Aquesta tesi es basa en la migració del col·lectiu marroquí a les illes Pitiüses i se centra especialment en els canvis que es produeixen en les seves vides a partir de la migració i en els que es perceben en la part de les seves famílies que resta a origen. La recerca para especial atenció en els factors que afavoreixen o dificulten la integració i l’aculturació dels migrats, en els efectes del fet migratori en l’estatus d’aquells, així com en la relació existent entre determinats factors (com el grau d’aculturació i d’integració, els trets de la xarxa personal, l’èxit assolit a destí, etc.) i el manteniment dels vincles amb el Marroc que mantenen els membres del grup d’estudi i que els converteix en transmigrants.
Les hipòtesis defensades mostren com els individus i famílies de l’estudi que no assoleixen una xarxa personal social i ètnicament diversificada són els que més dificultats presenten pel que fa al seu procés d’integració social, els que menys s’aculturen i els que més problemàtiques mostren cap a l’adaptació als canvis de situació econòmics, etc.
Es defensa també que la localitat, és a dir els trets del municipi de residència a destí, seria un dels factors més importants per a una bona adaptació dels migrats. Dins d’aquesta, caldria parar atenció a l’estabilitat a la que poden accedir els migrats en qüestions com és l’habitatge i a l’existència de serveis bàsics com pot ser una xarxa òptima de transport públic. De la mateixa manera, la localitat esdevé el factor més influent, juntament al temps transcorregut a l’espai de migració i a d’altres factors, com la ideologia molt tradicional dels immigrats/des, així com la segregació i la resistència ètnica de caràcter intencional com alternativa més rendible, per al desenvolupament de tendències segregadores i auto-excloents.
Pel que fa als joves de l’estudi, s’ha vist que el seu grau d’aculturació estaria relacionat amb la seva edat d’arribada, però també amb el grau d’integració i d’aculturació dels progenitors. Un fet a tenir en consideració és la relació existent entre l’edat d’arribada dels joves i el seguiment dels estudis.
Per altra banda, les hipòtesis defensen també que, mentre que el projecte migratori dels marroquins de les illes Pitiüses es concep en el seu inici com un projecte familiar, a mesura que passa el temps i que el migrat es va acomodant a destí, aquest projecte passa a ser clarament individual o passa a implicar només a la família nuclear. Per altra banda, l’elevada freqüència de les vistes a origen per part dels migrats, així com la intenció de retorn a origen entre els subjectes de l’estudi a partir de la jubilació, mirant de combinar la residència entre origen i destí, mostren que els marroquins de l’estudi han esdevingut transmigrants i que continuen aferrats a la seva terra d’origen, independentment a l’èxit assoli a destí i al seu grau d’integració i d’aculturació.
S’observa que l’estatus dels migrats/des tendeix a millorar a partir de la migració, especialment quan ens referim a prestigi. Una excepció és la de les dones amb un projecte migratori individual que, en general, serien vistes amb recel per part dels seus compatriotes.
Finalment es defensa que el control social que viuen les dones de l’estudi arribades a l’edat adulta és més intens a destí que a origen. Però s’arriba a la conclusió que aquestes dones, independentment al grau d’aculturació i d’integració assolits, en un alt percentatge desenvolupen mecanismes per a dur a terme els seus objectius. / This thesis is based on the migration of the Moroccan citizens into the Pitiüses Islands and it is focused on changes that happen in those people’s lives because of the migration, and also in the changes perceived in the rest of their families in origin. The research insists specially on how the migration affects the status of the person who migrates, as well as the relationship that exists between some factors (such as the degree of acculturation and of integration, the characteristics of the personal net, the success achieved at their destination, etc.) and the way of keeping their ties with Morocco that the members of the studied group maintains, that makes them to be transmigrants.
The hypotheses defended by this thesis show that individuals and families in this study who did not reach a social and ethnically diverse personal network have more difficulties with regard to their social integration, they are the least acculturated and who more problems have in adapting to changing economic situation, etc.
Also argues that the locality, i.e. the features of the municipality of residence at destination, would be one of the most important factors for a good adaptation of immigrants. In reference to this, we should pay attention to the stability that can get the migrated on issues such as housing and the existence of basic services such as a good public transport service. In the same way, locality became the most influential factor, together with the elapsed time in the area of migration and other factors, such as the very traditional ideology of immigrants or the fact of segregation and the intentional ethnic resistance as the more profitable alternative for the development of self-exclusionary tendencies.
As for the young of the study, it has been shown that the degree of acculturation would be related to age of arrival, but also to the degree of integration and acculturation of parents. Something to take into consideration is the relationship between age of arrival of the young people and their interest in studies.
Moreover, the hypothesis also argue that, while the migration project of Moroccan people from the Pitiüses Islands is conceived in the beginning as a family project, as time passes and as the migrated is accommodating to the new location, this project becomes clear individual or moves to involve only the nuclear family. Moreover, the high frequency of visits of migrants to their homeland, as well as the intention to return home among the subjects of this study from the time of retirement, trying to combine the time between origin and destination, show that Moroccans of this study have become transmigrants and that they continue attached to their homeland, independently to the degree of success they have achieved at destination and to their degree of integration and acculturation.
It has been observed that the status of immigrants tends to improve after the migration, especially when referring to prestige. There is an exception to this: women with an individual migratory project, who generally are seen as suspicious by their compatriots.
Finally, this thesis argues that social control of women of the study arrived into adulthood is more intense in origin than in destination. But we conclude that these women, regardless of acculturation and the degree of integration achieved, in a high percentage develop mechanisms to carry out its objectives.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/96437 |
| Date | 26 September 2012 |
| Creators | Puig Artigas, Ivone |
| Contributors | González Echevarría, Aurora, San Román, Teresa, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 657 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0029 seconds