Els canvis tecnològics a la sanitat han transformat l'exercici de la medicina y han portat associades millores en l'esperança i la qualitat de vida relacionada amb la salut impensables fa cent anys. Ara be, l'augment de la despesa en serveis sanitaris ha sigut també molt important.Tot sembla indicar que el futur dels sistemes sanitaris estarà encara més caracteritzat per l'augment dels avenços mèdics i farmacèutics. Els processos de difusió i adopció de tecnologies fan que, per imperatiu tecnològic o per incentius professionals, les tecnologies s'utilitzin un cop estan disponibles. Les dades empíriques indiquen que les innovacions mèdiques comporten un augment de la prestació sanitària mitjana, reduccions heterogènies en la mortalitat i morbiditat i creixement de la despesa sanitària. La resposta política ha tractat de conciliar l'accés a les innovacions per part dels ciutadans amb la contenció de la despesa dels sistemes de salut. Però, donat que les innovacions poden ser valuoses, sembla més pertinent preguntar-se ¿quin és el valor econòmic i social de les millores addicionals en l'estat de salut conseqüència dels canvis tecnològics?L'avaluació econòmica és l'aproximació més directa per un economista de la salut a la mesura dels costos i de les conseqüències en salut dels serveis sanitaris. El Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presenta una aplicació directa de l'anàlisi cost-efectivitat a la mesura de l'eficiència del tractament d'una condició clínica. L'Annex 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presenta una revisió d'estudis d'avaluació econòmica fets a l'Estat espanyol entre 1980 i 1999, enfocada cap els mètodes utilitzats, àrees de recerca futura i implicacions en política sanitària.Els estudis que han aplicat noves perspectives econòmiques a aquest problema, com l'anàlisi cost-benefici generalitzat, permeten avaluar en termes econòmics l'impacte global en condicions reals de les innovacions aplicades al tractament d'una determinada malaltia al llarg del temps. L'article de l'Annex 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. [Una reconsideración del valor del gasto sanitario agregado. Nuevos enfoques económicos e implicaciones para la adopción de políticas públicas en España. A: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. ¿Más recursos para la salud?. Madrid: Masson, 2004] fa una revisió exhaustiva d'aquests conceptes, i descriu algunes metodologies i resultats obtinguts en algunes recerques aplicades recents.La revisió del valor econòmic de la despesa en serveis sanitaris ha comportat la descripció i anàlisi d'indicadors nous del nivell de benestar atribuïble als serveis sanitaris, utilitzant mesures poc comunes en la comptabilitat nacional tradicional. Aquestes mesures noves, com el capital salut, són una referència per avaluar l'increment en la despesa en serveis sanitaris. El Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. Aproximación a los pesos de calidad de vida de los "Años de Vida Ajustados por Calidad" mediante el estado de salud autopercibido. Gac Sanit 2006;20(6):457-64] aplica una metodologia recentment desenvolupada per construir pesos de qualitat de vida per l'Estat espanyol utilitzant la Encuesta Nacional de Salud. L'Annex 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] va una mica més lluny en aquesta metodologia, i mesura l'evolució del capital salut a Barcelona de 1994 a 2006, tenint en compte els canvis en l'estat de salut percebut, la prevalença de malalties, i les limitacions en les activitats habituals degudes a condicions cròniques.Finalment, l'increment d'un coneixement més aprofundit de la productivitat i el valor dels sistemes sanitaris ha estat un estímul per iniciatives diverses. El Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presenta els resultats d'una d'aquestes experiències, comparant l'acompliment dels serveis sanitaris de Barcelona i Montreal.La principal recomanació de política sanitària és la necessitat de comparar la despesa en serveis sanitaris amb els beneficis obtinguts. Ara bé, i donat el coneixement de variacions en la pràctica mèdica i de diferències entre eficàcia i efectivitat, el benefici net positiu de la despesa sanitària no implica necessàriament que s'hagin d'invertir més recursos en sanitat. En els processos de presa de decisions, cal tenir en compte els resultats de l'avaluació econòmica de cada innovació particular, fent les comparacions rellevants en cada cas amb les tecnologies prèviament existents o intervencions alternatives. En qualsevol cas, és necessari un procés de presa de decisions més transparent pel que fa a la distribució dels recursos sanitaris. / Los cambios tecnológicos en la sanidad han transformado el ejercicio de la medicina y han llevado asociadas mejoras en la esperanza y la calidad de vida relacionada con la salud impensables hace cien años. Ahora bien, el aumento del gasto en servicios sanitarios ha sido también muy importante.Todo parece indicar que el futuro de los sistemas sanitarios estará caracterizado aún más por el aumento de los avances médicos y farmacéuticos. Los procesos de difusión y adopción de tecnologías hacen que, por imperativo tecnológico o incentivos profesionales, las tecnologías sean usadas una vez están disponibles. Los datos empíricos indican que las innovaciones médicas conllevan un aumento de la prestación sanitaria media, reducciones heterogéneas en la mortalidad y morbididad, y crecimiento del gasto sanitario. La respuesta política ha tratado de conciliar el acceso a las innovaciones por parte de los ciudadanos con la contención del gasto de los sistemas de salud. Pero, dado que las innovaciones pueden ser valiosas, parece más pertinente preguntarse ¿cuál es el valor económico y social de las mejoras adicionales en el estado de salud consecuencia de los cambios tecnológicos?La introducción de innovaciones es uno de los determinantes del aumento del gasto en servicios sanitarios. La evaluación económica es la aproximación más directa para un economista de la salud a la medida de los costes y las consecuencias en salud de los servicios sanitarios. El Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presenta una aplicación directa del análisis coste-efectividad a la medida de la eficiencia del tratamiento de una condición clínica. El Anexo 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presenta una revisión de estudios de evaluación económica realizados en el Estado español entre 1980 y 1999, enfocada hacia los métodos utilizados, áreas de investigación futura e implicaciones en política sanitaria.Los estudios que han aplicado nuevas perspectivas económicas a este problema, como el análisis coste-beneficio generalizado, permiten evaluar en términos económicos el impacto global en condiciones reales de las innovaciones aplicadas al tratamiento de una determinada enfermedad a lo largo del tiempo. El artículo del Anexo 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. Una reconsideración del valor del gasto sanitario agregado. Nuevos enfoques económicos e implicaciones para la adopción de políticas públicas en España. En: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. ¿Más recursos para la salud?. Madrid: Masson, 2004] hace una revisión exhaustiva de estos conceptos, y describe algunas metodologías y resultados obtenidos en algunas investigaciones aplicadas recientes.La revisión del valor económico del gasto en servicios sanitarios ha llevado a la descripción y el análisis de indicadores nuevos del nivel de bienestar atribuible a los servicios sanitarios, utilizando medidas poco comunes en la contabilidad nacional tradicional. Estas nuevas medidas, como el capital salud, son una referencia para evaluar el incremento en el gasto en servicios sanitarios. El Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. Aproximación a los pesos de calidad de vida de los "Años de Vida Ajustados por Calidad" mediante el estado de salud autopercibido. Gac Sanit 2006;20(6):457-64] aplica una metodología recientemente desarrollada para construir pesos de calidad de vida para el Estado español utilizando la Encuesta Nacional de Salud. El Anexo 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] va una poco más lejos en esta metodología, y mide la evolución del capital salud en Barcelona de 1994 a 2006, teniendo en cuenta los cambios en el estado de salud percibido, la prevalencia de enfermedades, y las limitaciones en las actividades habituales debidas a condiciones crónicas.Finalmente, el incremento de un conocimiento más profundo de la productividad y el valor de los sistemas sanitarios ha sido un estímulo para iniciativas diversas. El Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presenta los resultados de una de estas experiencias, comparando el desempeño de los servicios sanitarios de Barcelona y Montreal.La principal recomendación de política sanitaria es la necesidad de comparar el gasto en servicios sanitarios con los beneficios obtenidos. Ahora bien, y dado el conocimiento de variaciones en la práctica médica y de diferencias entre eficacia y efectividad, el beneficio neto positivo del gasto sanitario no implica necesariamente que se tengan que invertir más recursos en sanidad. En los procesos de toma de decisiones, hace falta tener en cuenta los resultados de la evaluación económica de cada innovación particular, haciendo las comparaciones relevantes en cada caso con las tecnologías previamente existentes o intervenciones alternativas. En cualquier caso, es necesario un proceso de toma de