Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu l'estudi dels factors que determinen la probabilitat de desenvolupar processos de formació contínua en el lloc de treball a l'empresa de Catalunya. És important destacar que aquest anàlisi s'aborda des de dues perspectives. Per un costat s'analitza les decisions de formació en el lloc de treball des del punt de vista del treballador, és a dir, el procés de decisió de formar-se o no formar-se, recau sobre el propi treballador. Per un altre costat, s'analitza les decisions de desenvolupar processos formals de formació en el lloc de treball per part de les empreses. Per fer-ho s'ha explotat una gran base de dades construïda a partir de dues fonts estadístiques diferents.- S'ha utilitzat la base de dades del "Projecte Internet Catalunya - Empreses", desenvolupada pel grup de Recerca de l'Observatori de la Nova Economia del IN3 de la UOC. Base de dades elaborada a partir d'entrevista personal a empresaris i directius de 2.038 empreses de Catalunya.- S'ha realitzat un treball de camp directe mitjançant l'ús d'un qüestionari adhoc per a aquesta tesi doctoral amb un nivell de resposta de 2.000 treballadors de "la Caixa" que han seguit cursos de formació virtual a través de la plataforma corporativa de formació Virt@ula.Una de les característiques d'aquest treball de recerca és que combina l'anàlisi de la formació des de dos punts de vista: presencial i online. És a dir, és una recerca que compara l'eficiència d'ambdues metodologies formatives tant des de l'òptica empresarial com des del punt de vista del treballador. Per tant, a banda d'analitzar l'estructura més adequada de l'empresa tipus que desenvolupa estratègies formatives dels seus treballadors, també s'estudia el nivell d'acceptació per part dels treballadors de la formació virtual, quines actituds prenen davant de la necessitat de formació i quines dificultats perceben en aquest procés formatiu. Així mateix s'analitzen els factors que determinen l'ús de l'e-learning per a la formació dels treballadors, per part de l'empresa.Són molts els treballs científics que demostren que la formació per a treballadors amb responsabilitats directives és més freqüent que per a la resta de treballadors. En aquest context volem demostrar que el patró d'empresa que forma als seus directius és diferent al patró d'empreses que forma als seus treballadors no directius. La important generalització de l'ús de les TIC al sí de les empreses, juntament amb la seva forta penetració en les formes de produir, distribuir, consumir i administrar, han alterat bruscament els requeriments formatius del capital humà i han modificat a la vegada, les necessitats de formació de les empreses. En aquest sentit, una de les principals aportacions d'aquesta investigació és l'anàlisi de l'efecte que tenen les tecnologies digitals sobre la necessitat de formació contínua, tant des de l'òptica del treballador com de l'empresa. Per últim es realitza una anàlisi comparativa de la productivitat aparent del treball entre les empreses que usen la formació online i les empreses que usen exclusivament formació presencial. El sector financer ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics en incorporar dinàmiques de formació contínua pels treballadors al sí de la pròpia empresa. A més les entitats financeres han estat pioneres en l'adopció de la formació online com a forma de formació dels seus empleats i concretament "la Caixa" ha estat la primera entitat financera en disposar d'un campus virtual per a la formació dels seus empleats. Així doncs, analitzarem les motivacions que tenen els treballadors per a la formació contínua i els obstacles que copsen. Centrarem l'estudi en l'existència de diferències estadísticament significatives entre els treballadors que es formen per integrar-se a l'organització i aquells empleats que tenen com a objectiu progressar professionalment. / This thesis has as main objective the study of the factors that determine the likelihood of developing continuous training in the workplace in the company of Catalonia. Importantly, this analysis is approached from two perspectives. On one hand, analyzes the decisions of training in the workplace from the point of view of the worker, ie the decision process of forming or not forming, falls on the worker. On the other hand, we analyze the decisions to develop formal processes of training in the workplace by the companies.One of the features of this research is that it combines the analysis of training from two perspectives: classroom and online. That is, research that compares the efficiency of both training methods from both a business perspective and from the standpoint of the worker. Therefore, apart from analyzing the most appropriate structure of the typical company that develops training strategies for their workers, also studied the level of acceptance by the workers virtual training, the attitudes taken by the need of education and what perceived difficulties in this formative process. He also analyzes the factors that determine the use of e-learning for training of workers by the company.Many scientific studies show that training for workers with management responsibilities is more frequent than for other workers. In this context, we demonstrate that the pattern of company that trains its managers is different from the pattern of companies that shape their non-managerial workers.The important generalization of the use of ICT in the business itself, with its strong penetration in the forms of produce, distribute, consume and manage, sharply altered the educational requirements of human capital and changed at the same time, needs business training. In this sense, one of the main contributions of this research is the analysis of the effect of digital technologies on the need for continuous training, both from the standpoint of the worker and the company.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2584 |
| Date | 27 March 2009 |
| Creators | Batalla i Busquets, Josep Maria |
| Contributors | Vilaseca i Requena, Jordi, Alòs i Martí, Lluís, Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0061 seconds