Una de les alternatives més atractives de futur pel tractament de la Diabetis Mellitus és el trasplantament d'illots pancreàtics. La insuficient quantitat de teixit insular és un dels principals obstacles pel trasplantament d'illots, a més el problema es veu agreujat per el gran nombre d'illots necessaris per realitzar un trasplantament amb èxit. S'ha suggerit que la presència d'una inflamació no-específica en el lloc d'implantació dels illots podria ser una de les causes de la pèrdua primerenca de l'empelt. L'objectiu general fou l'estudi dels fenòmens que tenen lloc en els primers dies després del trasplantament, i específicament els mecanismes de mort dels illots trasplantats, els fenòmens inflamatoris que es produeixen al lloc d'implantació dels illots i la possible contribució de l'estat metabòlic del receptor. Es van trasplantar animals singènics diabètics per injecció amb estreptozotocina amb una massa beta insuficient per restaurar la normoglicèmia. Uns animals es van mantenir hiperglicèmics al llarg de l'estudi i uns altres van ser tractats amb insulina i per tant van normalitzar els nivells de glicèmia. En els primers dies després del trasplantament més de la meitat de la massa beta trasplantada es va perdre malgrat les condicions òptimes del trasplantament degut a un augment de la mort cel·lular beta tant per processos d'apoptosi com de necrosi. A més es va detectar l'expressió del gen de la IL-1beta i iNOS en illots immediatament després de l'aïllament i l'augment de l'expressió d'aquests gens en empelts inicialment després del trasplantament. L'augment en l'expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS es produí tant a animals diabètics hiperglicèmics com a animals diabètics normoglicèmics, però els animals hiperglicèmics presentaven una menor expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS que els normoglicèmics, suggerint la possible existència d'una limitació en l'augment d'expressió d'aquests gens en els empelts exposats a hiperglicèmia. Per tant en els primers dies després del trasplantament hem demostrat la presència d'una important pèrdua de massa beta que podria contribuir a que sigui necessària una major quantitat d'illots a trasplantar. La detecció de l'expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS en els empelts en aquests primers dies després del trasplantament indicaria la presència d'un procés inflamatori en el lloc d'implantació dels illots que podria jugar un paper en l'augment de l'apoptosi i necrosi detectada. Una de les alternatives més atractives de futur pel tractament de la Diabetis Mellitus és el trasplantament d'illots pancreàtics. La insuficient quantitat de teixit insular és un dels principals obstacles pel trasplantament d'illots, a més el problema es veu agreujat per el gran nombre d'illots necessaris per realitzar un trasplantament amb èxit. S'ha suggerit que la presència d'una inflamació no-específica en el lloc d'implantació dels illots podria ser una de les causes de la pèrdua primerenca de l'empelt. L'objectiu general fou l'estudi dels fenòmens que tenen lloc en els primers dies després del trasplantament, i específicament els mecanismes de mort dels illots trasplantats, els fenòmens inflamatoris que es produeixen al lloc d'implantació dels illots i la possible contribució de l'estat metabòlic del receptor. Es van trasplantar animals singènics diabètics per injecció amb estreptozotocina amb una massa beta insuficient per restaurar la normoglicèmia. Uns animals es van mantenir hiperglicèmics al llarg de l'estudi i uns altres van ser tractats amb insulina i per tant van normalitzar els nivells de glicèmia. En els primers dies després del trasplantament més de la meitat de la massa beta trasplantada es va perdre malgrat les condicions òptimes del trasplantament degut a un augment de la mort cel·lular beta tant per processos d'apoptosi com de necrosi. A més es va detectar l'expressió del gen de la IL-1beta i iNOS en illots immediatament després de l'aïllament i l'augment de l'expressió d'aquests gens en empelts inicialment després del trasplantament. L'augment en l'expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS es produí tant a animals diabètics hiperglicèmics com a animals diabètics normoglicèmics, però els animals hiperglicèmics presentaven una menor expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS que els normoglicèmics, suggerint la possible existència d'una limitació en l'augment d'expressió d'aquests gens en els empelts exposats a hiperglicèmia. Per tant en els primers dies després del trasplantament hem demostrat la presència d'una important pèrdua de massa beta que podria contribuir a que sigui necessària una major quantitat d'illots a trasplantar. La detecció de l'expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS en els empelts en aquests primers dies després del trasplantament indicaria la presència d'un procés inflamatori en el lloc d'implantació dels illots que podria jugar un paper en l'augment de l'apoptosi i necrosi detectada.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2976 |
| Date | 22 January 2003 |
| Creators | Biarnés Costa, Montse |
| Contributors | Montanya Mias, Eduard, Zorzano Olarte, Antonio, Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Divisió III) |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds