Estamos viviendo un principio de siglo en el que las reglas del juego han cambiado en lo que a fotografía y producción fotográfica se refiere, debido en parte a la democratización de los actuales dispositivos electrónico-digitales de captura fotográfica y al desarrollo de Internet como espacio expositivo o de publicación. Asimismo, la proliferación de novedosas y diferentes formas de autorretrato dentro del medio cibernético-virtual, nos plantea nuevos paradigmas formales, conceptuales y definitorios vinculados a la historia de la imagen y a la teoría del arte.
El self shot, definido como autorretrato fotografiado con un dispositivo digital para su posterior (o instantánea) publicación en la red de manera voluntaria o involuntaria, y sus diferentes tipologías, como el selfie o el mirrorpic, no son en absoluto un hecho aislado o un género puntual y arbitrario. Son cientos de miles las fotografías que se producen y publican diariamente en todo el mundo, siguiendo las premisas y normas que el propio fenómeno dicta: fotografías sujetas a unos cánones compositivos, estéticos y formales que concluyen en una inabordable imaginería de rostros y cuerpos autorrepresentados.
Actualmente, este tipo de imágenes se han convertido en algo cultural, fomentando la propia transformación evolutiva del medio fotográfico (e incluso sirviendo, con su marcada iconicidad, como marco referencial para diversas representaciones en ámbitos ajenos: el arte, el entretenimiento audiovisual o la publicidad). No obstante, su génesis no fue tan popular, sino el fruto de una creación experimental e íntima vinculada a autoras adolescentes que, encerradas en sus cuartos de baño, se autofografiaban con una cámara compacta en la mano a través de su reflejo en el espejo y sin saber que estaban desarrollando unos protocolos conductuales que heredarían una década más tarde una gran multitud de grupos poblacionales de diferentes edades que se extienden por nuestras sociedades contemporáneas.
La presente Tesis Doctoral aborda todos estos fenómenos e intenta vincularlos al hecho artístico y a cómo el mismo ha influido (y se ha visto, a su vez, influido) por los mass-media.
Palabras clave: adolescentes, autorretrato, cuerpo, dispositivos electrónicos, erotismo, espejo, fotografía, fotografía digital, imagen, Internet, mirrorpic, postfotografía, redes sociales, selfie, self shot, smartphone, vida privada. / Estem vivint un principi de segle en el qual les regles del joc han canviat pel que fa a fotografia i producció fotogràfica a causa, en part, de la democratització dels actuals dispositius electrònic-digitals de captura fotogràfica i al desenvolupament d'Internet com a espai expositiu o de publicació. Així mateix, la proliferació de noves i diferents formes d'autoretrat dins del medi cibernètic-virtual, ens planteja nous paradigmes formals, conceptuals i definitoris vinculats a la història de la imatge i a la teoria de l'art.
El self shot, definit com a autoretrat fotografiat amb un dispositiu digital per a la seua posterior (o instantània) publicació en la xarxa de manera voluntària o involuntària, i les seues diferents tipologies, com el selfie o el mirrorpic no són en absolut un fet aïllat o un gènere puntual i arbitrari. Són centenars de milers les fotografies que es produeixen i publiquen diàriament arreu del món seguint les premisses i normes que el propi fenomen dicta: fotografies subjectes a uns cànons compositius, estètics i formals que conclouen en una inabordable imatgeria de rostres i cossos autorrepresentats.
Actualment, aquest tipus d'imatges s'han convertit en un fet cultural, fomentant la pròpia transformació evolutiva del medi fotogràfic (i fins i tot servint, amb la seua marcada iconicidad, com a marc referencial per a diverses representacions en àmbits aliens: l'art, l'entreteniment audiovisual o la publicitat). No obstant açò, el seu gènesi no va ser tan popular, sinó el fruit d'una creació experimental i íntima vinculada a autores adolescents que, tancades en les seues cambres de bany, s'autofotografiaven amb una càmera compacta a la mà a través del seu reflex en l'espill, i sense saber que estaven desenvolupant uns protocols conductuals que heretarien una dècada més tard una gran multitud de grups poblacionals de diferents edats que s'estenen per les nostres societats contemporànies.
La present Tesi Doctoral aborda tots aquests fenòmens i intenta vincular-los al fet artístic i a com el mateix ha influït (i s'ha vist, al seu torn, influït) pels mass-media.
Paraules clau: adolescents, autoretrat, cos, dispositius electrònics, erotisme, espill, fotografia, fotografia digital, imatge, Internet, mirrorpic, postfotografia, xarxes socials, selfie, self shot, smartphone, vida privada. / We are living at the beginning of a century in which the rules of the game have changed in terms of photography and photographic production. This is due, in part, to the democratisation of the current electronic-digital photographic capture devices and the internet's development as a space for exhibiting and publishing photos. Likewise, the proliferation of different, never-before-seen forms of self-portraits within the cybernetic-virtual medium presents us with new conceptual, formal and defining paradigms that are linked to the history of the image and the theory of art.
The self shot, defined as a self-portrait photographed with a digital device for its subsequent (or instantaneous) voluntary or involuntary publication on the web, and its different typologies, such as the selfie or the mirror pic, is by no means an isolated event or a limited and arbitrary genre. Every day, hundreds of thousands of photographs are produced and published around the world, adhering to the premises and rules that the phenomenon itself dictates: photographs subject to compositional, aesthetic and formal norms that end with an overwhelming amount of imagery of self-represented bodies and faces.
Currently, these types of images have become cultural by nature, advancing the photographic medium's unique evolutionary transformation (and even serving, with its marked iconicity, as a framework of reference for various representations in other areas: art, audio-visual entertainment or advertising). However, its origin was not so mainstream. In contrast, it was the result of an experimental and intimate creation tied to adolescent authors who, locked in their bathrooms, would photograph themselves with a compact camera in hand through their reflection in the mirror and without knowing that they were developing behavioural protocols that would be inherited a decade later by a vast number of population groups of different ages, that would then spread all throughout our contemporary societies.
This Dissertation addresses all of these phenomena and tries to relate them to the artistic context and how this context has influenced (and has, in turn, been influenced by) mass media.
Key words: adolescents, self-portrait, body, electronic devices, eroticism, mirror, photography, digital photography, image, Internet, mirrorpic, post-photo, social networks, selfie, self shot, smartphone, private life. / Gayet Valls, J. (2018). LOS ORÍGENES ADOLESCENTES DEL SELFIE Y SU REPRESENTACIÓN EN EL ARTE Y EN LOS MEDIOS DE MASAS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/112728
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/112728 |
| Date | 16 November 2018 |
| Creators | Gayet Valls, Javier |
| Contributors | Pérez Rodrigo, David, Santiago Martin de Madrid, María Paula, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Coverage | east=-0.3762881000000107; north=39.4699075; name= Valencia, Espanya |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0039 seconds