decisiones más transparente en lo que hace referencia a la distribución de los recursos sanitarios. / Technological change in health care has transformed the practice of medicine and has had associated improvements in life expectancy and health related quality of life during the last hundred years. However, the increase in health care spending has also been important.Everything seems to indicate that the future of health care systems would be even more influenced by the increase in medical and pharmaceutical advances. Processes of diffusion and adoption of technologies entail, by technological imperative or professional incentives, the use of technologies once they are available. Empirical data indicate that medical innovations let to an increase in mean health care utilization, heterogeneous reductions of morbidity and mortality, and increase in health care spending. The political answer has tried to make compatible the access to innovations by population with cost contention of health care systems. But, given that innovations may be valuable, it seems more pertinent to ask ¿what is the economic and social value of additional improvements in health status as a consequence of technological change?Economic evaluation is the most direct approximation of a health economist to the measure of costs and health consequences of health care services. Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presents a direct application of cost-effectiveness analysis to measure the efficiency of the treatment of a clinical condition. Annex 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presents a review of economic evaluation studies done in Spain from 1980 to 1999, focusing on the methods used, future research areas, and health policy implications.The studies that have applied new economic perspectives to this problem, such as generalized cost-benefit analysis, make it possible to assess in economic terms the global impact of innovations on the treatment of a certain disease in real conditions and through time. The paper on Annex 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. [A reconsideration of the value of health care spending. New economic approaches and implications for the establishment of public policies in Spain]. In: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. [More resources for health?]. Madrid: Masson, 2004] carries out a thorough revision of those concepts, and describes some methodologies and results obtained in some recent research applications.The revision of the economic value of health care expenditure has entailed the description and analysis of new indicators of welfare level attributable to health care, using measures uncommon on traditional national accounting. Those new measures, like health capital, are a reference to assess the increase of health care expenditure. Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. [An approach to "quality-adjusted life years" quality of life weights from self-assessed health status] Gac Sanit 2006;20(6):457-64] applies a recently developed methodology to construct quality of life weights for Spain using the National Health Survey. Annex 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] goes further in this methodology, and measures the evolution of health capital in Barcelona from 1994 to 2006, taking into account changes in self-assessed quality of life, prevalence of diseases, and limitations in usual activities due to chronic conditions.Finally, the increasing interest in gaining a more in-depth knowledge of the productivity and value of health care systems has been a stimulus for a diversity of initiatives. Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presents the results of such an experience, comparing the performance of Barcelona and Montreal health care services.The main health policy recommendation is the need to compare health care spending with the obtained benefits. But, and given the knowledge in variations of medical practice and gaps between efficacy and effectiveness, positive net benefit of health care spending does not necessarily imply that more resources should be invested in health care. The results of economic evaluation of each particular innovation should be taken into account in decision making processes, making the relevant comparisons in each case with the previously existing technologies or with alternative interventions. In any case, it is necessary a more transparent decision making process regarding the allocation of health care resources.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/4638 |
| Date | 24 November 2008 |
| Creators | García-Altés, Anna |
| Contributors | Ortún Rubio, Vicente, Porta Serra, Miquel, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0045 seconds