A partir de la segona meitat del segle XIX la història assoleix protagonisme en el panorama educatiu, tant en l'ensenyament primari com en el secundari. El desenvolupament i consolidació dels estats nació europeus donarà, però, a la història una certa funció ideologitzadora en favor de la legitimació dels estats nació i dels valors dominants del moment. Catalunya va experimentar un extraordinari procés de canvi social i econòmic durant la segona meitat del XIX, alhora la nova situació va propiciar un represa cultural dins de la qual la recuperació i reubicació de la història nacional va tenir un paper destacat.La represa cultural no va incidir en l'aparell educatiu, vinculat a les xarxes de l'Estat i l'Església. EIs continguts d'història i geografia de Catalunya no es van poder introduir a l'ensenyament. Amb la Mancomunitat de Catalunya s'aconseguiria una certa penetració de continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament primari i aquests es generalitzarien en major mesura durant el periode republicà.La victòria franquista va liquidar els intents de normalització dels continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament, retornant-se a uns continguts explícitament estatalistes exarcerbats amb components feixistes.La Llei General d'Educació del 1970 va significar una reordenació global del sistema educatiu, en el marc del franquisme, i es mantindria plenament vigent, amb modificacions parcials fins que la LOGSE va posar en el 1990 les bases de la seva progressiva substitució.Pel que fa al pes de la història contemporània i a la història contemporània de Catalunya respecte als continguts totals d'història, entre el 1970 i el 1990 se'n desprenen de la recerca efectuada diverses consideracions. Els programes dissenyats en el marc de la LGE per primària i secundària, no marginen la història contemporània. La història contemporània apareix sobredimensionada i assoleix de l'ordre del 40 al 50% dels continguts totals d'història. En el batxillerat la presència dels temes d'história contemporània es fa molt evident en els temaris oficials. Cal entendre que quan es van redactar aquests programes de batxillerat, en el 1975, hi havia a l'Estat espanyol i a Europa, una gran sensibilitat per la història recent i que això va pesar de manera determinant. Pel que fa a la història de Catalunya, aquesta no apareix explicitada en cap moment, ni en els programes de primària ni en els de secundària. S'entén que la història de Catalunya a impartir és aquella que s'insereix com una part de la història d'Espanya, En aquest sentit, per detectar el pes possible que pogués tenir la bistòria de Catalunya fins el 1988, s'han de calibrat els continguts dels llibres de text, entenent que aquests concretaven les programacions oficials.Les directrius oficials van resultar complementades mitjançant ordre de la Generalitat el 1988, amb la iniciativa s'incorporaven continguts d'història de Catalunya damunt els continguts existents. Per tant, des del punt de vista legal únicament hi ha història de Catalunya a l'EGB i a l'ensenyament secundari a partir del 1988. En aquestes directrius de la Generalitat la història contemporània també ocupa un paper preponderant. En qualsevol cas l'estudi dels llibres de text editats amb posterioritat al 1988 evidencia que l'ordre va tenir efecte, ja que els continguts d'història de Catalunya (amb totes les deficiències que es vulgui) van començar a sovintejar.Pel que fa a la presència de la història contemporània en els llibres de text l'estudi posa de manifest que adquireix una gran rellevància. Tant en els llibres de text d'EGB com en els de BUP, la història contemporània assoleix un percentatge aproximat del 40% sobre els continguts globals d'història. D'altra banda, la història en la seva globalitat assoleix aproximadament el 50% sobre el total dels continguts de ciències socials, geografia i història. La presència de continguts d'història de Catalunya en els Ilibres de text és mínima. Fins el 1988 aquesta es limita a algunes exemplificacions d'història general o d'Espanya que es concreten a Catalunya, o bé en els casos dels llibres de text d'EGB a exemples de tractament del medi local. A partir del 1988 comencen a sovintejar en els llibres lliçons o temes-apèndix d'història específica de Catalunya que fan pujar la presència de continguts catalans. En general la història contemporània de Catalunya és la que resulta millor representada en termes globals.Respecte al caracter de la història de Catalunya que es manifesta en els llibres de text no hi ha una reposició mecànica de la història neo-romàntica o noucentista. Els fets emblemàtics, personatges, llocs considerats en una perspectiva tradicional, no adquireixen un tractament rellevant. Però aquesta absència de la historiografia tradicional no és producte d 'una superació crítica dels seus pressupostos. En l'anàlisi dels llibres de text es fa difícil aïllar trets de centralitat que indiquin una determinada concepció a propòsit dels moments cabdals de la història de Catalunya. Més aviat allò que defineix els continguts presentats és una gran dispersió i una manca de criteris sobre allò que és important, i allò que no ho és en la bistòria de Catalunya. Per tant més que parlar d'una superació de la historiografia de divulgació neo-romàntica o noucentista, podríem dir que ni tan sols es pren aquest llegat com una base de consens a superar. En qualsevol cas, sí que s'evidencia una tendència a presentar una visió àmplia de la història de Catalunya, incorporant aspectes socials, econòmics i de vida quotidiana, tot i que la variable política continua tenint una importància central. Així, els periodes de la història de Catalunya que es tracten amb més eficàcia en els llibres són aquells en els quals Catalunya ha disposat d'un aparell estatal pròpi o bé ha tingut instruments d'autogovern. En aquests casos, i de manera automàtica, l'estat o el simil adquireixen ràpidament un paper estructurant a partir del qual s'articula la història del país. Cal tenir present que per tradició i origens la història a l'ensenyament sempre ha girat al voltant de la història dels estats que, usualuent, es converteixen en subjecte i objecte de la història.Hem assenyalat que no hi ha consens per presentar quins són els fets més importants que vertebren la història de Catalunya i quelcom de similar podriem dir respecte dels personatges i dels elements del patrimoni històrico-artístic.La presentació d'aquest és un exemple clar de manca de consens i de criteris comuns. L'absència de continguts catalans en els llibres de text acostuma a enmascarar-se, durAnt el perlode estudiat, amb una relativa major presència decontinguts iconogràfics sobre história de Catalunya. En qualsevol cas la iconografia acusa els mateixos dèficits que els continguts textuals: dispersió i manca de consens.Així doncs, podem establir que hi ha una presència de continguts d' història de Catalunya i d'història contemporània de Catalunya més que feble durant el període estudiat. Igualment podem establir que, ni en el marc legal vigent, ni en els llibres de text, la història contemporània general apareix marginada, ans al contrari, nodreix bona part dels continguts d'història a desenrotllar. Això porta a una situació complexa i contradictòria, ja que els joves estudiants de finals del 80 i principis dels 90 palesaven una ignorància més que notable a propòsit d'aspectes d'història contemporània. La marginació de la història contemporània es produïa da manera pràctica en la darrera baula de la cadena: a les aules. Contradictoriament, els mestres i professors són en bona part els responsables directes de la situació.La tendència a seguir una història cronològica, la tradició enciclopedista en història escolar, la formació dels mestres i sobretot dels professors de secundària, incidia en un tractament intensiu dels diferents periodes històrics. Tenint en compte que els programes vigents tenien molta extensió, I que per tant eren extensius, la incidència del tractament intensiu damunt uns programes extensius provocava una resultant fatal per a la història contemporània. Així, tot i que la majoria del professorat preferia treballar història contemporània, i la majoria del professorat de secundària era, a més a més, especialista en contemporània, la història contemporània difícilmente arribava a les aules. El tractament intensiu dels primers temes cronològics dels programes extensius feia que fatalment els programes no s'acomplissin I quedessin retallats. La majoria d'estudiants treballaven poquíssims aspectos d'història contemporània al llarg de l'EGB i el BUP. / The work analyses the teaching of the contemporary history of Catalonia in the primary and secondary education throughout two decades, between 1910 and 1990.The period is characterized by the latest years of the Franco regime and the slow transition towards democracy.The complexity of the interrelations among the political, sociological and professional variables is analysed, in order to establish to which extent they have influenced in the restatement of the history in general, and of the contemporary history of Catalonia in particular, in the primary and secondary education. The approach to the object of study begins with primary and secondary sources (legislation, text books, professoriate' opinions, publications of those years). The analysis of the contents of text books beginning with a bibliometrical questionary constitututes the main core of the research. From the work, it is clear that the political changes in Spain had no repercussion in the normalization of the teaching of the national history of Catalonia.Nevertheless it is evident that, in the education system, the general contemporary history and that of Catalonia do not supper discrimination with regard to the treatment to other periods of history, either in the legislative or in the text books side.The absence of contemporary history of Catalonia in the classrooms is related to the complex variables that affect the training and character of the professional estates. It is also established that the history of Catalonia appearing in primary and secondary education is not founded in the neo-romantic tradition, but rather in characterized by its dispersion and its lack of attribution to specific historiographic paradigms.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2004 |
Date | 08 November 1993 |
Creators | Hernández Cardona, Francesc Xavier |
Contributors | Pagès, Pelai, 1949-, Universitat de Barcelona. Departament de Història Contemporània |
Publisher | Universitat de Barcelona |
Source Sets | Universitat de Barcelona |
Language | Catalan |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.021 seconds