El Treball de Final de Màster elaborat per l’autor el 2006 amb el títol de Les lectures de la generació nascuda a la dècada dels seixanta a Catalunya, dirigit per la doctora Colomer, va permetre acotar dos entorns sobre els quals aquesta tesi centra la seva investigació: la família i l’escola.
A partir d’aquestes premisses la present tesi proposa aprofundir en els aspectes següents:
• Establir el marc d’influències en l’adquisició dels hàbits lectors especialment centrat en l’entorn familiar i en l’entorn escolar.
• Establir semblances i diferències en aquesta adquisició entre dues poblacions diferenciades segons el nivell d’estudis assolit.
• Observar què, com i quan de cada un d’aquests entorns va esdevenir important per a l’adquisició de l’hàbit lector per a cada una de les dues poblacions estudiades.
• Analitzar cada un d’aquests factors d’influència, ja sigui aïlladament o com a conjunt, a fi de poder-ne extreure conclusions d’estratègies vàlides en l’assoliment de l’hàbit lector a partir de la comparativa entre ambdues poblacions enquestades.
• Aprofundir més i millor en cada un dels factors d’influència en l’adquisició de l’hàbit lector a partir d’entrevistes personals a membres de cada grup de població.
• Analitzar altres factors d’influència que es puguin derivar de la recerca com són l’edat dels enquestats, el sexe o la titularitat de l’escola on van cursar els estudis primaris.
Per aprofundir en els punta anteriors, es dissenya una recerca que es desenvolupa a partir de dues fonts principals d’informació. D’una banda, una enquesta que ha recollit els records lectors i altres elements que s’han considerat d’interès a un nombre significatiu d’individus -782- i de l’altra deu entrevistes personals. Concretant la recerca s’ha centrat en comparar dues poblacions adultes: per una banda, mestres i professors en actiu (404 individus), i per l’altra estudiants majors d’edat en procés d’obtenció del Graduat en Educació Secundària de l’Institut Obert de Catalunya (378 individus). Així mateix s’han analitzat les respostes obtingudes en les entrevistes realitzades a deu individus, cinc de cada una de les mostres.
Els resultats obtinguts a partir de les dues fonts han estat analitzats sota diversos prismes. Per una banda una anàlisi estadística –mercès l’aplicació del programa SPSS-, és a dir, quantitativa, i per l’altra una anàlisi més sociològica de les respostes dels entrevistats, és a dir qualitativa.
De l’anàlisi de les dades obtingudes a partir d’ambdues metodologies, se n’han derivat les conclusions de la tesi que es resumeixen a continuació:
• L’adquisició de l’hàbit lector es dóna, principalment, en dos entorns: el familiar i l’escolar. Els demés entorns són secundaris.
• La consciència que hom té com a lector és un paràmetre individual. Aquesta consciència no depèn d’un nombre determinat de llibres llegits –quantitat de llibres– sinó que queda emmarcada per l’entorn familiar i social en què està immers cada un dels lectors.
• L’autoimatge està relacionada també amb la freqüència en la lectura.
• El nivell de formació i la trajectòria acadèmica són factors que han influït en els hàbits lectors d’una mostra de població adulta. Es pot afirmar que l’hàbit lector està íntimament relacionat amb el nivell d’estudis que assolirà el lector i/o a la inversa.
• La població formada –mestres i professors-, amb estudis, llegeix més, llegeix més sovint, però llegeix la mateixa tipologia de llibres en l’actualitat que la població en procés de formació reglada.
• Com a variables de l’entorn familiar i escolar que tenen incidència en els hàbits d’adults de les dues mostres de població trobem:
o al 80% dels mestres i professors els explicaven contes quan eren petits; aquest percentatge es redueix fins al 65% d’estudiants de l’IOC. Així, doncs, un infant al qual li expliquen contes de petit –incloses totes les seves derivades– té un 15% més de possibilitats d’assolir el nivell superior d’estudis que no pas un a qui no li n’expliquen. Aquesta pràctica familiar, a més, tindrà més força com més freqüent i constant esdevingui.
o L’entorn dels mestres i professors a la infantesa era molt més ric en llibres –més quantitat– que no pas el dels estudiants de l’IOC. I encara més: aquests llibres estaven més a l’abast.
o Cal observar d’ambdues poblacions lectores una relació estreta entre els hàbits de lectura de quan eren petits i els hàbits de lectura de quan són grans: a més dedicació de petits en el desenvolupament de l’hàbit lector, més hàbit lector de gran.
o La institució escolar ha tingut un paper més important en la formació de l’hàbit lector en els estudiants de l’IOC que no pas en els mestres i professors.
o De les dades obtingudes no es pot deduir que l’escola hagi fet lectors molts dels nens i nenes que van passar per les seves mans, però sí que hi ha contribuït de forma més significativa en els estudiants de l’IOC quan s’observen les dades a nivell global.
o Finalment observar que l’escola no compleix com a ens equitatiu en l’adquisició de l’hàbit lector quan la família és absent.
