Aquesta recerca analitza la proposta educativa «Puc tocar?», que el Museu de Ciències
Naturals de Barcelona ofereix per a grups escolars de 2 a 6 anys, per tal d’identificar-
ne el valor i les aportacions com a vivència positiva i afavoridora d’aprenentatge
científic i extreure orientacions que puguin ser útils a l’hora de crear noves propostes
d’aprenentatge científic per a infants.
El text comença fent ressaltar els principis bàsics que orienten la proposta: el respecte
a l’infant, l’aproximació al coneixement des de la complexitat, l’aprenentatge com a
canvi en les maneres d’entendre el món o el valor de centrar-se a fer ressaltar el patrimoni
de la institució de referència, i se’n justifica el funcionament i l’organització en
base als principis educatius exposats.
A partir de l’observació dels infants i de les opinions de les mestres i de les educadores
del museu, i des d’una perspectiva metodològica qualitativa, s’enfoca la recerca
a treure conclusions en dos aspectes. D’una banda, s’han identificat evidències que
posen en relleu que la proposta proporciona una vivència positiva als infants en un
clima confortable i estimulant. D’una altra, els resultats obtinguts apunten que el valor
d’aprenentatge científic de la proposta se centra en el fet que proveeix els infants
d’experiència directa amb el material natural, afavoreix l’explicitació de les seves
idees i proporciona abundants estímuls per a iniciar recorreguts d’aprenentatge que
requereixen, però, la col·laboració des d’altres contextos, essencialment l’escola, perquè
puguin tenir continuïtat.
Finalment, s’identifiquen factors inherents a la proposta que afavoreixen el seu valor
global com a proveïdora de vivències positives d’aprenentatge científic: el funcionament
en lliure elecció, la qualitat del material (amb especial atenció al material natural),
les característiques de les micropropostes i el paper atent, receptiu i respectuós
de l’adult. / Esta investigación analiza la propuesta educativa «Puc tocar?», que el Museu de Ciències
Naturals de Barcelona ofrece a grupos escolares de 2 a 6 años, a fin de identificar
su valor y aportaciones como vivencia positiva y favorecedora de aprendizaje científico
y extraer orientaciones útiles para crear nuevas propuestas de aprendizaje científico
para niños y niñas.
El texto empieza resaltando los principios básicos que orientan la propuesta: el respeto
al niño, la aproximación al conocimiento desde la complejidad, el aprendizaje como
cambio en las maneras de entender el mundo o el valor de centrarse en resaltar el patrimonio
de la institución de referencia, y justificando el funcionamiento y la organización
en base a los principios educativos expuestos.
A partir de la observación de los niños y niñas y de las opiniones de las maestras y de
las educadoras del museo, y desde una perspectiva metodológica cualitativa, se enfoca
la investigación a extraer conclusiones en dos aspectos. Por un lado, se identifican las
evidencias que ponen de relieve que la propuesta proporciona una vivencia positiva a
los niños y niñas en un clima confortable y estimulante. Por otro, los resultados obtenidos
apuntan a que el valor de la propuesta como promotora de aprendizaje científico
se centra en proveer a los niños y niñas de experiencia directa con el material natural,
favorecer la explicitación de sus ideas y proporcionar abundantes estímulos para iniciar
recorridos de aprendizaje que requieren la colaboración desde otros contextos,
esencialmente la escuela, para que puedan tener continuidad.
Finalmente, se identifican factores inherentes a la propuesta que favorecen su valor
global como proveedora de vivencias positivas de aprendizaje científico: el funcionamiento
en libre elección, la calidad del material (con especial énfasis en el material
natural), las características de las micropropuestas y el papel atento, receptivo y respetuoso
del adulto. / This research analyses the education proposal “Can I Touch?, which the Natural
Sciences Museum of Barcelona offers to school groups for students with ages between
2 to 6 years old. The intention is to identify its value and contribution as a positive and
stimulating experience for learning science and also to suggest useful ideas to create
new learning proposals for the scientific education of children.
The text begins by emphasizing the basic principles which the proposal is oriented to:
the respect shown towards the child, the approach towards knowledge by taking into
account its complexity, the process of learning as means of changing the way in which
the world is interpreted or the relevance of the institution’s heritage which is the
reference of this particular education proposal. Finally, the functioning and organization
of the proposal is justified by the education principles presented above.
This research is focused upon the observation of children and upon the viewpoints
of both teachers and museum educators. From the perspective of this qualitative
methodology, the research seeks to reach conclusions in two directions. On the one
hand, some evidence has been identified which shows the positive experience of
children resulting from being in a comfortable and stimulating space. On the
other hand, the results obtained point towards the fact that the value of the scientific
knowledge of the proposal is based on offering children direct contact with the natural
material, on encouraging the children to express their ideas and on providing various
stimuli to create new itineraries of knowledge which will require the collaboration
of other contexts —such as the school— so that these learning processes may be
developed further.
Finally, some factors inherent in the proposal are identified, particularly those that
favor the global value of the proposal by providing positive learning experiences
of science: the free-choice approach, the quality of the material (with a special
emphasis upon the natural material), the characteristics of the microproposals, and
the watchful, receptive and respectful role of the adult.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/386493 |
| Date | 01 June 2016 |
| Creators | Pedreira Álvarez, Montserrat |
| Contributors | Márquez Bargalló, Conxita, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 667 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0021 seconds