This thesis attempts to apply the theoretical concept of spatial fix to the case studies of Playa de Palma and Magaluf. Hence, the analysis of the spatial fix concept is centered on the production of tourism urbanization in these spots. Epistemologically, the thesis is based on critical urban theory, the theory of value, crisis theory and methodology of dialectics.
Playa de Palma and Magaluf are two of the most significant sea and sun tourism places at the European scale. In the last century, the geographical configuration of these spots has been substantially altered: from being minor agricultural areas at the early XXth century, they became a fast-growing tourism urbanization spaces in the latest Fordism period, facing later on a decline that has lasted until nowadays.
Within this spatial and temporal framework, the thesis examines the dialectics between the different dynamics of accumulation (economic developments on the global, European, national and regional scales), strategies of surplus grabbing of the main capitalist agents (via an analysis of the different types of agents and the structure of private property), its geographical expression (urban expansion) and the role of the state in the spatialization of this process (mainly through planning).
Therefore, the questions that this thesis aims to answer are the following. First, how the capitalist agents, that have operated in Playa de Palma and Magaluf, have adjusted their spatial strategies to the variegated dynamics of economic expansion and contraction?; related to that, what are the spatial logics of the diverse dynamics of accumulation? Second, what role has played the state in the spatialization of capital? and third, to what extent have the agents operating in successive historical periods changed?; and how is this related with transformations in the global logics of accumulation?
The thesis argues that there has been a steady transformation of land ownership and strategies of surplus grabbing in different economic periods. Thus, each circuit of production of value has had different types of agents, and changes in the dynamics of accumulation have boosted changes in the composition of the different capitalist agents. The major breakpoint occurred in the period 1956-1973 when there was a large territorial metamorphosis (massive urbanization) and a radical change in the land-based capitalist agents (the aristocracy and industrial bourgeoisie was dissolved in the hoteliers class). Moreover, it is argued that the transition from Fordism to post-Fordism has not brought substantial changes in either the urbanization process, or the type of agents that extract profits in these spots. Nevertheless, there has been in the post-fordist period a shift in the role of the state, which now plays an active role in channeling investments towards the spot. Finally, it is argued that within the current crisis Playa de Palma and Magaluf are being placed again as privileged places where financialized capitals are spatially fixed.
The different parts of the work are organized chronologically, each chapter discussing some of the following issues: (i) Physical evolution of urbanization; (ii) Development of private property; (iii) Changes in the type of capitalist agents; (iv) Evolution of planning; and (v) Analysis of the role of the state in the production of these spaces. / La presente tesis doctoral realiza una aplicacion practica del concepto teorico de ‘solucion espacial’ a los estudios de caso de Playa de Palma y Magaluf. El analisis de la ‘solucion espacial’ se centra en la evolucion de la produccion de la urbanizacion turística en estos lugares. Epistemologicamente la tesis se basa en la teoría urbana crítica, la teoría del valor, la teoría de la crisis y la metodología de la dialectica.
Playa de Palma y Magaluf son dos de los espacios turísticos de sol y playa mas significativos a escala europea. En el ultimo siglo, la configuracion geografica de estos espacios se ha alterado considerablemente: de ser espacios agrícolas de escasa importancia a principios del siglo XX, se convirtieron en lugares donde tuvo lugar una explosion de la urbanizacion turística coincidente con la ultima etapa fordista, y que posteriormente entraron en una epoca de declive que se ha prolongado hasta la actualidad.
En este marco espacial y temporal, la tesis estudia la dialectica entre las distintas dinamicas de acumulacion (evolucion economica en las escalas global, europea, estatal y regional), las estrategias de obtencion de plusvalías de los principales agentes capitalistas, (ví a un ana lisis de los distintos agentes y estructura de la propiedad privada), su expresion geografica (evolucion urbana de la zona) y el rol del estado en la territorializacion de este proceso (principalmente a traves del planeamiento).
Por tanto, las preguntas que pretende responder la presente tesis son las siguientes. Primero, ¿Como los distintos agentes capitalistas que han operado en Playa de Palma y Magaluf han adaptado sus estrategias espaciales a las distintas dinamicas de expansion y contraccion economica? Relacionado con esto, ¿Que expresion espacial ha tomado las distintas dinamicas de acumulacion? Segundo, ¿Que rol ha jugado la administracion publica en este proceso? Y tercero, ¿Hasta que punto han cambiado los agentes que han operado en los sucesivos cambios economicos?
La tesis argumenta que se ha producido una progresiva transformacion de la propiedad y de las estrategias de obtencion de plusvalías en distintos periodos economicos. Así , cada circuito de produccion de valor ha tenido un tipo de agente principal, y al cambiar el circuito de produccion de valor ha cambiado el tipo de agente. El mayor punto de ruptura se produjo en el periodo 1956-1973 cuando se produjo una gran metamorfosis territorial (urbanizacion masiva) y de los agentes que obtenían plusvalías (la aristocracia y burguesía industrial se disolvio en la clase hotelera). Ademas, se argumenta que la transicion del fordismo al post-fordismo no ha traído cambios sustanciales ni en el proceso urbanizador, ni en el tipo de agentes que extraen plusvalías en la zona. Por el contrario, sí que se ha habido un cambio en el rol del estado, encargado de canalizar las inversiones publicas y privadas hacia la zona. Finalmente, se explica que la presente crisis esta suponiendo una incipiente rearticulacion de Playa de Palma y Magaluf como espacios receptores de soluciones espaciales de capitales financiarizados.
Las distintas partes del trabajo estan organizadas cronologicamente, y cada capítulo analiza alguna o todas las variables siguientes: (i) evolucion física de la urbanizacion, (ii) evolucion de la propiedad privada (iii) cambios en el tipo de agentes capitalistas (iv) evolucion del planeamiento y (v) analisis del rol del estado en la produccion de estos espacios. / La present tesi doctoral fa una aplicacio practica del concepte teoric de solucio espacial als estudis de cas de Platja de Palma i Magaluf. L'analisi de la 'solucio espacial' es centra en l'evolucio de la produccio de la urbanitzacio turística en aquests indrets. Epistemologicament la tesi es basa en la teoria urbana crítica, la teoria del valor, la teoria de la crisi i la metodologia de la dialectica.
Platja de Palma i Magaluf són dos dels espais turístics de sol i platja més significatius a l’escala europea . Al darrer segle, la configuracio geografica d’aquests espais ha canviat considerablement. De ser un espai agrícola de escassa importancia a principis del segle XX, es convertiren en indrets a on tingue lloc una explosio de la urbanitzacio turística coincident amb l'ultima etapa fordista, per a posteriorment entrar en una epoca de declivi que s'ha perllongat fins a l'actualitat.
En aquest marc espacial i temporal, la tesi estudia la dialectica entre les diferents dina miques d'acumulacio (evolucio economica a les escales global, europea, estatal i regional), les estrate gies d'obtencio de plusvalues dels principals agents capitalistes (via una analisi de els diferents agents i estructura de la propietat privada), la seva expressio geografica (evolucio urbana de la zona) i el rol de l'estat en la territorialitzacio d'aquest proces (principalment a traves del planejament).
Per tant, les preguntes que preten respondre aquesta tesi son les seguents. Primer, com els diferents agents capitalistes que han operat a Platja de Palma i Magaluf han adaptat les seves estrategies espacials a les diferents din miques d'expansio i contraccio economica? Relacionat amb aixo, quina expressio espacial han pres les diferents dinamiques d'acumulacio ? Segon, quin rol ha jugat l'administracio publica en aquest proces? I tercer, fins a quin punt han canviat els agents que han operat en els successius canvis economics?
La tesi argumenta que s'ha produí t una progressiva transformacio de la propietat i de les estrategies d'obtencio de plusvalues en distints períodes econòmics. Així , cada circuit de produccio de valor ha tingut un tipus d'agent principal, i en canviar el circuit de produccio de valor ha canviat el tipus d'agent. El major punt de ruptura es va produir en el període 1956-1973 quan es va produir una gran metamorfosi territorial (urbanitzacio massiva) i dels agents que obtenien plusvalues (l'aristocracia i burgesia industrial es va dissoldre dins la classe hotelera). A mes, s'argumenta que la transicio del fordisme al post-fordisme no ha portat canvis substancials ni en el proces urbanitzador, ni en el tipus d'agents que extreuen plusvalues a la zona. Per contra, sí que hi ha hagut un canvi en el paper de l'estat, encarregat de canalitzar les inversions publiques i privades cap a la zona. Finalment, s'explica que aquesta crisi esta suposant una incipient rearticulacio de Platja de Palma i Magaluf com espais receptors de solucions espacials de capitals financiaritzats. Les diferents parts del treball estan organitzades cronologicament, i cada capí tol analitza alguna o totes les variables seguents: (i) evolucio física de la urbanitzacio , (ii) evolucio de la propietat privada (iii) canvis en el tipus d'agents capitalistes (iv) evolucio del planejament i (v) analisi del rol de l'estat en la produccio d'aquests espais.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UIB/oai:www.tdx.cat:10803/364777 |
| Date | 24 September 2015 |
| Creators | Yrigoy Cadena, Ismael |
| Contributors | Rullan Salamanca, Onofre, Universitat de les Illes Balears. Departament de Geografia |
| Publisher | Universitat de les Illes Balears |
| Source Sets | Universitat de les Illes Balears |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 374 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0031 seconds