Les dades obtingudes en la present tesi no fan res més que confirmar el que John Dewey (2004) sosté a nivell teòric. Segons aquest pedagog l’educació asistèmica i extraescolar, que el nen adquireix en l’entorn familiar, en el carrer o en altres entorns socialitzadors més immediats, és més vital, profunda i real; i que l’educació formal o escolar és més abstracta i superficial, menys influent, pero també més àmplia, completa i segura. El repte de qualsevol mestre és l’articulació d’ambdues educacions en un procés d’integració que aprofiti les qualitats positives de totes elles a fi de definir les necessitats de cada un dels nens i nenes del centre. / The Final Masters prepared by the author in 2006 with the title of Readings of the generation born in the sixties in Catalonia, led by Dr. Colomer, allowed delimit environments on which this thesis focuses its research: the family and the school.
From these premises, this thesis proposes the following:
• Establish the context influences in the acquisition of reading habits, especially focused on the family and the school environment.
• Establishing similarities and differences in the acquisition of two diferent populations according to the level of education achieved.
• Observe what, how and when each of these environments became important to acquire the habit of reading for each of the two groups studied.
• Analyze each of these influencing factors, either individually or as a whole, in order to be able to draw valid conclusions in achieving the reading habit from the comparison between both populations surveyed .
• Go deeper and better in each of the factors influencing the acquisition of reading habits from personal interviews with members of each population group.
• Analyze factors of influence that may result from the research respondents such as age, gender or type of school.
In order to research around the above points, we designed a research developed from two main sources of information. First, a survey has collected the reading and other items that may be of interest to a significant number of individuals -782- and second ten interviews. Thus, specifying, research has focused on the comparison of two adult populations: first, teachers active (404 individuals), and other adult students in the process of obtaining the graduate in Secondary Education in the Open Institute of Catalonia (378 individuals), and analysis of the responses obtained in interviews with ten individuals, five from each of the samples. Thus, this thesis complements quantitative analysis with a qualitative in order to give more emphasis to the research.
The results from the two sources have been analyzed under different prisms. Firstly a statistical analysis -market SPSS- implementing the program, and secondly a sociological analysis of the responses of the interviewees.
The analysis of the data obtained have been derived from the findings of the thesis and are summarized below:
• The acquisition of reading habits occurs mainly in two environments: the family and the school. The other settings are secondary.
• The awareness that one has as a reader is a single parameter. This awareness does not depend on a certain number of books, but quantity is framed by the family and social environment in which each of the readers is immersed.
• The self-image is also related to the frequency of reading.
• The level of training and academic background are factors that have influenced the reading habits of a sample of the adult population. Arguably the reading habit is closely related to the level of education that readers reach and / or vice versa.
• Trained teachers read more, read more often, but read the same type of books at present the population undergoing formal training.
• As environmental variables family and school have an impact on the habits of the adult population like example: the 80% of the teachers were told stories when they were small; this percentage drops to 65% of students from the IOC. Thus, a child who hear sotries has 15% more chances to reach the top level of study than one who does not. This familiar practice is more willing to be stronger if it is more frequent and constant.
• Environment of teachers in childhood was much richer in books quantity- -more than the students of the IOC. What is more, these books were more available.
• Both populations had close relationship between reading habits when they were little and reading habits when they grew up: a little more dedication to developing reading habits, improve reading habits.
• The institution or schools have played a major role in the formation of the reading habits in students from IOC rather than the teachers.
• The school has not made many readers of children who passed through his hands, but it has contributed more significantly to the IOC when data is observed globally. This means that when there are two populations globally, differences exist.
To sum up, the school does not meet us as equal in acquiring the reading habit when the family is absent.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/323079 |
| Date | 20 November 2015 |
| Creators | Portell Rifà, Joan |
| Contributors | Manresa Potrony, Mireia, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 374 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0171 seconds