El foc és una pertorbació natural dels ecosistemes mediterranis que durant milersd'anys ha contribuït a afavorir la dinàmica paisatgística. Alguns estudis suggereixen queel règim actual d'incendis podria causar importants canvis en l'estructura de lescomunitats. La capacitat de les espècies per suportar o beneficiar-se de pertorbacionsdepèn d'una sèrie de característiques específiques que permetin l'ocupació de les zonesafectades. Un grup d'espècies que es beneficia de la presència de zones cremades és elde les aus d'hàbitats oberts, algunes amb especial interès per a la conservació.L'objectiu d'aquesta tesi ha estat la identificació dels factors determinants de lacolonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. Per aconseguir-ho, s'ha creat unabase de dades amb informació avifaunística de totes les zones cremades a Catalunya(NE Espanya) des de l'any 2000 i s'han utilitzat dades de l'Atles d'ocells nidificants deCatalunya 1999-2002, imatges satèl·lit Landsat, paràmetres topogràfics i cartografiadels usos del sòl i de l'inventari forestal nacional. A més a més, per estudiar el patróespacial a escala regional s'han utilitzat dos índexs de connectivitat: l'Índex Integral deConnectivitat (IIC) i la Probabilitat de Connectivitat (PC). Per acabar, s'ha utilitzatinformació ornitològica recollida set anys després d'un incendi que va afectar un boscde pinassa (Pinus nigra) per analitzar l'efecte en la comunitat d'aus de la variabilitat enel patró de regeneració postincendi.Els resultats han mostrat una gran heterogeneïtat temporal i espacial en elspatrons de colonització postincendi de les aus d'hàbitats oberts. A escala temporal, elsresultats suggereixen que processos com l'atracció d'individus conspecíficscontribueixen a explicar el retard que es produeix des de que una zona cremada éspotencialment bona per a la colonització d'espècies d'hàbitats oberts fins que té llocrealment la colonització. A escala espacial, s'ha confirmat la importància en el procésde colonització de factors que actuen en diferents nivells (regional i local), com laconnectivitat i la qualitat de l'hàbitat de la zona cremada i, en menor mesura, la mida del'incendi. A més a més, els canvis en el paisatge induïts per l'escassa capacitatregenerativa de la pinassa després del foc, condueixen al manteniment a llarg termini del'hàbitat adequat per a les espècies d'aus associades a hàbitats oberts. D'altra banda, esdestaca la importància de l'ús d'índexs de connectivitat per predir la resposta en ladistribució d'aquestes espècies a les pertorbacions.Finalment, els resultats suggereixen que els canvis en els usos del sòl produïts enles últimes dècades del segle XX han provocat un canvi en els processos ecològics, elsquals actuen sobre els reservoris en les dinàmiques de les espècies d'hàbitats oberts enla regió mediterrània. S'ha passat d'un conjunt d'hàbitats oberts relativament estàtics(zones agrícoles i pastures) a un mosaic d'hàbitats on els incendis tenen un doble paper;per una banda, els incendis creen l'hàbitat adequat per a la colonització de les espèciesd'hàbitats oberts i, per l'altra, els nostres resultats indiquen que les zones cremadesactuen com a hàbitat font, proporcionant individus als nous hàbitats que sucessivamentapareixen en el paisatge. / El fuego es una perturbación natural de los ecosistemas mediterráneos quedurante miles de años ha contribuido a favorecer la dinámica paisajística. Algunosestudios sugieren que el régimen actual de incendios podría causar importantes cambiosen la estructura de las comunidades. La capacidad de las especies para soportar obeneficiarse de perturbaciones depende de una serie de rasgos específicos que permitenla ocupación de las zonas afectadas. Un grupo de especies que parece beneficiarse de lapresencia de zonas quemadas son las aves de hábitats abiertos, algunas de ellas conespecial interés para la conservación.El objetivo de esta tesis ha sido identificar los factores determinantes de lacolonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. Para ello, se ha creado unabase de datos con información avifaunística de todas las zonas quemadas en Cataluña(NE España) desde el año 2000 y se han utilizado datos del Atles d'ocells nidificants deCatalunya 1999-2002, imágenes satélite Landsat, parámetros topográficos y cartografíade los usos del suelo y del inventario forestal nacional. Además, para estudiar el patrónespacial a escala regional se han utilizado dos índices de conectividad: el Índice Integralde Conectividad (IIC) y la Probabilidad de Conectividad (PC). Por último, se hautilizado información ornitológica recogida siete años después de un incendio queafectó un bosque de pino laricio (Pinus nigra) para analizar el efecto en la comunidadde aves de la variabilidad en el patrón de regeneración postincendio.Los resultados mostraron una gran heterogeneidad temporal y espacial en lospatrones de colonización postincendio de las aves de hábitats abiertos. A escalatemporal, nuestros resultados sugieren que procesos como la atracción deconespecíficos contribuyen a explicar el retraso que se produce entre que una zonaquemada es potencialmente buena para la colonización de especies de hábitats abiertosy el momento en el que tiene lugar la colonización. A escala espacial, se ha confirmadola importancia en el proceso de colonización postincendio de factores que actúan adiferentes niveles (regional y local), como la conectividad y la calidad del hábitat de lazona quemada y, en menor medida, el tamaño del incendio. Además, los cambios en elpaisaje inducidos por la escasa capacidad regenerativa del pino laricio después delfuego, conducen al mantenimiento a largo plazo del hábitat adecuado para las especiesasociadas a hábitats abiertos. Por otra parte, se destaca la importancia del uso de índicesde conectividad para predecir la respuesta en la distribución de estas especies a lasperturbaciones.Por último, nuestros resultados sugieren que los cambios en los usos del sueloproducidos en las últimas décadas del siglo XX, han provocado un cambio en losprocesos ecológicos que actúan sobre los reservorios en las dinámicas de las especies dehábitats abiertos en la región mediterránea. Se ha pasado de un conjunto de hábitatsabiertos relativamente estáticos (zonas agrícolas y prados) a un mosaico de hábitatsdonde los incendios juegan un doble papel; por una parte, los incendios crean el hábitatadecuado para la colonización de las especies de hábitats abiertos y por otra parte,nuestros resultados indican que las zonas quemadas actúan como hábitat fuente,proporcionando individuos a los nuevos hábitats que sucesivamente aparecen en elpaisaje. / Fire is a natural disturbance in Mediterranean ecosystems that has contributed tofavor landscape dynamics over millennia. Some studies suggest that the current fireregime may cause important shifts in community structure and composition. Species'capability to withstand or profit from disturbances, such as fires, depend on a series ofspecific traits allowing the effective occupation of burned areas. A group of species thatseems to benefit from the occurrence of fires are bird species occupying open-habitats,some of which are threatened.The general objective of this thesis has been to identify factors determiningcolonisation process of open-habitat bird species after fire in Mediterranean landscapes.For this purpose, a database has been created with bird information on all burned areasin Catalonia (NE Spain) since 2000 and data from the Atles d'ocells nidificants deCatalonia 1999-2002, Landsat satellite images, topographic parameters and cartographyof the land-uses and the Spanish National Forest Inventory has been used. In addition,in order to study the spatial pattern at a regional scale two connectivity indexes havebeen used: the Integral Index of Connectivity (IIC) and the Probability of Connectivity(PC). Lately, bird data collected seven years after a fire occurred in a Black Pine (Pinusnigra) forested area has been used to analyze the effect of variability in post-fireregeneration patterns on the bird community.Our results showed a large temporal and spatial heterogeneity in the post-firecolonization patterns of the open-habitat bird species. At a temporal scale, processessuch as conspecifics attraction may explain the delay between when habitat ispotentially adequate for species colonization and when colonization process really takesplace. At a spatial scale, the results confirmed the importance in the post-firecolonisation of factors acting at different levels (regional and local), such as thelandscape connectivity and the quality of the burnt area and, to a lesser extent, the firesize. In addition, landscape changes induced by the low regeneration capacity of theBlack Pine after fire may lead to large temporal maintenance or increase of habitatsuitable for species linked to open habitats. On the other hand, our results highlightedthe importance of using connectivity indexes for predicting species distribution changesin response to disturbances.Finally, the results suggest land use changes in recent decades have produced ashift in the ecological processes acting in the reservoirs for open-habitat bird speciesdynamics in Mediterranean areas: from a more permanent habitat network constitutedby relatively static open habitats (grassland and farmland) to a shifting mosaic of habitatpatches where fires plays a double role; on one hand, fires create an adequate habitat foropen-habitat bird colonisation and, on the other hand, our results indicate that theburned areas may act as source habitats, providing individuals to the new habitats thatappear on the landscape.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/8359 |
| Date | 04 February 2011 |
| Creators | López Zozaya, Elena |
| Contributors | Brotons, Lluís, Bonet Lledos, José Antonio, Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0033 seconds