Aquesta investigació té com a finalitat esbrinar què es considera patrimoni cultural a l'ensenyament i què i com s'ensenya. I per esbrinar-ho s'ha construït un model conceptual del patrimoni cultural per a l'ensenyament a través d'una proposta de transposició didàctica. Aquest model ha permès fer l'anàlisi i la valoració del seu tractament en els currículums, en els manuals i en d'altres materials. A partir d'aquest model conceptual, s'ha caracteritzat el tractament educatiu del patrimoni cultural a l'ESO a través de: - esbrinar, analitzar i valorar el tractament del patrimoni en els currículums de Catalunya i Espanya i d'altres països del nostre entorn cultural destacant les finalitats del seu ensenyament i la concreció dels objectius i de continguts d'aprenentatge, - analitzar les aportacions de manuals i de materials elaborats per museus, - analitzar i valorar l'opinió del professorat i d'experts sobre el valor educatiu del patrimoni cultural, i - observar, descriure i interpretar tres situacions educatives relacionades amb el procés d'ensenyament-aprenentatge del patrimoni cultural. Les hipòtesis d'aquesta recerca són les següents: - Existeix un gran interès per l'ensenyament del patrimoni cultural però, en canvi, no sembla que s'hagi fet un esforç massa gran de conceptualització i de transposició didàctica a partir de les noves aportacions, ni per part del professorat ni de les administracions educatives, i - Hi ha un gran interès per difondre i fer accessible el patrimoni cultural al públic escolar, com demostra l'augment de l'oferta de serveis i d'activitats educatives però, en canvi, no sembla que s'hagi fet l'esforç d'incorporar les aportacions que es fan des de la didàctica de les ciències socials. A nivell metodològic, aquesta recerca s'ha plantejat com una investigació qualitativa que s'interessa fonamentalment per la comprensió i la interpretació de la realitat. Descriu i analitza la situació de l'ensenyament del patrimoni comparant la realitat amb un model teòric construït per guiar la recerca i donar sentit als seus resultats. La informació s'ha organitzat i interpretat en funció del model teòric establert prèviament, però també s'han considerat aquells aspectes no previstos que han aparegut durant l'obtenció d'informació i que s'han considerat significatius. Els instruments utilitzats per l'obtenció d'informació són: l'anàlisi del contingut -dels programes, dels manuals i d'altres materials didàctics, de treballs de l'alumnat-; els qüestionaris, les entrevistes -a experts i a professors-; i l'observació no participativa de tres seqüències corresponents a tres professors diferents. I finalment, es presenten les conclusions a partir dels objectius i dels supòsits plantejats al principi de la investigació, amb la intenció d'aportar millores a l'ús i al valor educatiu del patrimoni cultural en l'ensenyament obligatori. Tenint en compte totes les anàlisis i valoracions fetes a la llum del model conceptual, es considera que el patrimoni cultural és un constructe que inclou tots aquells elements materials o immaterials que cada grup (col·lectiu, comunitat, poble o societat) reconeix, selecciona, adopta voluntàriament com a llegat del seu passat. És el seu equipatge cultural en el present.El patrimoni cultural en l'ensenyament hauria de configurar-se com l'herència que es transmet a les generacions futures perquè puguin gaudir-ne i aprendre d'ell, perquè puguin utilitzar-lo en la comprensió dels arrels històrics del seu present, i tinguin elements de decisió per al futur. L'ensenyament del patrimoni cultural pot ajudar a crear consciència història en els joves, ja que el seu aprenentatge els permetrà comprendre millor el passat que els envolta, valorar la historicitat del present, i participar conscientment en la construcció del seu futur personal i social. Per això, des de la didàctica de les ciències socials s'hauria de potenciar l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials mitjançant el patrimoni cultural, perquè pot facilitar la implicació i el compromís de la ciutadania per actuar de manera crítica, democràtica i responsable en consonància en els seus valors, principis i necessitats. / Esta investigación tiene como finalidad averiguar qué se considera patrimonio cultural en la enseñanza y qué y cómo se enseña. Y para averiguarlo se ha construido una modelo conceptual del patrimonio cultural para la enseñanza a través de una propuesta de transposición didáctica. Este modelo ha permitido hacer el análisis y la valoración de su tratamiento en los currículos en los manuales y en otros materiales. A partir de este modelo conceptual, se ha caracterizado el tratamiento educativo del patrimonio cultural en la ESO a través de: - Averiguar, analizar y valorar el tratamiento del patrimonio en los currículos de Cataluña y España y de otros países de nuestro entorno cultural, destacando las finalidades de su enseñanza y la concreción de los objetivos y de los contenidos de aprendizaje, - Analizar las aportaciones de los libros de texto, manuales y de materiales elaborados por museos, - Analizar y valorar la opinión del profesorado y de expertos sobre el valor educativos del patrimonio cultural, - Observar, describir e interpretar tres situaciones educativas relacionadas con el proceso de enseñanza-aprendizaje del patrimonio cultural. Las hipótesis de esta investigación son las siguientes: - Existe un gran interés por la enseñanza del patrimonio cultural pero, en cambio, no parece que se haga un verdadero esfuerzo de conceptualización y de transposición didáctica a partir de las nuevas aportaciones, ni por parte del profesorado ni de las administraciones educativas, y - Hay un gran interés por difundir, divulgar y hacer accesible el patrimonio cultural al público escolar, como se demuestra con el aumento de la oferta de servicios y de actividades educativas pero, en cambio no parece que se haga un verdadero esfuerzo para incorporar las aportaciones que se hacen desde la didáctica de las ciencias sociales. A nivel metodológico, esta investigación se ha planteado como una investigación cualitativa que se interesa fundamentalmente por la comprensión y la interpretación de la realidad. Describe y analiza la situación de la enseñanza del patrimonio comparando la realidad con un modelo teórico construido para guiar la investigación y dar sentido a los resultados. La información se ha organizado e interpretado en función del modelo teórico establecido previamente, pero también se han considerado aquellos aspectos no previstos que han aparecido durante la obtención de información y que se han