La cabra de mar, Maja brachydactyla, és una espècie de cranc (Decapoda: Brachyura) molt apreciada gastronòmicament i d’interès pesquer en varis països d’Europa, com ara França, el Regne Unit o Irlanda. El consum de cabra de mar a Espanya supera les captures de zones pesquera com Galícia o Astúries, i aproximadament el 75% de les cabres de mar comercialitzades a través dels mercats majoristes són importades d’altres països europeus. A Espanya, la principal zona de captura és Galícia, on la pesca de la cabra de mar té una gran importància econòmica i social. Tanmateix, s’estima que més del 90% del reclutament anual és capturat, amb el risc que això suposa de col•lapse de les poblacions naturals. A més, la cabra de mar presenta unes característiques biològiques molt interessants per al cultiu en captivitat, com ara l’alta fecunditat, un desenvolupament embrionari i larvari curts, un creixement ràpid i l’absència de canibalisme. D’aquesta manera, el cultiu de la cabra de mar podria cobrir les demandes de consum d’aquesta espècie i reduir la pressió sobre les poblacions naturals..
En aquest sentit, la tesi “Estudi de la biologia reproductiva de la cabra de mar, Maja brachydactyla: aparell reproductor i qualitat de les postes en captivitat” desenvolupa estudis bàsics i aplicats de la reproducció d’aquest espècie amb l’objectiu del desenvolupament de la reproducció en captivitat.
Els aspectes bàsics estudiats de la reproducció foren 1) la morfologia i ultraestructura de l’aparell reproductor masculí; 2) l’espermatogènesi; 3) la morfologia i ultraestructura de l’espermatozoide i 4) l’ontogènia de l’aparell reproductor durant el desenvolupament larvari i primer cranc juvenil mitjançant l’expressió del gen Mb vasa. Els estudis aplicats a la reproducció en captivitat se centraren en 1) l’efecte de la presència de mascles i 2) l’efecte del fotoperíode en la producció larvària i la composició bioquímica de les larves acabades de sortir de l’ou.
Els resultats de la tesis mostren que 1) La morfologia, ultraestructura i funció de l’aparell reproductor masculí de la cabra de mar són similars a la resta de braquiürs; 2) l’espermatogènesi de la cabra de mar és un procés semblant a aquells descrits en altres espècies de braquiürs, amb la particularitat de la presència del complex de Golgi que podria estar involucrat en la formació de l’acrosoma; 3) la morfologia i ultraestructura de l’espermatozoide de la cabra de mar s’ajusta al model general dels braquiürs; 4) l’expressió del Mb vasa al llarg del desenvolupament larvari i primer estadi juvenil s’ajusta a una corba de creixement exponencial; 5) la presència de mascles en els tancs de les femelles deuria ser considerada per a l’optimització de la producció larvària sense comprometre la condició de les femelles i 6) el fotoperíode és una factor ambiental que afecta la reproducció de la cabra de mar, malgrat que la manipulació del fotoperíode és insuficient per a modificar el comportament reproductiu d’aquesta espècie. / The spider crab, Maja brachydactyla, is a brachyuran species (Decapoda: Brachyura) of fishery interest in several countries in Europe. The demand in Spain exceeds the captures of fishing areas such as Asturias and Galicia, which is the main fishing region. However, natural populations might be in risk of collapse in Galicia since over the 90% of the recruitment is estimated to be fished every year. On the other hand, the spider crab has interesting biological features that make this species of interest for aquaculture. Thus, the culture of the spider crab would cover the demands of the market and reduce the pressure over the natural populations.
To this respect, the thesis “Estudi de la biologia reproductiva de la cabra de mar, Maja brachydactyla: aparell reproductor i qualitat de les postes en captivitat” is focused on reproductive basic and applied studies aiming to the development of the reproduction in captivity of this species.
The basic aspects were 1) the morphology and ultrastructure of the male reproductive system; 2) the spermatogenesis; 3) the morphology and ultrastructure of the spermatozoid and 4) the ontogeny of the reproductive system during the larval development and first juvenile crab using the expression of the Mb vasa gene. The applied aspects were 1) the effect of male presence and 2) the effect of photoperiod in the larval production and biochemical composition of the newly hatched larvae.
The results show that 1) the morphology, ultrastructure and function of the male reproductive system are similar to those observed in other crabs; 2) the spermatogenesis is a similar process to that observed in other crab species; 3) the morphology and ultrastructure of the sperm follows the general pattern described for brachyuran; 4) the expression of Mb vasa through the early post-embryonic development increases following an exponential curve, 5) the presence of male within females might be considered in order to optimize the larval production without jeopardizing the condition of females and 6) the photoperiod is an environmental factor that affects the reproduction in the spider crab, although the manipulation of the photoperiod does not modify its reproductive behavior.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/104106 |
| Date | 09 November 2012 |
| Creators | Garcia Simeó, Carles |
| Contributors | Rotllant Estelrich, Guiomar, Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Unknown |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 264 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds