L’objectiu principal d’aquesta tesi va ser estudiar l’efecte de la intensitat de pressió (100, 200 o 300 MPa) i el moment (abans o després del salat; BS i AS, respectivament) de l’aplicació dels tractaments d’Alta Pressió (AP) sobre la capacitat de retenció d’aigua, les característiques de textura i el perfil sensorial dels formatges de cabra pressuritzats comparats amb els formatges control.
En un inici, es van posar a punt les condicions d’elaboració del formatge amb l’objectiu d’aconseguir una máxima retenció de l’aigua en els formatges mitjançant mètodes convencionals. Es van estudiar diferents combinacions de temps i pressions durant el premssat, dos temps durant el salat i dos valors d’humitat relativa a la cambra de maduració. Dels resultats obtinguts, es van escollir les millors condicions per a conformar el diagrama d’elaboració òptim. La variable que va afectar els formatges de cabra en major grau va ser la intensitat de la pressió, i en menor grau el moment d’aplicació de l’alta pressió.
Referent als resultats físico-químics, els foramtges tractats a 300 MPa van mostrar els valors més alts de pH i un major contingut d’humitat. Adicionalment, aquests formatges semblaven més madurats que la resta, probablement degut a la millora de les característiques de color i als valors més elevats de proteolysis. En relació als paràmetres de textura, els formatges tractats a 300 MPa van obtenir valors més baixos de fermesa i més elevats de deformació en el punt de fractura en comparació amb el control i la resta de formatges pressuritzats. Observant les mostres tractades a 100 i 200 MPa, són remarcables algunes diferències significatives pel que fa al moment, indicant que els formatges AS van obtenir valors més baixos de fermesa en el punt de fractura al dia 30 de maduració. Els micrògrafs es van quantificar per a analitzar la microstructura, els resultats de la qual van apuntar als formatges tractats a 300 MPa com els de valors de porositat més baixos i en canvi, mostrant valors d’àrea lipídica més elevats que la resta del formatges. Les puntuacions sensorials més elevades van ser per als formatges tractats a 300 MPa, majorment pel que fa als atributs de textura, donant lloc a formatges amb millor palatibilitat i sensació en boca.
Els perfils de retenció d’aigua dels formatges de cabra es van veure afectats en major grau per la intensitat de la pressió aplicada i només lleugerament pel moment d’aplicació dels tractaments. Els formatges tractats a 300 MPa van alliberar una quantitat més elevada de W1 (aigua lliure) en tots els punts de mostreig. Encara que es van observar petites oscil·lacions en els valors de W3 (aigua lligada) durant els primers estadis de maduració, els formatges tractats a 300 MPa van finalitzar la seva mauració amb valors més elevats de W3, juntament amb els formatges control, els quals van donar lloc a formatges amb una elevada capacitat de retenció d’aigua comparat amb els formatges tractats a 100 o 200 MPa. La majoria de les mostres van assolir l’equilibri pel que fa al contingut de sal entre les parts externes i internes del formatge al punt òptim de maduració establert per a aquests formatges (dia 30). Pel que fa als efectes de la pressió, els formatges pressuritzats, especialment els tractats a 300 MPa van destacar per mostrar una elevada penetració de la sal a dia 1, obtenint valors més elevats en la part interior del formatge comparat amb el control i la resta de mostres pressuritzades. Mentres que el altres formatges pressuritzats i el control no van aconseguir l’equilibri de l’homogeneització de sal en el formatge fins al dia 30, els formatges tractats a 300 MPa van mostrar una ràpida difusió de la sal durant la maduració assolint valors similars a les dues parts analitzades del formatge (interior i exterior) a dia 7.
En aquest estudi, els tractaments d’alta pressió van afectar al perfil volàtil dels formatges, augmentant l’abundància de diversos compostos en el cas de 300 MPa, i per altra banda disminuint els valors d’alguns compostos en el cas de 100 i 200 MPa.
Tenint en compte els resultats obtinguts, sembla ser que applicant pressions de 300 MPa als formatges de quallada enzimàtica de cabra es podrien aconseguir formatges de noves textures i aromes. Aquesta tecnología podria proporcionar la possibilitat de crear nous tipus de formatge de caracterísitques sensorials i comercials millorades, éssent més atractius pels consumidors i aportant factors beneficiosos com ara un estalvi econòmic important. / The overall goal of the present PhD thesis was to study some factors related to the choice of pressure intensity (100, 200 or 300 MPa) and the moment of high-pressure (HP) treatments application (before and after brining; BS and AS respectively) that could influence water binding, textural characteristics and sensory profile of pressurized goat’s milk cheeses compared with the control cheeses.
First of all several cheese making productions were carried out in order to tune up the manufacture conditions, especially pursuing the goal of major water binding by conventional methods. Different pressure and time conditions were tested during pressing, two different brining times and two different relative humidity values in the ripening room were studied. From these works, the best conditions retaining higher moisture content were chosen and applied to cheese manufacturing. Results indicated that pressure intensity was the variable which most affected goat’s milk cheeses, and in a lesser extent the moment of application.
In regards to physic-chemical characteristics, 300 MPa HP-treated cheeses showed highest pH values and moisture content. Additionally, these cheeses appeared as much more ripened than others, probably due to color enhanced characteristics and higher proteolysis values. In relation to textural parameters, pressurized cheeses at 300 MPa were less firm and account for higher strain values compared with the control and the rest of pressurized cheeses. Significant differences referring to high-pressure treatments at different moments of brining appeared in 100 and 200 MPa cheeses, resulting AS samples in lower fracture stress (σ t) values at day 30 of ripening. Micrographs were quantified and the microstructure of cheese analyzed obtaining a different microstructure determined by low levels in porosity, especially in 300 MPa cheeses. At the end of ripening, higher lipidic area was another characteristic attributed to 300 MPa cheeses compared to the rest of cheeses. Cheeses high-pressure treated at 300 MPa received a significantly higher overall grade than did other samples, mostly with respect to textural parameters, leading to better mouthfeel cheeses as punctuated by panelists.
Internal moisture profiles of goat’s milk cheeses were affected in a great manner by pressure intensity applied and in a lesser extent, by the moment of HP application. 300 MPa cheeses showed greater amounts of W1 (free water) released at all sampling points during ripening. Although little oscillations of W3 were found at first stages of ripening, 300 MPa samples finished their ripening with major amounts of W3, together with the control cheese, showing both samples a better binding of water at the optimum ripening point compared with 100 and 200 MPa cheeses. Most of samples reached the equilibrium in regards to the salt content between inner and outer parts of cheese at the determinate optimum ripening point for cheeses in this study (day 30). Regarding the pressure effect, HP samples, especially 300 MPa cheeses revealed a greater penetration of salt at day 1, showing higher values than control and the rest of pressurized cheeses in the inner part of cheese. While control or other pressurized cheeses did not reach salt uptake equilibrium before day 30, 300 MPa cheeses revealed a faster diffusion of salt during ripening obtaining similar values between both cheese parts studied (inner and outer) at day 7 of ripening. No large effect can be observed in high-pressure treated-samples respect to the moment of brining and the salt content.
In this study, HP-treatments caused several changes on the overall amount of volatile compounds found in goat’s milk cheeses. While pressures of 300 MPa seemed to increase total amount of volatile compounds, cheeses treated at 100 and 200 MPa revealed lower levels compared with the control cheese leading to an impoverished volatile profile. The absence or presence of several compounds in 300 MPa treated-cheeses modified its volatile profile enhancing it by minimizing the mouldy or sharpness and goaty notes of 300 MPa.
It seems that novel textures and flavors, certainly due to the better water binding could be developed by HP processing applying 300 MPa HP-treatment. This technology may provide new textures to traditional cheeses or even the possibility to create novel types of cheese enhancing their commercial characteristics being more appealing to consumers and providing beneficial factors, economically speaking.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/298175 |
| Date | 15 May 2015 |
| Creators | Nicolau i Villellas, Natàlia |
| Contributors | Guamis López, Buenaventura, Buffa, Martín Nicolás, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 187 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds