El Regiment dels prínceps, de Gil de Roma, no ha estat mai gaire
estudiat. Nosaltres afrontem l’edició textual de la traducció catalana del
Regiment dels prínceps, del segle XIV, de notable tradició i que gaudí de
gran difusió en el nostre entorn.
Sobre el traductor del text al català, Arnau Estanyol, creiem que
aquesta vegada en clarificarem l’adscripció, tant en el temps com en
l’espai, sense deixar-lo en la mera referència al manuscrit de l’Escorial.
Estanyol fou un religiós carmelità amb una bona formació, que passà el
temps entre l’Estudi Generals de Girona i el de Lleida. Un home que a
més tingué la cultura suficient per abordar un text difícil i aclarir
algunes qüestions de vocabulari difícil a l’època en la seva famosa
Explanació d’alguns vocables obscurs.
Sobre els manuscrits, tres han arribat a l’actualitat, hem fet
una bona descripció i un treball profund de filiació i datació, quedant
clara la importància del text.
El text ha estat editat seguint tots el criteris moderns d’edició,
puntuació i ortografia, tot respectant les característiques d’un text de la
seva època i seguint les normes de Els Nostres Clàssic i de l’IEC.
El Regiment dels prínceps va ser escrit amb la intenció d’educar el
fill de Felip III, dit l’Ardit, Felip, futur rei de França, dit el Bell, per
d’ensenyar els principis elementals de l’època: la monàstica, l’economia
i la política. Gil de Roma s’acosta a coses que sorprenen, fent discursos
sobre el caràcter del príncep aprofundint en la psicologia humana.
El Regiment aborda un tema fonamental, que és el poder del rei,
per a Gil de Roma no està deslligat de la seva essència divina. Quin és el
poder per sobre del poder? El rei, el Papa? Gil de Roma no enfronta
aquests dos poders; tots els poders es reconeixen en un sol agent, que és
Déu; una idea que, com sabem, també va prendre Francesc Eiximenis.
Gil de Roma té una dimensió humana que no és fàcil de trobar en
el món medieval, i tampoc en ell mateix, que en altres obres no és gens
compassiu ni caritatiu envers el sexe contrari. No el podríem catalogar
de «feminista», ni de bon tros –sap molt bé quin és el paper de cadascú
en la seva societat–, però si que té una perspectiva diferent quant a
l’educació dels qui són a prop del príncep.
De vegades l’autor ens aproxima a les teories sofistes, que tan
ressò tenen en la psicologia del caràcter actual. Parla d’Al-Farabi, i ens
preguntem si l’erudit no devia conèixer més que no pensem aquesta
filosofia, la psicologia del caràcter.
Què fascinà Jaume d’Urgell i altres prínceps del seu temps per què
aquesta obra tingués tanta difusió? Probablement el títol mateix –un
regiment de prínceps devia captivar tota la noblesa de l’època. / The Regiment of Princes, Giles of Rome has never been much studied. We are facing
the Catalan edition of the textual translation of the Regiment of Princes, from the
fourteenth century; this text has a remarkable tradition and was an important
dissemination in our environment
About the translator of the text in Catalan, Arnau Estanyol, we think that now we can
clarify his born place and when he was born. Estanyol was a Carmelite nuns with a
good academic training, he spend his time between “l’Estudi General” (university)
from Girona and from Lleida. This man who had enough culture for deal with any
difficult text and he could clarify some questions of difficult vocabulary in his famous
“Explanació d’alguns vocables obscurs”.
Nowadays it has arrived three manuscripts to us, we have had a good description and an
affiliation and datation very deep work, it been made clear the importance of text.
This text has been edited followed all the edition moderns criterias and it follows the
rules of “Els Nostres Clàssics” and the IEC.
The Regiment of Princes was writing with the intended to educate the Philip III of
France’s son, Philip of Bell, and for to teach the time elementals principles: the
monastic, the economic and the politic. Giles of Rome approaches to surprising things,
he made speeches about the price character and to the human psychology.
The Regiment tackles a fundamental subject: the king power. For Giles of Rome it isn’t
exempt from the divine essence. Which is the power over the power? The king? The
Poppe? Giles of Rome doesn’t bring face to face this two powers; all the powers are
recognising in one only agent which is God; one idea, how we know, it took Francesc
Eiximenis.
Giles of Rome has an human dimension it isn’t easy to find in the medieval world, nor
in itself, because in another works isn’t nothing merciful and charitable with the
opposite sex. It can’t be catalogued as “feminist” -he knows very well which the each
one role in the society is-, but it’s true that he have a different perspective respect to the
people close to the price.
Sometimes the author approaches us to the Sufism theory, that it has so much echo in
the nowadays character psychology. It talk about Al-Farabi, and we wonder if the
erudite mustn’t to know to much we know about this philosophy: the character
psychology.
What fascinate to Jaume d’Urgell and other contemporary princes so that this work had
so many diffusion? Probably the title itself - a regiment of princes would captivate all
the time nobility.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/285198 |
| Date | 17 December 2014 |
| Creators | Pérez i Mingorance, Josep-Andreu |
| Contributors | Alturo i Perucho, Jesús, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 987 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds