L' objectiu principal de la tesi és, d'una banda, donar visibilitat a tres creadores escèniques que pertanyen a una mateixa generació, totes elles nascudes en els Països Catalans: Marta Carrasco (Barcelona, 1963), Sol Picó (Alcoi, 1967) i Angélica Liddell (Figueres, 1966) que fa vint anys que treballen en els límits del teatre, la dansa i la performance amb una notable projecció nacional i internacional. I d'altra banda, proporcionar un anàlisi crític i comparatiu dels processos de creació i espectacles amb perspectiva de gènere per extreure trets identificatius sobre la dona representada a l' escena contemporània.
En primer lloc partim del context post olímpic de Barcelona 1992 i amb la manca de referents de creació femenina del nostre entorn en comparació a la visió internacional del teatre postdramàtic. Seguidament ens centrem en l' estudi dels espectacles de dansa i teatre de les tres intèrprets-directores-dramaturgues al llarg de la seva trajectòria artística. També ens nodrim de la visió multidisciplinar amb altres artistes com són Esther Ferrer, Fina Miralles, Olga Mesa, La Ribot, Olga Diego, Sarah Kane, Cindy Sherman i Marina Abramovic, Des de la perspectiva d'un estudi de gènere s'han trobat complicitats, similituds i divergències de les tres creadores que determinen quines tipologies de personatges resulten en els muntatges escènics i com es realitzen gràcies al que anomenem taló-punta-sang.
Així, observem que la metàfora de taló-punta-sang esdevé una l'estitització del dolor a escena perquè totes tres parteixen d'una cultura fal·locèntrica comuna que superen amb eines creatives plurals (allò grotesc, l' estereotip, la deformitat, la monstruositat, la violència, la versemblança, la intimitat, l' autolesió física). L'anàlisi de la simbologia i iconografia de les creadores al llarg de la seva evolució professional ens demostra una mateixa convulsió escènica quan es trenquen els cànons patriarcals heretats.
Establim la feminitat entesa com una màscara que es construeix per mitjà de la mirada i es mostra en l'autoretrat escènic, discursiu i fotogràfic. La recerca de la bellesa artística mostra feminitats diverses que aglutinen una realitat en procés de transformació constant.
Finalment una mirada de contrast amb els discurs feminista, amb una visió multidisciplinar de les arts, amb analogies amb altres creadores catalanes i internacionals ens fa asseverar que - tot i compartir-hi trets distintius- Carrasco, Picó i Liddell creen una identificació no feminista. / The aim of this thesis is twofold. First, to provide visibility to three artistic directors born in the Catalan Countries; Marta Carrasco (Barcelona, 1963), Sol Picó (Alcoi, 1967) and Angélica Liddell (Figueres, 1966) whose contribution to the theatre, dance and performance arts for the last twenty years has been substantial, and has been recognized both on the national and international level. Second, to carry out a critical and comparative analysis between their creation process and performances with the gender approach in order to find specific traits related to the women portrayed on the contemporary stage.
On the one hand, the first chapter presents Barcelona in the post-1992 Olympics context, with its absence of female creator figures, which contrasts strongly with the situation found in the international post-dramatic theatre at that time. On the other hand, the objective of this research is to study the theatre and dance performances of the three aforementioned female performers-directors-playwrights throughout their artistic career. The analysis in enriched with multidisciplinary references to other artists, such as Esther Ferrer, Fina Miralles, Olga Mesa, La Ribot, Olga Diego, Sarah Kane, Cindy Sherman and Marina Abramovic. The gender viewpoint adopted in this study allows us to discover complicities, similarities and divergences between Carrasco's, Picó's and Liddell's work.
An important conclusion at which one arrives is that the type of characters and staging observed in those artists’ performances may be described by the metaphor “heel-en pointe-blood”. This expression refers to a way of processing pain on stage. The three artists we are concerned with come from a phallocentric culture they try to overcome by the means of different creative tools (grotesque, stereotype, deformity, monstrosity, violence, authenticity, privacy, self-harm). A thorough study of symbolism and iconography found in Carrasco's, Picó's and Liddell's work lets us notice moments of onstage convulsion when they abolish inherited patriarchal dogmas.
This research regards femininity as a mask constructed through sight, manifesting itself in the onstage self-portrait, both discursive and visual. A continuous search for artistic beauty reveals diverse femininities that bring together the ever-changing reality.
The closing chapters comprise the results of a contrastive analysis between those artists’ multidisciplinary work and the feminist discourse, along with comparisons to other female national and international artists. The conclusion is that, in spite of sharing certain attitudes and opinions with feminists, Carrasco, Picó and Liddell create a non-feminist identity.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/283356 |
Date | 17 July 2014 |
Creators | Ballespí i Villagrasa, Mercè |
Contributors | Saumell i Vergés, Mercè, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
Language | Catalan |
Detected Language | English |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | 407 p., application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0136 seconds