L'inici del programa de detecció precoç del càncer de mama en els districtes de Ciutat Vella i Sant Martí de la ciutat de Barcelona, va motivar la realització del primer estudi en el barri de la Barceloneta, amb l'objectiu d'analitzar diferents factors associats a la participació. La resposta després de la primera citació ha estat del 65%. S'ha relacionat amb l'historial clínic previ augmentant en quasi 4 vegades l'ods de resposta, i amb el receptor de la carta de citació, variant del 75% quan és la mateixa interessada fins el 47% quan la carta és dipositada a la bústia, i el 32% quan l'adreça és insegura. La resposta després de les citacions successives ha estat del 26%. S'ha relacionat amb l'historial clínic previ augmentant en quasi 8 vegades l'ods de resposta, i amb la raó de no haver vingut després de la primera citació, passant del 50% quan és circumstancial fins el 11% quan s'atribueix a manca d'interès. La taxa de cobertura (79%) disminueix amb l'edat, i augmenta amb el nivell educatiu.El segon estudi permet apreciar com prèviament al programa les mamografies no s'adequaven a les directrius europees. Un 59% de les dones entrevistades dels barris El Clot, Camp de l'Arpa i La Verneda, s'han fet una mamografia de cribratge en els últims quatre anys. Existeix una major utilització en dones més joves, de major nivell educatiu i que tenen historial clínic. La periodicitat era anyal en un 35%, biennal en un 38% i cada 2-4 anys en el 27% restant. El 58% de les mamografies s'han realitzat en la sanitat pública, que mostra el major percentatge (42%) de periodicitat biennal. En les dones participants, la visita al ginecòleg i la pràctica de citologia uterina han presentat la major associació (probabilitats 4 vegades superiors) amb la mamografia prèvia de cribratge. També s'han associat a una major utilització els antecedents personals de patologia mamària i familiars de càncer de mama, l'autoexploració mamària i la visita mèdica recent, mentre que l'autopercepció de salut ha presentat una relació inversa.Finalment, el tercer estudi és un assaig controlat aleatoritzat on s'han comparat tres diferents estratègies utilitzades per a invitar dones d'entre 50 a 64 anys a participar en el programa. L'estratègia del contacte directe incrementa de forma significativa fins un 22% la probabilitat de resposta després de la primera citació en les dones del barri de Raval Nord invitades. En el grup de contacte directe aquesta resposta era del 63%, comparat amb un 55% quan la carta era enviada pels professionals sanitaris del CAP, i un 52% quan era remesa pels responsables del programa. Aquest increment en el grup de contacte directe s'observa encara que sols s'ha aconseguit contactar en un 45% dels casos directament amb la mateixa dona. Quan aquest fet s'assoleix la resposta és del 72%. La utilització de professionals no sanitaris per a aconsellar les dones sembla ser una estratègia efectiva, particularment entre les dones de baix nivell educatiu. / The beginning of the breast cancer screening program in the Ciutat Vella and Sant Martí districts of Barcelona was the origin of the first study in the Barceloneta quarter, with the aim of analyzing different factors related to participation. The response after the first citation was 65%. Having a previous clinical history, increased in nearly 4 times the response odds. Response after the first citation was influenced by who the recipient of the citation letter was, ranging from 75% when this was the same person concerned to 47% when the letter was left in the letter-box, and to 32% when the address was uncertain. The response after subsequent citations was 26%. Having previous clinical history increased the response odds in almost 8 times. The response after successive citations, ranged from 50% when it was for circumstantial reasons, to 11 % when it was due to lack of interest. Coverage rate (79%) decreased with age, and increased with education level.The second study shows that, previously to the program, mammography screening did not comply with European guidelines. A screening mammography had been performed on 59 % of women interviewed in the El Clot, Camp de l'Arpa and La Verneda quarters. The utilization of mammography was higher among younger women, women with a higher education level, or who had previous visits to a physician. Periodicity was once a year in 35% of cases, once every two years in 38%, and every 2-4 years in the remaining 27 %. Mammographies were performed at the Public Heath Service in 58 % of cases. The Public Health Service shows the highest percentage (42 %) of biennial periodicity. The variables more strongly associated with the use of screening mammography (probabilities 4 times higher) were: visit to a gynecologist and performance of a pap smear. Also related to the utilization of screening mammography were: personal history of breast pathology, family history of breast cancer, breast self-examination, and recent visit to a general practitioner. Self-perceived health presented an inverse relation with screening mammography use.Finally, the third study is a randomized controlled trial where three different strategies of inviting 50 to 64 years old women to participate in the program were compared. The strategy of direct contact increased in a significant way, up to 22%, the possibility of response after the first citation among women invited in the Raval Nord quarter. The response rate in the direct contact group was 62%, compared to 55% when the letter was sent by Primary Health Care Team, and 52% when it was sent by those responsible of the program. This increase in the direct contact group is noticeable even though only in 45 % of cases it was possible to contact the subject herself. When this was achieved, response raised to 72%. Use of non-health professionals to advise women seems to be an effective strategy, especially among women with a lower educational level.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/4575 |
| Date | 12 December 2001 |
| Creators | Segura Noguera, Josep Maria |
| Contributors | Porta Serra, Miquel, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0022 seconds