Corners are unique spaces, points of reference in the city. They are the most visible parts of the urban space, the ones that call the attention of pedestrians. lntersections define the limits of the built fabric, shape the public space and give character to crossings .They are spaces that attract people and meeting places for friends and strangers,but they are also places where social conflicts become more evident.
In ancient times, the development of the edges of fortifications was an important factor in military strategy; resistance depended on defending the corners. In architecture, the construction of all buildings starts at the comers, setting the limits and primarily the angles, because these are the points where the building needs to be strongest. The constructive complexity of these points means that they require a sound knowledge of the architectural profession. For builders and architects, resolving a corner is a provocative challenge:it offers an opportunity to showcase their talents but also poses the risk of failure.
This thesis brings together a set of observations that focus on the architectural concept of the corner, with the aim of contributing to a general approach to this idea and shedding light on its role in architecture.
The greatest architects, who have never worried about the recurrence of the same problems and the repeated use of the same forms, have always approached the problem of the corner with the utmost respect, but also with a desire for experimentation into new forms of architecture. The research of this thesis is based on the analysis of the treatment given to the corner over time.
The thesis consists of three parts: The first part defines the subject of the thesis by defining the corner from a general perspective. The second part applies the idea specifically to a set of local cases. Finally, the third part brings together the first two through a critical reading of the cases based on the general concept.
The concept of the comer in architecture can be interpreted from many points of view, as evidenced by the numerous published essays that refer to it. Though it is a timeless concept, no studies have considered its meaning from a global perspective,taking into account the broad variety of approaches. One of the objectives proposed in the first part of the study is to fill this void by addressing the concept of the corner from a global perspective , considering its many meanings and bringing out the importance of this inescapable concept in architecture.
In the second part, the concept of the corner will be approached through the study of 60 cases built in the city of Barcelona between 1862 and 1992,with the aim of consolidating a compendium of local examples that deal with this subject. This guide to corners in the city avoids the usual stylistic classifications and focuses on the architecture. lt is useful in itself as a catalogue with original documentation on a number of examples that deal with the same problem.The relationship between the different cases in their approach to the corner forms the basis for the research and brings out characteristics that would be missed in an isolated reading.
Finaliy, these local cases are critically reinterpreted from a broad perspective ,highlighting the importance of the corner in all areas of architecture and confirming the universal scope of the subject. / Las esquinas son espacios singulares en la ciudad; puntos de referencia. Son los lugares más visibles del espacio urbano, los que reclaman la atención del peatón. Las intersecciones definen los límites de lo construido, dan forma al espacio público y carácter a los cruces. Son espacios que atraen a las personas, lugares de encuentro para los amigos y para los desconocidos ,pero también las zonas donde los conflictos sociales se hacen más evidentes. Antiguamente, la estrategia militar se vinculaba a la evolución de las aristas de las fortificaciones; defender las esquinas significaba resistir. En arquitectura, cualquier edificio se empieza a construir por las esquinas, fijando los límites y principalmente los ángulos, ya que es en estos puntos donde el edificio debe ser más resistente. La dificultad constructiva que entrañan estos encuentros requiere un importante conocimiento del oficio arquitectónico. Para cualquier artesano o arquitecto, resolver una esquina supone, sin duda, una provocación; una oportunidad para el lucimiento o una ocasión para el fracaso. Esta tesis reúne y ordena un conjunto de observaciones arquitectónicas que tienen el concepto de esquina como centro, con el objetivo de contribuir a una aproximación general a esta idea y tratar de aportar luz sobre su papel en arquitectura. Los maestros más relevantes , a los que nunca ha preocupado la recurrencia a los mismos problemas y la insistencia en las mismas formas, se han enfrentado repetidamente con el problema de la esquina desde el máximo respeto, pero también desde una voluntad de experimentación hacia nuevas formas de arquitectura. El análisis de las múltiples interpretaciones que ha recibido el ángulo a lo largo del tiempo es la base sobre la cual se sustenta la investigación. El estudio se compone de tres partes: la primera es una aproximación a la idea de esquina desde una perspectiva general que permitirá definir el concepto al que se refiere la Tesis. La segunda es una concreción de esta idea aplicada al estudio de un conjunto de casos locales y la tercera parte, que sintetiza las dos primeras, consiste en una lectura crítica a los ejemplos cercanos estudiados a partir del concepto general. La noción de esquina en arquitectura puede ser interpretada desde múltiples puntos de vista tal y como demuestran los numerosos ensayos que hacen referencia,parcialmente, a esta idea y que se hallan diseminados en multitud de publicaciones. Pese a la vigencia intemporal de esta idea, se constata que no existe un estudio que se centre en este tema desde la globalidad que entraña su significado, agrupando las diversas aproximaciones que ofrece el concepto. Uno de los objetivos que se propone la primera parte de la investigación es llenar este vacío, tratando de afrontar la noción de esquina desde una visión general que reúna los múltiples significados que se le pueden asociar y haga aflorar la importancia de este concepto ineludible en arquitectura . En la segunda parte , una acotación de la idea de esquina se centrará en el estudio de 60 casos construidos entre el 1862 i el 1992 en la ciudad de Barcelona, con la voluntad de consolidar un compendio de ejemplos locales que afrontan esta cuestión. Esta guía de esquinas de la ciudad evita las habituales clasificaciones estilísticas para centrarse en la arquitectura y tiene interés por sí misma como catálogo que reúne documentación original de ejemplos muy diversos que afrontan el mismo problema. La relación que se establece entre los diferentes casos, a partir de la idea de la esquina, es fundamental para la investigación y tiene el valor de poner de manifiesto características que en una lectura aislada pasarían desapercibidas. Finalmente, una lectura crítica a los ejemplos locales desde el amplio espectro de la idea, permite reinterpretar estos casos y constatar la importancia de este tema en todos los ámbitos de la arquitectura, así como corroborar el alcance universal de la noción de esquina. / Les cantonades són espais singulars en la ciutat; punts de referència. Són els llocs més visibles de l'espai urbà, que reclamen l’atenció del vianant. Les interseccions defineixen els límits d’allò construït, donen forma a l’espai públic i caràcter als encreuaments. Aquests, són espais que atrauen les persones, llocs de trobada per als amics i per als desconeguts, però també els espais on els conflictes socials es fan més evidents.
Antigament, l'estratègia militar es vinculava a l'evolució de les arestes de les fortificacions; defensar les cantonades significava resistir. En arquitectura, qualsevol edificació es comença a construir per les cantonades, fixant-ne els límits i sobretot els angles, que és just en aquests punts on l’edifici ha de ser més resistent. La dificultat constructiva implícita en aquestes trobades requereix un important coneixement de l'ofici. Per a un artesà o per a un arquitecte, resoldre una cantonada és una provocació; una ocasió per al lluïment o per al fracàs.
Aquesta tesi reuneix, ordena i estudia un conjunt d'observacions arquitectòniques que tenen el concepte de cantonada com a centre, amb l'objectiu de contribuir a una aproximació general a aquesta idea i tractar d'aportar llum sobre el seu paper en arquitectura.
Els mestres més rellevants, als qui mai ha preocupat la recurrència als mateixos problemes i la insistència en les mateixes formes, s'han enfrontat repetidament amb el problema de la cantonada des del màxim respecte, però també des d'una voluntat d'experimentació cap a noves formes d'arquitectura. L'anàlisi del tractament de la cantonada al llarg del temps serà la base sobre la que es sustenta la recerca.
L'estudi es composa de tres parts: a l'inici, una aproximació a la idea de cantonada des d'una perspectiva general permet definir el concepte al qual es refereix la recerca.
Seguidament, una concreció d'aquesta idea es centra en l'estudi d'un conjunt de casos localitzats a la ciutat de Barcelona. Finalment, un anàlisi crític als exemples locals a partir de la idea general, sintetitza les dues primeres parts per extreure'n un conjunt de reflexions fonamentals entorn a la idea de cantonada.
Els significats que es poden associar a la noció de cantonada són múltiples, tal i com demostren els nombrosos assaigs que fan referència parcialment a aquesta idea i que es troben disseminats en multitud de publicacions. Malgrat tractar-se d'un problema recurrent en arquitectura, s'ha constatat la inexistència d'un treball que tracti el tema des d'un punt de vista global, agrupant les múltiples aproximacions que ofereix aquest concepte. La primera part de la recerca tracta d'omplir aquest buit, afrontant la idea de cantonada des de la seva globalitat, reunint les interpretacions diverses que s'hi poden associar i fent que aflori la importància d'aquest concepte ineludible en arquitectura.
Una acotació de la noció de la cantonada es desenvolupa en la segona part, a través de la selecció i anàlisi d'un conjunt d'exemples locals que afronten aquesta idea. Dels múltiples exemples estudiats, es concreta un catàleg de 60 casos significatius, construïts entre el 1862 i el 1992 a la ciutat de Barcelona. Els exemples escollits tenen en comú, tots ells, que es tracta d'edificis urbans que consoliden illes tancades.
El catàleg de cantonades que es proposa, evita les habituals classificacions arquitectòniques i té interès per sí mateix com a recull que reuneix exemples molt diversos que afronten un mateix problema. La relació que s’estableix entre les diferents obres, a partir de la idea de cantonada, és el fonament sobre el qual es sustenta la recerca i té el valor de posar de manifest característiques de casa cas, que en una lectura aïllada passarien inadvertides.
Finalment, una lectura crítica als exemples locals des de l'ampli espectre de la idea, permet reinterpretar aquests casos propers i constatar la importància d'aquest tema en tots els àmbits de l'arquitectura, així com corroborar l'abast general de la noció de cantonada.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/368226 |
| Date | 05 February 2016 |
| Creators | Marcos, Carles |
| Contributors | Sauquet Llonch, Roger, Monteys, Xavier, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 559 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0035 seconds