considerado significativos. Los instrumentos utilizados para la obtención de información son: el análisis del contenidos -de los currículos, de los manuales o libros de texto y otros materiales didácticos, de los trabajos del alumnado-; los cuestionarios, las entrevistas -a expertos y a profesorado-; y la observación no participativa de tres secuencias correspondientes a tres profesores diferentes. Y finalmente, se presentan las conclusiones a partir de los objetivos y de los supuestos planteados al principio de la investigación, con la intención de aportar mejoras al uso y al valor educativo del patrimonio cultural en la educación obligatoria. Teniendo en cuenta todos estos análisis y valoraciones realizada a partir del modelo conceptual, se considera que el patrimonio cultural es un constructo que incluye todos aquellos elementos materiales o inmateriales, que cada grupo (colectivo, comunidad, pueblo o sociedad) reconoce, selecciona, adopta voluntariamente como legado de su pasado. Es su equipaje cultural en el presente. El patrimonio cultural en la enseñanza debería de configurarse como la herencia que se transmite a las generaciones futuras para que puedan disfrutar y aprender de él, para que puedan utilizarlo en la comprensión de las raíces históricas de su presente, y tengan elementos de decisión para el futuro. La enseñanza del patrimonio cultural puede ayudar a crear conciencia histórica en los jóvenes, ya que su aprendizaje les permitirá comprender mejor el pasado que los rodea, valorar la historicidad del presente, y participar concientemente en la construcción de su futuro personal y social. Por eso, desde la didáctica de las ciencias sociales se debería potenciar la enseñanza y el aprendizaje de las ciencias sociales mediante el patrimonio cultural, porque puede facilitar la implicación y el compromiso de la ciudadanía para actuar de manera crítica, democrática y responsable en consonancia con sus valores, principios y necesidades. / This research has got as its main aim to find out what is considered by cultural heritage within the educative context and how it is taught and what is taught under this term. In order to study these three features of what is called cultural heritage, it has been built a conceptual model of cultural heritage in accordance with the educative context by means of a proposal of didactic transposition. This model has been essential for the analysis and evaluation of its treatment within the curricula, manuals and other didactic materials. By the use of the conceptual model, the educative treatment of cultural heritage in ESO (secondary education, but compulsory) has been characterised in terms of: - To find out, analyse and value the treatment of cultural heritage within the curricula in Catalonia and the rest of Spain, as well as other countries which are closer to our cultural surrounding, highlighting their educative aims as well as how concrete learning objectives and contents are. - To analyse the contributions of manuals and other didactic materials created by museums. - To analyse and value teachers and other experts' opinions on the educative value of cultural heritage, and - To observe, describe and interpret three educative situations related to the teaching and learning process of cultural heritage. The hypotheses of this research are the following: - The educative context has an interest on cultural heritage but, on the other hand, it seems that it has scarcely been an effort of conceptualising and of didactic transposition based on new and innovative contributions on behalf of teachers and educative administrations, and, - Spreading and making cultural heritage accessible to the schooling public has been focus of interest and attention, as it is shown by the increase of offers based on educative services and activities, nevertheless, there has been a scarce effort of including the contributions from Social Sciences Didactics.. On a methodological level, this research has been designed as a qualitative whose interest relies mainly on understanding and interpreting reality. It describes and analyses the teaching situation of cultural heritage in comparison with a theoretical model built in order to guide the recherchÎ and give meaning to its results. The data has been organised and interpreted according to the theoretical model previously established, but also other unexpected or unplanned aspects which have been appearing throughout the data collection have been considered if relevant and meaningful. The data collection instruments are: content analysis -programmes, manuals and other didactic material and students' works and assignments-; questionnaires, interviews -to teachers and other experts-; and non-participative observation of three sequences corresponding to the three different teachers. And finally, the conclusions are presented on the base of the aforementioned objectives and hypothesis of the research; with the intention of contribute to the improvement of educative use and value of cultural heritage in compulsory secondary education. According to all analyses and valuations in the light of the conceptual model, it is considered that cultural heritage is a construct of each group (collective, community, people or society) which implies all the material and non-material elements which is recognised, selected, voluntary adopted as legacy of their past. It is the cultural baggage in the present.Cultural heritage in education should be configured as the heritage which is passed to future generations because they could enjoy it and learn from it, because they could use it in order to understand the historical origins and stems of their present in a better way, as well as to be able to make decisions for their future. Teaching cultural heritage can help to create historical conscience for the youth, since its learning will help them to understand their past better, to value historicity of their present, and to participate consciously in the construction of their personal and social future. This is the reason why from Social Sciences Didactics the teaching and learning of these sciences by means of cultural heritage should be fostered, since it could facilitate the implication and engagement of the citizens in order to act in a critical, democratic and responsible manner in accordance with their values, principals and needs.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/4673 |
| Date | 13 June 2006 |
| Creators | González Monfort, Neus |
| Contributors | Pagès, Joan (Pagès Blanch), Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0026 seconds