both communities. Over the long term, the beneficial effects were not mantained. The telephone management of cases in a real clinical-practice setting could be a useful strategy and inexpensive programme to implement in other mental health centres.
We hope that this, with the help of further studies, will lead to a better understanding of the factors involved in this type of intervention and a consequent improvement in its effectiveness.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/322085 |
| Date | 23 October 2015 |
| Creators | Cebrià Meca, Ana I |
| Contributors | Palao Vidal, Diego J, Pérez Solá, Víctor, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 84 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0036 seconds