La presència de conductes disruptives suposa una absència de la regulació del comportament. Aquest tema s’ha tractat des de diversos àmbits, però en aquest estudi és vol fer des de la possible relació que tenen aquestes conductes disruptives i la intel·ligència emocional. Es vol saber com l’alumne pot, mitjançant un procés intern, regular la seva conducta. Aquest procés consisteix en l’adquisició d’unes habilitats socioemocionals que el portaran a ser competent emocionalment.
Les conductes disruptives estan relacionades amb les competències personals que capaciten per la relació amb les altres persones. Per tant, les conductes disruptives no sols dificulten el funcionament normal de l’aula sinó que també poden denotar mancances en el desenvolupament socioemocional dels infants.
El que hem volgut aconseguir amb aquesta recerca és:
• descriure les conductes disruptives més freqüents,
• analitzar quins elements de les competències socioemocionals dels nens i de les nenes de primària estan relacionats amb la presència, o no, de conductes disruptives que es poden manifestar en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
• valorar si la presència o no d’aquestes conductes disruptives condicionaran la seva inclusió social dins del grup-classe.
Per assolir els objectius plantejats s’han emprat diferents instruments (el Test d’EQI de Reuven Bar-On dels nens, el Qüestionari dels mestres sobre les conductes disruptives i un Test sociomètric ) que s’ha aplicat tant a l’alumnat com al professorat d’un conjunt d’11 escoles de primària del Vallès Occidental. En aquest estudi hi van participar disposat d’una mostra que de 1422 alumnes i de 69 mestres d’un total d’11 escoles.
La recerca s’ha realitzat en dos estudis per tal de fer més entenedors els resultats obtinguts.
Finalment, després d’analitzar les dades obtingudes, hem arribat a la conclusió, en el primer estudi, que la falta de competències socioemocionals és un factor involucrat en la gènesi de les conductes disruptives, especialment, la capacitat d’autoregulació emocional i autocontrol. Les altres competències també es relacionarien amb les conductes disruptives, encara que en menor mesura. Això plantejaria la necessitat d’implementar programes de desenvolupament socioemocional com a prevenció de les conductes disruptives. Les conductes disruptives es vinculen més al gènere masculí, que sembla també presentar en aquestes edats un desenvolupament socioemocional menor. Però, les diferències de gènere no solament se circumscriuen als alumnes. També els professors es veuen afectats per les diferències en aquestes competències i així les mestres perceben més conductes disruptives que suposen enfrontaments personals. Els resultats obtinguts en el segon estudi ens indiquen que una bona socioempatia és fonamental per poder integrar-se en el grup dels iguals. I aquesta es veu afavorida per l’adequada comprensió de les pròpies emocions. També és important, per una millor integració, l’autovaloració. Un alt autoconcepte provoca menys acceptació entre els iguals. En general, la manca d’intel·ligència emocional provoca que els individus resultin més antipàtics. No obstant la incidència de les habilitats socioemocionals en la integració depèn del sexe. En els nens és on s’observa que aquesta mancança provoca una menor integració. Els individus que generen més antipatia generen són els que presenten més conductes disruptives i aquests solen ser nens. Aquesta relació entre habilitats socioemocionals i integració no és tant rellevant en el cas de les nenes; probablement perquè aquestes tenen un bon nivell d’habilitats socioemocionals i són ben acceptades pels iguals. Tot i que sorprenentment aquestes són més selectives en les seves eleccions. / The presence of disruptive behaviour supposes an absence of behaviour regulation. This issue has been approached from different areas, but in this study it wants to be done in between the possible relationship of these disruptive behaviours and emotional intelligence. We want to know how the student, through an internal process, can regulate their own conduct. This process consists of the development of certain socio-emotional skills that will lead the student to be emotionally competent.
The disruptive behaviours are related to personal skills that enable the relationship with other people. Therefore, not only disruptive behaviours difficult the normal operation of the classroom but can also denote gaps in socio-emotional development of children.
What we wanted to achieve in this research is:
• To describe the most frequent disruptive behaviours.
• To analyze which socio-emotional competencies of students are related with the presence of disruptive behaviours.
• To recognize if the disruptive behaviours can affect their social integration in the class group.
In order to achieve the objectives we have used different resources (the EQIYv Test Reuven Bar-On of children, Teachers Questionnaire on disruptive behaviour and a sociometric test) that have been applied to both students and teachers of 11 primary schools in the Vallès Occidental. In this study took part 1,422 students and 69 teachers from 11 schools.
The research was conducted in two studies in the purpose of making the results more understandable.
Finally, after analyzing the data, we concluded, in the first study, that the lack of socio-emotional skills is a factor involved in the genesis of disruptive behaviours, especially the self-control and the capacity of emotional self-regulation. The other skills are also related to disruptive behaviour, although to a lesser extent. This raises the need to implement programs of socio-emotional development so as to prevent disruptive behaviours. Most of the disruptive behaviours are linked to male gender; who seem to show at this early age less socio-emotional development. However, gender differences are not only confined to students. Teachers are also affected by the differences in these skills so female teachers perceive more disruptive behaviours which involve personal confrontations. The results of the second study indicate that a good socio-empathy is essential to be integrated into the group of peers. This is favoured by the proper understanding of emotions. It is also important the self-assessment for a better integration. A self concept causes fewer acceptances among peers. In general, the lack of emotional intelligence causes that individuals are mostly unfriendly. However, the influence of the socio-emotional abilities depends on the gender. In boys is where we can see that there is this gap that causes less integration. Individuals who generate more antipathy are those that show more disruptive behaviours and they are usually boys. This relationship between integration and socio-emotional skills is not as relevant in the case of girls; it is probably because they have a good level of socio-emotional skills and are well accepted by peers. Unexpectedly, girls tend to be more selective in their own choices.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/291817 |
| Date | 06 May 2015 |
| Creators | Esturgó Deu, Estrella |
| Contributors | Sala Roca, Josefina, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 214 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.005 seconds