Són diversos els autors que han posat de manifest com l’interès per l’art de la Xina i del Japó es traça a Espanya des del s.XVI, estimulant la tendència decorativa chinoiserie, que derivà a mitjans del s.XIX en el gust per tot allò procedent del Japó, moda denominada japonisme. A la segona meitat del s.XIX el govern japonès va emprendre una forta modernització establint intenses relacions comercials amb països europeus, esperonant l’interès per l’art japonès en vàries ciutats-centre europees. En canvi, l’interès que durant el barroc i el rococó havia suscitat l’art procedent de l’Imperi xinès va decaure fortament com a conseqüència de l’hermetisme comercial de la política exterior xinesa. Aquest factor, sumat al poc interès dels espanyols pel col•leccionisme en general, explica que tradicionalment s’hagi considerat escassa la presència de col•leccions d’art xinès en el nostre país. Durant l’últim terç del s.XIX, tot i que la presència espanyola a la Xina era molt minsa, hi va haver personalitats del món cultural i polític de la Catalunya de l’últim terç del segle XIX, com Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), Francisco Abellá (n. i m. desconeguts) o Juan Mencarini (1860-1939?), que van estar abocades a la compra, la venda, la distribució i l’intercanvi d’obres d’art, moneda i altres objectes procedents de la Xina. Aquest és un aspecte poc conegut de la història del col•leccionisme català i de les relacions entre Espanya i la Xina que precisava d’un estudi en profunditat. Aquesta tesi doctoral consisteix en la investigació sobre l’intercanvi internacional d’obres d’art, moneda i altres objectes produïts a la Xina, i que varen ser distribuïts en col•leccions tant particulars com públiques a la Catalunya de l’últim terç del s.XIX.
Eduard Toda i Güell, vicecònsol d’Espanya a Macau, Hong Kong, Canton i Whampoa, i Xangai (1876-1882), és el col•leccionista de peces xineses més preeminent del s.XIX català. Toda formà una important col•lecció d’obres d’art, numismàtica i documents procedents de la Xina i que vengué a col•leccionistes particulars, entre ells l’eminent mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi, i que donà a museus públics espanyols, com el Museo Arqueológico Nacional, o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Altres personalitats del seu entorn estigueren també involucrades en aquest tipus d’activitats: Francisco Abellá, Víctor Balaguer, el bibliotecari Joan Oliva (Sant Pere de Ribes, 1858 - Vilanova i la Geltrú, 1911), Juan Mencarini, Oficial d’Administració de les Duanes Imperials xineses, Celestí Pujol i Camps, Josep Ferrer i Soler, o el diplomàtic Herny A. Ramsden.
Peces de les col•leccions d’Eduard Toda, Francisco Abellá i Juan Mencarini nodreixen avui el fons de l’Àsia oriental del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Contemporàniament la premsa barcelonina de l’època reflectia com la demanda per objectes procedents de l’Imperi xinès creixia a Barcelona en relació a la moda pel japonisme, propiciant la proliferació de botigues especialitzades en la venda d’art de la Xina, del Japó, de la península coreana i d’Annam. La investigació per aquest projecte planteja quina magnitud va assolir el col•leccionisme d’art de la Xina a Catalunya i el seu lloc relatiu al desenvolupament del col•leccionisme d’art a la Catalunya de la fin de siècle. / Traditionally, it has been considered that Chinese art collecting in 19th century Catalonia was scarce. The interest that was aroused for artworks made in China during Baroque and Rococo declined strongly as a consequence of the commercial hermeticism of China’s foreign policies. This factor, as well as there being so little interest for art collecting from Spaniards in general, explains why traditionally the presence of Chinese art collections has been considered rather meager in our country. During the last third of the 19th century, even though there was little Spanish presence in China, there were some personalities belonging to Catalonia’s 19th century cultural and political elite, such as Eduard Toda i Güell (b Reus, 1855; d Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (b Barcelona, 1824; d Madrid, 1901), Juan Mencarini (1860-1939?) and Francisco Abellá (b and d unknown), who all made a great effort to buy, sell, distribute, exchange and exhibit artworks, coins and other objects produced in China. This is an aspect of the history of Catalan art collecting and of the history of international relations between Spain and China which required an intensive and systematic research.
The collections of coins and artworks of China’s imperial past which were formed by Toda, Mencarini and Abellá are nowadays preserved in the public collections of the Museum and Library Víctor Balaguer in Vilanova i la Geltrú. Toda also sold his coin collection to the Museo Arqueológico Nacional in Madrid. Furthermore, other personalities from Catalonia’s cultural elite participated in the acquisition, distribution, exchange and exhibition of Chinese art, coins, and material culture between the last two decades of the 19th century, right up until the 1930’s. Barcelona’s magazines and newspapers of that time also reflected a growing demand for Chinese art in relation to Japonisme. The research for this project focuses on the extent to which Chinese art collecting reached in Catalonia, as well as the place it occupied in the development of art collecting in the last third of the 19th century.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/130925 |
| Date | 18 December 2013 |
| Creators | Ginés Blasi, Mònica |
| Contributors | Freixa, Mireia, 1948-, Fradera i Barceló, Josep M., Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 389 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds