Per tal d’optimitzar els resultats en el programa de criotransferència embrionària en embrions congelats/descongelats és incloure en el estudi totes les transferències úniques d’embrions congelats/descongelats. L’objectiu principal d’aquest estudi va ser determinar quins paràmetres embrionaris tenien major capacitat per predir el seu potencial d’implantació. Els paràmetres que van influir significativament la taxa d’implantació van ser: taxa de divisió embrionària, simetria de les cèl·lules, supervivència després de la descongelació i desenvolupament posterior al cultiu overnight.
El score proposat per embrions congelats en dia 2/3 de desenvolupament és una bona eina per determinar el potencial d’aquests embrions.
Els resultats obtinguts amb la congelació lenta d’embrions que han estat prèviament biopsiats han mostrat majoritàriament uns resultats molt pobres pel que respecte a la supervivència i implantació. Aquest fet van esperonar molts grups a introduir la tècnica de vitrificació als seus laboratoris.
Inicialment, la vitrificació es va dur a terme amb medis i suports elaborats al laboratori. L’any 2007 es va assolir el primer naixement obtingut a partir de blastocists vitrificats que havien estat prèviament biopsiats per el diagnòstic d’aneuploïdies. Es va poder demostrar com la tècnica de vitrificació pot ser una tècnica adequada en aquests casos sent a més una tècnica simple, segura i de baix cost.
Malgrat la millora en els resultats obtinguts en el programa de DGP, i donat el constant desenvolupament de nous sistemes de vitrificació comercials es va voler comparar l’eficàcia dels nous materials i medis comercials amb l’emprat fins al moment. La supervivència obtinguda amb el kit de vitrificació comercial va ser significativament superior en front les preparades en el propi laboratori. També es va observar una taxa de supervivència inferior en els blastocists que estaven eclosionant o eclosionats quan es comparaven amb els blastocists inicials o expandits. Probablement aquestes diferències poden ser degudes a una major susceptibilitat a l’estrés mecànic produït per la manipulació.
Per últim, el disseny de l’últim estudi ha permès analitzar l’impacte que té la vitrificació en la viabilitat oocitària. Es va plantejar comparar els resultats obtinguts utilitzant oòcits de donant procedents de la mateixa cohort en receptores que rebien els oòcits en fresc o vitrificats. Aquest fet ens permet avaluar l’efecte de la vitrificació evitant factors extrínsecs relatius a la qualitat de l’oòcit. Es van avaluar els indicadors més habituals en viabilitat oocitària a fi de determinar l’efecte de la vitrificació en l’eficiència dels cicles de donació d’oòcits i així poder plantejar les estratègies més eficaces encaminades a augmentar les taxes de naixement en cicles que inclouen la criopreservació d’oòcits.
No es van mostrar diferències en cap dels paràmetres estudiats en comparar la taxa de fecundació, la qualitat embrionària, la taxa d’embaràs evolutiu o la taxa de nen nascut viu a casa entre el grup de receptores d’oòcits en fresc i vitrificats.
Aquests resultats permeten plantejar la possibilitat de criopreservar oòcits per altres aplicacions com és la preservació de fertilitat, l’acumulació d’oòcits en el programa de DGP o en pacients amb risc de desenvolupar un Síndrome d’Hiperestimulació Ovàrica. / In order to improve the results in the cryopreservation programme, single frozen embryo transfers have been considered. The main objective of this study was to establish which embryo parameters have the highest prognosis value in the establishment of pregnancy. A score for frozen/thawed embryos has been developed which includes the different embryo parameters that significantly influence the implantation rate: cleavage rate, symmetry of the blastomeres, embryo survival rate and resumption of mitosis. The proposed embryo score for thawed embryos on day2/3 is a useful tool for determining the implantation potential of these embryos.
The results achieved with conventional cryopreservation protocols of biopsied embryos at different stages of development have shown low survival and implantation rates. For this reason, many groups encouraged to introduce the vitrification technique into laboratories.
At the beginning, the vitrification was carried out with mediums and devices home-made. We have described the first birth after vitrification of embryos biopsied for preimplantation genetic diagnosis (PGD). This report shows that blastocysts obtained from biopsied embryos can be successfully cryopreserved by simple, secure and low-cost vitrification methods using a Hemi-straw device.
A wide range of commercial vitrification systems had been developed. In order to improve the new vitrification systems we compare the results obtained warming abnormal donated blastocysts to compare the efficiency of the new materials and commercial mediums with the employed until the moment. Differences in the survival rate were observed with the use of different vitrification media. Decreased results in terms of survival rates were achieved for hatching and much lower for hatched blastocyst compared with initial/expanded blastocists. They can be more susceptible to mechanical damage during manipulation.
Finally, the design of the last report included enabled us to analyze the impact of vitrification on the functionality of the oocyte and its capacity to produce an ongoing embryo, the subsequent pregnancy and a healthy live birth in an oocyte donation programme. Comparing results obtained with fresh and vitrified oocytes from the same cohort allowed us to assess the effect of vitrification avoiding extrinsic variables related to oocyte quality.
Fertilization, ongoing embryo and good quality embryo rates were compared not finding differences between the two groups. We also compared ongoing pregnancy, implantation and live birth rates to confirm the suitability of the vitrification technique and found no statistically significant differences.
Our data demonstrate that vitrification affects neither the functionality of the oocytes nor their capacity to produce and give rise to ongoing embryos, pregnancies and live births.
These results encourage the use of this technique for other applications, such as fertility preservation, the accumulation of oocytes for PGD or low responders and in patients at risk of ovarian hiperstimulation syndrome.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/286290 |
| Date | 11 December 2014 |
| Creators | Solé Inarejos, Miquel |
| Contributors | Santaló, Josep, Veiga, Anna, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 64 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0029 seconds