En aquesta tesi doctoral estructurada en dues parts i sis capítols, en
primer terme, he rastrejat les contribucions de diferents tradicions
feministes a la noció clàssica d'autonomia, en relació amb les dones.
Per a això la lent d'augment que he pres al llarg de tota l'anàlisi ha
estat l'avortament, per traduir la seva accessibilitat, marques sexegenèriques,
classistes, de procedència ètnic-racial entre d'altres.
Aquestes contribucions són les eines filosòfic-juridicopolítiques amb
què, a la segona part, he analitzat la jurisprudència sobre avortament
de tribunals superiors de diferents estats, aturant a analitzar el que
han dit en relació amb els drets humans de les dones, la protecció de
la vida, la qüestió de la viabilitat, els terminis, els procediments
d'accés, la responsabilitat estatal, la violència contra les dones,
qüestions totes que travessen l'autonomia sexual en matèria
d'avortament.
Seguidament he aprofundit en l'anàlisi de casos d'avortaments no
punibles / avortaments legals a l'Argentina, fent visibles els límits i
controls sobre el dret reconegut a les dones a interrompre
embarassos, d'acord a les indicacions de la legislació penal vigent.
Els feminismes han denunciat el caràcter patriarcal, i per això la
violència institucional, que es reprodueix a través de les barreres
d'accés a l'avortament. En aquesta línia he considerat que la
sentència FAL (2012), de la Cort Suprema de Justícia de la Nació
Argentina, significa un punt d'inflexió precisament per reconèixer
construccions feministes i fer-les part del seu pronunciament. Això
evidencia ruptures, tensions i reconeixements arrencats a les formes
dominants d'entendre el dret, que són per definició, legitimadores
dels sistemes de dominació existents, en tant són els seus interessos
els que tenen cura i representen.
D'altra banda he desenvolupat les que considero els deutes estatals
post-FAL, tant en el marc de l'avortament no punible -per equívocs
expressos que la sentència va assumir, per omissions i per polítiques
públiques regressives, totes elles restrictives de l'abast de la norma,
com en relació amb la postergada despenalització i legalització de
l'avortament a Argentina, qüestió medul·lar de drets humans de les
dones.. / En esta tesis doctoral estructurada en dos partes y seis capítulos, en
primer término, he rastreado las contribuciones de distintas
tradiciones feministas a la noción clásica de autonomía, en relación
con las mujeres. Para ello la lente de aumento que he tomado a lo
largo de todo el análisis ha sido el aborto, considerando que en la
posibilidad de acceso al mismo operan marcas sexo-genéricas,
clasistas o de procedencia étnico-racial entre otras.
Esas contribuciones son las herramientas filosófico-jurídico-políticas
con las que, en la segunda parte, he analizado la jurisprudencia
sobre aborto de tribunales superiores de diferentes estados,
deteniéndome a analizar lo que han dicho en relación con los
derechos humanos de las mujeres, la protección de la vida, la
cuestión de la viabilidad, los plazos, los procedimientos de acceso, la
responsabilidad estatal, la violencia contra las mujeres, cuestiones
todas que atraviesan la autonomía sexual en materia de aborto.
Seguidamente he profundizado en el análisis de casos de abortos no
punibles/abortos legales en Argentina, haciendo visibles los límites y
controles sobre el derecho reconocido a las mujeres a interrumpir
embarazos, de acuerdo a las indicaciones de la legislación penal
vigente. Los feminismos han denunciado el carácter patriarcal, y por
ello la violencia institucional, que se reproduce a través de las
barreras de acceso al aborto. En esta línea he considerado que la
sentencia FAL (2012), de la Corte Suprema de Justicia de la Nación
Argentina, significa un punto de inflexión precisamente por reconocer
construcciones feministas y hacerlas parte de su pronunciamiento.
Ello da cuenta de rupturas, tensiones y reconocimientos arrancados a
las formas dominantes de entender el derecho, que son por
definición, legitimadoras de los sistemas de dominación existentes,
en tanto son sus intereses los que cuidan y representan.
Por otra parte he desarrollado las que considero las deudas estatales
post-FAL, tanto en el marco del aborto no punible -por equívocos
expresos que la sentencia asumió, por omisiones y por políticas
públicas regresivas, todas ellas restrictivas del alcance de la norma,
como en relación con la postergada despenalización y legalización
del aborto en Argentina, cuestión medular de derechos humanos de
las mujeres. / In this PhD thesis structured in two parts and six chapters I have firstly traced
the contributions of different feminist traditions to the classic notion of
autonomy related to women. To that aim I have taken abortion as a
cornerstone considering that the possibility of accessing to it it’s limited by
certain marks such as sex-gender, class or ethnic group-race.
These contributions are philosophical, political and legal tools with which, in
the second part, I’ve analysed the jurisprudence on abortion in high courts of
different States, taking into special consideration what has been said about
women’s Human Rights, protection of life, viability, time periods, access
procedures, State responsibility, violence against women, questions all which
cross sexual autonomy in cases of abortion.
Furthermore I have gone deeply into non-punishable cases of abortion in
Argentina, in order to clarify limits and controls over the acknowledged right
for women to interrupt their pregnancies, according to the current penal
legislation. Feminisms have denounced the patriarchal bias and thus
institutional violence that is being reproduced as a consequence of these
barriers to access abortion. In that sense I have considered the FAL sentence
(2012), of the Supreme Court of Justice of Argentina, to be a turning point: it
assumes the recognition of certain feminist claims, which also demonstrates
that tensions and ruptures have been made with those dominant ways of
understanding the Law, which inherently legitimize the existing systems of
domination.
On the other hand I have developed what I consider State’s post-FAL debts
either in the framework of non-punishable abortion –caused by expressed
mistakes that the sentence assumed, by omissions and by regressive public
political measures, all of which are restrictive in terms of what the regulation
allows- as well as in the postponed legalization and de decriminalization of
abortion in Argentina, an issue located at the core of women’s Humans
Rights.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/384225 |
| Date | 05 February 2016 |
| Creators | Gonzalez Prado, Patricia |
| Contributors | Bodelón González, Encarna, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 393 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0037 seconds