Return to search

La valoració de la força de l’extremitat inferior en el voleibol. Test de salt vertical i determinació d’asimetries

El salt vertical és una acció que està present en el voleibol. Forma part de la tècnica de remat, de bloqueig i dels serveis amb salt. També és utilitzat per col.locadors per tal d’anticipar el contacte amb la pilota i incrementar la velocitat del joc. S’ha observat que els jugadors de voleibol efectuen d’entre 65 i 136 salts en un partit de 5 sets.

Aquesta tesi doctoral té un doble objectiu; per una banda pretén realitzar una descripció de la força de l’extremitat inferior en jugadors de voleibol durant la realització del salt vertical. Per l’altra banda, té la intenció de desenvolupar un mètode per valorar la força i determinar la asimetria entre les extremitats que sigui aplicable al voleibol i a la resta d’esports.

S’ha realitzat un protocol de salt vertical en jugadors de la selecció espanyola de voleibol durant quatre temporades (2006-2009). Aquest protocol inclou la valoració de l’squat jump (SJ), el salt amb contramoviment (CMJ), el salt amb contramoviment i utilització de braços (CMJb) i el salt amb cursa d’aproximació (DJb). En les temporades 2006-2008 la valoració es va realitzar mitjançant una plataforma de contactes. Durant la temporada 2009, el salt vertical es va valorar, simultàniament, mitjançant una plataforma de contactes i dues plataformes de força, una sota de cada peu.

S’ha observat un increment del salt vertical entre les temporades 2006-2008 i una millora de les diferents manifestacions de la força, tot i que entre la temporada 2007 i 2008, l’índex d’elasticitat empitjora. En termes generals, la forma física de la selecció és millor any rere any. Els jugadors de voleibol no presenten asimetria ni en la força màxima, ni en l’impuls quan es compara cama dreta amb cama esquerra, però sí quan es compara cama forta amb cama feble, tot i que de mitjana no se supera el 15% de asimetria considerat com a factor de risc per patir lesions.

La plataforma de forces és un sistema més adequat que la plataforma de contactes per determinar l’alçada del salt vertical perquè no sobreestima l’alçada del salt. També permet avaluar de manera directa la potència mecànica i la força executada durant el salt, així com identificar un SJ correcte d’un altre que no ho és. No obstant, no és útil per determinar l’alçada del DJb degut a les reduïdes dimensions. S’ha observat que la potència màxima, sobretot quan es mostra relativa al pes corporal, és la variable que millor explica l’alçada del salt vertical. Això indica que l’entrenament per millorar l’alçada del salt ha d’anar orientat a la millora de la força a elevades velocitats d’execució.

És necessari estudiar l’evolució dels esportistes i aplicar la el mètode en altres esports. També és necessari realitzar un control de base que serveixi per proporcionar dades de normalitat i poder ajudar a diagnosticar el retorn a l’activitat després d’una lesió. / The vertical jump is a common action in the volleyball game when spiking, blocking, serving and setting. Volleyball players jump among 65 and 136 times in a 5 set game. The aims of the study were: (1) to describe the lower extremity force during a vertical jump test and (2) to develop a methodology that, simultaneously, evaluates force and determines asymmetries between legs.

Physical state of the National Spanish Team players was assessed, during four seasons (2006-2009), by means a vertical jump test protocol that included evaluation of squat jump (SJ), countermovement jump (CMJ), countermovement jump with arms movement (CMJa) and spike jump (DJb). During 2006-2008 vertical jump was evaluated by means of a contact mat. During 2009, vertical jump was evaluated simultaneously by means of a contact mat and two force platforms, one underneath each foot.

The results indicated a better performance of explosive strength, elastic-explosive strength, reflexelastic-explosive strength and a better use of arms when jumping. Results also showed a maximal force and impulse symmetry when comparing right and left legs, but an asymmetry was observed when comparing weak and strong leg. Asymmetry index was lower than 15%.

Force platform is considered a better instrument than the contact mat to evaluate vertical jump height because it does not overestimate jump height. Furthermore, power and force can also be evaluated during the assessment, and the force - time curve allows identifying a correct SJ jump.

Nevertheless, it is not useful to evaluate DJb due to its reduced dimensions. Maximum relative power has a very high correlation with vertical jump height. The optimal training to improve vertical jump height is the one that increases force at high velocity rates.

It would be necessary to perform a base control to all athletes to know normality data and to help in the return to competition diagnosis after an injury. / El salto vertical es una acción que está presente en el voleibol. Forma parte de la técnica del remate, del bloqueo i de los servicios con salto. También es utilizado por los colocadores para anticipar el contacto con la pelota e incrementar la velocidad del juego. Los jugadores de voleibol efectúan entre 65 y 136 saltos durante un partido de 5 sets.

Esta tesis doctoral tiene un doble objetivo, por un lado pretende realizar una descripción de la fuerza de la extremidad inferior de los jugadores de voleibol durante la realización del salto vertical. Por otro lado, tiene la intención de desarrollar un método para evaluar a fuerza y determinar la asimetría entre las extremidades que sea aplicable al voleibol y a otros deportes.

Se ha realizado una evaluación del salto vertical de los jugadores de la selección española de voleibol durante cuatro temporadas (2006-2009). Este protocolo incluye la valoración del salto desde el medio squat (SJ), el salto con contramovimiento (CMJ), el salto con contramovimiento y utilización de brazos (CMJb) i el salto con carrera de aproximación (DJb). Durante las temporadas 2006-2008 la valoración se realizó mediante una plataforma de contactos. Durante la temporada 2009 se evaluó simultáneamente con una plataforma de contactos y dos plataformas de fuerzas, una debajo de cada pie.

Se ha observado que el salto vertical incrementa entre las temporadas 2006-2008. También mejoran las diferentes manifestaciones de la fuerza, aunque entre la temporada 2007 y 2008 el índice de elasticidad empeora. En términos generales, la forma física de la selección es mejor año tras año. Los jugadores de voleibol no presenten asimetría ni en la fuerza máxima, ni en el impulso cuando se compara pierna derecha con pierna izquierda, pero sí cuando se compara pierna fuerte con la débil, aunque de promedio, no se supera el 15% de asimetría considerado como factor de riesgo para sufrir lesiones.

La plataforma de fuerzas es un sistema más adecuado que la plataforma de contactos para determinar la altura del salto vertical ya que no sobreestima la altura del salto. También permite evaluar de manera directa la potencia mecánica y la fuerza ejecutada durante el salto, así como identificar un SJ correcto de otro que no lo es. No obstante, no es útil para determinar la altura del salto del DJb debido a sus reducidas dimensiones. Se ha observado que la potencia máxima, sobretodo cuando se presenta relativa al peso corporal, es la variable que mejor explica a altura del salto vertical. Esto indica que el entrenamiento para mejorar la altura del salto tiene que ir orientado a la mejora de la fuerza a elevadas velocidades de ejecución.

Es necesario estudiar la evolución de los deportistas y aplicar el método en otros deportes. También se necesita un control de base que sirva para proporcionar datos de normalidad y poder ayudar a diagnosticar el retorno a la actividad después de la lesión.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/31980
Date01 July 2010
CreatorsBorràs Boix, Xantal
ContributorsDrobnic Martínez, Francisco, Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació
PublisherUniversitat de Barcelona
Source SetsUniversitat de Barcelona
LanguageCatalan
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format175 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0032 seconds