Return to search

La filosofia social i politica de Denis de Rougemont. Personalisme i federalisme integral.

La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi la filosofia social i política de Denis de Rougemont (1906-1985), incloent-hi les seues derivacions ètiques i jurídiques. Es tracta, doncs, d'una investigació sobre l'anomenat "federalisme integral" d'inspiració personalista i comunitària, en què s'insereix l'escriptor suís. Aquest corrent de pensament, encapçalat per membres de l'extint moviment personalista de l'Ordre Nouveau (1931-1938), arran el final de la Segona Guerra Mundial, va consolidar i desenrotllar una visió pròpia de l'activitat humana i, en especial, de les relacions públiques, amb un sentit ampli de la política. A més a més, fidels a l'exigència personalista de compromís encarnat en l'esdevenir històric, Rougemont i els seus companys federalistes (Alexandre Marc, Robert Aron, Henri Brugmans...) lligaren la seua teorització multidisciplinar (política, eticosocial, jurídica, econòmica...) a l'actuar de l'europeisme militant d'aquells anys. Fet que determinaria llur destacada influència tant en la crítica a l'Estat-nació com en el procés de construcció de l'Europa unida, però que, alhora, va provocar llur distanciament, i fins i tot confrontació bel·ligerant, respecte a l'altre pol personalista, el de la revista Esprit, dirigida per Emmanuel Mounier fins a la seua prematura mort. Més recentment, després del maig de 1968, el pensament rougemontià apronfundí en la línia d'un ecologisme humanista i comunitari, partidari d'un desenvolupament socioeconòmic sostenible en relació amb el respecte del medi ambient i de totes les dimensions de la persona integral, corregint així de forma utòpica els excessos de l'actual societat burgesa de caire cientificotècnic i consumista. / La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la filosofía social y política de Denis de Rougemont (1906-1985), incluyendo sus derivaciones éticas y jurídicas. Se trata, pues, de una investigación sobre el llamado "federalismo integral" de inspiración personalista y comunitaria, en que se inserta el escritor suizo. Esta corriente de pensamiento, encabezada por miembros del extinto movimiento personalista de l'Ordre Nouveau (1931-1938), a partir del final de la Segunda Guerra Mundial, consolidó y desarrolló una visión propia de la actividad humana y, en especial, de las relaciones públicas, con un sentido amplio de la política. Además, fieles a la exigencia personalista de compromiso encarnado en la realidad histórica, Rougemont y sus compañeros federalistas (Alexandre Marc, Robert Aron, Henri Brugmans.) entrelazaron su teorización multidisciplinar (política, ético-social, económica.) con la actuación del europeismo militante de aquellos años. Hecho que determinaría su destacada influencia tanto en la crítica al Estado-nación como en el proceso de construcción de la Europa unida, pero que, a la vez, provocó su distanciamiento, e incluso su confrontación beligerante, respecto al otro polo personalista, el de la revista Esprit, dirigida por Emmanuel Mounier hasta su prematura muerte. Más recientemente, tras el mayo de 1968, el pensamiento rougemontiano profundizó en la línea de un ecologismo humanista y comunitario, partidario de un desarrollo socioeconómico sostenible en relación con el respeto al medio ambiente y a todas las dimensiones de la persona integral, corrigiendo así de forma utópica los excesos de la actual sociedad burguesa de carácter científico-técnico y consumista.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UV/oai:www.tdx.cat:10803/9865
Date13 February 2009
CreatorsMartínez i Seguí, Joan Alfred
ContributorsMonzon i Arazo, August, Universitat de València. Departament de Filosofia del Dret, Moral i Política
PublisherUniversitat de València
Source SetsUniversitat de València
LanguageCatalan
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Formatapplication/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.002 seconds