Los cuerpos que ejemplifican esta tesis, reunidos bajo el denominador común de “cuerpos retóricos”, se exponen con una presencia visual que asombra a la vez que desconcierta al espectador. Estos cuerpos configuran unas categorías conformadas a partir de una serie de estrategias retóricas específicas que, aplicadas de manera más o menos consciente por los creadores, se dedican a pervertirlos con excesos, desviaciones y borramientos que complejizan su comprensión. Como resultado, el cuerpo deja de percibirse como una unidad estable y mimética para establecerse como limen, frontera entre lo orgánico y lo inorgánico, lo visible y lo invisible, lo abyecto y lo sublime, lo fútil y lo trascendental.
A partir de la introducción de la retórica, los cuerpos se convierten en figuras abiertas y relacionales, ontológicamente desplazadas, que esbozan una sucesión de estados siempre provisionales, sintomáticos de una vulnerabilidad intrínseca que contrasta con una voluntad de resistencia a los modelos establecidos. La retórica, a través de la perversión que instaura la figura, crea una paradoja fundamental que se manifiesta como extrañeza, agente de corrupción del cuerpo cotidiano y elemento de fascinación. / The bodies that exemplify this thesis, grouped under the common denominator of "rhetorical bodies", are presented with astounding visual presence while baffles the viewer. These bodies make up some categories formed from a number of specific rhetorical strategies that, applied more or less consciously by the creators, are dedicated to pervert them with excesses and deviations that complicate their comprehension. As consequence, the body is no longer perceived as a stable and mimetic drive to establish itself as a border between organic and in- organic, visible and invisible, abject and sublime, trivial and transcendental.
From the introduction of rhetoric, bodies become open and relational, ontologically displaced figures outlining a series of interim statements always symptomatic of an inherent vulnerability in contrast to the will of resistance to established models. Rhetoric, through the perversion that establishes the figures, creates a fundamental paradox that manifests as strangeness, agent of corruption of current body and, also, element of fascination.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/382814 |
| Date | 02 February 2016 |
| Creators | Tosticarelli, Martina Inés |
| Contributors | Molina, Víctor, Salvatierra Capdevila, Carmina, Foguet, Francesc, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 300 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
Page generated in 0.0133 seconds