Return to search

Efectes de la compressió amb pèrdua en les imatges de teledetecció i la cartografia resultant

La teledetecció proporciona, probablement, la més enorme font de dades de la qual la
humanitat disposa sobre el planeta. I aquesta generació de dades continua creixent a un ritme
vertiginós, no només perquè els satèl·lits existents segueixen enviant imatges, sinó també
perquè es llancen nous satèl·lits, en molts casos capaços de generar encara més informació.
Aquest procés comporta enormes possibilitats d’aplicació, però també una important
problemàtica de maneig de tota aquesta informació i una creixent necessitat de formats de
compressió que permetin disminuir el volum de dades emmagatzemades sense disminuir
significativament la qualitat de les imatges per a aplicacions posteriors. A més a més, el nou
paradigma de les Infraestructures de Dades Espacials (IDE), promou l’establiment de serveis de
dades web, que habitualment requereix de l’ús d’estratègies de compressió per a transferir
imatges de manera repetitiva a entorns d’ample de banda potser restringit.
L’objectiu principal d’aquesta Tesi doctoral és estudiar i quantificar els efectes de diferents
tècniques de compressió amb pèrdua en la cartografia generada a través d’imatges de
teledetecció, considerant diferents tipus d’imatges, escenaris geogràfics, mètodes de generació
de cartografia i opcions de compressió (estàndard: JPEG, JPEG 2000 o CCSDS; moment en què
es comprimeix: a bord o usuari; diversos nivells de compressió).
Entre les principals aportacions s’ha descobert que l’efecte de la compressió depèn de la
metodologia emprada per a obtenir la cartografia desitjada, de l’estàndard de compressió
emprat, del moment en què la compressió s’ha realitzat i de la fragmentació de la zona a
cartografiar. Les zones més fragmentades accepten menys compressió, especialment si s’usen
els estàndards menys eficients. JPEG 2000 obté millors resultats que JPEG clàssic quan s’aplica a
nivell d’usuari, especialment si s’empra compressió 3D en JPEG 2000. CCSDS obté millors resultats que JPEG 2000 quan s’utilitza a bord a raons de compressió baixes (les desitjades en
aquest entorn) i si el rang dinàmic de la imatge és petit baix (fins a 1000). Finalment,
l’adaptació de l’estàndard JPEG 2000 per a codificar les zones de NODATA és factible emprant
tècniques de codificació que milloren la fidelitat de la compressió evitant codificar la zona
definida com a NODATA, i permetent mantenir la seva definició, de gran utilitat per als usuaris
de teledetecció.
Des d’un punt de vista més quantitatiu, els resultats de la tesi mostren que quan s’utilitzen
tècniques de fotointerpretació sobre ortoimatges per a obtenir un mapa categòric d’usos del sòl,
una compressió JPEG 2000 del 5:1 pot ser aplicada sense obtenir efectes en la cartografia
obtinguda, més enllà dels propis deguts a la subjectivitat del fotointèrpret. Quan s’usen models
de regressió per a obtenir variables quantitatives com la temperatura mitjana o mínima anual, a
partir de dades de teledetecció (temperatura de superfície terrestre i NDVI) i/o variables
geogràfiques (altitud, latitud, continentalitat, etc.), la compressió JPEG 2000 no afecta a la
regressió fins a raons de compressió molt elevades (25:1 o 5:1 segons si s’usen només variables
climàtiques o també variables de teledetecció). Si l’objectiu és la classificació píxel a píxel
multitemporal d’imatges de satèl·lit per a obtenir mapes d’usos del sòl, la compressió aplicada
pot ser diferent en funció del tipus de paisatge (zona de boscos o de conreus) i la fragmentació
de la zona. El rang de compressions JPEG 2000 admeses varien des del 3.33:1 o 5:1 en el pitjor
dels casos (zones de boscos fragmentades) fins l’100:1 (zones de conreus menys
fragmentades). Si la classificació s’obté a través de tècniques de segmentació (grups de píxels),
les conclusions indiquen que fins a compressions JPEG 2000 de 20:1 (depenent de la
fragmentació de la zona), la classificació obtinguda és similar a la classificació original. / Remote sensing is probably the largest source of data about the Earth that humanity has. Data
are continually generated, and the amount of information we are acquiring is growing. This is
not only because the currently existing satellites keep sending images, but also because new
satellites that generally generate more information are being launched. This process clearly
provides enormous application potential, but there is also an important handling problem and a
growing need for compression formats that allow the volume of stored data to be decreased
without significantly reducing the quality of the images used in applications.
The new Spatial Data Infrastructures (SDI) paradigm developed over recent years promotes the
establishment of web data services, usually in terms of the Open Geospatial Consortium. These
services require compression and interactive transmission strategies in order to transfer images
(which may be very large) repetitively to environments with restricted bandwidth. The problems
related to restricted bandwidth are especially critical in emergency situations in which mobile
devices with low bandwidth are usually the only option.
The main aim of this PhD Thesis was to study and quantify the effects of several lossy
compression techniques on the cartography resulting from remote sensing images, taking into
account several image types, geographical scenarios and compression options (standards: JPEG,
JPEG 2000 or CCSDS, using on board compression or user compression).
Among the main contributions of the thesis, we found that the effect of compression depends
on the methodology used to obtain the cartography, on the compression standard employed and
on the fragmentation of the study area. More fragmented areas cannot be compressed as much
as less fragmented areas, especially if less efficient standards are used. JPEG 2000 obtains
better results than the classic JPEG, especially if 3D JPEG 2000 is used. CCSDS obtains better
results than JPEG 2000 when on board compression is used at low compression ratios (which are enough in this environment) and if the dynamic range of the image is low (up to 1000).
Finally it is possible to use a JPEG 2000 modification to code NODATA areas with coding
techniques that improve compression fidelity, avoid coding NODATA areas and allow them to be
defined, which is very useful for remote sensing users.
From a quantitative point of view, these results show that when photointerpretation techniques
are used on orthoimages to obtain a land cover map, JPEG 2000 compression can be applied at
5:1 with fewer effects on the resulting cartography than those introduced by the subjectivity of
the photointerpreter. When regression models are applied to obtain quantitative variables, such
as mean or minimum annual temperature, from remote sensing data (land surface temperature
and NDVI) and/or geographical variables (altitude, latitude, continentality, etc.), JPEG 2000
compression does not affect regression up to very high compression ratios (25:1 or 5:1
depending on whether only climatic data or remote sensing data are also used). If the aim is a
pixel by pixel classification of a multitemporal satellite image series to obtain land cover maps,
the compression applied may be different depending on the landscape type (crops or forest
areas) and the fragmentation of the area. The JPEG 2000 compression ratios varied from 3.33:1
or 5:1 in the worst case (fragmented forest areas) to 100:1 (less fragmented crop areas). If
object-based classification is the objective, our results show that classifications of JPEG 2000
compressions up to 20:1 (depending on the area fragmentation) obtain similar results as
classifications of non-compressed images.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/32109
Date12 October 2010
CreatorsZabala Torres, Alaitz
ContributorsPons, Xavier, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
PublisherUniversitat Autònoma de Barcelona
Source SetsUniversitat Autònoma de Barcelona
LanguageCatalan
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format150 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/embargoAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0031 seconds