La implementació d’innovacions democràtiques incorporant a la ciutadania en el procés de presa de decisions s’ha estès globalment durant les darreres dècades. Els mecanismes de participació local han esdevingut molt coneguts a partir d’algunes experiències d'èxit com els Pressupostos Participatius de Porto Alegre. Acadèmicament, les i els investigadors han estudiat àmpliament aquestes innovacions, principalment mitjançant estudis de cas d’experiències d'èxit.
Els mecanismes de participació en l'àmbit local són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi, abordats des d’una perspectiva triple. Descriurem i analitzarem què vol la ciutadania en termes de democràcia participativa, què fan els governs locals (és a dir, quin tipus de mecanismes participatius s’estan desenvolupant), i què s’assumeix des de l’acadèmia sobre aquestes innovacions democràtiques. L’objectiu global d’aquesta recerca és contribuir a la comprensió de la realitat participativa més enllà del debat teòric i l’anàlisi dels estudis de cas, centrant l’atenció al Sud d’Europa.
Les preferències ciutadanes sobre els processos de presa de decisions s'emmarquen al context espanyol. Mitjançant l’estudi de dades d’enquesta, analitzarem les preferències ciutadanes pel que fa a qui pren les decisions, si la ciutadania o els polítics. Aquestes preferències es relacionaran alhora amb diverses actituds: l’experiència participativa prèvia, la intensitat de les actituds envers diferents temes, la percepció que les idees pròpies formen part d’un consens general i l’aversió al conflicte.
Respecte als mecanismes participatius, indagarem en com són aquestes innovacions des d’una perspectiva de N gran a partir d’un mapatge participatiu de cinc regions del Sud d’Europa. L’anàlisi se centrarà en diferents qualitats referents a la participació ciutadana, la deliberació i l’apoderament.
Finalment, després de demarcar aquestes preferències i mecanismes participatius, entaularem un debat entre l’evidència empírica i alguns debats i assumpcions acadèmiques. Adreçarem el debat metodològic sobre quin tipus de mecanismes participatius es recull mitjançant diferents estratègies de N gran. Així mateix, en diàleg amb alguns debats de l’acadèmia anglosaxona, abordarem el debat sobre la definició de l’objecte d’estudi (la tensió entre la democràcia participativa i deliberativa), les característiques dels actors que promouen les innovacions, el rol dels professionals de la participació o la reproducció de les desigualtats preexistents entre els i les participants. Comprovarem si la regió del Sud d’Europa presenta algunes especificitats participatives en comparació amb les regions que han estat més estudiades des de l’acadèmia.
Per últim farem referència a algunes implicacions, per exemple en relació al context polític espanyol actual. El moviment 15M va obrir un ampli debat envers el procés de presa de decisions, defensant una “democràcia real”. Noves candidatures d'èxit com Podemos i Ganemos/Guanyem han incorporat la democràcia participativa als seus discursos, propostes i pràctiques. Abordarem la qüestió de quina relació pot haver-hi entre aquest context sociopolític i les preferències ciutadanes i mecanismes participatius analitzats en aquesta tesi. / The implementation of democratic innovations for involving citizens in the decision-making process has spread globally over the last decades. Local participatory mechanisms have become well-known due to some successful experiences such as the Participatory Budgeting in Porto Alegre. Academically, researchers have broadly studied these innovations, mainly through case studies of successful experiences.
Participatory mechanisms at the local level are the object of study in this dissertation, addressed from a threefold perspective. We will describe and analyse what citizens want in terms of participatory democracy, what local governments do (i.e. what kind of participatory mechanisms is being developed), and what academics assume about these democratic innovations. The main goal of this research is to help to understand the participatory reality beyond the theoretical debate and case study analysis, focusing on Southern Europe.
The citizens’ preferences toward decision-making processes focus on the Spanish context. Through survey data analysis, we will analyse citizens’ preferences in terms of who makes the decisions, either citizens or politicians. These preferences will also be related to different attitudes: previous participatory experiences, the intensity of the attitudes toward different issues, the perception that one’s own ideas are part of a general consensus, and conflict aversion.
In terms of participatory mechanisms, we will discuss what these innovations are like from a large-N perspective using a participatory mapping of five Southern European regions. The analysis will focus on different qualities paying attention to citizens’ participation, deliberation, and empowerment.
Finally, after demarcating these participatory preferences and mechanisms, we will establish a debate between the empirical data and some academic debates and assumptions. The methodological debate about what kind of participatory mechanisms is collected through different large-N strategies will be addressed. Also, in a dialogue with some debates in the English-speaking academy, we will address the debate about the definition of the object of study (the tension between participatory and deliberative democracy), the characteristics of the actors promoting these innovations, the role of participatory professionals or the reproduction of the already existing inequalities among participants. We will check if the Southern European region presents some participatory specifities in comparison with the regions that have been more studied by the academy.
Lastly, some implications will be pointed at, for example in relation to the current Spanish political context. The indignados movement opened a broad debate about the decision-making process, defending a “real democracy”. New successful candidacies like Podemos and Ganemos/Guanyem have incorporated participatory democracy into their discourses, proposals and practices. We will address the question of what the relation between this new socio-political context and the citizens’ preferences and participatory mechanisms analysed in this dissertation could be.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/287980 |
| Date | 06 February 2015 |
| Creators | Alarcón Pérez, Pau |
| Contributors | Font Fàbregas, Joan, Blanco, Ismael, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 313 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds